Idioma maltés

El idioma maltés (en maltés: il-Malti, o també l-ilsien Malti, «la llengua maltesa») és un dels dos idiomes oficials de Malta, junt al anglés, i és considerada com la llengua nacional de Malta, ademés de ser una de les llengües oficials de l'Unió Europea.

És una llengua semítica derivada del àrap, principalment del àrap magrebí, que ha rebut una forta influència llatina en prop del 60 % del seu vocabulari (principalment del italià i del siciliano). Esta llengua ha conegut una evolució peculiar i té bona cantitat de préstams d'atres llengües, per lo que a sovint es diu que és una llengua mesclada, semítica o criolla. Alguns llingüistes diuen que el maltés és inclasificable.

Procedix de l'àrap coloquial siciliano, dialecte de l'àrap magrebí hui desaparegut. El seu aïllament del món àrap, per motius polítics i religiosos, va fer que es desenrollara com a llengua diferenciada, adoptant molts préstams del grec, de l'italià, d'el siciliano, del català, del espanyol i del anglés. Durant algun temps es va manejar l'hipòtesis d'un orige fenicio, pero esta teoria es basava més en consideracions polítiques que en llingüístiques i hui es troba desacreditada.

És l'única llengua semítica que s'escriu oficialment en caràcters llatins. el maltés es va convertir en llengua oficial de Malta en 1936, junt en l'anglés. Anteriorment, fins a 1530, la llengua oficial havia segut el siciliano i, després, l'italià.

Aspectes històrics, socials i culturals

Distribució geogràfica

El domini geogràfic d'el maltés es restringix a la República de Malta, encara que existixen algunes comunitats d'emigrants maltesos que parlen l'idioma en Itàlia, Tunis, Regne Unit, Estats Units, Canadà, Grècia, Colòmbia, Austràlia, Argentina, Veneçola, Mèxic, Espanya, Brasil, França, Bèlgica i Nova Zelanda, entre uns atres.

Estatus oficial

El maltés és la llengua dels més de 563.055 habitants (senyes estimades de 2026) de les tres illes (Malta, Goig i Comino) que conformen la República de Malta, situada a 97 quilómetros de la costa sur de Sicília. Constituïx la llengua nacional del país i una de les seues llengües oficials, junt en l'anglés. És també la llengua de les famílies que varen emigrar (més de 200 000) a països com Austràlia, (que dispon de periòdics, revistes i emissions de ràdio total o parcialment en maltés), el Regne Unit, Estats Units (Nova York, Detroit, Califòrnia) o Canadà. No hi ha senyes disponibles sobre el coneiximent de la llengua per part de la segona o tercera generació d'estos emigrants. Segons Ethnologue el maltés és parlat per aproximadament 522 000 persones en tots els països.

el maltés s'utilisa en el Parlament, en els tribunals de justícia i en les iglésies, ademés de ser el mig d'instrucció en les escoles estatals de primària i secundària. Algunes escoles privades, no obstant, preferixen l'us de l'anglés, de la mateixa manera que la majoria dels departaments de l'Universitat de Malta.

L'anglés és la segona llengua de les classes miges i altes (inclús aplega a ser la primera llengua en alguns casos), i el seu número de parlants és molt important dins del sector dels treballadors dedicats a l'activitat turística. L'anglés no és tan conegut entre els treballadors menys qualificats residents en zones rurals, que solament parlen maltés.

L'italià, que va ser la llengua oficial de Malta durant molts sigles i fins a 1934, també es troba prou estés entre les classes més elevades, sobretot en les famílies de professionals, ademés de ser la tercera llengua ensenyada, extensament, en les escoles. Esta situació, junt en la popularitat dels programes de la televisió italiana, accessible a l'audiència maltesa des de fa més d'una generació, ha elevat la posició de l'italià despuix d'haver sofrit una considerable merma a raïl de la Segona Guerra Mundial.

Dialectes

A pesar de la reduïda extensió geogràfica de Malta (316 quilómetros quadrats), crida l'atenció la varietat dialectal existent, més acusada en la fonologia. Es distinguixen dos grups principals de dialectes: el primer grup comprén els dialectes prestigiosos de les classes cultes, localisats fonamentalment en la capital del país, La Valeta, i en les superpoblades zones residencials de classe mija de Sliema i les seues afores. Una de les seues principals característiques és la constant alternança entre el maltés i l'anglés.

El segon grup, localisat fonamentalment en els pobles (en la seua majoria dedicats a l'agricultura) i en els districtes industrials entorn a Porte Gran, es caracterisa per presentar diferències en el sistema vocàlic; la conservació, en un o dos casos, de consonante individuals típiques dels dialectes «centrals» àraps (que el restant dels dialectes maltesos no conserven) i la presència d'un major número de paraules d'orige àrap.

El dialecte de Goig diferix llaugerament del de l'illa principal.

Història

El país ha segut sempre una estratègica illa-fortalea entre les vores oriental i occidental del Mediterràneu. La llengua maltesa procedix de l'àrap, en préstams turcs per a térmens navals, encara que ha evolucionat fins a convertir-se en una nova llengua, i és la llengua oficial en l'illa de Malta. El seu sistema d'escritura no és actualment àrap sino, des d'el XVIII, romà, encara que fins a l'expulsió dels judeus en 1492 el maltés es va escriure ocasionalment en caràcters hebreus. Pel seu aïllament, des d'el XIII està lliure de tota diglòsia.

Aparte de Malta i Goig, tan sol un o dos noms de lloc poden, de modo cauteloso, adscriure's als periodos que precedixen a la conquista àrap de l'any 870. Este fet demostra que les illes estaven habitades o que albergaven un número reduït de població durant gran part de la dominació àrap (aproximadament des del 870 fins a 1090). Entre el seu captura per governants normandos de Sicília i l'arribada dels cavallers de Sant Joan de Jerusalem (1090‑1530), les illes varen pertànyer a siciliano i espanyols. Durant la segona mitat d'esta etapa, el siciliano era una llengua molt estesa entre les capes més elevades de l'Iglésia i del laicado, i provablement també entre comerciants qualificats i artesans. El vocabulari de l'actual maltés està replet de sicilianismes; de fet, la major part del lèxic relacionat en activitats de la peixca i de la construcció és d'orige sicilià.

El text en maltés més antic, titulat Cantilena, és una cantilena (una cançó senzilla i repetitiva) de 20 versos. Compost aproximadament entre 1460 i 1485 per Petro de Caxaro (1400‑1485). Existixen també atres texts d'al voltant de la segona mitat d'el XVII, pero tindrien que passar més de cent anys per a que l'escritura en maltés fora una activitat sistemàtica.

Va ser Mikiel Anton Vassalli (1764‑1829) l'intelectual que va sostindre que el maltés era una part important de la cultura maltesa i que devia ser la llengua nacional, per lo que és considerat com el «pare de la llengua maltesa» per les seues aportes tant a l'estudi llingüístic d'el maltés com per la seua lluita per la dignificació de la llengua. En el XIX, escritors locals i administradors estrangers, tals com J. Hookhain Frere, varen impulsar l'us lliterari d'el maltés.

A principis d'el XX va començar a madurar i a fixar-se un model estàndar obra de la Għaqda tal-Kittieba tal-Malti (‘aliança dels escritors en maltés’), la gramàtica del qual i ortografia va ser generalment acceptada. Varen sorgir autors reconeguts per la seua calitat com Dun Karm Psaila (1871‑1961), considerat el poeta nacional de Malta. Despuix d'independendizarse del Regne Unit (que va mantindre a Malta com a colónia entre 1800 i 1964), el ritme, amplitut i calitat de les publicacions en maltés ha aumentat considerablement. En l'actualitat, s'editen diaris, semanaris i atres publicacions en maltés (ademés de tres diaris i tres periòdics dominicals en anglés).

Les mostres lèxiques més antigues perviuen en noms de llocs i renoms trobats en documents notarials i d'un atre tipo (escrits en siciliano i llatí) que daten de finals d'el XIV. Per a més indicis sobre la descripció del llenguage medieval tardà, tenim que recórrer a l'estudi dels documents judeoárabes contemporàneus d'orige maltés; en tot, seria precipitat equiparar el llenguage present en estos texts en el maltés. L'arribada dels cavallers en 1530 va ser pronte seguida de la toscanización de Sicília i, a partir d'esta data, un italià de base toscana va suplantar a el siciliano com a llengua de cultura i de l'administració en les illes. L'italià va eixercitar este paper durant tot el periodo dels cavallers de l'Orde de Malta (1530‑1798) i durant gran part dels anys de colonisació britànica (1800‑1964), pero l'anglés va començar a desplaçar-ho paulatinament en el XIX de l'administració.

Descripció llingüística

Fonologia

Vocals

La llengua maltesa té 6 vocals, llargues i curtes, a on la vocal llarga és ie [iː] i les curtes són a [a/ɐ], i [ɛ/ɛː], i [i], o [ɔ/ɔː] i o [ʊ/ʊː].

Els diptongos són aj [ɐɪ], aw [aw], ej [ɛɪ], ew [ɛw], iw [ɪw], oj [ɔj] i ow [ɔw].

Consonante

Fonema consonàntics d'el maltés

	Bilabial	Labiodental	Dental	Alveolar	Palatal	Velar	Faríngea	Glotal
Nassal	m			n
Plosiva	p b		t d			k ɡ		ʔ
Africada				t͡s d͡z	t͡ʃ d͡ʒ		ħ
Fricativa		f v		s z	ʃ ʒ
Vibrant				r
Aproximante				l	j	w

Gramàtica

El gènero és masculí o femení en virtut del gènero natural; per a atres noms és la terminació lo que determina; a grans traces els noms i adjectius que terminen en consonante són masculins. Terminacions típicament femenines són -a, -tu, -i (sent les dos últimes terminacions característiques dels préstams italians).

Existixen tres números: singular, plural i dual, reservant-se este últim per a les parts corporals que són parells i certes mides de temps; per eixemple: idejn ('les mans'), sentejn ('dos anys'). El plural es forma de dos maneres: per mig de l'adició de partícules finals, com a -n, -at, -ijiet, -iet, com Malti ('maltés'), Maltin ('maltés'), omm ('mare'), ommijiet ('mares'); o per mig de ruptura (plural fracto), com ktieb ('llibre'), kotba ('llibres'), bint ('filla'), bniet ('filles').

La numeració és la mateixa que en àrap. L'orde de la frase és subjecte verp objecte: L-omm taqra l-ktieb ('la mare llig el llibre').

Adjectius i sustantius

Els adjectius se situen despuix dels noms, duent artícul abdós si l'adjectiu és d'orige semítico pero solament el primer si és d'orige romanç: Il-kelb il-kbir ('el gos gran'), pero kelb kbir ('un gos gran', 'gos gran'),

Els sustantius poden estar tant en singular com en plural o en dual. Els plurals es formen per mig de l'adició de sufixos com “-iet/” o “-ijie” quan són regulars. Els irregulars es formen per mig del canvi de les vocals internes (plural fracto): raġel, anarġiel ('home, hòmens'). Els sustantius procedents de les llengües romàniques es pluralizan generalment de dos formes: per mig de l'adició de “-i” o “-jiet”. Per eixemple: lingwa, lingwi ('idioma, idiomes'). Els d'orige anglés formen el plural afegint o "-s" o "-jiet", com: friġġ, friġis, de la paraula anglesa fridge. Algunes paraules poden formar el seu plural de vàries maneres distintes.

Els adjectius deuen concordar en gènero i número en els sustantius

Adjectius en maltés

Masculí singular	Femení singular	Plural per a abdós gèneros	Significat
Aħmar	Ħamra	Ħomor	roig
Żgħanar	Żgħira	Żgħar	menut
Ferħan	Ferħana	Ferħanin	feliç
Interessanti	Interessanti	Interessanti	interessant

Artícul definit

L'artícul definit en maltés és il-, sense importar gènero o número. Precedit o seguit per vocal, este artícul passa a ser l-.

• l-omm (la mare)
• il-missier (el pare)

L'artícul definit en maltés pot en alguns casos adoptar la forma de la consonante que ho seguix («consonante llunars»):

• Ċ: iċ-ċikkulata (el chocolate)
• D: aneu-donar (la casa)
• N: in-nar (el fòc)
• R: anar-razzett (la granja)
• S: is-serrieq (la serra)
• T: it-tifel (el chiquet)
• X: ix-xemx (el sol)
• Ż: iż-żarbun (la sabata)
• Z: iz-zalzett (la salchicha)

el maltés carix d'artícul indefinit.

Verps

Els verps són conjugats en prefixos, infijos i sufixos. Existixen dos temps: present i perfecte. El sistema verbal maltés incorpora verps d'orige romanç i els afig sufixos i prefixos maltesos.

Sistema d'escritura

L'alfabet utilisat és un model modificat del romà, fixat en la década de 1920 i adoptat oficialment en 1934. Este model ampra diacrítics, dígrafs i lletras redundantes de l'alfabet romà per a denotar sons que, convencionalment, este no representava.

Este alfabet (en maltés l-alfabett Malti, l'alfabet maltés) està conformat per 30 caràcters:

A, B, Ċ, D, I, F, Ġ, G, GĦ, H, Ħ, I, IE, J, K, L, M, N, O, P, Q, R, S, T, O, V, W, X, Ż, Z

d'estes, tres (3) són lletres consonants en signe diacrític: Ċ, Ġ, Ż, i dos (2) són dígrafs: GĦ, IE.

Vocabulari

Hi ha un enorme número de préstams romançades sicilianes a el maltés.

Text d'eixemple

Artícul 1 de la Declaració Universal dels Drets Humans:

Il-bnedmin kollha jitwieldu ħielsa o ugwali fid-dinjità o d-drittijiet. Huma mogħnija bir-raġuni o bil-kuxjenza o għandhom iġibu ruħhom ma' xulxin bi spirtu ta' aħwa.

«Tots els sers humans naixen lliures i iguals en dignitat i drets i, dotats com estan de raó i consciència, deuen comportar-se fraternalmente els uns en els atres».

Vore també

• Lliteratura en maltés
• Alfabet maltés
• Consell Nacional de la Llengua Maltesa

Bibliografia

• Aquilina, Joseph. Maltese. Londres: Hodder and Stoughton, 1980. x, 240p. ISBN 0-340-05805-6
• Borg, Albert i Azzopardi-Alexander, Marie. Maltese. Descriptive Grammars. Abingdon: Routledge, 1997. xviii, 395 ISBN 0-415-02243-6
• Camilleri, Antoinette. Merħba Bik. Welcome to a course in Maltese for foreigners. Mġarr: Colour Image, 1997. 162p. ISBN 99909-84-02-6
• Dauga-Galea, Carmen. Apprenez li maltais. Marsella: Carmen Dauga-Galea, 1980. 51p
• Mifsud, Manwel. Lloen Verbs in Maltese. A Descriptive and Comparative Study. Leiden: Brill, 1995. xvii, 339p. ISBN 90-04-10091-1
• Sciriha, Lydia. Beginning Maltese. Malta: University of Malta, 2004. xx, 122p
• Vanhove, Martine. La langue maltaise. Études syntaxiques d'un dialecte arabe »périphérique«. Wiesbaden: Otto Harrassowitz, 1993. xvii, 533p. ISBN 3-447-03342-8
• Vella, Joseph. Learn Maltese, Why not?. La Valeta: Valletta Publishing, 1996, 3ed. 215p ISBN 99909-58-02-5

Enllaços externs

• maltesedictionary. org. mt/#home Dizzjunarju tal-Malti (Diccionari d'el Maltés, en maltés i anglés)
• kunsilltalmalti. gov. mt/ Kunsill Nazzjonali tal-Ilsien Malti (Consell Nacional de la llengua maltesa, en maltés i anglés)
• org/ L-Akkademja tal-Malti (L'Acadèmia d'el Maltés, en maltés)
• youtube. com/watch? v=C7VdeHdBn-g Video. The Maltese Language: An Arabic Descendant (anglés, subtitulat al castellà)
• skola. edu. mt/ Il-Malti: Bank tar-Riżorsi tal-Malti (el Maltés: Banc de recursos d'el maltés, en maltés)