F
La F, f en minúscula, és la sexta lletra de l'alfabet valencià i quarta de les consonants. El seu nom en valencià és ef, pero per castellanisme també se la coneix pel seu nom en castellà, efe.
Fonètica
[editar | editar còdic]En valencià representa la fricativa labiodental sorda, /f/ en l'alfabet fonètic internacional. Rarament representa el sò labial sonor /v/ quan va seguida d'una consonant sonora (Golf de roses, Bolígraf blau, Afganistan...)
Ortografia
[editar | editar còdic]S'escriu ef
[editar | editar còdic]- Inicial, interior i fi de paraula: fer, corfa, bufa, baf.
- En posició final de paraula, encara que en derivar (en plural se conserva) se transforme en V o es mantinga:
- serf, no serv, pero servir.
- tuf, no tuv, pero atufar.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre F.