Llengua criolla
Dlo koko per de l'eau de coco en francés ("aigua de coco");
Soley per soleil en francés ("Sol");
Lanmè per la mer en francés ("La mar").
Una llengua criolla,[1][2][3] o, simplement criollo és una llengua que es desenrolla a partir del procés de simplificació i mescla de diferents idiomes en una nova forma (a sovint, un pidgin), i despuix eixa forma s'expandix i elabora fins a convertir-se en un llenguage complet en parlants natius, tot dins d'un periodo prou breu de temps.[4] Si ben el concepte és similar al de llengua mixta, les llengües criollas a sovint es caracterisen per una tendència a sistematisar la seua gramàtica heretada (per eixemple, eliminant irregularitats o regularisant la conjugació de verps que d'un atre modo serien irregulars). Com qualsevol llengua, una llengua criolla es caracterisa per un sistema coherent de gramàtica, posseïx un ampli vocabulari estable i els chiquets l'adquirixen com a llengua materna.[5] Estes tres característiques distinguixen una llengua criolla d'un pidgin.[6] La creolística, o creología, és l'estudi de les llengües criollas i, com a tal, és un subcampo de la llingüística.
Es desconeix el número exacte de llengües criollas, sobretot perque moltes d'elles estan poc documentades, des de 1500 han sorgit unes cent llengües criollas, basades predominantment en llengües europees com l'anglés i el francés[7] per l'era dels descobriments europeus i la tracta d'esclaus en l'Atlàntic que va sorgir en eixe moment. En les millores en la construcció naval i la navegació, els comerciants varen tindre que deprendre a comunicar-se en persones de tot lo món, i la forma més ràpida de fer-ho va ser desenrollar un pidgin; a la seua volta, les llengües criollas completes es varen desenrollar a partir d'estos pidgins. Ademés dels criollos que tenen com base llengües europees, existixen, per eixemple, criollos basats en l'àrap, el chinenc i el malayo. L'hipòtesis postula que l'anglés descendix d'un criollo, d'alguna combinació d'anglés antic, normando, nòrdic antic i bretón comú.
El lèxic d'una llengua criolla prové en gran mida de les llengües mare, en particular la del grup més dominant en el context social de la construcció del criollo. No obstant, a sovint hi ha canvis fonètics i semàntics clars. Per un atre costat, la gramàtica que ha evolucionat a sovint té característiques noves o úniques que diferixen substancialment de les de les llengües originals.[8]
Formació
Existixen discrepàncies entre els llingüistes sobre la formació dels idiomes criollos. Per als llingüistes Ronald Wardhaugh i Robert A. Hall, Jr., la comunicació adopta inicialment la forma d'un pidgin, una segona llengua que pren el lèxic, molt deformat i simplificat, de la llengua imposta i que, no obstant, manté una sintaxis pròpia de les llengües indígenes. Els fills i els descendents dels parlants perfeccionaran este llenguage reduït per a transformar-ho en una llengua més eficient, en un procés cridat nativisació.[9] Quan el pidgin nativizado es convertix en el seu idioma matern, una llengua en una sintaxis més estructurada i un lèxic estable i més ampli, es parla llavors de llengua criolla.[10]
Per a atres llingüistes, les llengües criollas serien el resultat de l'evolució progressiva d'un idioma en contacte en atres llengües, sense la necessitat de passar per l'etapa de transició del pidgin.
Eixemples
Algunes llengües criollas classificades (no per la seua gramàtica sino per la llengua de la que procedix).
- De base neerlandesa
- De base àrap
- De base japonesa
- De base alemana
- Küchendeutsch, de Namíbia, a voltes considerat criollo
- Unserdeutsch, de Papúa Nueva Guinea
- De base romaní
Vore també
Referències
- ↑ «uchicago. edu/kennedy/classes/sum07/myths/creoles. pdf The study of pidgin and creole languages (en anglés)».
- ↑ «eul. edu. tr/euljss/si526. pdf Language varieties: Pidgins and creoles».
- ↑ «acsu. buffalo. edu/~jcgood/jcgood-JPCL. pdf Typologizing grammatical complexities, or Why creoles may be paradigmatically simple but syntagmatically average (en anglés)».
- ↑ (2015) Trask's historical linguistics, 3. ed edició, Routledge, pp. 305-306. ISBN 978-0-415-70658-2.
- ↑ Calvet, Louis-Jean. (2006). Toward an Ecology of World Languages. Malden, MA: Polity Press. [173-6]
- ↑ McWhorter, J. H. (2005). Defining creole. Oxford University Press.
- ↑ «alsintl. com/resources/languages/Creole/ Creole – Language Information & Resources».
- ↑ Siegel, Jeff (2008). The Emergence of Pidgin and Creole Languages (en en), New York: Oxford Linguistics, pp. 68–69. ISBN 978-0-19-921666-6.
- ↑ Ronald Wardhaugh, Pidgins and Creoles, An Introduction to Sociolinguistics Blackwell Publishing, 2002, 4.ª ed., págs. 57–86
- ↑ Robert A. Hall, Pidgin and creole languages, Ithaca: Cornell University, 1966.
Enllaços externs
- csub. edu/~tfernandez_ulloa/HLE/LIPSKI-LENGUAS%20CRIOLLAS%20AFROIBERICAS. pdf «Les llengües criollas (afro)ibèriques: estat de la qüestió».Universitat de l'Estat de Pennsilvània, Estats Units.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lengua criolla» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.