Idioma va calar
L'idioma va calar, també conegut com vaig calar, zincaló o romaní ibèric, és una llengua variant del romaní, que s'enquadra dins del grup septentrional, subgrup ibèric/occidental, utilisada per part del poble gitano,[1] fonamentalment en Espanya, que no té una distribució territorial fixa. Ho parla una població estimada d'entre 65 000 i 170 000 persones en Espanya, França, Portugal i Brasil.
Posseïx una marcada influència de les lengues romançes en les que conviu, fonamentalment del castellà i, en molta menor mida, del vasc (que no és una llengua romanç, sino un idioma aïllat).
No es troba protegida per Espanya en la Carta Europea de les Llengües Minoritàries o Regionals perque no la nomenen les comunitats autònomes per a la seua protecció, ya que Espanya va considerar en la firma del tractat com llengües minoritàries les que les autonomies senyalaren en les seues Estatuts d'Autonomia. En cap de les comunitats autònomes es menciona esta llengua no territorial.[2] Tampoc ha segut considerada per a la seua protecció ni per França ni per Portugal, que no han ratificat la protecció de cap llengua que no siga l'oficial de cada Estat. En tot cas, com el restant del romaní, és una llengua minorizar pels idiomes dominants.
Orige
[editar | editar còdic]Es va originar per la substitució llingüística de la llengua original gitana, el romaní, pels idiomes romançades del seu entorn, fonamentalment el castellà. Les llengües dominants del seu entorn ho han considerat com una gerga d'ocultació de la comunitat ètnica. Les mides de protecció són escasses i no està considerada llengua minoritària pels Estats a on es parla (en atres Estats sí consideren el romaní llengua minoritària a protegir).
Influència en l'espanyol
[editar | editar còdic]Per la convivència, s'han incorporat préstams de l'idioma va calar al vocabulari de l'espanyol o castellà, especialment en les varietats parlades en Espanya. Alguns eixemples són:
Text d'eixemple
[editar | editar còdic]Va calar:
Versió en espanyol:
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ calar Diccionario de la lengua española
- ↑ Bolletí Oficial de l'Estat.
- ↑ archive. org/web/20070812184607/http://de. geocities. com/nuestroamigojesus/bdp/lucas-libro. html Traducció de domini públic oberta a millores derivat de la World English Bible.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- 15px|link=|alt= Wikisource contiene obras originales de o sobre Idioma va calar.
- 15px|link=|alt= Wikisource contiene una copia de Diccionari gitano/Vocabulari va calar-castellà.
- google. fr/books? id=4hE6WJoA5SkC&printsec=frontcover&dq=javier+fuentes+ca%C3%B1izares&hl=en&sa=X&ei=MvVaUavPKO6u7AbVtICQBw&redir_esc=y "Noves aportacions a l'estudi del va calar." Autor: Javier Fonts Cañizares
- google. fr/books? id=LHDSatwOVJYC&printsec=frontcover&dq=apuntes+del+dialecto+cal%C3%B3&hl=en&sa=X&ei=lvVaUeGmAo_H7Aby7oA4&redir_esc=y#v=onepage&q=apuntes%20del%20dialecto%20cal%C3%B3&f=false "Apunts del dialecte va calar o gitano pur." Autor: Barsaly Dávila i Blas Pérez
- mundogitano. net/index. php/multimedia/documentos/132-calendario-romano-kalo-creado-por-rober-heredia-jimenez Diccionari va calar - espanyol de Rober Heredia
- archive. org/web/20051104021414/http://robbie. eugraph. com/zincali/ Diccionari va calar - espanyol - anglés
- funjdiaz. net/folklore/07ficha. cfm? id=2484 Presència del va calar en el lèxic marginal espanyol
- archive. org/web/20110907092907/http://www. tristeyazul. com/investigacion/Del_Romano_al_Calo. html Orige del Va calar
- archive. org/web/20120202130128/http://gatopardo. blogia. com/2007/100901-vocabulario-calo-a-g-. php Vocabulari va calar (A-G), recopilat per Gabriel Veraldi-Pasquale
- archive. org/web/20120321193317/http://gatopardo. blogia. com/2007/101001-vocabulario-calo-h-z-. php Vocabulari va calar (H-Z), recopilat per Gabriel Veraldi-Pasquale
- archive. org/web/20120228225442/http://gatopardo. blogia. com/2011/091801-del-articulo-y-el-sustantiu-en-calo. php De l'artícul i el sustantiu en va calar, de "Epítome de Gramàtica gitana"(1870), de Francisco Quindalé
- archive. org/web/20120228230126/http://gatopardo. blogia. com/2011/091901-del-adjetiu-en-calo. php De l'adjectiu en va calar, de "Epítome de Gramàtica gitana"(1870), de Francisco Quindalé
- archive. org/web/20120228191453/http://gatopardo. blogia. com/2011/092201-del-pronombre-en-calo. php Del pronom en va calar, de "Epítome de Gramàtica gitana"(1870), de Francisco Quindalé
- archive. org/web/20120228200104/http://gatopardo. blogia. com/2011/092202-del-verbo-en-calo. php Del verp en va calar, "Epítome de Gramàtica gitana"(1870), de Francisco Quindalé
- archive. org/web/20120228234713/http://gatopardo. blogia. com/2011/092301-del-adverbio-en-calo. php De l'adverbi en va calar, "Epítome de Gramàtica gitana"(1870), de Francisco Quindalé
- archive. org/web/20120228210545/http://gatopardo. blogia. com/2011/092401-de-la-preposicion-la-conjuncion-y-la-interjeccion-en-calo. php De la preposició, la conjunció i l'interjecció en va calar, "Epítome de Gramàtica gitana"(1870), de Francisco Quindalé
- archive. org/web/20120228202918/http://gatopardo. blogia. com/2011/100301-de-la-formacion-de-les-palabras-en-calo. php De la formació de les paraules en va calar, "Epítome de Gramàtica gitana"(1870), de Francisco Quindalé
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma caló» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.