Espanyol d'Espanya
El espanyol o castellà d'Espanya, peninsular, europeu, ibèric o espanyol és el conjunt de dialectes i accents del idioma espanyol parlat en Espanya, en certs contexts incloent el geolecto de Canàries. Com categoria dialectológica, inclou també les varietats natives de castellà parlades en països propencs a Espanya, com Andorra,[1][2] Marroc[3][4] o el territori de Gibraltar.[5][6] Se solen distinguir dos grans àrees dialectals: les varietats septentrionals i les meridionals.
Alguns autors també parlen de dialectes per al castellà parlat en les zones d'idioma català i d'idioma gallec. En les àrees urbanes d'Espanya actualment els dialectes tendixen a ser més homogéneus; ademés, l'alfabetisació de la població, el desenroll i l'expansió dels mijos de comunicació, especialment els parlats (televisió i ràdio) i la profusió de la lliteratura des de mediats de el XX han fet que cada volta siga més freqüent l'us d'un espanyol peninsular homogéneu front als dialectes regionals, que tendixen a desaparéixer, sobretot els de el nort. Tots els dialectes del castellà en Espanya són mútuament inteligibles entre sí, pese a que en ocasions existix certa dificultat de comprensió entre parlants d'una i una atra regió. l'Organisació Internacional per a l'Estandardisació utilisa l'abreujament és-ES com còdic d'idioma d'estes varietats en l'estàndart ISO 639.
Varietats regionals
[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Dialectes del castellà en Espanya.
Una de les diferències més prominents que hi ha en Espanya és l'us de les tres formes de pronunciació existents en el castellà segons la regió; que són el ceceo, el seseo o, la més comuna, la distinció. Les varietats del seseo i el ceceo són freqüents entre les comunitats de la zona sur. És comú dividir l'espanyol d'Espanya en dos grans blocs dialectals:
Algunes diferències percebudes com a dialectals en Espanya, corresponen en realitat a l'interferència d'una llengua nativa distinta al castellà, de manera que l'entonament o pronunciació d'esta, descolla més o menys depenent del parlant.
Característiques
[editar | editar còdic]No existix una característica comuna a totes les varietats d'espanyol d'Espanya, de fet la diversitat interna és pràcticament tan gran com la que existix entre l'espanyol d'Espanya i l'espanyol d'Amèrica. Els mijos de comunicació parlats usen per a les comunicacions formals una forma estàndar basada en els registres alts del espanyol parlat en Madrit, mentres que l'espanyol d'Amèrica compartix més traces en el castellà meridional que en el septentrional, sobretot en fonètica. No deu confondre's l'espanyol estàndar comunament escoltat en la major part de mijos de comunicació d'àmbit peninsular en l'espanyol d'Espanya, que comprén varietats dialectals que poden ser prou diferents entre sí.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Multilingua.38(2)
- 155–168.ISSN 0167-8507.doi:10.1515/multi-2018-0030.Consultat el 2024-03-22.
- ↑ Journal of French Language Studies.32(3)
- 360–382.ISSN 0959-2695.doi:10.1017/S0959269521000284.Consultat el 2024-03-22.
- ↑ Afro-Hispanic Review.23(2)
- 54–61.ISSN 0278-8969.Consultat el 2024-03-22.
- ↑ Chahhou, Khalid (2014). The Status of Languages in Post-Independent Morocco: Moroccan National Policies and Spanish Cultural Action, Nova York, NY: City University of New York, Graduate Center.
- ↑ Tons Digital : Revista d'Estudis Filològics.(19)
- ↑ International Journal of Bilingualism.17(1)
- 3–22.ISSN 1367-0069.doi:10.1177/1367006911429526.Consultat el 2024-03-22.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Hualde, José Ignacio (2005): The sounds of Spanish, Cambridge University Press, 2005.
- Penny, Ralph (1993): Gramàtica històrica de l'espanyol, Ariel, Barcelona, ISBN 84-344-8265-7.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Español de España» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.