Llengua materna
La llengua materna —també denominada llengua nativa o llengua natal— és l'idioma que deprén una persona generalment en els seus primers anys de vida[1] i que habitualment es convertix en el seu instrument natural de pensament i comunicació. Es diu parlant natiu d'una llengua a qui la va deprendre en els seus primers anys de vida. Es diferencia d'una segona llengua, que se sol deprendre a través del estudi. El Dia Internacional de la Llengua Materna és el 21 de febrer.[2]
Introducció
[editar | editar còdic]D'acort en el Diccionari de térmens clau d'ELE,[3] pot cridar-se "llengua materna" perque és freqüent que siga la mare la que s'ocupe de la criança dels fills i qui els ensenye a parlar, i generalment ho fa en la seua pròpia llengua. La llengua materna s'adquirix per mig de l'interacció dels chiquets en els adults que es troben en el seu entorn.[4]
No obstant, a lo llarc de l'història i a lo ample de la geografia humana (actualment es calcula que en el món existixen 7,100 llengües) hi ha infinitat de casos, puix no sempre la llengua de la mare és la que es convertix en llengua materna del chiquet, o per lo manco no de manera exclusiva. Com a eixemple, en la Roma clàssica la primera llengua que deprenia una persona es denominava patrius sermo, és dir, la llengua del varó cap de família.[3]
Encara que sembla un concepte senzill, subyacer vàries circumstàncies i factors per a que es considere al terme "llengua materna" de forma unívoca. Com descriu Louise Dabène, professora de la Universitat Stendhal de Grenoble dites circumstàncies són:[5]
- la llengua de la mare ("es diuen llengües maternes i no paternes perque és la dòna qui les transmet als fills"[6]);
- la primera llengua adquirida;
- la llengua nativa;
- la llengua que es coneix millor; associada a la valoració subjectiva de l'individu sobre les llengües que coneix;
- la llengua adquirida de forma natural, és dir, per mig de l'interacció en l'entorn immediat, sense intervenció pedagògica i en una activitat mínima, o sense ella, de reflexió llingüística conscient. A les anteriors el Diccionari de térmens clau d'ELE afig:
- la llengua en la que un pensa i en la que es comunica en major espontaneïtat, fluïdea i en menor esforç [...] la llengua que un preferix amprar tant en situacions de màxima complexitat intelectual com en aquelles atres de màxima intimitat;
- la llengua que un sent com a pròpia, com a part de la seua identitat individual i de la seua pròpia comunitat.[3]
Lo anterior és fàcilment aplicable per a comunitats monolingües, és dir, en una llengua única. No obstant, en les societats modernes majoritàriament plurilingües lo que comunament succeïx és que la llengua materna pot ser substituïda per una atra depresa posteriorment, en ser considerada dominant o de major prestigi i que serà utilisada durant el restant de la seua vida.[3] Per això, sobretot en territoris en llengües minorizar, és possible considerar més d'una llengua com a materna.
Discussió sobre la seua definició
[editar | editar còdic]Estudiosos com Adama Ouane proponen que "llengua materna" es definixca en térmens "genètics" o "biològics", en referència a un idioma o comunitat específics, ademés de tindre en conte cóm i quàn va ser adquirit l'idioma. Per lo tant, tot es reduïx a la primera ferramenta o ferramentes llingüístiques (depenent de si els idiomes es varen deprendre simultàneament o en diferents temps) utilisades per una comunitat ètnica a la qual pertany la persona, sempre que esta ya les haja adquirit. Llavors, la llengua materna és aquella a través de la qual ocorre la socialisació de l'individu dins de la comunitat més chicoteta a la qual pertany (usualment la família). Atres propostes es basen en l'edat d'adquisició o en l'edat de contacte en la llengua escrita, per a distinguir llengua materna de segona llengua. Per eixemple, Saville-Troike considera que llengua materna és l'adquirida abans dels tres anys d'edat;[7] mentres que Annick d'Houwer afig més categories en base en l'edat d'escolarisació.[8]
Adquisició
[editar | editar còdic]L'adquisició de la primera llengua es dona en l'etapa infantil de manera inconscient, replicant el parla dels adults que es troben en el seu entorn i imitant lo que senten, com: l'entonament, gests, expressió facial, entre atres factors. No obstant, quan encara estan en l'edat primerenca només poden imitar o memorisar paraules, ya que no utilisen les frases exactes que escolten i ells mateixos creen i conecten les seues pròpies idees. Mentres açò ocorre, els infants es troben en una immersió llingüística completa gràcies al seu entorn, permetent una adquisició adequada a la llengua materna.[9]
Aprenentage
[editar | editar còdic]L'aprenentage de la llengua materna ocupa un lloc important des de l'educació primària, a on deprenen a construir ellenguage oral i escrit que els permet una comunicació bàsica per al desenroll en una interacció social plena on adquirixen coneiximent, habilitats, hàbits i una identitat nacional.[10]
Dins d'estos processos d'aprenentage deu existir una estimulació que els incite a parlar de manera creativa, permetent-els expressar les seues idees de forma lliure. Per a potencializar açò es requerix d'un procés d'ensenyança-aprenentage en el qual es realisen diverses activitats en diferents nivells de dificultat per a conseguir una estimulació que els permeta una comunicació tant individual com a colectiva[10]
Bilingüisme
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Bilingüisme.
Encara que la definició de bilingüisme pot referir-se, en autors com Grosjean, a l'estat d'una ment en a lo manco dos llengües, sense importar si abdós són maternes o no, està molt estés l'us de «bilingüe» per a referir-se a una persona en a lo manco dos llengües maternes.[11] Açò generalment succeïx com a resultat de societats multiculturals o com a conseqüència de moviments migratoris. En casos com eixos, es pot considerar que la primera llengua d'un individu —aquella que domina millor— no és necessàriament la mateixa a lo llarc de tota la seua vida, sino que per diverses raons pot canviar. També pot ocórrer que un parlant s'expresse millor en una llengua en un cert context (per eixemple, en la seua família) i en una atra llengua diferent en un atre context (per eixemple, en el seu treball). El bilingüisme és molt comú en algunes regions i països a on s'usa més d'una llengua. Açò pot succeir perque ha més d'una llengua oficial, com en Canadà, Paraguay, Espanya, Regne Unit o Bèlgica, o perque simplement es parlen vàries llengües per la convivència de diferents comunitats llingüístiques (com en varis estats de Mèxic i Estats Units).
Periodo crític
[editar | editar còdic]El periodo crític és la teoria més recent i acceptada. Una llengua materna pot deprendre's fins als 12 anys d'edat (Noam Chomsky). Passat este periodo, les habilitats llingüístiques del parlant són distintes i tota llengua depresa despuix passarà a ser considerada com una segona llengua per la pèrdua de la plasticidad en el cervell.[9]
D'acort en esta teoria, el moment adequat per a deprendre una llengua és en la chiquea, ya que el cervell encara conta en la plasticidad suficient per a adquirir un idioma, no obstant, quan un individu ya es troba en una edat madura la possibilitat de deprendre un idioma tendix a ser més complicada. [12]
Vore també
[editar | editar còdic]- Anex:Idiomes per número de parlants natius
- Bilingüisme
- Ensenyança d'idiomes
- Parla
- Llengua estrangera
- Llenguage
- Multillingüisme
- Segona llengua
- Sociollingüística
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ materna Diccionario de la lengua española
- ↑ «archive. org/web/20120304213547/http://platea. pntic. mec. es/~jsanch14/dias. htm#2102 Dia Internacional de la Llengua Materna». Archivat des d'el pntic. mec. es/%7Ejsanch14/dias. htm#2102 original, el 4 de març de 2012. Consultat el 16 d'octubre de 2007.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Centre Virtual Cervantes (1997). Centre Virtual Cervantes (ed.). cervantes. es/ensenanza/biblioteca_ele/diccio_ele/diccionario/lenguamaterna. htm Diccionari de térmens clau d'ELE. ISBN 9788469157107.
- ↑ Universitat Pompeu Fabra. (s. f.). Llengua materna. En Inter_ECODAL: La competència discursiva en les seues constelacions: glossari. Recuperat el 9 de giner de 2025, de https://www. upf. edu/web/ecodal/glosario-lengua-materna
- ↑ «archive. org/web/20110719043651/http://descargas. cervantesvirtual. com/servlet/SirveObras/13583818767036720976613/011072_3.pdf Aspectes conceptuals per a abordar els contexts d'ensenyança/aprenentage de llengües en contacte (p. 20).». Archivat des d'el cervantesvirtual. com/servlet/SirveObras/13583818767036720976613/011072_3.pdf original, el 19 de juliol de 2011. Consultat el 28 de setembre de 2008.
- ↑ Palapa Quijas, F. (2013, 23 de febrer). Ellenguage és l'índex, l'inventari de la cultura, sosté Migueleón-Portilla: Va participar en la commemoració del Dia Internacional de la Llengua Materna: La mare és qui transmet al chiquet una visió del món, indica l'historiador. Els que parlem idiomes indígenes som la flor i la vora del país, expressa la diputada Eufrosina Cruz. La Jornada, suplement "La Jornada d'enmedio", p. 5a, secció Cultura.
- ↑ «cambridge. org/core/books/introducing-second-language-acquisition/1EBA74AF62F480289F7AFAED6F1E71ED Introducing Second Language Acquisition by Muriel Saville-Troike» (en en). Cambridge Core. doi:10.1017/cbo9780511888830. Consultat el 15 d'octubre de 2019.
- ↑ Houwer de (2009). «Introducing Bilingual First Language Acquisition», org/details/bilingualfirstla0000deho Bilingual First Language Acquisition, Gran Bretanya: Channel View Publications Ltd.
- ↑ 9,0 9,1 Navarro Romero, B. (2010). Adquisició de la primera i segona llengua en aprendientes en edat infantil i adulta. Philogica Urcitana: Revista Semestral d'Iniciació a l'Investigació en Filogia, 2, 115–128
- ↑ 10,0 10,1 Mulet Osorio, I., Toledo González, M., & Cruz Torres, W. (2007). L'aprenentage de la Llengua Materna: un procés comunicatiu. Llum, 6( 2),1-6.[data de Consulta 2 de Decembre de 2024]. ISSN: . Recuperat de: https://www. redalyc. org/articulo. oa? id=589165885007
- ↑ Grosjean, François (2010). degruyter. com/viewbooktoc/product/463153 Bilingual, Life and Reality (en ENGL), Harvard University Press. doi:10.4159/9780674056459. ISBN 9780674056459.
- ↑ Torres Àguila, J. R. (2005). El mit del periodo crític per a l'aprenentage de la pronunciació d'un idioma estranger. PHONICA, (1). Recuperat de [https://revistes. ub. edu/index. php/phonica/artícul/view/5575]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lengua materna» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.