Pensament

En el seu sentit més comú, els térmens pensament[1] i pensar es referixen a processos cognitius conscients que poden ocórrer independentment de l'estimulació sensorial i també en presència d'ella. Les seues formes més paradigmàtiques són el juí, el raonament, la formació de conceptes, la resolució de problemes i la delliberació. Pero també solen incloure's atres processos mentals, com considerar una idea, la memòria o l'imaginació. Estos processos poden ocórrer internament independentment dels òrguens sensorials, a diferència de la percepció. Pero quan s'entén en el sentit més ampli, qualsevol event mental pot entendre's com una forma de pensament, incloent la percepció i els processos mentals inconscients. En un sentit llaugerament diferent, el terme pensament no es referix als processos mentals en sí, sino als estats mentals o sistemes d'idees provocats per estos processos.
S'han propost vàries teories del pensament. El seu objectiu és captar les traces característiques del pensament. Els platònics sostenen que pensar consistix en discernir i inspeccionar les formes platòniques i les seues interrelacions. Implica la capacitat de discriminar entre les formes platòniques pures i les meres imitacions que es troben en el món sensorial. Segons el aristotelismo, pensar en alguna cosa és instanciar en la ment l'essència universal de l'objecte del pensament. Estos universals s'abstrauen de l'experiència sensorial i no s'entenen com a existents en un món inteligible immutable, en contrast en el platonisme. El conceptualismo està estretament relacionat en el aristotelismo: identifica el pensament en evocar mentalment conceptes en lloc de instanciar essències. Les teories de parla interna afirmen que el pensament és una forma de parla interna en la que les paraules s'expressen silenciosament en la ment del pensador. Segons alguns relats, açò ocorre en una llengua normal, com l'anglés o el francés. La hipòtesis del llenguage del pensament, per un atre costat, sosté que açò succeïx en el mig d'un llenguage mental únic cridat mentalés. El punt central d'esta idea és que els sistemes de representació llingüística es construïxen a partir de representacions atòmiques i compostes i que esta estructura també es troba en el pensament. Els asociacionistas entenen el pensament com la successió d'idees o images. Estan particularment interessats en les lleis d'associació que governen cóm es desenrolla el tren de pensament. Els conductista, pel contrari, identifiquen el pensament en disposicions conductuales per a portar a terme un comportament públic inteligent com a reacció a estímuls externs particulars. El computacionalismo és la més recent d'estes teories. Veu el pensament en analogia en cóm funcionen les computadores en térmens d'almagasenament, transmissió i processament d'informació.
En la lliteratura acadèmica es discutixen varis tipos de pensament. Un juí és una operació mental en la que una proposició és evocada i despuix afirmada o negada. El raonament, per un atre costat, és el procés de traure conclusions a partir de premisses o evidència. Tant jujar com raonar depenen de la possessió dels conceptes rellevants, que s'adquirixen en el procés de formació de conceptes. En el cas de la resolució de problemes, el pensament pretén alcançar un objectiu predefinit superant certs obstàculs. La delliberació és una forma important de pensament pràctic que consistix en formular possibles cursos d'acció i evaluar les raons a favor i en contra d'ells. Açò pot dur a una decisió elegint l'opció més favorable. Tant la memòria episódica com la imaginació presenten objectes i situacions internament, en un intent de reproduir fidelment lo que es va experimentar anteriorment o com una reorganisació lliure, respectivament. El pensament inconscient és el pensament que succeïx sense ser experimentat directament. A voltes es postula per a explicar cóm es resolen els problemes difícils en els casos en que no es va amprar el pensament conscient.
El pensament es discutix en vàries disciplines acadèmiques. La fenomenologia s'interessa per l'experiència de pensar. Una pre gunta important en este camp es referix al caràcter experiencial del pensament i en quina mida este caràcter pot explicar-se en térmens d'experiència sensorial. La metafísica s'interessa, entre atres coses, per la relació entre la ment i la matèria. Es tracta de la qüestió de cóm el pensament pot encaixar en el món material com ho descriuen les ciències naturals. La psicologia cognitiva té com a objectiu entendre el pensament com una forma de processament de l'informació. La psicologia del desenroll, per un atre costat, investiga el desenroll del pensament des del naiximent fins a la madurea i es pregunta de quins factors depén este desenroll. El psicoanálisis emfatisa el paper de l'inconscient en la vida mental. Atres camps relacionats en el pensament inclouen la llingüística, la neurociencia, l'inteligència artificial, la biologia i la sociologia. Varis conceptes i teories estan íntimament relacionats en el tema del pensament. El terme "llei del pensament" es referix a tres lleis fonamentals de la llògica: el principi de no contradicció, el principi del tercer exclós i el principi d'identitat. El pensament contrafactual implica representacions mentals de situacions i events no reals en els que el pensador tracta d'evaluar quin seria el cas si les coses hagueren segut diferents. Els experiments mentals solen amprar el pensament contrafactual per a ilustrar teories o per a provar el seu plausibilidad. El pensament crític és una forma de pensament raonable, reflexiva i enfocada en determinar qué creure o cóm actuar. El pensament positiu implica centrar l'atenció en els aspectes positius de la situació i està íntimament relacionat en l'optimisme.
Definició
Els térmens "pensament" i "pensar" es referixen a una àmplia varietat d'activitats sicològiques.[2][3][4] En el seu sentit més comú, s'entenen com a processos conscients que poden ocórrer independentment de l'estimulació sensorial.[5][6] Esto incluye varios procesos mentales diferentes, como considerar una idea o proposición o juzgarla como verdadera. En este sentido, la memoria y la imaginación son formas de pensamiento, pero la percepción no lo es.[7] En un sentit més restringit, solament els casos més paradigmàtics es consideren com a pensament. Estos involucren processos conscients que són conceptuals o llingüístics i suficientment abstractes, com jujar, inferir, resoldre problemes i deliberar.[2][8][9] A voltes els térmens "pensament" i "pensar" s'entenen en un sentit molt ampli com referint-se a qualsevol forma de procés mental, conscient o inconscient.[10][11] En este sentido, pueden usarse como sinónimos del término "mente". Este uso se encuentra, por ejemplo, en la tradición cartesiana, donde las mentes se entienden como cosas pensantes, y en las ciencias cognitivas.[7][12][13][14] Pero este sentido puede incluir la restricción que tales procesos tienen que conducir a un comportamiento inteligente para ser considerados pensamiento.[15] Un contrast que a voltes es troba en la lliteratura acadèmica és el que existix entre pensar i sentir. En este context, pensar s'associa en un enfocament sobri, desapasionado i racional del seu tema, mentres que sentir implica un involucramiento emocional directe.[16][17][18]
Els térmens "pensament" i "pensar" també poden utilisar-se per a referir-se no als processos mentals en sí, sino als estats mentals o sistemes d'idees provocats per estos processos.[19] En este sentit, solen ser sinònims del terme "creència" i el seu cognados i poden referir-se als estats mentals que pertanyen a un individu o són comuns entre un determinat grup de persones.[20][21] Les discussions sobre el pensament en la lliteratura acadèmica a sovint deixen implícit quin sentit del terme tenen en ment.
La paraula pensament prové del llatí pensara (estimar o comparar) i el sufix -mente (instrument, mig o resultat de).[22][23]
Vore també
Referències
- ↑
- ↑ 2,0 2,1 «Thought» (en en). Encyclopedia Britannica. Consultat el 2021-10-14.
- ↑ Random House Webster's Unabridged Dictionary, Second Edition, 2001, Published by Random House, Inc., ISBN 978-0-375-42599-8, p. 1975
- ↑ Webster's II New College Dictionary, Webster Staff, Webster, Houghton Mifflin Company, Edition: 2, illustrated, revised Published by Houghton Mifflin Harcourt, 1999, ISBN 978-0-395-96214-5, p. 1147
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaBreyer - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaNida-rümelin - ↑ 7,0 7,1 Crowell, Steven (2015). «What Is It to Think?», Phenomenology of Thinking, Routledge, pp. 189–212. doi:10.4324/9781315697734-14. ISBN 978-1-315-69773-4. Consultat el 21 de febrero de 2022.
- ↑ Mole, Christopher (2021). «Attention: 2.3 Coherence Theories». The Stanford Encyclopedia of Philosophy. Metaphysics Research Lab, Stanford University. Consultat el 2021-10-21.
- ↑ Katsafanas, Paul(2015).«Nietzsche on the Nature of the Unconscious».Inquiry: An Interdisciplinary Journal of Philosophy.58(3): 3 27–352.doi:10.1080/0020174X.2013.855658.
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaGarrison - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaDijksterhuis - ↑ Skirry, Justin. «Descartes, Rene: Mind-Body Distinction». Internet Encyclopedia of Philosophy. Consultat el 2021-10-17.
- ↑ Smith, Kurt (2021). «Descartes' Theory of Ideas: 1. Ideas Understood as Modes of Thinking». The Stanford Encyclopedia of Philosophy. Metaphysics Research Lab, Stanford University. Consultat el 2021-10-21.
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaBaum - ↑ Block, Ned(1981).«Psychologism and Behaviorism».Philosophical Review.90(1): 5–43.doi:10.2307/2184371.
- ↑ Romer, Paul M.(May 2000).«Thinking and Feeling».American Economic Review.90(2): 439–443.ISSN 0002-8282.doi:10.1257/aer.90.2.439.(en en)
- ↑ Planalp, Sally; Fitness, Julie(1999-12-01).[https://journal s.sagepub.com/doi/abs/10.1177/0265407599166004 «Thinking/Feeling about Social and Personal Relationships»].Journal of Social and Personal Relationships.16(6): 731–750.ISSN 0265-4075.doi:10.1177/0265407599166004.(en en)
- ↑ Phelan, Mark; Arico, Adam; Nichols, Shaun(2013).«Thinking Things and Feeling Things: On an Alleged Discontinuity in Folk Metaphysics of Mind».Phenomenology and the Cognitive Sciences.12(4): 703–725.doi:10.1007/s11097-012-9278-7.
- ↑ «The American Heritage Dictionary entry: thought». www.ahdictionary.com. Houghton Mifflin Harcourt Publishing. Consultat el 2021-10-23.
- ↑ Mandelbaum, Eric(2014).«Thinking is Believing».Inquiry: An Interdisciplinary Journal of Philosophy.57(1): 55–96.doi:10.1080/0020174X.2014.858417.
- ↑ «The American Heritage Dictionary entry: think». www.ahdictionary.com. Houghton Mifflin Harcourt Publishing. Consultat el 2021-10-23.
- ↑ «PENSAR» (en es). Etimologías de Chile - Diccionario que explica el origen de las palabras. Consultat el 2021-07-14.
- ↑ «pensaré». TheFreeDictionary.com. Consultat el 2021-07-14.