Neurociencia

Es proposa que este artícul o secció siga fusionat en neurobiología.
Per favor, discutix este tema en la pàgina de discussió abans de procedir.

Dibuix de les cèlules d'un cervell de pollet, per Santiago Ramón i Cajal.

La neurociencia (també en plural, neurociencias) és una disciplina científica que estudia el sistema nerviós i tots els seus aspectes: per eixemple, estructura, funció, desenrolle ontogenético i filogenético, bioquímica, farmacologia i patologia, i cóm els seus diferents elements interactuen, donant lloc a les bases biològiques de la cognició i la conducta.^[1]^[2]^[3]

La neurociencia engloba una àmplia gama d'interrogants sobre cóm s'organisen els sistemes nerviosos dels sers humans i d'atres animals, cóm es desenrollen i cóm funcionen per a generar la conducta. Estes preguntes poden explorar-se usant les ferramentes analítiques de la genètica i la genómica, la biologia molecular i la biologia celar, l'anatomia i la fisiologia dels aparats i sistemes, la filosofia, la biologia conductual i la psicologia.^[4]

Els hòmens deuen saber que el cervell és el responsable exclusiu de les alegries, els plaers, la rialla i la diversió, i de la pena, l'afligiment, l'abofegada i les llamentacions. I gràcies al cervell, de manera especial, adquirim saber i coneiximents, i veem, sentim i sabem lo que és repugnant i lo que és bell, lo que és mal i lo que és bo, lo que és dolç i lo que és insípido. Gamma Hipócrates

L'estudi biològic del cervell és un àrea multidisciplinar que comprén molts nivells d'estudi,^[3] des del purament molecular fins a l'específicament conductual i cognitiu, passant pel nivell celar (neurones individuals), els ensambles i rets chicotetes de neurones (com les columnes corticals) i els ensambles grans (com els propis de la percepció visual), incloent sistemes com la corfa cerebral o el cerebel, i inclús el nivell més alt del sistema nerviós.^{cita requerida}

En el nivell més alt, les neurociencias es combinen en la psicologia per a crear la neurociencia cognitiva,^[5] una disciplina que al principi va ser dominada totalment per sicòlecs cognitius. Hui en dia, la neurociencia cognitiva proporciona una nova manera d'entendre el cervell i la consciència, puix es basa en un estudi científic que unix disciplines tals com la neurobiología, la psicobiología o la pròpia psicologia cognitiva, un fet que en seguritat canviarà la concepció actual que existix sobre els processos mentals implicats en el comportament i les seues bases biològiques. El principal objectiu de la neurociencia cognitiva és l'estudi de les representacions internes dels fenomens mentals. La neurociencia cognitiva es basa en cinc aproximacions principals:

En el encéfal, hi ha una representació ordenada de l'espai personal: la precisió dels exàmens neurològics clínics es basa en mapes corticals fiables del cos. En el córtex hi ha un mapa del cos per a cada modalitat de sensació.
La representació interna de l'espai personal pot modificar-se en l'experiència: la capacitat de modificació de la representació interna pot explicar el síndrome del membre fantasma.
La representació interna de l'espai personal pot estudiar-se a nivell celar: cada neurona del sistema nerviós central té un camp receptor específic.
L'espai real, aixina com l'imaginat i el recordat, es representen en les àrees d'associació parietals posteriors.^[6]

Les neurociencias oferixen un respal a la psicologia en la finalitat d'entendre millor la complexitat del funcionament mental. La tasca central de les neurociencias és la d'intentar explicar cóm funcionen millons de neurones en l'encéfal per a produir la conducta, i cóm a la seua volta estes cèlules estan influïdes pel mig ambient. Tractant de desentranyar cóm l'activitat del cervell es relaciona en la psiquis i el comportament, revolucionant la manera d'entendre les conductes i lo que és més important encara: cóm deprén el nostre cervell, cóm guarda informació i quins són els processos biològics que faciliten l'aprenentage.^{cita requerida}

És cert que les formes espontànees de desenroll semblen una condició necessària per a les formes de funcionament cognoscitiu, pero no són condició suficient.^[7] Existixen nomenclatures psicopatològiques, hui aplicades als chiquets, que pot dur a la medicalisació de l'infància.^[8]

Temes d'interés

Alguns dels problemes encara no resolts de la neurociencia són:

Consciència: ¿quin és la base neuronal de la experiència subjectiva i les sensacions, la cognició, la vigília, el estat d'alerta, la excitació i la atenció? ¿cóm es resol el problema difícil de la consciència? ¿Quin és la seua funció?^[9]
Percepció: ¿cóm transferix el cervell informació sensorial en percepció interna coherent? ¿Quins són les normes per les quals s'organisa la percepció? ¿Quins són les característiques que constituïxen la nostra experiència perceptual d'acontenyiments interns i externs? ¿cóm estan integrats els sentits? ¿Quin és la relació entre l'experiència subjectiva i el món físic?
Aprenentage i memòria: ¿on s'almagasenen els recorts i cóm es recuperen de nou? ¿Cóm pot ser millorat l'aprenentage? ¿Quin és la diferència entre recorts explícits i implícits?
Plasticidad neuronal: ¿qué tan plàstic és el cervell madur?^[10]
Desenroll i evolució: ¿cóm i per qué va evolucionar el cervell? ¿Quins són les determinants moleculars del desenroll cerebral individual?
Somi: ¿Per qué somiem? ¿quins són els mecanismes cerebrals subjacents? ¿Quin és la seua relació en la anestèsia?^[11]
Cognició i decisions: ¿cóm i on evalua el cervella recompensa i l'esforç (cost) per a modular el comportament? ¿Cóm modifica l'experiència prèvia la percepció i el comportament? ¿Quins són les contribucions genètiques i ambientals per al funcionament del cervell?
Idioma: ¿cóm s'implementa neuralmente? ¿Quin és la base del significat semàntic?
Malties: ¿quins són les bases neurals (causes orgàniques) de malties mentals com els trastorns psicóticos (per eixemple, la mania, la esquizofrènia), la maltia de Parkinson, la maltia d'Alzheimer o la adicció? ¿És possible recuperar-se de la pèrdua de la funció motora o sensorial?^[12]

Àrees relacionades

S'utilisen una varietat de tècniques multimodals per a perfilar els tipos de cèles del cervell. Enfocaments principals utilisades en Brain Research through Advancing Innovative Neurotechnologies (BRAIN).

Les neurociencias exploren camps tan diversos com:^[13]

L'operació de neurotransmissors en la sinapsis;
els mecanismes biològics responsables del aprenentage;
el control genètic del desenroll neuronal des de la concepció;
l'operació de rets neuronals;
l'estructura i funcionament de rets complexes involucrades en la memòria, la percepció i el parla. Entre les àrees relacionades en les neurociencias, es troben les següents:^[14]

Aspectes històrics: la neurona

Luigi Galvani

En 1791, Luigi Galvani, un fisiólogo de Bolonya, va descobrir l'existència d'activitat elèctrica en els animals. Havia penjat la pata d'una granota en un gancho de coure suspés d'un balcó de ferro. L'interacció entre els dos metals feya que la pata es contraguera.^[15]

El fisiólogo va cridar a esta forma de produir energia «bioelectrogénesis». A través de numerosos i espectaculars experiments —com electrocutar cadàvers humans per a fer-els ballar la «dansa de les convulsions tòniques»—, va aplegar a la conclusió de que l'electricitat necessària no provenia de l'exterior, sino que era generada en l'interior del propi organisme viu que, una volta mort, seguia conservant la capacitat de conduir l'impuls i reaccionar a ell conseqüentment.^[15]

Hermann von Helmholtz

Hermann von Helmholtz va descobrir que la generació d'electricitat per part dels axones de les cèlules nervioses no és un producte secundari de la seua activitat, sino un mig per a transmetre mensages d'un extrem a un atre. Va conseguir medir, en 1859, la velocitat de propagació de tals mensages, i va aplegar a la conclusió de que es propaguen a 27 m/s (metros per segon).^{cita requerida}

Camillo Golgi

Camillo Golgi va desenrollar un método de tinción en cromato d'argent, que permet colorear una neurona entre moltes unes atres, va supondre una revolució en els laboratoris d'estudi de teixits nerviosos. En este método identifique una classe de cèlula nerviosa dotada d'extensions que es conecten a atres cèlules nervioses^[3] Va compartir el Premi Nobel de Medicina de 1906 en Santiago Ramón i Cajal.

Santiago Ramón i Cajal

Santiago Ramón i Cajal va donar a la cèlula nerviosa el nom de neurona, unitat elemental del sistema de senyalisació del sistema nerviós. Descobrix que el axón d'una neurona solament es comunica en les dendritas d'una atra en regions especialisades: les sinapsis. Ademés, una neurona determinada solament es comunica en certes cèles, i no en unes atres. En l'interior de la neurona, les senyals fluïxen en una direcció única. Este principi permet determinar el fluix de l'informació en els circuits neurals. Va trobar que existixen tres tipos principals de neurones: sensorial, motora i interneurona.^{cita requerida}

Charles Sherrington

Charles Sherrington va estudiar els fonaments neurals del comportament reflectixc. Va descobrir que és possible inhibir les neurones ademés d'excitar-les, i que l'integració d'eixes senyals determina l'acció del sistema nerviós.^[16]

Edgar Adrian

Edgar Adrian va idear métodos per a registrar els potencials d'acció, que són les senyals elèctriques utilisades per les neurones per a la comunicació. Descobrix que són senyals de tipo tot o res, és dir, o be es presenten completes o be no es presenten en absolut. Va compartir el Premi Nobel de Medicina en Charles Sherrington.^{cita requerida}

Julius Bernstein

Julius Bernstein, discípul de Wilhelm Helmholtz, va propondre en 1902 l'hipòtesis de la membrana porosa per a descriure el procés de conducció elèctrica en les neurones. Va deduir que hi ha una diferència de potencial entre l'interior i l'exterior de la cèlula nerviosa, inclús quan la cèlula està en repòs. (Vejau potencial d'acció i potencial de repòs.)^{cita requerida}

Alan Hodgkin i Andrew Huxley

Alan Hodgkin i Andrew Huxley varen desenrollar investigacions sobre el axón jagant de les cèlules nervioses dels calamars (vejau Otto Schmitt). Varen confirmar l'hipòtesis de Julius Bernstein de que el potencial de membrana en repòs es genera pel desplaçament d'ions de potassi cap a l'exterior de la cèlula i d'ions de sodi cap al seu interior. Varen compartir el Premi Nobel de Medicina de 1963 en John Eccles, per l'investigació sobre les bases iòniques de la transmissió nerviosa.^{cita requerida}

Henry Dona-li i Otto Loewi

Henry Dona-li i Otto Loewi varen propondre la teoria química de la transmissió sináptica. Varen descobrir, en forma independent, que quan el potencial d'acció d'una neurona del sistema nerviós autònom aplega als terminals del axón, causa la lliberació d'una substància química en el clavill sináptica. Varen rebre el Premi Nobel de Medicina en 1936.^{cita requerida}

Edwin Furshpan i David Potter

Edwin Furshpan i David Potter varen descobrir, en una langosta de riu, que també és possible la transmissió elèctrica entre dos cèlules nervioses, si be la majoria de les sinapsis són d'orige químic.^[16]

Bernard Katz

Bernard Katz va descobrir que quan un potencial d'acció ingressa en la terminal presináptica causa l'obertura dels canals de calcio, lo que permet l'afluència d'este element químic a l'interior de la cèla. L'abundància de calcio, a la seua volta, determina la lliberació dels neurotransmissors en el clavill sináptica. El neurotransmissor s'unix als receptors superficials de la neurona postsináptica, i les senyals químiques es retraducen a senyals elèctriques. Va compartir el Premi Nobel de Medicina de 1970 en Ulf von Euler i Julius Axelrod pels estudis realisats sobre neurotransmisores.

Rodolfo Llinás

Rodolfo Llinás va canviar el dogma establit des de que Santiago Ramón i Cajal va enunciar la llei de la polarisació sobre l'aspecte funcional de les neurones. Rodolfo Llinás va presentar el nou punt de vista funcional sobre la neurona en el seu artícul «The Intrinsic Electrophysiological Properties of Mammalian Neurons: Insights into Central Nervous System Function» ("Les propietats electrofisiològiques intrínseques de les neurones dels mamífers: noves idees sobre el funcionament del sistema nerviós central ").^[17] Rodolfo Llinás i els seus colaboradors varen investigar durant els anys 80 el funcionament electrofisiològic de les neurones en els vertebrats i varen descobrir les propietats electrofisiològiques. Anteriorment s'havien observat propietats intrínseques en els invertebrats, i es pensava que estes eren únicament una qüestió relativa a eixa llínea, pero Llinás i els seus colaboradors varen demostrar que les neurones dels vertebrats tenen propietats electrofisiològiques intrínseques. El nou punt de vista funcional sobre la neurona va quedar resumit en lo que hui és conegut com la llei de Llinás.^{cita requerida}

Arvid Carlsson, Paul Greengard i Eric Kandel

El descobriment de cada substància química considerada mediadora de la intercomunicación neuronal aportava nous elements de coneiximent de la complexa ret de conexions entre cèlules nervioses i de les seues corresponents característiques funcionals.

Eric Kandel va clarificar el paper dels transmissors en el complex procés de la memòria i el aprenentage, establint que la memòria és evocada per canvis directes en els millons i millons de sinapsis que formen els punts de contacte entre les neurones.^[18]

Antonio Alcalà Malavé

En el 2002, Antonio Alcalà Malavé va descobrir que les àrees cerebrals 17,18 i 19 de Brodmann (vejau Korbinian Brodmann), ademés d'induir el fenomen físic i químic de la visió, servixen per a informar del risc cardiovascular i algunes demència. Eixe "informe biològic" es traduïx com a fallo visual en la calitat, cantitat, color i contrast de les imàgens que aplegaven al cervell o que eren processades pel mateix encara que ya aberrades. Els seus treballs poden verificar-se per mig de campimetría computarizada i anàlisis computarizado cromàtic.^{cita requerida}

Roderick MacKinnon

Roderick MacKinnon va obtindre en el 2004 la primera image tridimensional dels àtoms que formen la proteïna dels dos canals iònics: un canal passiu de potassi i un canal de potassi activat per voltage. Va rebre el Premi Nobel de Química.^{cita requerida}

John O'Keefe, Edvard Moser i May-Britt Moser

En el 2014, el matrimoni format pels sicòlecs i neurocientífico noruecs Edvard Moser i May-Britt Moser va compartir en el britànic John O’Keefe el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina pels seus estudis sobre les cèles de lloc de l'hipocamp: una classe de neurones que codifiquen l'ubicació espacial de mamífers com les rates i els sers humans i que els permeten orientar-se en l'espai. Certs grups de neurones hipocampals s'activen o no, depenent delloc d'una habitació en el que nos trobem en un moment determinat.^{cita requerida}

Aspectes històrics: localisació

Ademés de la seqüència històrica associada a la neurona i als conjunts neuronals, és possible seguir l'evolució de les neurociencias considerant la seqüència històrica de les teories destinades a establir la funció de cada sector del cervell, o be la consideració de que no existiria una localisació concreta de les funcions cerebrals.

Franz J. Gall

La frenología (del grec: φρήν, fren, ‘ment’, i λόγος, logos, ‘coneiximent’) és una antiga teoria pseudocientífica, sense cap validea en l'actualitat, que afirmava la possible determinació del caràcter i les traces de la personalitat, aixina com les tendències criminals, basant-se en la forma del cràneu, cap i faccions. També va expondre l'idea de que el cervell posseïa parts especialisades per a cada funció.^[19]

Pierre Flourens

El fisiólogo francés Pierre Flourens efectuava la ablació de parts del cervell d'animals i estudiava la seua conducta. De manera que, segons lo que els animals deixaven de fer, podia inferir les funcions de la part extreta. Va observar que, en el temps, es restablia la funció original, en independència de la part danyada.^{cita requerida}

Paul Broca

Després del decés d'un pacient en trastorns en ellenguage, el neurólogo i antropòlec francés Paul Broca va estudiar el seu cervell i va trobar una lesió en el terç posterior de la circumvolució frontal inferior del hemisferi esquerre.^[3] Va estudiar a atres pacients en problemes similars i va trobar les mateixes lesions en l'ara denominada àrea de Broca. Este especialiste va aplegar a afirmar: "Nosatres parlem en l'hemisferi esquerre".

Carl Wernicke

Carl Wernicke va descobrir la que ara es denomina àrea de Wernicke, una zona del cervelles lesions del qual produïxen destorbament en la comprensió del parla. Els seus descobriments, junt als de Paul Broca, varen estimular els estudis localizacionistas durant el XIX.^{cita requerida}

Walter R. Hess

Walter Rudolf Hess va descobrir l'organisació funcional del cervell mig com a coordinador de les activitats dels òrguens interns. Amprant estimulació elèctrica en certes zones del mesencèfal, Hess va poder reproduir funcions autònomes espontànees, modificacions en la respiració o la circulació, entre atres respostes.^{cita requerida}

Roger W. Sperry

Els estudis de Roger W. Sperry varen permetre determinar que, encara que cada u dels dos hemisferis del cervell (esquerre i dret) intercanvia informació en l'atre a través del cos calloso i d'atres comissures més chicotetes, existixen notables diferències en la forma de processament de l'informació entre un i un atre.^{cita requerida}

Hubel i Wiesel

David H. Hubel i Torsten Wiesel varen descobrir les característiques del processament de l'informació visual. Estudiant el seu desenroll en gats chicotets, varen detectar la capacitat de les neurones corticals per a reorganisar-se davant situacions de privació sensorial i varen determinar que la reorganisació de les neurones corticals ocorre solament en periodos determinats.^[18]

Últims alvances

Investigadors de l'Universitat d'Harvard han descobert que eliti, un element químic comunament associat en el tractament de trastorns psiquiàtrics, també es produïx de forma natural en el cervell humà. Esta troballa sugerix que eliti eixercita un paper protector front a la neurodegeneración, especialment en malties com l'Alzheimer. L'estudi, publicat en la revista Nature, mostra que la pèrdua de liti en el cervell accelera la deterioració de la memòria, lo que obri noves vies per al desenroll de tractaments preventius i terapèutics.^[20]

Vore també

Referències

↑ «sfn. org/index. aspx? pagename=whatIsNeuroscience What is neuroscience» (en anglés). Society for Neuroscience. Consultat el 21 de febrer de 2012.
↑ Applications, National Research Council (O. S.). Committee on Opportunities in Neuroscience for Future Army (1 de juny de 2009). Opportunities in neuroscience for future army applications (en anglés), National Academies Press. ISBN 9780309127400.
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 ^3,3 (2014) Usar el cervell, Buenos Aires: Planeta. ISBN 978-950-49-3982-5.
↑ Purves, Neurociencia (2015). «1», Estudie del sistema nerviós, Mèdica Panamericana, p. 1. ISBN 978-84-9835-754-7.
↑ «consejomexicanodeneurociencias. org/post/neurociencia-cognitiva#:~:text=els%20m%C3%A9todos%20de%20estudio%20de,y%20las%20funciones%20del%20cerebro. Consell Mexicà de Neurociencias».
↑ Jessel T., Neurociencia i conducta (1997). «5», De les neurones a la cognició, Prentice Hall, p. 345. ISBN 84-89660-05-0.
↑ Terigi (2013). «1», (en espanyol), Universitat Nacional de Quilmes, p. 29. ISBN 9789871856435.
↑ Ames Gabriela (2011). «6», (en espanyol), noveduc llibres, p. 97. ISBN 978-987-538-316-6.
↑ cnl. salk. edu/PDFs/23%20Problems%20in%20Systems%20Neuroscience%202005-2921.pdf van Hemmen, J. L. and Sejnowski, T. J.(ed), 23 Problems in Systems Neuroscience, Oxford University Press, 2006
↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.Luis Ignacio Brusc. . Consultat el 24 de setembre de 2019.
↑ «ncbi. nlm. nih. gov/nlmcatalog/101707691 Trastorns del somi i dels ritmes biològics en la maltia d'alzheimer - NLM Catalog - NCBI». www. ncbi. nlm. nih. gov. Consultat el 24 de setembre de 2019.
↑ «org. ar/? p=1496 Cervell i Oblits » Alzheimer Argentina» (en és). Consultat el 24 de setembre de 2019.
↑ «euroinnova. com/ciencias/articulos/cuals-són-les-ramas-de-la-neurociencia ¿Quins són les branques de la Neurociencia? | Euroinnova» (en és). Euroinnova International Online Education. Consultat el 2025-07-09.
↑ «archive. org/web/20250530192839/https://espanol. nichd. nih. gov/salud/temas/neuro/informacion/areas ¿Quins són algunes de les diferents àrees de la neurociencia?» (en és). http://espanol. nichd. nih. gov/. Archivat des d'el nichd. nih. gov/salud/temas/neuro/informacion/areas original, el 2025-05-30. Consultat el 2025-07-09.
↑ ^15,0 ^15,1 Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. nationalmaglab. org. Consultat el 2025-07-09.
↑ ^16,0 ^16,1 «jimdofree. com/todo-psicolog%C3%ADa/neurociencia/ Neurociencia» (en és-és). PSICOLOGIA. Consultat el 2024-11-04.
↑ (1988).org/details/sim_science_1988-12-23_242_4886/page/1654 «The Intrinsic Electrophysiological Properties of Mammalian Neurons: Insights into Central Nervous System Function».Science.242
↑ ^18,0 ^18,1 Principis de neurociencias per a sicòlecs de M. A. Álvarez González i M. Trápaga Ortega. Paidós SAICF. ISBN 950-12-3464-9
↑ Gall, Franz Joseph (1806). Exposició de la doctrina del doctor Gall, o nova teoria del cervell, considerat com a residència de les facultats intelectuals i morals de l'ànima. Imprenta de Villpando.
↑ «com/ciencia/2025-08-06/el-descubrimiento-del-papel-esencial-delitio-en-el-alzheimer-abre-un-esperanzador-frente-per a-tratar-la-enfermedad. html El descobriment del paper essencial deliti en l'alzheimer obri un esperançador front per a tractar la maltia» (en és). El País. Consultat el 2025-09-13.

Bibliografia

Kandel, Eric R. En busca de la memòria. Katz Editors. ISBN 978-987-1283-40-8.
Polanco, R. (2007). «L'objecte de la ment: Revisió històrica sobre l'abordage de la ment.» Revista de Psicologia O. Valparaíso, 4, dic.
Sants Salvaggio, Premis Nobel. Ramón Sopena. ISBN 84-303-0790-7.

Documentals

D'Amicis, F., Hofer, P. i Rockenhaus, F. (2011) El cervell automàtic: archive. org/web/20140407093614/http://miradocumentals. com/665/el-cerebro-automatico-la-magia-del-inconsciente la màgia de l'inconscient.

Enllaços externs

Neurociencia en el Viccionari. Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Neurociencia.

Plantilla:Wikiversidad Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Neurociencia.
Wikinoticias tiene noticias relacionadas con La prevenció contra l'Alzheimer podria estar prop.
derevistas. com/contenido/articulo. php? art=7231/ ¿Qué és la neurociencia?
archive. org/web/20150323142820/http://www. be-brain. org/ Be-Brain
fneurociencias. org Fundació de Neurociencias
scielo. cl/pdf/ijmorphol/v33n2/art59.pdf Biografia de Sergey Fedoroff. Pioner de la regeneració neuronal (anglés)

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Neurociencia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[sfn-1] «sfn. org/index. aspx? pagename=whatIsNeuroscience What is neuroscience» (en anglés). Society for Neuroscience. Consultat el 21 de febrer de 2012.

[2] Applications, National Research Council (O. S.). Committee on Opportunities in Neuroscience for Future Army (1 de juny de 2009). Opportunities in neuroscience for future army applications (en anglés), National Academies Press. ISBN 9780309127400.

[ManNir-3] 3,0 ^3,1 ^3,2 ^3,3 (2014) Usar el cervell, Buenos Aires: Planeta. ISBN 978-950-49-3982-5.

[4] Purves, Neurociencia (2015). «1», Estudie del sistema nerviós, Mèdica Panamericana, p. 1. ISBN 978-84-9835-754-7.

[5] «consejomexicanodeneurociencias. org/post/neurociencia-cognitiva#:~:text=els%20m%C3%A9todos%20de%20estudio%20de,y%20las%20funciones%20del%20cerebro. Consell Mexicà de Neurociencias».

[6] Jessel T., Neurociencia i conducta (1997). «5», De les neurones a la cognició, Prentice Hall, p. 345. ISBN 84-89660-05-0.

[7] Terigi (2013). «1», (en espanyol), Universitat Nacional de Quilmes, p. 29. ISBN 9789871856435.

[8] Ames Gabriela (2011). «6», (en espanyol), noveduc llibres, p. 97. ISBN 978-987-538-316-6.

[23_Problems_in_Systems_Neuroscience-9] . salk. edu/PDFs/23%20Problems%20in%20Systems%20Neuroscience%202005-2921.pdf van Hemmen, J. L. and Sejnowski, T. J.(ed), 23 Problems in Systems Neuroscience, Oxford University Press, 2006

[10] Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.Luis Ignacio Brusc. . Consultat el 24 de setembre de 2019.

[11] «ncbi. nlm. nih. gov/nlmcatalog/101707691 Trastorns del somi i dels ritmes biològics en la maltia d'alzheimer - NLM Catalog - NCBI». www. ncbi. nlm. nih. gov. Consultat el 24 de setembre de 2019.

[12] «org. ar/? p=1496 Cervell i Oblits » Alzheimer Argentina» (en és). Consultat el 24 de setembre de 2019.

[13] «euroinnova. com/ciencias/articulos/cuals-són-les-ramas-de-la-neurociencia ¿Quins són les branques de la Neurociencia? | Euroinnova» (en és). Euroinnova International Online Education. Consultat el 2025-07-09.

[14] «archive. org/web/20250530192839/https://espanol. nichd. nih. gov/salud/temas/neuro/informacion/areas ¿Quins són algunes de les diferents àrees de la neurociencia?» (en és). http://espanol. nichd. nih. gov/. Archivat des d'el nichd. nih. gov/salud/temas/neuro/informacion/areas original, el 2025-05-30. Consultat el 2025-07-09.

[:0-15] 15,0 ^15,1 Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. nationalmaglab. org. Consultat el 2025-07-09.

[dup-0-75-16] 16,0 ^16,1 «jimdofree. com/todo-psicolog%C3%ADa/neurociencia/ Neurociencia» (en és-és). PSICOLOGIA. Consultat el 2024-11-04.

[17] (1988).org/details/sim_science_1988-12-23_242_4886/page/1654 «The Intrinsic Electrophysiological Properties of Mammalian Neurons: Insights into Central Nervous System Function».Science.242

[ref_duplicada_1-18] 18,0 ^18,1 Principis de neurociencias per a sicòlecs de M. A. Álvarez González i M. Trápaga Ortega. Paidós SAICF. ISBN 950-12-3464-9

[19] Gall, Franz Joseph (1806). Exposició de la doctrina del doctor Gall, o nova teoria del cervell, considerat com a residència de les facultats intelectuals i morals de l'ànima. Imprenta de Villpando.

[20] «com/ciencia/2025-08-06/el-descubrimiento-del-papel-esencial-delitio-en-el-alzheimer-abre-un-esperanzador-frente-per a-tratar-la-enfermedad. html El descobriment del paper essencial deliti en l'alzheimer obri un esperançador front per a tractar la maltia» (en és). El País. Consultat el 2025-09-13.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]

[19]

[20]