Anar al contingut

Somi

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Somi
Per a els processos fantàstics de qui dorm vore Ensomi.
Per a atres usos d'este terme vore Somi (desambiguació).
 Est artícul o secció necessita ser wikificat en un format adequat a les convencions d'estil de L'Enciclopèdia en valencià .
Per favor, edita-lo per a complir en elles. No elimines est avís fins que ho hages fet. ¡Colabora !
També pots ajudar canviant este avís per u més específic.
Koala dormint en la copa d'un arbre

El somi és un estat d'activitat mental i física reduïda en el que la consciència s'altera i s'inhibix certa activitat sensorial. Durant el somi, es produïx una marcada disminució de l'activitat muscular i de les interaccions en l'entorn. Si ben el somi diferix de la vigília sobre la capacitat de reaccionar als estímuls, seguix implicant patrons cerebrals actius, lo que ho fa més reactiu que el menge o els trastorns de la consciència. L'estudi del cicle vigília-somie comprén diversos estats alterats de la consciència i parasomnias conductuales. Durant el descans, el cervell pot experimentar manifestacions complexes que van des dels somis lúcits —definits com a episodis de metaconciencia a on la persona reconeix i controla el seu entorn oníric— fins a la paràlisis del somi, caracterisada per una dissociació en atonia muscular. A estos fenomens se sumen els terrors nocturns en agitació autonòmica i els automatisme motors del somi NREM, tals com el sonambulisme i la somniloquia.

Dormir i etapes del somi

Erro al crear miniatura:
Sò d'una persona dormint plácidamente durant huit hores nocturnes

Dormir és l'acte de reposar en un estat inconscient en el que es produïx la suspensió de les funcions sensorials i dels moviments voluntaris del cos. En l'adult, el somi nocturn d'unes huit hores s'organisa en 4-5 cicles d'uns 90-120 minuts, durant els quals es passa de la vigília a la somnolència (estadi o fase I), d'allí al somi llauger (fase II), d'allí al somi llent o profunt (fase III) i finalment al somi MOR (fase IV). La seua distribució estàndar en un adult sà és aproximadament la següent: Fase I, el 5 %; Fase II, el 50 %; Fase III, el 20 % i Fase MOR, el 25 %.

Els estats i fases del somi humà es definixen segons els patrons característics que s'observen per mig del electroencefalograma (EEG), l'electrooculograma (EOG, una medició dels moviments oculars) i l'electromiograma de superfície (EMG, moviment dels músculs esquelètics). El registre d'estos paràmetros electrofisiológicos per a definir els estats de somi i de vigília es denomina polisomnografía.

Estos perfils descriuen dos estats del somi:

  • Somi sense moviments oculars ràpits (somi no MOR, o NMOR; NREM en anglés). En el que es poden diferenciar tres fases:
    • La Fase I de el NMOR (fase del somi llauger) és la transició des de la vigília al somi; es reconeix per la desaparició del patró regular α (alfa, d'amplitut d'ona alta i regular, de 8 a 13 Hz) i l'instauració de l'ona θ (theta, d'un patró d'amplitut baixa i de freqüència mixta, predominantment en l'interval de 2 a 7 Hz), en moviments oculars llents "en balancín".
    • La Fase II de el NMOR es definix per l'aparició de complexos K i d'husos de somi superposts a una activitat de base similar a la de l'estat 1. Els complexos K són descàrregues llentes, negatives (cap a dalt) i d'amplitut elevada que es continuen immediatament despuix per una deflexió positiva (cap a avall). Els husos de somi són descàrregues d'alta freqüència de curta duració que presenten una amplitut característica en pujades i baixades. No hi ha activitat ocular i l'EMG dona un resultat similar a l'estat 1.
    • La Fase III de el NMOR (prèviament dividida en fases III i IV) és la fase de major profunditat en el somi, i es caracterisa per ser un somi d'entre 20 % a % d'activitat δ (delta, d'amplitut elevada, > 75 microV, i de 0,5 a 2 Hz). Els husos del somi poden persistir i seguix sense haver activitat ocular. L'activitat de el EMG permaneix en un nivell reduït i d'alt voltage, que comprén a lo manco el 50% del registre. La fase III de el NMOR es denomina somi d'ones llentes (SOL), somie delta o somi profunt.
  • Somi de moviments oculars ràpits (MOR; REM en anglés), o fase IV del somi, conegut també com a somi paradòxic, somi desincronizado o somi D, es caracterisa per un EEG de baixa amplitut i de freqüència mixta similar al de la fase I de el NMOR. Es produïxen brots d'activitat més llenta (3 a 5 Hz) en deflexions negatives superficials ("ones en dent de serra") que se superponen en freqüència a este patró. El EOG dona mostres de moviments oculars ràpits similars a les que s'observen quan la persona permaneix desperta i en els ulls oberts. L'activitat de el EMG permaneix absent, un reflex de l'atonia muscular completa de la paràlisis motora descendent característica d'este estat. En esta etapa es presenten les ensoñacions (fase onírica). És habitual que es presenten de 4 a 6 periodos de somi MOR durant la nit.[1]
  • Fase 1
    Fase 1
  • Fase 2
    Fase 2
  • Fase 3
    Fase 3
  • Somi MOR
    Somi MOR

Necessitats de somi i edat

Les necessitats de somi varien segons l'edat. El chiquet recent naixcut dorm casi tot el dia, en una proporció pròxima al 50 % del denominat somi «actiu», que és l'equivalent del somi MOR. A lo llarc de l'alletament els periodos de vigília són progressivament més prolongats i es consolida el somi de la nit; ademés, la proporció de somi MOR descendix al 25-30 %, que es mantindrà durant tota la vida. D'1-3 anys d'edat, el chiquet ya solament dorm una o dos sesta. Entre els 4-5 anys i l'adolescència els chiquets són hipervigilantes, molt pocs dormen sesta pero tenen un somi nocturn de 9 hores ben estructurat en cinc cicles o més. En els individus jóvens reapareix en molts casos la necessitat fisiològica d'una sesta a mitat del dia. La necessitat de somi en un adult pot oscilar entre 7 i 9 hores[2] pero segons un estudi dels hàbits de somi de 2021 de més de 3000 espanyols un 74% dormen menys de 7 hores cada dia. Els adults majors (65 anys i més) necessiten 7 o 8 hores de somi de nit, a mida que s'envellix, es produïxen canvis en els patrons del seu somi. Estos canvis causen insomni o problemes per a dormir.[3]


Aixina mateix, varia notablement el horari de somi entre noctàmbuls i madrugadores. En époques de molta activitat intelectual o de creiximent o durant els mesos de l'embaràs, pot aumentar la necessitat de somi, mentres que l'estrés, l'ansietat o l'eixercici físic practicat per la vesprada poden disminuir la cantitat de somi. Els estudis efectuats en individus aïllats d'influències exteriors han mostrat que la tendència fisiològica general és a retardar llaugerament la fase de somi sobre el cicle convencional de 24 hores i a dormir una curta sesta «de migdia» (Vallejo, 2006, 232). En els vells es va fragmentant el somi nocturn en freqüents episodis de despertar i es reduïx molt el percentage de somi en fase IV i no tant el de somi MOR, que es manté més constant a lo llarc de la vida. Les persones d'edat alvançada tendixen a aumentar el temps de permanència en el llit. Moltes d'elles dormitan fàcilment durant el dia vàries sesta curtes.

El somi representa una funció vital, per ser imprescindible (el ser humà no pot viure sense dormir), restauradora (el somi repara el cos cada dia), complementària i fonamental per a assegurar la vigília (es dorm per a poder sentir-se despert al sendemà), fisiológicament necessari.

Durant el somi profunt (Fase III), es produïx la restauració física i durant el somi MOR la restauració de la funció cognitiva (procés d'aprenentage, memòria i concentració).

Funció biològica del somi

Sopor, de Maurici García Vega.

Eliminació de residus celulars del cervell

Durant l'estat de somi, el sistema glinfático (equivalent al sistema limfàtic del restant del cos), s'activa 10 voltes més en comparació a l'estat de vigília, permetent que els residus de les cèlules cerebrals s'eliminen en major eficàcia. Durant el somi es produiria una contracció de les cèlules cerebrals, creant-se aixina més espai entre elles i en això permetent que el líquit cefalorraquídeo circule més fàcilment a través del teixit cerebral; netejant-se aixina més lliurement els residus, tals com la proteïna beta-amiloide responsable de la malaltia d'Alzheimer.[4]

Ademés, el cos, durant el somi entra en estat anabòlic, el qual servix per a desenrollar numeroses funcions de reparació en el nostre organisme.

Dormir de costat (i en posició fetal), en comparació a dormir boca dalt o boca avall, pot eliminar de manera més efectiva els rebujos cerebrals durant el somi i pot ser una pràctica important per a ajudar a reduir les possibilitats de desenrollar Alzheimer, Parkinson i atres malalties neurològiques, segons investigadors de l'Universitat de Stony Brook.[5]

Efectes del somie

Consolidació de la memòria

El hipòtesis de que el somi participa en la consolidació de la memòria recent ha segut investigada per mig de quatre paradigmes:

  1. Efectes de la privació del somi sobre la consolidació de recorts;
  2. Efectes de l'aprenentage sobre el somi posentrenamiento;
  1. Efectes de l'estimulació durant el somi sobre els patrons de somi i sobre la memòria,
  2. Reexpresión dels patrons de comportament específic neuronal durant el somi posentrenamiento.

Alguns d'estos estudis confirmen l'idea de que el somi està profundament implicat en les funcions de la memòria en humans i animals. No obstant, les senyes disponibles encara són massa escassos i en ocasions contradictoris per a confirmar o rebujar inequívocament el hipòtesis de que la consolidació de memòries no declarativa i declarativa, respectivament, depenguen dels processos de somi MOR i NMOR. Per una atra part, no s'ha trobat cap correlació entre la cantitat de somi que es registra en una espècie i la seua capacitat intelectual; si el somi servira per a consolidar la memòria, un gat que dorm 16 hores diàries deuria tindre una memòria prodigiosa, superior a la d'un ser humà que solament dorm huit hores. També, persones que no presenten somi MOR, per eixemple, per lesions traumàtiques en el rombencéfalo o pel consum de fàrmacs, no tenen cap problema en consolidar els seus aprenentage.cita requerida

Atres estudis més recents comparen el procés d'ordenament de la memòria durant el somi en el procés de desfragmentaació de la memòria de les computadores, abdós perseguint un mateix objectiu de manteniment i economia de recursos, preparant-nos per a una millor disponibilitat operativa de la memòria durant els moments de major utilitat, com l'estar despert o en activitat.[6]

Processament de la memòria

Els científics han demostrat de moltes maneres que el somi està relacionat en la memòria. En un estudi realisat per Turner, Drummond, Salamat i Brown en persones i animals durant el somi es va demostrar que la memòria de treball es veu afectada per la falta de somi. La memòria de treball és important perque manté activa l'informació per al seu posterior processament i recolza les funcions cognitives d'alt nivell, com la presa de decisions, el raonament i la memòria episódica. L'estudi va permetre a 18 dònes i 22 hòmens dormir solament 26 minuts de nit durant un periodo de quatre dies. Al principi els subjectes varen ser posats a prova en tests cognitius (descansats), després de nou dos voltes al dia durant els quatre dies de privació de somi. En la prova final, la mija de memòria de treball del grup privat de somi s'havia reduït en un 38 per cent, en comparació al grup de control.

Sembla que la memòria es veu afectada per diferents etapes del somi, com el somi MOR i el somi de baixa ona (SBO). En un estudi realisat per Born, Rasch i Gais, es varen prendre varis grups de subjectes humans: el grup de control i el grup d'ensaig. Es va encomanar una tasca mental a mijanit (grup d'ensaig) i una atra tasca al final de la nit (grup de control). En quant els subjectes dormien, els hipnogramas marcaven un 23 per cent de SBO, lo que nos fa saber que durant la mijanit el tipo de somi predominant és el SBO. El grup d'ensaig va donar un 16 per cent més que el grup de control (en memòria declarativa), mentres que el grup de control va donar un 25 per cent més que el grup d'ensaig (en memòria de treball). Açò indica que la memòria de treball (la que més necessitem) és més alta despuix del periodo de somi MOR més extens (cap al final de la nit) i que, en canvi, la memòria declarativa (la que menys necessitem) s'enriquix en el SBO.


Un estudi realisat per Datta, un neurocientífico de l'Escola de Medicina en l'Universitat de Boston, recolza indirectament estos resultats. Els subjectes varen ser 22 rates mascle. Es va construir una caixa a on una rata podia moure's lliurement d'un costat a un atre. El fondo de la caixa estava fet en una reixeta d'acer. Es posava una rata en la caixa i una activava una potent llum acompanyada d'un sò. Despuix de cinc segons, s'aplicava una descàrrega elèctrica en la rata. Una volta aplicada la descàrrega, la rata es podia moure a l'atre costat de la caixa i evitar la descàrrega. La duració de la descàrrega mai era de més de 5 segons. Açò es va repetir 30 voltes en la mitat de les rates. A l'atra mitat, el grup de control, li varen fer lo mateix pero sense tindre en conte la seua reacció; despuix de les sessions, es va posar a les rates en una atra caixa i els varen fer registres poligráficos surant sis hores. Este procés es va repetir durant tres dies. Este estudi va determinar que, despuix de les sessions (descàrregues elèctriques), les rates passaven un 25,47 per cent més temps en somi MOR. Estes proves recolzen els resultats de l'estudi de Born i el seu equip, que indica una correlació entre el somi MOR i el coneiximent procedimental.

També es va realisar un estudi sobre la participació de l'estimulació de corrent contínua en la corfa prefrontal per a aumentar la cantitat d'oscilacions llentes durant el SWSfe. L'estimulació de corrent contínua millora moltíssim la retenció de parelles de paraules al sendemà, lo que demostra que el SWS té un paper important en la consolidació dels recorts episódicos.[7]

Els diversos estudis sugerixen que existix una correlació entre el somi i les funcions de la memòria. Els investigadors del somi de Harvard Saper[8] i Stickgold[9] varen dir que una part essencial de la memòria i de l'aprenentage consistix que les dendritas de les cèlules nervioses envien informació a les cèlules per a fer noves conexions neuronals. Per a fer este procés, les dendritas no deuen rebre cap tipo d'informació externa i per això se sugerix que ocorre durant el somi.

Àrees de l'encéfal implicades en el somi

Estes dos àrees del encéfal que estan involucrades en la regulació del somi varen ser descobertes, a principis de el XX, ans que sorgira la neurociencia comportamental moderna, pel neurólogo vienés baró Constantin von Economo. Posteriorment l'implicació d'estes dos àrees es va confirmar per mig d'estudis de lesió en animals experimentals (Saper, Chou i Scammell, 2001).


Encara que no s'han aclarit els factors que desencadenen el somi, vàries llínees d'investigació fan pensar que en l'encéfal existixen substàncies que ho induïxen. Una d'elles podria ser l'adenosina, que s'acumula durant els periodos d'us intens del ATP (adenosín trifosfato) en el sistema nerviós, i s'unix a receptors específics, els A1, i inhibix certes neurones colinérgicas (liberador d'acetilcolina) del sistema d'activació reticular que participen en el despertar. Aixina que, l'activitat del sistema reticular durant el somi és baixa per l'efecte inhibitori de l'adenosina. La cafeïna (del café) i atres metilxantinas, substàncies conegudes pel seu efecte de mantindre la vigília, s'unixen en els receptors A1 i els bloquegen, en lo que impedixen que l'adenosina es fixe a ells i induïxca el somi.[10]

Fàrmacs que afecten al somi

La majoria dels fàrmacs que influïxen en el somi poden classificar-se en una de dos categories diferents:

Hi ha una tercera categoria que caldria introduir, la dels fàrmacs que influïxen sobre la ritmicitat circardiana, sent el principal fàrmac la melatonina.

Malalties del somi

  • Apnea del somi. Trastorn en que la persona deixa de respirar durant 10 segons o més, en forma repetitiva, mentres està dormida, Lo més freqüent és que es dega a pèrdua del to en els músculs de la faringe, lo que permet que ocórrega el colapse de les vies respiratòries.[12]
  • Insomni. Dificultat per a conciliar el somi i quedar-se dormit.[12]
  • Narcolèpsia. Estat en que no es pot inhibir el somi REM durant els periodos de vigília. En conseqüència, sobrevenen durant el dia episodis de somi involuntaris en duració d'uns 15 minuts cada u.[12]

Aspectes genètics que influïxen en la duració del somi

Recents estudis han posat de manifest que existixen tres variants genètiques relacionades en la duració del somi:

  • Variant genètica propenca al gen PAX 8, que produïx canvis en un promig de 2,6 minuts per alel en la duració del somi. És la variant més fortament associada a la duració del somi.
  • Variant aigües avall del gen VRK2, que produïx canvis en un promig de 2 minuts per alel en la duració del somi.
  • Variant aigua dalt del gen VRK2, que produïx canvis en un promig d'1,6 minuts en la duració del somi.[13]

Duració del somi i malaltia

Des de fa algun temps, és conegut que la duració del somi està associada en determinades malalties metabòliques, tals com a obesitat i diabetis tipo 2. Nous estudis en esta llínea han posat de manifest que existix una clara correlació genètica entre la curta duració del somi i l'índex de massa corporal (IMC), pero no en diabetis tipo 2; no obstant, existix una clara correlació genètica entre una duració llarga del somi, IMC i diabetis tipo 2. No obstant no s'han pogut establir fenomens de causa-efecte en estos paràmetros, pels múltiples factors que afecten als mateixos.[13][14][15]

Somi comunitari

El somi compartit ha segut una pràctica comuna a lo llarc de l'història, des de la prehistòria fins a l'era moderna. En l'antiguetat, l'escassea de llits i la busca de companyia i seguritat duyen a les persones a dormir juntes, inclús en estranys. S'han trobat proves arqueològiques de matalafs de fullage compartits per grups familiars en l'Edat de Pedra, fa uns 77.000 anys. Durant sigles, compartir el llit era la norma, inclús entre classes socials diverses. Des de l'Edat Mija fins al periodo modern, la majoria de les persones, llevat l'aristocràcia i els rics, compartien el llit per raons pràctiques i socials. Dormir junts no tenia connotacions sexuals i era una forma d'enfortir vínculs socials i privacitat per a compartir secrets.[16]


En l'época moderna primerenca, la pràctica va continuar sent comuna, en eixemples de registres detallats de somi comunitari en el XVII. No obstant, compartir el llit també tenia els seus desafius, com la falta de higiene i el risc de malalties i plagues.[16]

A mitan de el XIX, l'idea del somie individualiste va guanyar popularitat, promoguda per figures com el mege nortamericà William Whitty Hall, qui la considerava més higiènica i moralment superior. Esta tendència va dur a l'abandó gradual del somi compartit, inclús entre parelles casades, a favor de llits separats.[16]

Encara que en la década de 1950 es considerava que dormir separats indicava problemes matrimonials, el somi social mai va recuperar la seua popularitat passada. La majoria de les persones actualment preferixen dormir soles per comoditat i per a dissenyar el seu entorn de somi segons les seues pròpies necessitats.[16]

El somi en els animals

Cantitat en hores que dormen diferents mamífers per dia.
Artícul principal → El somi en els animals.

L'acte de somiar ha segut solament confirmat en el Homo sapiens. Alguns animals també passen per la fase MOR del somi, pero la seua experiència subjectiva és difícil de determinar. Sembla que els mamífers són els animals en major provabilitat de somiar pel seu cicle del somi similar a l'humà. En el primer lloc de les estadístiques en térmens de somi es troba el gat, que passa un 70 % de la seua vida dormint i, a mida que envellix, la seua etapa de vigília disminuïx ostensiblement.

Els cavalls, els ànets i les ovelles poden dormir de peu o tirats. No obstant, no poden experimentar somi MOR mentres estan de peu. L'animal que més temps passa en fase MOR durant el somi és l'armadillo. Les ballenes i els delfins són diferents al restant dels mamífers: sempre tenen que estar conscients, ya que necessiten eixir a la superfície a respirar, solament una part del seu cervell dorm cada volta.[17]

Casi tots els mamífers que han segut estudiats mostren cicles MOR o NMOR, lo que sugerix un mecanisme compartit a través d'espècies, en un significat funcional universal.[18]

Vore també

Referències

  1. ↑ Sandoval Kingwergs, G. (2002). Factors de risc relacionats en l'insomni: Aplicació de l'Inventari de Salut, Estils de Vida i Comportament (S.E.Vaig vore.C.). Tesis de llicenciatura. 219 pp. Mèxic: Facultat de Psicologia, UNAM.
  2. ↑ «Hores que necessitem dormir». (anglés)
  3. ↑ «Estudie del somi en mes de 3000 espanyols».
  4. ↑ L. Xie; H. Kang; Q. Xu; M. J. Chen; Y. Liao; T. Meenakshisundaram; J. O’Donnell; D. J. Christensen; J. J. Iliff; T. Takano; R. Deane; M. Nedergaard; C. Nicholson. «Sleep Drives Metabolite Clearance from the Adult Brain.» Science (2013).
  5. ↑ «The Effect of Body Posture on Brain Glymphatic Transport».Journal of Neuroscience.35(31)
    11034–11044.ISSN 0270-6474.doi:10.1523/JNEUROSCI.1625-15.2015.Consultat el 20 de setembre de 2019.
  6. ↑ Investigació universitària "Associació entre la calitat de somi i la calitat de vida en bombers voluntaris de Llima-Metropolitana: un estudi travesser analític", elaborat per l'Universitat Peruana de Ciències Aplicades (UPC) https://repositorioacademico.upc.edu.pe
  7. ↑ Marshall et al., 2006, citat en Walker, M. P.(2009).«The Role of Sleep in Cognition and Emotion».Annals of the New York Academy of Sciences.1156
  8. ↑ (2005).«Hypothalamic regulation of sleep and circadian rhythms».Nature.437(7063)
    1257-63.doi:10.1038/nature04284.
  9. ↑ (2005).«Sleep-dependent memory consolidation».Nature.437(7063)
    1272-8.doi:10.1038/nature04286.
  10. ↑ Tortora, Gerard J. & Reynolds, Sandra. Principis d'anatomia i fisiologia. Trad. Rubén I. Sánchez M. Oxford University Press. Mèxic. 2002. pp. 510-511.
  11. ↑ «SUEÑO».
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 Tortora, Gerard J. & Reynolds, Sandra. Principis d'anatomia i fisiologia. Traducció Rubén I. Sánchez M. Oxford University Press. Mèxic. 2002. pp. 513.
  13. ↑ 13,0 13,1 «Genome-Wide Association Analyses in 128,266 Individuals Identifies New Morningness and Sleep Duration Loci».PLoS genetics.12(8)
    i1006125.ISSN 1553-7404.doi:10.1371/journal.pgen.1006125.Consultat el 19 de febrer de 2017.
  14. ↑ «Fique-analysis of short sleep duration and obesity in children and adults».Sleep.31(5)
    619-626.ISSN 0161-8105.Consultat el 19 de febrer de 2017.
  15. ↑ «The metabolic burden of sleep loss».The Lancet. Diabetis & Endocrinology.3(1)
    52–62.ISSN 2213-8595.doi:10.1016/S2213-8587(14)70012-9.Consultat el 19 de febrer de 2017.
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 Zaria Gorvett. «Quàn es va perdre l'antiga costum de dormir tots junts en el mateix llit» (en és). BBC News Món. Consultat el 2024-02-24.
  17. ↑ Mukhametova LM«Interhemispheric asymmetry of the electroencephalographic sleep patterns in dolphins».134(3)
    581-584.doi:10.1016/0006-8993(77)90835-6.Consultat el 28 de març de 2007.
  18. ↑ Hobson JA«Sleep is of the brain, by the brain and for the brain».437(7063)
    1254-1256.Consultat el 8 de març de 2016.

Bibliografia

  • Bradley, W. G. 2005. pp. 2021, Neurologia Clínica: Diagnòstic i Tractament. Madrit: Elsevier Espanya.
  • López, J. J. et al. 2002. pp. 668, DSM-IV-TR: Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals. Barcelona: Masson Eselvier.
  • Pocock, G. & Richards, C. D. 2005. pp. 2005, Fisiologia humana: la base de la medicina. Barcelona: Elsevier Espanya
  • Vallejo Ruiloba, J. 2006. pp. 232, Introducció a la psicopatología i a la siquiatria. Barcelona: Elsevier Espanya.

Enllaços externs

Diccionario de la lengua española Somi en el Viccionari. Commons

Somi en Viquidites.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Somi&oldid=1432462»