Adolescència

Adolescència

Un grup d'adolescents

Adolescents

L'adolescència és un periodo de desenroll biològic, sicològic, sexual i social immediatament posterior a la chiquea i que comença en la pubertat. És un periodo vital entre la pubertat i l'edat adulta, el seu ranc de duració varia segons les diferents fonts i opinions mèdiques, científiques i sicològiques, generalment s'emmarca el seu inici als 13 anys, i la seua finalisació als 21 anys d'edat.

La Organisació Mundial de la Salut considera l'adolescència com el periodo comprés entre els 10 a 19 anys, dins del periodo que considera ella com joventut —entre els 10 i 24 anys—. Per a la OMS la adolescència inicial que és la primera fase és des dels 10 anys fins als 13 anys, la segona fase és des dels 14 anys fins als 16 anys i l'adolescència tardana té lloc entre els 17 i 19 anys.

Etimologia

El terme adolescent apareix en l'idioma espanyol a mitan del XV provinent de la paraula llatina adolescens o adulescens, participi actiu del verp adolecere, que equival a créixer, robustecer.

Definició i característiques principals

L'adolescència és principalment una época de canvis. És l'etapa que marca el procés de transformació del chiquet en adult, és un periodo de transició que té característiques peculiars. Es diu adolescència perque els seus protagonistes són jóvens que encara no són adults i tampoc són chiquets. És una etapa de descobriment de la pròpia identitat (identitat sicològica, identitat sexual...) aixina com la d'autonomia individual. En l'aspecte emocional, l'arribada de l'adolescència significa l'eclosió de la capacitat afectiva per a sentir i desenrollar emocions que s'identifiquen o té relació en el amor. L'adolescent pot fer us del seu autonomia i escomençar a elegir als seus amics i a les persones que va a voler. Fins a llavors no ha triat als seus sers volguts. En nàixer va conéixer als seus pares i tal volta a alguns germans i el restant dels seus familiars. Despuix, d'alguna manera, els seus pares varen ser elegint els seus companyers de classe i amics. Pero en aplegar a l'adolescència, pot fer us de certa capacitat d'elecció per a posar en marcha un dels mecanismes més significatius d'esta etapa. Duent implícita la capacitat per a discriminar els seus afectes: voler de diferent manera a cada persona que li rodeja i personalisar els seus afectes. Açò per l'arribada del pensament abstracte que li permet desenrollar la seua capacitat per a relativizar. La discriminació d'afectes, a través de l'establiment de diferències en el tipo i la profunditat de sentiments, li permet la personalisació dels seus afectes. L'adolescent està en un camí mig entre la infància i la adultez, en lo que fa referència a la vivència de les seues emocions, estant presente una mescla singular dels seus comportaments. Encara té una forma de manifestar els seus desijos per mig d'una emotivitat exacerbada o en l'espontaneïtat pròpia de l'infància, pero ya escomença a actuar d'una manera sotil en les interaccions, o en una certa repressió relativa de les seues emocions, tal com fa una persona adulta i jóvens adults.

Adolescents chinencs en roba tradicional Hanfu.

Etapes

La Organisació Mundial de la Salut (OMS) estima que una de cada cinc persones en el món és adolescent, 85% d'ells viuen en països pobres o d'ingressos mijos, i al voltant d'1,7 millons d'ells moren cada any. La OMS definix la adolescència com l'etapa compresa entre els 10 i els 19 anys, i considera dos fases: la adolescència primerenca, fins als 14 anys i la adolescència tardana, fins als 19 anys. No obstant, la condició de joventut no és uniforme i varia segons el grup social que es considere apte.

Característiques

L'adolescència es caracterisa pel creiximent físic i desenroll sicològic. I és la fase del desenroll humà situada entre la infància i la edat adulta. Esta transició deu considerar-se un fenomen biològic, cultural i social. Moltes cultures diferixen respecte a quin és l'edat en la que les persones apleguen a ser adultes. En diverses regions, el pas de l'adolescència a l'edat adulta va unit a cerimònias i/o festas, com per eixemple en el Benei Mitzvá, que se celebra als 12 anys per a les chiquetes i 13 anys per als chiquets (12 anys per als chiquets ortodoxos). Encara que no existix un consens sobre l'edat en la que termina l'adolescència, sicòlecs com Erik Erikson consideren que l'adolescència comprén des dels dotze o tretze anys fins als vint o vintiun anys. Segons Erik Erikson, este periodo dels 13 als 21 anys és la busca de la identitat, definix a l'individu per a tota la seua vida adulta quedant plenament consolidada la personalitat a partir dels 21 anys. No obstant, no pot generalisar-se, ya que el final de l'adolescència depén del desenroll sicològic, l'edat exacta en que termina no és homogénea i dependrà de cada individu, etc.

Maduració sexual

Cicles de retroalimentació hormonals. 1.- hormona folícul estimulant - FSH, 2.- hormona luteinizante - LH, 3.- progesterona, 4.- estrògen, 5.- hipotàlem, 6.- glándula pituïtària, 7.- ovari, 8.- embaràs - hCG (gonadotropina coriónica humana - hCG), 9.- testosterona, 10.- testícul, 11.- incentius, 12.- prolactina PRL. Vore també sistema endocrino i retroalimentació negativa endocrina.

En l'adolescència primerenca i per a abdós sexes, no es manifesten grans desenrolls dels caràcters sexuals secundaris, pero succeïxen canvis hormonals a nivell de la hipòfisis, com l'aument en la concentració de gonadotropinas (hormona folículoestimulante) i d'esteroides sexuals. Seguidament apareixen canvis físics, sobretot canvis observats en la glándula mamària de les chiquetes, els canvis genitals dels varons i el pelussa pubiano en abdós sexes.

Vore també: Pubertat

Dònes

El primer canvi identificable en la majoria de les dònes és l'aparició del botó mamari. L'adolescència en les dònes comença als 10 o 12 anys. Ademés, comença la seua primera menstruació. Es caracterisa per un engrandiment en el teixit glandular per baix de la areola, conseqüència de l'acció dels estrògens produïts pel ovari. L'edat d'aparició és despuix dels 8 anys; pot ser unilateral i permanéixer aixina per un temps, i casi sempre és dolorós al simple contacte. En alvançar l'adolescència, el desenroll mamari, ademés de ser quantitatiu, és qualitatiu: la areola es fa més obscura i més gran, i descolla del teixit circumdant, aumenta el teixit glandular, s'adquirix la forma definitiva, generalment cònica, i es desenrollen els canalículos. Pot haver creiximent asimètric de les mames. La pelussa púbica, baix l'acció dels andrógenos adrenals i ovàrics, és fi, escàs i apareix inicialment a lo llarc dels llavis majors, i després es va expandint. La pelussa púbica en alguns casos coincidix en el desenroll mamari i en uns atres pot ser el primer indici puberal. Sol escomençar a notar-se als 9 o 10 anys d'edat. En passar els anys, la pelussa pubiano es fa més gros i menys lacio, dens, rullat i cobrix la superfície externa dels llavis, i s'estén fins al mont de Venus, i alcança la forma triangular característica adulta despuix de 3 a 5 anys (aproximadament entre els 15 i 16 anys d'edat). El pelussa axilar i el pelussa corporal apareixen més vesprada. Els genitals i les gònadas canvien d'aspecte i configuració. Els llavis majors aumenten de vascularisació i aumenta la cantitat de folículs pilosos, hi ha estrogenisació inicial de la mucosa vaginal, els ovaris i el cos del úter aumenten en tamany. Les trompes de Falopi aumenten despuix de tamany, i aumenta el número de plecs en la seua mucosa. Els llavis menors es desenrollen, els llavis majors es tornen després prims i es pigmentan i creixen, per a cobrir el introito. La vagina alcança una profunditat de 8 cm i, després, de 10–11 cm. Per efectes estrogénicos, la mucosa es torna més grossa, les cèlules aumenten el seu contingut de glucógeno i el pH vaginal passa de neutre a àcit un any abans de la primera menstruació (coneguda en el nom de menarquia o menarca). Es desenrollen les glándulas de Bartolino, aumenten les secrecions vaginals, la flora microbiana canvia (apareix el bacil de Doderlein), la vulva sofrix modificacions en la seua gruixa i coloració. Per últim, en les dònes que naixen en himen, este s'engrossa i el seu diàmetro alcança 1 cm. La menarquia o menarca, que és la primera menstruació, apareix precedida per un fluix clar, vàter, transparent i bacteriológicamente pur que, vist el microscopi, té aspecte de fulls de falaguera. La menarquia tendix a presentar-se als 11 o 12 anys. Es denomina pubertat precoç quan apareix de manera anormalment primerenca (8-10 anys).

Hòmens

Els testículs prepuberianos tenen un diàmetro aproximat de 2,5 a 3 cm, el qual aumenta per la proliferació dels túbuls seminíferos. El engrandiment del epidídimo, les vesícules seminals i la próstata coincidixen en el creiximent testicular, pero no és apreciable externament. En el ouera s'observa un aument en la vascularisació, aprimament de la pell i desenroll dels folículs pilosos. La espermatogénesis —és dir, la producció d'espermatozoides— es detecta histológicamente entre els 11 i 16 anys d'edat, i l'edat per a la primera eyaculació o espermarquia és entre els 12 i els 16 anys. El pene comença a créixer en llongitut i també a eixamplar-se aproximadament un any en acabant de que els testículs aumenten de tamany. Les erecció són més freqüents i apareixen les emissions nocturnes. La pelussa sexual apareix i es propaga fins al pubis, a on s'aprecia més gros i rullat. Pot escomençar a aparéixer la pelussa axilar i, en ocasions, en ellavi superior (bigot). La pelussa en els braços i en les cames es torna més gros i abundant entre els 13 i 14 anys. Aumenta l'activitat apocrina —és dir, de la secreció de les glándulas suprarrenals— en l'aparició d'humitat i olors axilars.

Creiximent i desenroll

Des del punt de vista pràctic, els canvis habituals del creiximent tenen tres grans característiques:

1. Es realisen en forma seqüencial, és dir, unes característiques apareixen ans que apareguen unes atres, com és el cas del creiximent de les mamas abans de l'aparició de la menstruació (o regla o periodo), la pelussa púbica abans que l'axilar, els membres inferiors creixen primer que el tronc, els testículs s'incrementen abans que el pene, etc.
2. El temps de començ, la magnitut i la velocitat de cada event és considerablement variable entre les edats i els sexes.
3. Cada event del creiximent seguix la llei de la variabilitat individual del desenroll. Cada individu té una pròpia manera de ser i la conserva a través dels anys de l'adolescència, i en ella influïxen diversos factors, com el seu orige ètnic, la seua constitució genètica o familiar, nutrició, funcionament endocrino i ambient sociocultural. Basat en això, l'evaluació de la maduració sexual sol ser més valiosa des del punt de vista clínic que l'edat cronològica, que és la correlació que per lo general preocupa als pares i al mateix adolescent.

Vore també: Pubertat

Altura: el estirón de l'adolescència

Créixer és una característica destacada de la pubertat, el brot o estirón de la pubertat és una de les característiques fonamentals de l'adolescència. Té una duració de 3 a 4 anys, en un promig de 24 a 36 mesos. Està caracterisat per un ràpit creiximent del esquelet, cridat punt de velocitat màxima (PVM), que es manifesta per un aument ràpit de la talla o creiximent llineal, d'aproximadament 8 cm en la dòna i d'uns 10 cm en el varó. És seguida per una desacceleració o enlentecimiento progressiu del creiximent llineal, fins que es deté per la fusió de les epífisis dels oss llarcs, com a conseqüència dels canvis hormonaels. Actualment es considera que l'increment en la velocitat de creiximent és el primer signe d'inici de la pubertat en les chiquetes, encara que és més fàcil de visualisar dit canvi en el botó mamari. El creiximent corporal no és homogéneu, per lo general s'aprecia una gradient distal:proximal, és dir, els peus i les màs creixen abans que les camas i els gobanellas, i estos ho fan abans que els cuixas i els braçs. La cadera creix abans que els muscles i el tronc, el qual s'acompanya d'una epífisis vertebral transitòria. Tots els òrguens participen en el estirón del creiximent, a excepció de la cap, el clavada, el teixit limfàtic i la grassa subcutànea. L'inici de l'estirón és variable en edat, per lo que els pares o l'adolescent pot manifestar preocupació per una suposta precocitat o retart en el creiximent. Les necessitats nutricionals es fan més intenses, hi ha disimetría fisiològica que causa cert ‘’torpor’’ motor, aumenta el metabolisme del calcio en el periodo de creiximent ràpit.

Canvis cognitius

El cervell humà està interconectado per millons de cèles, lo que li permet rebre i processar informació (input) i generar respostes (output). L'adolescència és una etapa ideal per a incrementar el coneiximent i desenrollar habilitats, ya que durant este periodo el cervell és altament moleable i capaç de crear noves sinapsis. La madurea del sistema límbico i la poda sináptica faciliten la formació de rets neuronals.

El cervell dels adolescents es troba en continu desenroll, est opera de manera parala i distribuïda, processant diferents tipos d'informació en distintes regions que treballen simultàneament les estructures cerebrals com la regió prefrontal, responsable de la presa de decisions, aixina com les àrees de memòria i processament visual i auditiu. Per atres part el córtex, la capa externa del cervell, alberga neurones compostes per un núcleu i ramificacions. Les dendritas reben informació, mentres que els axones actuen com a canals d'eixida per a la comunicació electroquímica. El desenroll neuronal requerix estimulació constant, especialment en les àrees relacionades en la memòria i el processament dellenguage, que també són responsables del control emocional. Elòbul occipital esquerre, per la seua banda, s'encarrega de processar l'informació visual. La cognició, un procés mental que desperta la curiositat, es veu potenciada per la plasticidad neuronal. L'atenció, una habilitat cognitiva, permet que el sistema motor i sensorial del cervell funcione en conjunt, facilitant l'almagasenament i recort de pensaments, conceptes i sentiments. Existixen dos mecanismes fonamentals per a molejar i perfeccionar el funcionament cognitiu: l'assimilació i l'acomodació, que contribuïxen a mantindre un equilibri. Eixercitar el cervell per mig d'activitats que demanden atenció i constància pot dur beneficis significatius, com la formació de rets neuronals més fortes. A continuació, anexe una taula comparativa entre la teoria de la ment i la teoria cognitiva.

Abdós són importants per a comprendre els processos neuronals pels que transita l'adolescent.

Aspecte	Teoria de la Ment (Simón Baron-Cohen)	Teoria Cognitiva de Jean Piaget
Definició	Capacitat per a comprendre que uns atres tenen pensaments, creències, desijos i intencions diferents als propis.	Els adolescents construïxen coneiximent per mig de l'interacció en l'entorn.
Desenroll	Es desenrolla en l'infància primerenca, típicament entre els 2 i 5 anys.	Quatre etapes: 1. Sensorio motora (0-2 anys), 2. Pre operacional (2-7 anys), 3. Operacions concretes (7-11 anys), 4. Operacions formals (11 anys en avant)
Aportació	Fonamental per al desenroll d'habilitats socials i la comprensió emocional	Fonamental per a entendre cóm els chiquets adquirixen coneiximents i habilitats cognitives

Atres canvis físics

Tórax i abdomen d'un varó adolescent. Hi ha un canvi notori en l'estructura del tors, molt més pròxima a la d'un adult

Els canvis biològics i orgànics durant l'adolescència marquen de modo casi definitiu el dimorfisme sexual. Estos canvis depenen en gran mida del tipo constitucional, factors genètics i uns atres més circunstancials com la nutrició o la presència o no de determinats desbalances hormonals que no necessàriament tenen que ser patològics. En ocasions els adolescents es pregunten el perqué de la diferència en el desenroll i l'aparició dels caràcters sexuals entre uns i uns atres, i la resposta pot trobar-se en qualsevol dels elements senyalats anteriorment. No obstant hi ha característiques que deuen aparéixer en una edat determinada, independentment de les variables, per lo que es recomana que davant qualsevol inquietut es consulte als especialistes en la temàtica.

Massa corporal

En les dònes, durant la pubertat primerenca, el guany de pes continua sent de 2 kg per any, pero després experimenta una acceleració que aplega a un màxim despuix d'alcançar el punt de velocitat màxima de creiximent. En els varons, el pes coincidix en la talla, és dir, de 100 a 200 grams per any. L'aument del pes puberal ve a representar el 50% del pes ideal de l'individu adult.

Greix corporal

El greix corporal total aumenta en la pubertat primerenca per a abdós sexes. Més alvance, les dònes depositen greix de manera més ràpida i més extensa que en els varons, en predomini en membres superiors, tronc i part superior del cuixa. En condicions no patològiques, en cap moment de la pubertat s'espera que les dònes perguen grassa, mentres que els varons en el creiximent ràpit, perden greix en els membres i el tronc. La dòna i el varó prepuberals tenen igual proporció entre massa magra (teixit muscular, ossos i vísceres) i teixit adiposo. En el varó, l'aument de la massa magra és paral a l'increment de la talla i de l'estirón puberal en músculs i ossos, els quals coincidixen en el punt de velocitat màxima (PVM) de creiximent. Pel contrari, en les dònes es continua acumulant el teixit adiposo en les extremitats i en el tronc. Este creiximent divergent dona com a resultat que els varons tinguen fins a un 45% del seu pes corporal en músculs i que les dònes fins a un 30 per cent del seu pes corporal en greix. Al final de la pubertat, els varons són més pesats que les dònes. El dimorfisme és molt important per a considerar el sobrepés en l'adolescent, ya que es deu determinar si és a costa de teixit gras o de teixit magro. Els muscles i el tórax són més amples que les caderes en el varó i a l'inversa en les dònes i, en relació en el tronc, les cames són més llargues en el varó.

Cap

El cap aumenta molt poc en tamany, pero la cara es diferencia prenent aspecte d'adult, sobretot pel reforçament mandibular, molt evident en el varó i pels canvis en el nas. baix les influències dels andrógenos s'establix també una diferència en la part anterior del cartílec tiroides i les cordes vocals, que tenen el triple de llongitut en els chiquets que en les chiquetes.

Creiximent muscular

El creiximent muscular és un fet sobreixent, especialment mentres dura el estirón de l'estatura, en predomini en el varó, sobretot per l'acció dels andrógenos, que també influïxen en l'adquisició de la força muscular. Per supost, el tamany, la força i l'habilitat poden no ser diferents en un varó i una dòna, en funció de l'activitat física que desenrollen. El cor i els pulmons també participen en el estirón de l'adolescent, més marcadament en els varons, en els qui aumenta la pressió arterial, aixina com la capacitat sistólica.

Dentició

Importa el diagnòstic de les càries i alteracions mecàniques. En general, es completen 28 peces durant l'adolescència.

• De 8 a 10 anys: 4 premolars
• De 9 a 11 anys: els segons premolars
• De 9 a 13 anys: els caninos
• De 10 a 14 anys: els segons molar
• De 15 a 24 anys les cridades molgues de juí, en lo que es completa la dentadura adulta.

Factors de risc en els adolescents

A diferència de lo que succeïx en els chiquets, en els adolescents, en la mida que aumenta l'edat, s'incrementa la mortalitat. La prevenció primordial i la promoció de factors generals i específics de protecció eviten i controlen els danys i trastorns en la salut de l'adolescent. Alguns d'estos factors de protecció inclouen la educació, la nutrició, les immunisacions, el eixercici físic, el temps lliure just, la promoció de les activitats famíliares, l'atenció al desenroll emocional, les oportunitats de treball i el desenroll de canvis en les llegislacions favorables per al chiquet i l'adolescent. En els servicis de salut es deu promoure la prevenció del càncer pulmonar, la prevenció dels embarassos precoços, de les infeccions de transmissió sexual i dels accidents i l'evaluació dels patrons de creiximent i desenroll.

Factors de risc en adolescents

Alteracions en el desenroll puberal	Menarquia precoç, discapacitat o retart mental.
Desmirament i atres problemes en la relació familiar	Fugues freqüents o deserció de la llar, desocupació del cap de la llar major a 6 mesos.
Trastorns de la conducta alimentària	Malnutrición, hipertensió arterial, arteriosclerosis, diabetis, maltiaés cròniques, com el càncer, tuberculosis, etc.
Riscs intelectuals	Analfabetisme, baix rendiment i/o deserció escolar, crisis d'autoritat, temps lliure mal utilisat, segregació grupal
Factors biològics	Tabaquisme, alcoholisme i unes atres drogas; us d'automòvils
Riscs sexuals	embaràss, infertilitat.
Factors socials	Aïllament, depressió, gests suïcides, conductes delictives i/o agressives, nomadisme.
Independència	Lluita per identitat, humor canviant, millora la seua habilitat per allenguage i expressió, queixes d'interferències en independència.
Atres	Ocupació de recursos per a evitar la realitat: ritos, comunas, pseudo-religions.

Les principals causes de decés entre els adolescents varien poc entre els distints països: ferides no intencionals (particularment accidentes de trànsit), sida (és la principal causa de mort de dònes jóvens en Àfrica), atres malties infeccioses, homicidi i atres ferides intencionals (especialment important en Suramérica), com la guerra, el suïcidi i les ferides autoinfligidas.

Mijos de comunicació i adolescents

L'introducció massiva de dispositius tecnològics en l'actualitat ha causat un gran canvi en la vida dels sers humans. Els adolescents són els més vulnerables degut a que ells han naixcut en una societat tecnològica i, per lo tant, són els que han acollit de manera més personal dits dispositius. Estudis han demostrat que el teléfon mòvil és el dispositiu tecnològic més popular entre els adolescents i la seua disponibilitat casi aplega al 100%.

El rol dels mijos de comunicació en el procés de socialisació

La conducta dels adolescents està determinada pels agents de socialisació: grup de parells, família i centre d'estudis que són els que els brinden als jóvens ensenyances sobre la vida i que en el cas ideal duen com a conseqüència final del procés de socialisació el desenroll de la personalitat de l'adolescent i l'adquisició de la capacitat d'autocontrol i la de control social, és dir el saber comportar-se en un entorn social i per tant acceptar les diferències de pensament dels demés.

En el XXI s'ha tornat important la força que han adquirit els mijos de comunicació i en conseqüència les innovacions dels dispositius tecnològics des de la ràdio, fins als teléfons inteligents passant per la televisió i l'internet. Les TIC (tecnologies de l'informació i la comunicació), han pres un paper protagónico en la nostra societat i especialment en la vida dels adolescents i el seu procés social donant pas a la cridada “revolució digital”.

Els mijos de comunicació com a agent de socialisació

L'incrementat us dels mijos de comunicació aixina com la seua importància en el món actual han fet que estos es convertixquen en el tercer agent de social despuix del grup de parells i la família en la socialisació dels adolescents. Les TIC formen una escolarisació parala a l'educació formal ya que culturizan als jóvens en la diversa informació a la que es té accés.(Pindado 2009; Montó i Casat 2005). El consum que els jóvens fan de les estes, en especial de l'internet, està transformant l'oci i les formes d'interacció dels adolescents en el seu entorn i a la societat en el seu conjunt (Rubio 2010). Segons Pindado (2009), els mijos de comunicació funcionen com a mediadors de la socialisació justament entre els adolescents i el seu entorn, és dir entre ells i les seues famílies o grup de parells. Si be la tecnologia és un encert dels temps moderns també segons alguns estudiosos d'este tema, es faciliten les conductes adictives, com en els videojocs.

Les conseqüències psicosocials de l'us de dispositius tecnològics

Adicció: La conseqüència psicosocial principal que perjudica als adolescents és l'adicció al celar, internet o jocs de video. Esta adicció és denominada com “comportamental”, és dir que és una adicció sense el consum de substàncies que produïx els mateixos síntomes que les adiccions que sí inclouen substàncies en l'adicte com l'ansietat. Els adolescents són més proclius a tindre conductes adictives perque han naixcut en un món d'Internet i dispositius tecnològics i conjuntament, són ells els que disponen de major temps lliure per a ocupar-ho en les rets socials o videojocs. No obstant, no tots els adolescents cauen en l'adicció, els més propensos a caure són aquells que tenen una personalitat vulnerable, una estructura familiar dèbil i relacions socials pobres. Ademés la pressió de grup aixina com l'estrés també contribuïxen a que un individu es torne adicte. L'us dels TIC és vist com un método d'escape per alguns adolescents que senten una falta d'amor fraternal o incomprensió de part dels adults.

L'abús de les rets socials i dels videojocs pot aplegar a aprisionar als adolescents ya que el món virtual contribuïx a que es creu una identitat falsa i al mateix temps distanciar a l'individu de la realitat. Quan un jove és adicte a qualsevol TIC, sent que solament va a sentir-se feliç i be en utilisar dit dispositiu, no obstant després se sentirà sol i la seua satisfacció en usar allò que li causa adicció disminuirà (Echeburúa i De Corral 2010). L'adicció du com a conseqüència un sinnúmero de problemes en els adolescents com per eixemple, conflictes personals, baix rendiment acadèmic i problemes familiars vinculats en la falta de comunicació i desobediència. Hui en dia molts adolescents estan més pendents de les relacions virtuals que de les personals lo que du a l'aïllament (Morals 2012; De Vega Sáenz 2011). Conjuntament, Huanca (2011) afirma que els jocs d'internet fomenten el comportament criminal, la discriminació racial i la falta de respecte a l'autoritat. En suma, l'adicció a les TIC pot dur, com a resultat, a atres adiccions com per eixemple l'adicció al sexe, o atres problemes psicopatològics com la depressió, fòbia social o atres problemes de tipo obsessiu-compulsivo (Echeburúa i De Corral 2010). Quan els adolescents estan en l'etapa d'identificació, dos de cada tres adolescents investiguen en les rets sobre el seu benestar físic i, per lo tant, alteren la seua manera de menjar basant-se en l'informació que varen obtindre en internet.

Cyberbullying o ciberacoso

Artícul principal → Ciberacoso.

Ademés de l'adicció, atres problemes que sorgixen de l'us dels dispositius tecnològics són les bromes, actes ilícits o agressions per a perjudicar a algun adolescent. Este fenomen és conegut com el cyberbullying i ocasiona la pèrdua de l'autoestima de l'individu que és atacat i en casos molt greus pot aplegar a causar depressió i la necessitat de que la víctima siga canviada de centre d'estudis. Estes agressions poden desembocar en reaccions negatives com l'adicció a les drogues o el suïcidi.

Adolescència i delinqüència

En Mèxic, es va imputar a 22,852 adolescents (menors de 19 anys) en carpetes d'investigació per presunts delictes en el 2023, 17.7 per cent més que en el 2022. Segons va revelar el Institut Nacional d'Estadística i Geografia (Inegi). i durant el 2023, el 80 per cent dels jóvens processats varen ser varons. Els cinc tipos de delictes comesos en més freqüència varen ser lesions, robo, amenaces, abús sexual i narcomenudeo. Els estats en major concentració d'acusats en este periodo varen ser: Nou León, estat de Mèxic, Guanajuato, Sonora, Jalisco i Chihuahua,.

Insatisfacció corporal

És una edat en la que un dels principals conflictes és el grau d'insatisfacció corporal. En Mèxic, sèt de cada 10 adolescents estan insatisfets en el seu cos, lo que representa un risc de patir ansietat o depressió.

Tradicions

L'arribada a l'adolescència s'ha celebrat sempre en distints rituals i ritos de pas, com poden ser, per eixemple, les distintes festes que, organisades pels quints, es realisen en Espanya i Hispanoamèrica. També per eixemple, la celebració de Japó d'açò es diu seijin shiki (la "vinguda de l'edat").

• Vore també: festa de quinze anys.

L'adolescència en el judaisme

La tradició judeua considera que els varons són membres de la comunitat adulta a l'edat de 13 anys i les chiques a l'edat de 12, i esta transició se celebra per mig d'un ritual, cridat "Bat Mitzvah" per a les dònes, i el "Bar Mitzvah" per als hòmens.

Iconología

• Femenina. Jove de semblant somrient, colors vius i faccions delicades. Es representa coronada de flors i sostenint una guirnalda, emblema de la felicitat passagera d'esta lluenta edat. Els seus vestits de color tornasolado demostren la volubilidad de les diverses aleccions de l'ànima des dels quinze fins als vint anys. El pavo real indica el gust de semblar be i abillar-se tan natural en esta edat.
• Masculina. Jove ricament vestit, coronat de flors recolzant-se sobre una harpa i tenint un espill. El seu peu posat sobre un rellonge d'arena indica el poc cas que l'adolescència fa del temps.

Vore també

• Convenció sobre els Drets del Chiquet
• Declaració dels Drets del Chiquet
• depressió en l'infància i l'adolescència
• desenroll positiu adolescent
• edat de consentiment sexual
• educació sexual
• embarasse adolescent
• hebiatría
• impúber
• joventut
• majoria d'edat
• minoria d'edat
• pubertat
• rito de pas
• virginitat

Bibliografia adicional

• Amuchástegui, A. (2001). Virginitat i iniciació sexual, experiències i significats. Mèxic: Edamex/Population Council. 440 pp. ISBN 970-661-122-3.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Adolescència.

Adolescència en Viquidites.