Joventut

Archiu:Teenagers in Moscow.jpg

Joventut

La joventut (del llatí iuventus) és l'etapa de la vida en la que la persona és jove. El terme «joventut» també pot significar el periodo que comença en la infància i termina en la edat adulta (madurea), pero també pot referir-se a la plenitut de la salut, o al periodo conegut com la joventut.

La joventut també es definix com «l'apariència, frescura, vigor, esperit, etc., característics de la joventut». Les seues definicions d'un ranc d'edat específic varien, ya que la joventut no es definix cronològicament com una etapa que puga vincular-se a rancs d'edat específics; ni el seu punt final pot vincular-se a activitats específiques, com realisar un treball no remunerat o tindre relacions sexuals.

Segons la Real Acadèmia Espanyola, el significat de joventut és: Periodo de la vida humana que precedix immediatament a la madurea. Edat que se situa entre l'infància i l'edat adulta. El terme joventut també pot referir-se als primers temps en l'existència d'alguna cosa, i pot ser sinònim de energia, vigor i frescura.

El 12 d'agost és el Dia Internacional de la Joventut. La data va ser proclamada en 1999 per la Assamblea General de les Nacions Unides.

Segons Unicef, la joventut constituïx un periodo ple d'oportunitats i canvis en el que van desplegant les seues capacitats i facultats per a deprendre, experimentar, estimular el seu pensament crític, expressar la seua llibertat i formar part de processos socials i polítics. Debido a ello, es considera una prioritat general que en totes les societats es garantise un complet i òptim desenroll de les facultats mencionades.

En tot lo món, el marc d'edat dels jóvens està consagrat en la llegislació. En la Federació de Rússia, les persones de 14 a 35 anys són reconegudes oficialment com a jóvens.En Vietnam existix una percepció generalisada dels jóvens com una construcció sociopolítica per a abdós sexes entre les edats de 15 i 35 anys. Sobre esta base, es pot concloure que hui en dia, el llímit d'edat inferior dels jóvens s'establix entre 14 i 16 anys, el llímit superior — 25 i 35 anys.

En 2019, s'estime que hi ha al voltant de 1200 millons de persones entre els 15-34 anys en el món, representant el 21% de la població mundial.

Els jóvens segons l'ONU i OMS

Si ben no existix una definició internacional universalment acceptada del grup d'edat que comprén el concepte de joventut, la Organisació de les Nacions Unides, sense perjuí de qualsevol atra definició donada pels Estats membres, definix als jóvens, des de 1985, com a persones d'entre 15 i 24 anys d'edat. En decembre de 2015, el Consell de seguritat de l'ONU va aprovar una resolució que reconeix l'amenaça per a l'estabilitat i el desenroll del creiximent del sentiment radical entre els jóvens (els jóvens en esta resolució es definixen com a persones de 18 a 29 anys). El document va ser presentat per la representant de Jordània, Dina kawar, qui va dir: "estem tractant de cridar l'atenció mundial per a que els jóvens reben l'atenció que mereixen en un moment en que el món s'ha convertit en un lloc a on sorgixen més problemes". Sobre la Organisació Mundial de la Salut, indica als jóvens com aquelles persones d'entre 10 i 24 anys,o entre 19 i 30 anys, reconeixent que pot haver «discrepàncies entre l'edat i les etapes psicosocials del desenroll», i també «grans variacions degudes a factors personals i ambientals». cal mencionar que la definició i els matisos del terme "joventut" varien d'un país a un atre, segons els factors socioculturals, institucionals, econòmics i polítics. La carta africana de la joventut definix als jóvens com a persones d'entre 15 i 35 anys.

Llimitacions de la classificació cronològica

La classificació seguint criteris merament cronològics s'ha mostrat arbitrària i insuficient, ya que la joventut és un estat que engloba aspectes com la madurea física, social i sicològica de la persona, l'educació, l'incorporació al treball, autonomia i independència que poden comportar la formació d'un nou núcleu familiar, aixina com la construcció d'una identitat pròpia que són difícilment etiquetables en apartats cronològics. Ademés el concepte joventut diferix d'un país a un atre i d'un context socioeconòmic a un atre. No hi ha una única joventut i deuen considerar-se les diversitats ètniques, socials i culturals, aixina com les diferències econòmiques ya siguen entre països o entre grups o classes socials.

Problemes en la joventut

Els jóvens tenen problemes específics que solen analisar les polítiques d'organisacions internacionals (UNESCO, OMS, UNICEF) i dels estats. Problemes com la salut de la joventut que contempla tant els problemes físics o psíquics del desenroll com la salut reproductiva, la salut sexual, trastorns psíquics o la drogadicció i el alcoholisme; com la primera ocupació, desocupació jovenil, criminalitat jovenil, embarasse adolescent, control de la natalitat, educació sexual, són aspectes als que els jóvens es tenen que enfrontar. En tot lo món, més de 200 millons d'adolescents no assistixen a la escola.

La taxa de desocupació entre els jóvens duplica, com a mínim, la taxa general de desocupació, i es calcula que 73 millons de jóvens no tenen treball, segons l'edició més recent de Tendències Mundials de l'Ocupació Jovenil, de la OIT.

L'agència UNICEF expon que comprendre als jóvens en la seua amplitut i diversitat és clau per a millorar les seues vides. No obstant, tant jóvens com a adolescents experimenten i enfronten desafius com els sentiments de tristor i incomprensió, les desigualtats o les breches socials que els duen a sofrir problemes que els poden aplegar a conduir des de la frustració fins a ser partícips de la violència.

Problemes mèdics i psicosocials

En el document de la Organisació Mundial de la Salut (OMS) La salut dels jóvens: un desafiu per a la societat, s'arrepleguen els problemes de salut específics dels jóvens. També apareixen en la pàgina Salut dels adolescents. Els problemes poden classificar-se com:

• Problemes mèdics: acné, cefalàlgia, ginecológicos, atenció dental, VIH/Sida, #tuberculosis.
• Problemes psicosocials: desórdens psiquiàtrics, estrés, ansietat, pes (sobrepés), bulímia, anorèxia, anorèxia nerviosa, tristor, depressió, fatiga, trastorn del somi, dèficit de somi, desórdens maníaco-depressius (trastorns bipolars), conducta suïcida (el suïcidi és la segona causa de mort de jóvens).

Problemes d'us i abús de drogues i vehículs

Els jóvens es veuen somesos experiències noves i deuen reconéixer els riscs, evaluar-los i controlar-los. Ya que hi ha hàbits, conductes i experiències que tenen riscs clars per a la seua salut:

• Us de drogues (drogadicció), llegals o illegals:

• Fumar: tabaquisme;
• Beure alcohol: alcoholisme;
• Consum de drogues illegals: cànnabis, cocaïna, heroïna, LSD, anfetaminas, alucinogens, opi...

• Us de vehículs: accidents de tràfic (primera causa de mort en jóvens)

Problemes relacionats en la salut sexual i reproductiva

Vore també: Anticoncepción d'emergència i Aborte induït

La salut sexual i la salut reproductiva són imprescindibles per als jóvens, els qui deuen obtindre una educació sexual adequada i tindre accés a la planificació familiar i a métodos anticonceptius tant per a evitar embarassos no desijats com infeccions de transmissió sexual.

En lo que a comportaments sexuals es referix, conforme a UNICEF, l'exploració de la sexualitat ocupa un lloc primordial en la joventut de cara al seu desenroll físic i emocional, per #lo que és convenient assegurar-los el dret a l'informació i els servicis pertinents en la finalitat de que reben una educació sexual que els permeta ser conscients en prendre decisions sobre la seua sexualitat, puix estes repercutiran en la seua calitat de vida.

Les relacions sexuals s'inicien, majoritàriament, entre els 13 i 21 anys, en escassa utilisació dels métodos anticonceptius lo que provoca embarassos no desijats. Les dònes que sofrixen un embarasse adolescent recorren en major freqüència als anticonceptius d'emergència i al abort induït (llegal o illegal), són víctimes en major freqüència de violència sexual i socialment es troben més indefenses per la seua falta d'autonomia social i econòmica.

Les complicacions del embaràs i el part, són la tercera causa de mortalitat en jóvens —despuix dels accidents de tràfic i el suïcidi—. La majoria d'estes morts són evitables en una informació adequada, accés a métodos anticonceptius i la planificació familiar i eliminació de pràctiques abortivas sense condicions sanitàries. La majoria d'eixes #defunció es registren en els països d'ingressos baixos i mijans.

Fracàs escolar i abandó escolar

Vore també: Fracàs escolar i Abandó escolar

El fracàs escolar i el abandó escolar constituïxen un dels grans problemes que afecten als jóvens. Les principals raons de deserció estan vinculades en les carències dels sistemes educatius nacionals; en factors socioeconòmics —necessitats familiars que allunten als jóvens de l'escola—, de gènero —les jóvens abandonen més la escola en els països pobres— i culturals. Atres factors poden ser la falta d'expectatives clares que pot oferir la formació, l'aparició d'un embaràs no desijat.

Esta situació es complica en el desocupació jovenil que impedix l'inserció en el món del treball d'els qui sofrixen fracàs escolar. Les crisis econòmiques i el desocupació estructural incidixen de manera especial en els jóvens.

Violència sexual generacional

Vore també: Masclisme i Violència contra la dòna

Un atre dels problemes als que s'enfronten és la violència durant el festeig entre els mateixos jóvens. La violència de gènero —conseqüència d'una educació familiar i formació inadequada, normalment machista que produïx violència contra la dòna i violència sexual— són agressions per part de la parella que danyen sicològica, física i sexualment a l'atre; són accions encaminades a sometre a la parella. La violència en la relació de parella pot ser provocada tant per l'home o per la dòna. Les formes de violència en el festeig, poden identificar-se a través d'expressió de celosies excessives en amistats i familiars, violació de la privacitat, molèstia que es demostra a través del silenci, pressió per a realisar activitats que no es desigen, toqueteos i besos sense consentiment, espentes, galtades, insults, amenaces, intimidacions entre uns atres. Les conseqüències que carreja la violència en el festeig són greus i comprenen des de la depressió, la violació, l'aïllament de la persona en la societat, embarassos no desijats, infeccions de transmissió sexual, violència física extrema fins a casos de mort, normalment per violència contra la dòna.

Violència sexual intergeneracional

Artícul principal → Abuse sexual a menors.

Vore també: Abús sexual, Edat de consentiment sexual, i Embarasse adolescent

Fins al 20 per cent dels embarassos en adolescents són un resultat directe de la violació, mentres que un 60 per cent de les mares adolescents tenien experiències sexuals no desijades anteriors al seu embaràs. Abans dels 15 anys, la majoria de les experiències de la primera relació sexual en dònes no són voluntàries —són forçades—, el Institut Guttmacher va trobar que el 60 per cent de les chicones que varen tindre relacions sexuals abans dels 15 anys varen ser obligades per hòmens que en promig varen ser sis anys majors que elles. Un de cada cinc pares de fills de mares adolescents admet que ha forçat a les chiques adolescents a tindre relacions sexuals en ells.

Numerosos estudis en països industrialisats indiquen un fort víncul entre abusos sexuals en l'infància i embarassos en l'adolescència. Fins al 70 % de les dònes que varen donar a llum en la seua adolescència varen sofrir abusos sent chiquetes; pel contrari, solament el 25 % de les dònes que no donen a llum varen sofrir abusos sent chiquetes.

En alguns països en a on la edat de consentiment sexual coincidix en la majoria d'edat, les relacions sexuals entre un menor i un adult no estan tolerades per llei, aixina un menor d'edat es creu que carix de la madurea i la competència per a prendre una decisió informada per a tindre relacions sexuals totalment consentides en un adult. En eixos països, les relacions sexuals en un menor d'edat es consideren abús sexual a menors.

Una volta que un adolescent ha aplegat a l'edat de consentiment sexual, ell o ella poden llegalment tindre relacions sexuals en adults, perque se sosté que en general (a pesar de certes llimitacions), una volta alcançada l'edat de consentiment s'entén que pot mantindre relacions sexuals en qualsevol parella que com a mínim té l'edat de consentiment. Per lo tant, la definició de violació de menors es llimita a les relacions sexuals en una persona en edat inferior a la edat mínima de consentiment. Lo que constituïx violació de menors en última instància, diferix segons la jurisdicció de cada país.

Acossament escolar i delinqüència jovenil

Vore també: Acossament escolar, Violència escolar, Ciberacoso escolar, i Delinqüència jovenil

La criminalitat en els jóvens és un problema que aumenta quan existix deserció escolar i fracàs escolar. Pero inclús en l'àmbit escolar —educació primària i educació secundària— també es produïxen situació de violència i delinqüència. Una gran cantitat d'alumnes ha experimentat violència escolar i acossament escolar (bullying) a lo manco un tipo de violència ya siga verbal, física, sicològica i inclús sexual, derivada de la que perceben en la família, puix és ahí a on està llegitimada i es deprén, ademés d'en els mijos de comunicació. També, des de l'aparició i us massiu d'Internet —correu electrònic, rets socials, blogs, mensageria instantànea, mensages de text, teléfons mòvils— s'arreplega per les lleis penals el ciberacoso escolar.

Explotació infantil i jovenil i us militar de chiquets

Vore també: Explotació infantil, Prostitució, i Use militar de chiquets

El treballe forçat dels jóvens és també una situació que afecta el desenroll educatiu, social i moltes voltes físic dels adolescents. Segons la Organisació Internacional del Treball la definició de treball és la següent: «el conjunt d'activitats que impliquen, siga la participació dels chiquets (i chiquetes) en la producció i comercialisació dels bens no destinats al autoconsumo, siga la presentació de servicis pels chiquets a persones naturals o jurídiques». Segons la OIT la sifra de jóvens menors d'edat que es troben actualment laborando és de 218 millons. La Prostitució i corrupció de menors és practicada i consentida en numerosos països. El us militar de chiquets, i jóvens menors és encara una pràctica real en les guerres i guerrilles actuals.

Mortalitat jovenil: accidents de tràfic, suïcidi, complicacions d'embaràs

En 2009 un primer estudi de les pautes mundials de mortalitat entre jóvens (10 a 24 anys d'edat) ha evidenciat que els accidents de tràfic, les complicacions del embaràs i el part, el suïcidi, la violència, el VIH/sida i la #tuberculosis són les principals causes de mortalitat. La majoria d'estes causes de mort són prevenibles i tractables. L'estudi, respalat per la Organisació Mundial de la Salut (OMS) i publicat en la revista mèdica The Lancet, indica que cada any moren 2,6 millons de jóvens, i el 97 % d'eixes #defunció es registren en els països d'ingressos baixos i mijans.

El suïcidi, segons les estadístiques mundials, alcança anualment més d'un milló de persones, #lo que representa un 1.8 % del total de decesos. Alguns dels factors de risc que influïxen en la decisió de suïcidar-se són: abús de l'ingesta d'alcohol, consum d'algun tipo de drogues, violència familiar, comportaments antisocials, depressió, aïllament, entre uns atres.

Joventut: contracultura, revolucions i moviments

Contracultura i revolucions

El comportament colectiu dels jóvens té importants efectes sobre la cultura de les societats i les transformacions dels valors i costums. Freqüentment els moviments jovenils assumixen formes contraculturaels i revolucionàries en aspectes morals, socials i inclús polítics, qüestionant activament certs valors sostinguts per la generació dels seus pares, generant conflictes entre generacions.

Tal és el cas d'acontenyiments protagonisats per jóvens i estudiants, com la Revolució de 1968 i del Maig de 1968 en França i la seua extensió a atres països (com el moviment estudiantil en Mèxic de 1968) o l'oposició a la guerra de Vietnam, tant dins com fòra d'Estats Units, sent una de les causes dels moviments contra el sistema, com el moviment hippie i l'ampliació del moviment pacifiste. Les universitats nortamericanes també varen ser escenari de manifestacions de protesta contra l'implicació d'Estats Units en la guerra de Vietnam.

El moviment estudiantil en Mèxic de 1968 va ser un moviment social —situat en un context planetari de lluites socials de la denominada Revolució cultural de 1968— en el que ademés d'estudiants de la UNAM i del IPN, varen participar professors, intelectuals, ames de casa, obrers i professionals en la Ciutat de Mèxic i que va ser reprimit el 2 d'octubre de 1968 pel govern mexicà en la matança en la Plaça de les Tres Cultures

En 2010 i 2011 la participació dels jóvens en la Revolució democràtica àrap o Revolució dels Jóvens àraps pot considerar-se decisiva. Entre els manifestants, una multitut de jóvens sense esperança reclamaven el derrocament dels líders dels seus països, eleccions lliures, educació, treball i un futur que se'ls està negant. El detonant de la Revolució dels Jazmines en Tunis va ser la inmolación, cremant-se a lo bonze, del jove estudiant sense treball Mohamed Bouazizi. La Revolució egipcíaca de 2011, en gran participació de jóvens, és també coneguda com Revolució dels Jóvens en Egipte.

En Espanya, el moviment promogut per jóvens ¡Democràcia Real YA! en 2011 i el Moviment 15-M reclamaven una verdadera democràcia i canvis radicals en les polítiques socials i econòmiques que han provocat un gran desocupació en Espanya com a conseqüència de la Crisis econòmica de 2008-2011 provocada per les pràctiques de les grans corporacions financeres.

Moviments jovenils

Els moviments jovenils, autònoms o dependents de moviments més amplis, eixerciten per als jóvens un espai de trobada i interacció directa o indirecta, a on es definixen i construïxen elements d'identificació i pertinença que permeten l'interacció i integració social. Els moviments jovenils poden ser de caràcter cultural —musical, estètic, tecnològic, etc.—, ideològic, moral, polític, religiós, axiológico, emocional o de qualsevol atra classe. Els grups moviments jovenils creen vínculs d'identificació cap a l'interior i de diferenciació cap a l'exterior.

En l'actualitat, els moviments jovenils es valen de les tecnologies d'informació i comunicació per a organisar-se. Els blogs, fòrums i rets socials han adquirit un paper important com a espai de discussió, politisació i sobretot, de formació d'una identitat i acervo compartit

El moviment dels Indignats, conegut també com 15-M (15 de maig) en el que els ciutadans rebugen les actuals condicions socials, econòmiques i polítiques de l'estructura social que ha liderat la classe política i la banca, és un eixemple clar de l'actual movilisació dels jóvens per mig de les rets socials en llínea. Els indignats es varen fer visibles el 15 de maig de 2011, a partir de protestes en Espanya, en la consigna emblemàtica «No som porritos en mans de polítics i banquers». Hui els indignats es troben en més de 80 països al voltant del món.

En Mèxic, ha naixcut el moviment jovenil Yo Soc 132, a partir de l'11 de maig de 2012, es varen donar a conéixer expressant-se en contra del candidat del Partit Revolucionari Institucional (PRI) Enrique Penya Net, a la presidència de la República Mexicana. En el seu discurs diuen: «No oblidem les guerres brutes i els desapareguts, no oblidem el moviment estudiantil del 68, som hereus dels moviments reprimits de Atenco i Oaxaca, som hereus dels chiquets morts en la guarderia ABC, hereus de l'indignació per la lluita contra el narco. Som Cherán, som Copala, som els rarámuris morts. No oblidem, volem justícia».

Moviments socials, d'igualtat i lliberació sexual

Entre estos moviments es poden senyalar: el moviment hippie, vinculat a qüestions morals com les derivades de la revolució sexual; el pacifisme front a les guerras; el feminisme —en les Guerres feministes pel sexe— i el Moviment de lliberació LGBT pels drets d'homosexuals —gais i lesbianes—, bisexuales i transgénero.

Moviments relacionats en la música, el còmic i les noves tecnologies

Estos moviments generacionals han estat en molts casos vinculats a transformacions estètiques en eix en la música. Entre els més importants moviments jovenils musicals poden citar-se: roc & roll, punk, EDM, hip-hop, emo, Metalero, floggers, grunge, cartoon, otaku, tecktonik, jumpstyle, Cutting Shapes.

Organisacions jovenils

Artícul principal → Organisacions jovenils.

Els jóvens tendixen a agrupar-se en organisacions específicament jovenils, a voltes completament autònomes i unes atres com a seccions jovenils d'organisacions més àmplies. Entre elles poden citar-se agrupacions, seccions, o departaments jovenils de partits polítics, sindicats, iglésies, associacions culturals, deportives, etc.

Denominacions de les generacions de jóvens

En general les denominacions poden acomodar-se a la realitat de molts països pero molts dels seus aspectes són especialment coincidentes en la situació de països desenrollats com Canadà, EUA, Austràlia, molts països d'Europa, etc.

Les denominacions de les generacions són: Generació perduda, Generació grandiosa, Generació silenciosa, Baby Boomer, Generació X, Mileniales, Centeniales i Generació Alfa.

En les décades de 2000s i 2010s, varen guanyar popularitat atres denominacions alternatives per a generacions jóvens, com la Generació ni-ni, la Generació pobra, la Generació Dinky i la Generació mileurista —esta última en Espanya—. En les revolucions àraps de 2010 i 2011 es considera que la participació de les generacions de jóvens ni-ni ha segut decisiva.

El portal de la joventut de l'UNESCO

UNESCO ha creat El Portal de Joventut inaugurat el 12 d'agost de 2005 Dia Internacional de la Joventut com una ferramenta de comunicació en este sector de la població i rets, organisacions i grups jovenils i d'els qui treballen en jóvens existents en Amèrica Llatina i el Carib.

En la cultura popular

En el cine

Moltes películes han abordat el tema de la joventut. Alguns eixemples:

• La substància, película del 2024 dirigida per Coralie Fargeat.

Vore també

• Infància
• Pubertat
• Preadolescencia
• Adolescència
• Adultez
• Menarquia
• Espermarquia
• Pubarquia
• Telarquia
• Sistema endocrino
• Madurea sexual
• Reproducció sexual
• Drets reproductius
• Método anticonceptiu
• Anticonceptiu d'emergència
• Rito de pas
• Vellea

Bibliografia

Artículs

• 2000 - La salut dels jóvens: un desafiu per a la societat, 2000, Informe Salut per a tots en l'any 2000 OMS
• 2009 - «Global patterns of mortality in young people: a systematic analysis of population health data.» The Lancet, Volume 374, Issue 9693, pp. 881-892, 12 de setembre de 2009, doi:10.1016/S0140-6736(09)60741-8.
• 2018 - «Joventut i participació en iberoamerica» Anuari de Dret Constitucional Llatinoamericà, ANY XXIV, BOGOTÀ, 2018, PP. 119-133, ISSN 2346-0849.

Llibres

• Alayon, Norberto (1997). Chiquets i adolescents, cap a la reconstrucció de drets. Espai, Argentina.
• Brito García, Luis (1991). L'imperi contracultural: del roc a la postmodernidad. Ed. Nova Societat. Veneçola.
• Cirigliano, Gustavo; Ameghino, - Ana Zabala (1979). El poder jove, Buenos Aires, Llibreria de les Nacions.
• Dolto, François (1990). La causa dels adolescents. Seix Barral. Espanya.
• Erikson, Erik (1968). Identitat, joventut i crisis. Madrit, Taurus Humanitats (1989).
• Feixa, Carles; Saura, Joan; Costa, Carmen (eds.) (2002). Moviments jovenils: de la globalisació a la antiglobalización., Barcelona, Ariel Social.
• Gregorio Bermann (1945), Joventuts d'Amèrica, Còrdova.
• Giberti, Eva (1996). Fills del Roc. Buenos Aires: Ed. Losada.
• Peñaloza, José (2010), "La joventut mexicana, una radiografia de la seua incertitut", Mèxic DF, Ed. Porrúa.
• Ponce, Aníbal (1936), Ambició i oix de l'adolescent, Buenos Aires, Tallers Gràfics Argentins.
• Rodríguez, Félix (ed.) (2002). Comunicació i cultura jovenil, Barcelona: Ariel Social.
• Scavino, Dart (2015). Les fonts de la joventut, Buenos Aires: Eterna Cadència.

Enllaços externs

Commons

• Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Joventut.

Archiu:Wiktionary-logo-v2.svg Joventut en el Viccionari. Archiu:Wikiquote-logo.svg Joventut en Viquidites.

• Salut dels adolescents, en who (en anglés).
• "Resolució 54/120 I"(2000).
• Dia Internacional de la Joventut.