Infeccions de transmissió sexual

Infeccions de transmissió sexual

Erro al crear miniatura:

Erro al crear miniatura:

Una infecció de transmissió sexual (ITS), maltia de transmissió sexual (ETS), abans cridada maltia venérea, és una afecció clínica infectocontagiosa que es transmet de persona a persona per mig del contacte sexual que es produïx, casi exclusivament, durant activitats sexuals, especialment sexe vaginal, sexe anal, sexe oral o a voltes el sexe manual. No obstant, pot transmetre's també per us de cheringas contaminades, contacte en la sanc o en atres secrecions, i alguna d'elles poden transmetre's durant l'embaràs, durant el part o l'alletament, des de la mare cap al fill.

A sovint, les ITS no causen síntomes inicialment, lo que resulta en un risc de transmissió a atres persones. El terme infecció de transmissió sexual generalment es preferix al de maltia de transmissió sexual o maltia venérea, en tant inclou casos en els que no hi ha maltia sintomàtica. Els síntomes i signes de les ITS poden incloure secreció vaginal, secreció peneana, úlceres en o al voltant dels genitals o dolor pèlvic. Algunes ITS poden causar infertilitat. Si be les ITS afecten inicialment els genitals, el tracto reproductiu, el tracto urinari, la cavitat oral, l'ano o el recte, poden madurar en el cos per a atacar varis òrguens i sistemes. La sífilis terciaria (paresis), per eixemple, pot afectar la pell, els ossos, el sistema nerviós central, el cor, el fege o atres òrguens. Persones infectades en el virus de la inmunodeficiencia humana (VIH), la causa del SIDA, poden mantindre's saludables externament per anys ans que la maltia s'arraïle dins del sistema immune. La major part de les infeccions de transmissió sexual són causades per dos tipos de germens—bactèrias i virus—, pero algunes també són causades per fongos i protozoarios. ITS bacterianes inclouen la clamidiasis, la gonorrea i la sífilis. Les ITS virals inclouen les barrugues genitals, l'herpes genital i el VIH/sida. Les ITS parasitarias inclouen la tricomoniasis.

La majoria de les ITS són tractables i curables. De les infeccions més comunes, la sífilis, la gonorrea, la clamidia i la tricomoniasis són curables, mentres que el VIH/SIDA i el herpes genital no ho són. Algunes vacunes poden disminuir el risc de certes infeccions, incloent l'hepatitis B i alguns tipos de VPH. Les pràctiques sexuals segures com l'us de condons, tindre un menor número de parelles sexuals o estar en una relació en la que cada persona solament té relacions sexuals en l'atra també disminuïxen el risc d'ITS. l'educació sexual integral també pot ser útil.

Precaució

• Educació sexual oportuna per a conéixer les malties d'este tipo i la forma de contagi.
• Higiene dels òrguens sexuals; deu practicar-se el bany diari en sabó i el secat cuidadós dels genitals.
• Utilisació de mecanismes protectors com el condó o preservatiu quan es tinga alguna relació sexual.

Epidemiologia

Les taxes d'incidència de les infeccions de transmissió sexual (ITS) seguixen sent altes en la major part del món, a pesar dels alvanços de diagnòstic i terapèutics que poden ràpidament fer que els pacients en moltes ITS no es tornen contagiosos i curar a la majoria. En moltes cultures, les costums sexuals canviants i l'us del anticonceptiu oral han eliminat les restriccions sexuals tradicionals, especialment per a les dònes i, no obstant, tant els professionals de la salut com els pacients tenen dificultats per a tractar oberta i sincerament els problemes sexuals. Adicionalment, la difusió mundial de bactèries farmacorresistentes (per eixemple, gonococos resistents a la penicilina) reflectix l'us erròneu (excessiu) d'antibiòtics i l'extensió de còpies resistents en les poblacions mòvils. L'efecte dels viages es fa més evident en la difusió ràpida del virus del sida (VIH-1) d'Àfrica a Europa i al continent americà a finals dels anys setanta.^{cita requerida}

Les prevalenças d'ITS observades en freqüència en les adolescents sexualment actives tant en síntomes del tracto genital baix, com sense ells, inclouen:

• clamidia (10-25 %),
• gonorreas de Neisseria (3-18 %),
• sífilis (0-3 %),
• Trichomonas vaginalis (8-16 %), i
• virus del herpes simple (2-12 %). Entre jóvens adolescents sense síntomes d'uretritis, les taxes aïllades inclouen C. trachomatis (9-11 %) i gonorreas de Neisseria (2-3 %).^{cita requerida}

En informes presentats pel Banc Mundial, The Global Women's Institute (Universitat George Washington) i el Banc Interamericà de Desenroll, s'ha estudiat la relació entre la violència contra dònes i chiquetes i l'aument de risc de contraure ITS, associat açò també a embarassos no desijats, depressió i atres danys colaterals.

En 1996, l'OMS estimava que més d'un milló de persones s'infectaven diàriament. Prop del 60 % d'estes infeccions ocorren entre menors de 25 anys, i el 30 % d'estos tenen menys de 20 anys. Entre els 14 i els 19 anys d'edat, les ITS ocorren en més freqüència en chicones que chicons en una proporció casi de 2:1; açò s'iguala en abdós sexes cap als 20 anys. S'estima que 340 millons de nous casos de sífilis, gonorrea, clamidia i de tricomoniasis es varen donar en el món sancer en 1999.^{cita requerida}

Actualment, cada any es donen prop de 400 millons de nous casos en tot lo món. El 90 % entre els 15 i els 30 anys, i sobretot en menors de 25 anys, fadrins i sexualment actius, ademés dels chiquets que naixen infectats. D'eixos 400 millons casi 300 millons són de sífilis, gonorrea i sida.^{cita requerida}

Prevenció

Pòster de propaganda nortamericana (c. 1942-1945), elaborat pel Departament de Guerra del govern d'eixe país, i dirigit a soldats i mariners de la Segona Guerra Mundial a on s'apelava al seu patriotisme per a exhortar-els a que es protegiren. El text inclou el terme malties venéreas (nom mèdic que s'usava en eixa época) i diu: "(Ella) pot semblar neta, PERO... les chiques que lligues, les que trobes en el carrer, les prostitutas... DISSEMINEN la SÍFILIS i la GONORREA. No podràs véncer a (les potències de l'Eix) si contraus malties venéreas". Es varen usar imàgens de dònes per a capturar l'atenció dels ciutadans en contra de les infeccions.

Artícul principal → Sexe segur.

Les estratègies per a reduir el risc d'ITS inclouen la vacunació, la monogàmia mútua, la reducció del número de parelles sexuals i l'abstinència sexual. També pot ser útila conselleria conductual per a adolescents sexualment actius i per a adults en alt risc. Esta conselleria interactiva, que pot requerir molts recursos, se centra en educació sobre el risc individual, les situacions de risc i l'us d'estratègies personalisades per a establir metes.

La forma més eficaç de previndre la transmissió sexual de les ITS és evitar el contacte de parts del cos o decorreguts que puguen transmetre l'infecció a una parella infectada. No totes les activitats sexuals impliquen contacte: el cibersexo, el sexe telefònic o la masturbació a distància són métodos per a evitar el contacte físic. L'us correcte del preservatiu reduïx el contacte i el risc. Si ben el condó és eficaç per a llimitar l'exposició, pot produir-se la transmissió d'algunes malties inclús en el seu us.

Abdós membres de la parella poden fer-se una prova d'ITS abans d'iniciar el contacte sexual o abans de recomençar-ho si algun d'ells va tindre contacte en una atra persona. Moltes infeccions no es detecten immediatament despuix de l'exposició, per lo que deu transcórrer suficient temps entre les possibles exposicions i la realisació de la prova per a que esta siga precisa. Certes ITS, en particular alguns virus persistents com el VPH, poden ser impossibles de detectar. Alguns llineaments generals inclouen:

• Cuidar al màxim l'higiene diària dels òrguens sexuals externs per a evitar la colonisació per microorganismes que poden produir infeccions i irritament.
• Vacunar-se contra malties com l'hepatitis B o el VPH.
• Reduir el número de parelles sexuals.
• Estar en una relació mútuament monógama en una parella que s'ha fet la prova i que no té una ITS.

• Examinar els òrguens sexuals periòdicament per a detectar possibles alteracions, com unflament, enrojecimiento, úlceras, secrecions, olors intenses, etc.
• Acodir al mege sempre que s'observe alguna alteració.
• Informar-se sobre els modos de transmissió, síntomes i conseqüències de les malties de transmissió sexual.
• Usar preservatius sempre que es mantinga relacions sexuals esporàdiques o en persones desconegudes. En lo relatiu al sida, ademés, no es deu compartir utensilis que puguen causar lesions en la pell i les mucosas: xeringas, cuchilles d'afaitar, raspalls de dents, etc.
• Comunicar sempre la presència de qualsevol maltia de transmissió sexual.
• Evitar mantindre relacions sexuals vaginals, anals o orals si es patix alguna maltia de transmissió sexual per a no contagiar a atres persones.

• Acodir als centres de salut o de planificació familiar en cas necessari, tant quan existixquen problemes de fertilitat com quan es desige utilisar métodos anticonceptius.
• Conéixer, acceptar i valorar el cos.
• Evitar els complexos de culpabilitat o vergonya en les relacions sexuals desenrollades en amor i respecte cap a la parella.
• Respectar a totes les persones independentment de quin siga la seua orientació sexual i valorar a cada una d'elles segons les seues qualitats personals i no per les seues preferències sexuals.
• Tindre confiança en la parella i parlar en ella sobre les relacions sexuals anteriors i de possibles malties de transmissió sexual.
• Visitar periòdicament al mege especialisat en ITS per a detectar possibles malties en anterioritat i facilitar el seu tractament.

Llimitació entre parelles

Es reduïx molt el risc de transmissió si les dos parts hagen rebut una revisió mèdica, en examen de sanc, per a saber que no existixen estes infeccions en la persona, i si es llimiten en avant les parelles a aquells que hagen tingut igual revisió. En els Estats Units hi ha un certificat, completament voluntari, que uns meges, baix el seu propi membret, certifiquen que l'individu nomenat està lliure d'organismes de transmissió sexual. Totes les grans companyies de pornografia, que solen negar l'us del condó, exigixen este certificat. Aixina i tot, ya que els tests no són perfectes i a voltes per a un resultat positiu tenen que passar semanes des de la transmissió, el risc es disminuïx molt, pero no s'elimina. la monogàmia ni teòricament és una solució perfecta. Un verge pot tindre una maltia de transmissió sexual. Es transmeten, inclós el virus del sida, de mare a fill durant el part. Una parella monógama, en els dos lliures de microorganismes rellevants, és lo perfecte. Pero és igualment perfecte un grup de tres o més, tots revisats per meges, sense contacte sexual en persona fòra del grup. Encara que es pensaria que és més segura una parella de sol dos, no és aixina. Són abundants els casos en que una parella supostament monógama, es infeccione per la falta (sexe en una persona sense revisió mèdica) d'un d'ells. Les agrupacions sexuals en que tot es discutix són més segures.^{cita requerida}

la masturbació i el sexe telefònic són lliures de risc. També l'abstinència: eliminant el sexe, s'eviten les malties de transmissió sexual.

Preservatiu

Artícul principal → Preservatiu.

Els preservatius o condons proporcionen protecció quan s'utilisen correctament com a barrera des de/cap a l'àrea que cobrixen. Les àrees descobertes encara són susceptibles a moltes ETS. Una secreció infectada en contacte en una lesió en la pell que duguera a la transmissió directa d'una ETS no seria considerada «transmissió sexual», pero pot ocórrer teòricament durant el contacte sexual; açò pot evitar-se simplement deixant de tindre contactes sexuals quan es té una ferida oberta. Els condons estan dissenyats, provats i manufacturados per a no fallar si s'usen apropiadament, pero no oferixen una seguritat absoluta. L'us apropiat exigix:

• No posar el condó massa ferm en l'extrem, deixant 1 o 2 cm en l'extremitat per a l'eyaculació. Si es coloca el condó molt apretat, és possible que falle.
• Usar un condó nou per a cada trobada sexual.
• No usar un condó massa fluix, puix pot fer fracassar la barrera.
• No voltear el condó despuix d'haver terminat, encara que no hi haja hagut eyaculació.

• No usar condons elaborats en teixit animal, que protegixen contra la concepció, pero no contra el VIH i atres ETS.
• Evitar deixar el condó en la calor perque poden desgastar-se.
• Evitar l'us de lubrificants basats en oli (o qualsevol cosa que continga oli) en els condons de làtex, ya que l'oli pot fer que es trenquen.
• Evitar el doble us de condó, puix la fricció entre abdós pot fer que es trenquen.

La prostitució: causa en les infeccions de transmissió sexual

la prostitució, per les activitats pròpies del seu eixercici, expon a els qui la practiquen a risc d'infeccions de transmissió sexual (ITS) i virus d'inmunodeficiencia humana (VIH). L'atenció que es presta a les malties de transmissió sexual (ETS) en relació en la prostitució no és un poc nou, sent el VIH el problema més recent des de la visió mèdica nugada a discursos i pràctiques morals sobre l'us del cos com una activitat econòmica. Per una atra part, és normal que en l'adolescència, els jóvens comencen a mostrar certa curiositat per les relacions sexuals, no obstant, és important donar a conéixer els riscs que es corren, ya que la majoria de voltes solament es prenen en conte els embarassos a primerenca edat, descuidant l'infinitat de malties que es poden contraure al no protegir-se. Estes diferents malties poden dur en si conseqüències de dos classes: sicològiques i físiques. Entre les sicològiques, es prenen com més importants els sentiments d'infravaloración que poden comportar a autolesionar o inclús, el suïcidi, de la mateixa manera que atres malties mentals com la neurosis i la psicosis. En la part física, es deu tindre en conte el dany que sofrixen els òrguens genitals i el cos en general. Ya que algunes ETS poden derivar a danys irreparables en els òrguens o fins al càncer. És de suma importància donar-li un émfasis a les formes de prevenció, com el preservatiu masculí o femení.

Proves per a diagnòstic

Les proves per a diagnòstic d'ITS poden aplicar-se per a buscar una sola d'estes infeccions o be incloure vàries proves individuals per a una àmplia gama d'elles, entre elles les proves per a sífilis, gonorrea, chlamydia, hepatitis i les proves de VIH. No obstant, no existix cap procediment que puga aplicar-se per a detectar la presència d'absolutament tots els agents infecciosos, aixina que és important saber per a quin de les diferents ITS servix cada una de les proves.

Història dels tractaments

Durant este periodo es va reconéixer l'importància del seguiment de les pistes d'infectats per a tractar les ITS. Duent les pistes de les parelles sexuals dels individus infectats, fent-els exàmens per a confirmar si estaven infectats.

Malties de transmissió sexual

Gonorrea

Artícul principal → Gonorrea.

La gonorrea és una de les infeccions de transmissió sexual (ITS) més freqüents. La causant és la bactèria Neisseria gonorrhoeae, que pot créixer i multiplicar-se fàcilment en àrees humides i tíbies del aparat reproductiu, inclosos el coll uterí (l'obertura de la matriu), l'úter (matriu) i les trompes de Falopi (també cridades oviductes) en la dòna, i en l'uretra (conducte urinari) en la dòna i en l'home. Esta bactèria també pot créixer en la boca, en la gola, en els ulls i en l'ano.

Síntomes

En la dòna:

• Secreció vaginal inusual.
• Sagnat vaginal inusual.
• Dolor en la part inferior de l'abdomen. La dòna infectada pugues no tindre síntomes o presentar llaugeres molèsties en orinar o fluix. En l'home:
• Dolor en orinar.
• Secreció uretral purulenta.
• Inflamació en zona de la pelvis, malestar similar o atribuible a ganglis de l'engonal. En el varó transcorren dos a tres dies despuix un dolor intens en la zona pèlvica, presentant malestar muscular en fer pressió en dita zona. Ademés es poden presenten els síntomes (dolor en orinar, puix ix per l'uretra). La gonorrea i l'infecció per clamidia poden ocasionar esterilidad quan no s'aplica el tractament. Es diferencia de la sífilis perque les infeccions no són letals, pero poden ser molt doloroses i causar la esterilidad.

Sífilis

Artícul principal → Sífilis.

És una infecció de transmissió sexual ocasionada per la bactèria Treponema pallidum. Es transmet quan s'entra en contacte en les ferides obertes d'una persona infectada. Esta maltia té vàries etapes: la primària, secundària, la latent i la terciaria (tardana). En l'etapa secundària és possible contagiar-se en tindre contacte en la pell d'algú que té una erupció cutànea en la pell causada per la sífilis, (també si un toca la part en les que apareixen les llagues).

Síntomes

Si no és tractada a temps la maltia travessa quatre etapes:

• Etapa primària: el primer síntoma és una llaga en la part del cos que va entrar en contacte en la bactèria. Estos síntomes són difícils de detectar perque per lo general no causen dolor, i en ocasions ocorren en l'interior del cos. Una persona que no ha segut tractada pot infectar a atres durant esta etapa.

• Etapa secundària: sorgix al voltant de tres a sis semanes en acabant de que apareix la llaga. Apareixerà una erupció en tot el cos, en les palmes de les mans, en les plantes dels peus o en alguna atra zona. Atres síntomes possibles són: febra lleu, inflamació dels ganglis limfàtics i pèrdua del cabell.

• Etapa latent: si no és diagnosticada ni tractada durant molt temps, la sífilis entra en una etapa latent, en la que no hi ha síntomes notables i la persona infectada no pot contagiar a unes atres. No obstant, una tercera part de les persones que estan en esta etapa empijoren i passen a l'etapa terciaria de la sífilis.

• Etapa terciaria (tardana): esta etapa pot causar sérios problemes com, per eixemple, trastorns mentals, ceguera, anomalies cardíaques i trastorns neurològics. En esta etapa, la persona infectada ya no pot transmetre la bactèria a atres persones, pero continua en un periodo indefinit de deterioració.

Papiloma humà

Artícul principal → Virus del papiloma humà.

És una maltia infecciosa causada pel VPH (virus del papiloma humà). Es transmet principalment per relacions sexuals, encara que pot transmetre's també per contactes genitals no penetratius i a través del part. No es transmeten per l'us de saunes o piscines, ni per compartir objectes de netea personal. Es presenta en la pell de les zones genitals en forma de barrugas. Les lesions són apreciables a simple vista o es poden diagnosticar per observació de teixits en un microscopi.

Síntomes

Els síntomes més importants que sugerixen la presència de virus del papiloma humà són chicotetes barrugues en l'àrea ano-genital: cérvix, vagina, vulva i uretra (en dònes) i pene, uretra i ouera (en varons). Quan les barrugues es presenten en genitals externs, pot haver també picazón i sagnat si estes estan expostes al contacte. Poden variar en apariència (barrugues planes no visibles o acuminadas sí visibles), en número i en tamany, per lo que es necessita un especialiste per al seu diagnòstic. Els tipos de virus de papiloma humà més agressius poden provocar alteracions en el Papanicolaou, lo que reflectix que en el coll de l'úter hi ha lesions escamosas intraepitelials (zones infectades per VPH que poden provocar càncer).

VIH

Artícul principal → Sida.

Vore també: VIH

el virus de la inmunodeficiencia humana (VIH) és responsable del síndrome d'inmunodeficiencia adquirida (sida) i ataca als limfocits T-4, que formen part fonamental del sistema inmunitario del ser humà. Com a conseqüència, disminuïx la capacitat de resposta de l'organisme per a fer front a infeccions oportunistes originades per virus, bactèrias, protozoos, fongos i atres tipos d'infeccions.

La causa més freqüent de mort entre les persones que contrauen el VIH és la neumonia per Pneumocystis jiroveci, encara que també és elevada l'incidència de certs tipos de càncer com els limfomes de cèles B (limfoma no Hodgkin) i el sarcoma de Kaposi. També són comuns les complicacions neurològiques, la pèrdua de pes i la deterioració física del pacient. La mortalitat va disminuir molt en l'invent dels medicaments antirretrovirals. el VIH es pot transmetre per via sexual (vaginal o anal) per mig de l'intercanvi de decorreguts vaginals, rectals o semen, aixina com per mig del contacte en el líquit preeyaculatorio durant les pràctiques sexuals o per transfusions de sanc. Una mare infectada en VIH també pot infectar al chiquet durant l'embaràs per mig de la placenta o durant el part i l'alletament, encara que existixen tractaments per a evitar-ho. Despuix de l'infecció, poden passar fins a 10 anys per a que es diagnostique el sida, que és quan el sistema inmunitario està greument danyat i no és capaç de respondre efectivament a les infeccions oportunistes.

És molt important destacar que una persona infectada per el VIH pugues o no desenrollar el sida. Molts pacients que han segut diagnosticats seropositiu front al VIH passen llarcs periodos de temps sense desenrollar inmunodeficiencia i és una condició que es pot sobrellevar. La condició de sida no és permanent. Existixen medicaments per a previndre el VIH en cas que es produïxca una exposició al mateix:

• PrEP (profilaxis prèvia a l'exposició): indicat per a persones que no tenen VIH, pero posseïxen un alt risc de contraure-ho, es pren diàriament i reduïx el risc de contraure-ho, es troba indicat per a parelles en la que un d'ells o abdós és VIH positiu, individus que posseïxquen múltiples parelles, una parella en múltiples parelles o una parella en un estatus de VIH desconegut, o individus que compartixen agulles per a injectar-se drogues.

• PEP (profilaxis post-exposició): indicat per a individus que creuen que han estat exposts a el VIH, es troba indicat solament per a situacions d'emergència i deu prendre's dins de les 72 hores posteriors a la possible exposició a el VIH.

Síntomes

Els síntomes del sida en els adolescents poden ser els mateixos que en els chiquets i també poden semblar-se més als síntomes que es presenten a sovint en els adults en el síndrome. Alguns adolescents i adults poden desenrollar una maltia en un aument en la segregació d'espermatozoides, ademés d'una atra pareguda a la grip en el determini d'un més o dos despuix de l'exposició al VIH, encara que moltes persones no desenrollen cap síntoma en infectar-se. Ademés, els síntomes usualment desapareixen en el determini d'una semana a un més, i es confonen a sovint en els síntomes d'una atra infecció viral. Els síntomes poden incloure:

• febra
• mal de cap
• malestar general
• depressió
• infertilitat
• bossada
• diarrea

Vies de transmissió

Les tres principals vies de transmissió d'el VIH són:

• Sexual (acte sexual sense protecció). La transmissió es produïx pel contacte de secrecions infectades en la mucosa genital, rectal o oral de l'atra persona.
• Parenteral (per sanc). És una forma de transmissió a través de xeringues infectades que es dona per l'utilisació de drogues intravenosas o a través dels servicis sanitaris, com ha ocorregut a voltes en països pobres; també en persones en hemofília que han rebut una transfusió de sanc infectada o productes infectats derivats de la sanc; en menor grau, treballadors de salut que estiguen exposts a l'infecció en un accident de treball, com pot ocórrer si una ferida entra en contacte en sanc infectada; també per la realisació de pírcings, tatuages i escarificació, si es fa sense les degudes condicions d'higiene.

• Vertical (de mare a fill). La transmissió pot ocórrer durant les últimes semanes de l'embaràs, durant el part o en alletar al bebé. De les tres, el part és la més problemàtica. Actualment en països desenrollats la transmissió vertical d'el VIH està totalment controlada (sempre que la mare sàpia que és portadora del virus), ya que des de l'inici de l'embaràs (i en certs casos en anterioritat inclús) se li dona a l'embarassada una Teràpia Antirretroviral de Gran Activitat (TARGA), especialment indicada per a estes situacions; el part es realisa per cesàrea generalment, se suprimix la producció de llet (i en això l'alletament), i inclús es dona tractament antiviral al recent naixcut.

Clamidia

La clamidia és una maltia de transmissió sexual (ETS). És causada per la bactèria <o>Chlamydia trachomatis</o>. Sol afectar més a dònes que a hòmens.

En dònes

La clamidia sol atacar les trompes de Falopi i és majorment asintomática, de manera que pot passar fàcilment desapercebuda. Moltes voltes es confon esta maltia en una cistitis o infecció d'orina pels síntomes que una dòna pot presentar com la sensació d'ardor en orinar. Normalment quan es detecta la clamidia és fàcil de curar. El tractament es basa principalment en antibiòtics. No obstant, en ser una maltia molt silente en múltiples ocasions no es detecta i no es tracta. En estos casos, pot aplegar a afectar a la fertilitat femenina, fent molt més complicat quedar-se embarassada. Encara que també és cert que moltes voltes, inclús en tractament, pugues no eliminar-se la maltia al complet.

Llista d'ITS

Primeres ITS reconegudes

• clamidiasis i linfogranuloma venéreo (infecció per Chlamydia trachomatis)
• gonorrea
• sífilis
• clamidia

ITS reconegudes recentment

• candidiasis o aftas (infecció per Candida albicans)
• Mycoplasma genitalium (uretritis no gonocóccica)
• retrovirus com el VIH, l'HTLV o el XMRV
• ureaplasma
• condiloma acuminata (barrugues genitals), causada pel virus del papiloma humà

Infeccions transmeses principalment per via sexual

• chancroide
• donovanosis o granuloma inguinal
• ftiriasis (ladillas)
• herpesvirus (huit tipos coneguts)
• infecció gonocóccica del tracto genitourinario
• sífilis congènita, sífilis primerenca i sífilis tardana
• tricomoniasis

Infeccions ocasionalment transmeses per via sexual

Moltes infeccions de transmissió no sexual també poden transmetre's per via sexual, considerant el nivell d'intimitat de la parella:

• campilobacteriosis
• citomegalovirus
• criptosporidiosis
• Gardnerella vaginalis (també Haemophilus)
• giardiasis
• hepatitis B
• infecció per fongos
• listeriosis
• meningococemia
• micoplasmas genitals
• molusc contagiós
• virus del papiloma humà (VPH)
• salmonelosis
• micobacteriosis
• sarna
• vaginitis
• vaginosis bacteriana
• hepatitis C

Infertilitat

Les infeccions de transmissió sexual (ITS) poden provocar greus problemes d'infertilitat tant en dònes com en hòmens si no es detecten i tracten a temps. Normalment, la esterilidad causada per les ITS es deu a factors de diversa naturalea que en conjunt impedixen la fecundació o el posterior embaràs. Els microorganismes que, de forma més comuna, provoquen alteracions de la fertilitat masculina i femenina són clamidia, gonorrea, micoplasma, ureaplasma, sífilis, herpes, VPH, VIH, tricomoniasis, etc.

Conseqüències en la salut reproductiva de la dòna

Les malties de transmissió sexual són la causa prevenible més comuna d'infertilitat femenina. Les infeccions de transmissió sexual com la clamidia i la gonorrea poden dur a la dòna a patir una maltia inflamatoria pèlvica (EIP). Estes patologies són processos inflamatorios localisats en la part alta de l'aparat genital femení, com les trompes, els ovaris, l'úter i, en ocasions, atres zones com els lligaments. Les EIP se solen donar en dònes en una edat compresa entre els 15 i els 39 anys, i són un dels principals motius d'infertilitat per factor tubárico. Els efectes i manifestacions clíniques de les ITS sobre la salut reproductiva femenina són els següents:

• Inflamació crònica de les trompes de Falopi o salpingitis
• Obstrucció de les trompes de Falopi per formació d'adherencias o acumulació de líquit en l'interior (hidrosálpinx). Este dany és una de les principals causes d'infertilitat tubárica en dònes jóvens.
• Canvis en el moc cervical que impedixen el moviment dels espermatozoides

• Inflamació crònica de l'endometri o endometritis: Les infeccions prolongades, com les causades per la clamidia, poden inflamar el revestiment de l'úter (endometri), afectant la capacitat de l'embrió per a implantar-se i desenrollar-se.
• Risc d'aborts espontàneus: Les ETS no solament afecten la fertilitat directament, sino que també aumenten el risc de complicacions durant l'embaràs, com a aborts espontàneus, parts prematurs o infeccions neonatals. Estes afeccions relacionades en les infeccions de transmissió sexual (ITS) tenen un impacte directe sobre la fertilitat femenina. L'inflamació crònica de les trompes de Falopi i el hidrosálpinx poden bloquejar el pas de l'òvul cap a l'úter, aumentant el risc d'infertilitat i embaràs ectópico. Les adherencias i cicatrius en les trompes interferixen en la captació de l'òvul durant l'ovulació, mentres que la endometritis crònica pot dificultar l'implantació de l'embrió en l'úter. Ademés, els canvis en el moc cervical poden actuar com una barrera física que impedix el moviment dels espermatozoides, reduint la provabilitat de concepció. La detecció primerenca i el tractament adequat de les ITS són essencials per a previndre danys irreversibles en el sistema reproductiu.

Conseqüències en la salut reproductiva de l'home

De la mateixa manera que en les dònes, la gonorrea, la clamidia i el micoplasma són les tres infeccions més freqüents que produïxen dany en l'aparat reproductor masculí. Les ETS en els hòmens poden provocar inflamació dels testículs, la próstata i el epidídimo, ademés d'atres afeccions en l'uretra. Com a resultat, el varó pot presentar un líquit seminal alterat, en variació de pH, aglutinació d'espermatozoides, etc. Alguns dels síntomes més freqüents d'estes infeccions són el dolor, la secreció de pus per l'uretra i l'ardor en orinar, encara que en un 50% dels casos són asintomáticas. Estes i atres manifestacions clíniques de les ETS en els hòmens es detallen a continuació:

• Orquitis, prostatitis i epididimitis
• Espermatogénesis alterada
• Obstrucció de les vies seminals
• Fragmentació de l'ADN espermático
• Alteració de la movilitat i morfologia dels espermatozoides
• Formació d'anticossos antiespermatozoides i aglutinació espermática

En la cultura popular

En el cine

• Philadelphia (Estats Units, 1993), dirigida per Jonathan Demme.
• And the Band Played On (Estats Units, 1993), dirigida per Roger Spottiswoode.
• Gia (Estats Units, 1998), dirigida per Michael Cristofer.
• The Normal Heart (Estats Units, 2014), de Ryan Murphy.

Vore també

• maltia infecciosa
• herpes simple

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Infeccions de transmissió sexual.
• En MedlinePlus n'hi ha més informació sobre Infeccions de transmissió sexual
• archive. org/web/20100411021446/http://www. nlm. nih. gov/medlineplus/spanish/tutorials/sexuallytransmitteddiseasesspanish/htm/index. htm Infeccions de transmissió sexual en archive. org/web/20090707085201/http://www. nlm. nih. gov/medlineplus/spanish/tutorial. html Tutorial interactiu sobre ITS
• avert. org/ets. htm Infeccions de transmissió sexual i síntomes d'ITS en Avert. org (organisació internacional en sèu en el Regne Unit que lluita contra el sida i la disseminació d'el VIH a través de l'educació, el tractament i l'atenció]
• com/enfermedades-de-transmision-sexual-ets/ Informació ETS en Espanyol en PruebasETS. com (Informació sobre Malties de Transmissió Sexual i Proves de detecció d'ETS en Espanya)]