Eyaculació
El terme eyaculació originalment feya referència únicament a l'expulsió o emissió de semen a través del pene.
Es denomina eyaculació femenina a l'expulsió d'un fluit produït per unes glàndules situades en la paret anterior de la vagina.
Les primeres eyaculacions en la vida d'un varó solen produir-se mentres es té un somi eròtic. A eixes primeres emissions se'ls crida espermarquia o polució nocturna.
L'eyaculació pot coincidir en el orgasme o no, encara que per a la majoria dels varons estan molt associats una d'un atre. En tot cas són els mateixos processos. El varó pot alcançar una eyaculació cada cert temps, temps que es denomina periodo refractari. mentres que la dòna pot alcançar varis orgasmes un darrere d'un atre (multiorgasmicitat).
La falta de control sobre l'eyaculació (i específicament, sobre el nomenat "reflex eyaculatori") ha segut definit per varis experts com el trastorn de la eyaculació precoç, que també ha segut caracterisat per "el curt temps de latència eyaculatoria intravaginal" i "l'insatisfacció sexual". No obstant, esta ocurrència no té una definició universalment acceptada davant l'abundància de conceptes mèdics sobre el tema.[1]
Quan l'eyaculació pròpiament dita no es produïx, encara donant-se un orgasme, nos trobem davant el fenomen de la eyaculació retardada.
Emissió[editar | editar còdic]
L'emissió no és contínua, sino espasmódica: la primera i segona contraccions són usualment les més orgásmiques i intenses en sensacions sexuals, i emeten la major proporció del volum total de semen. Despuix, cada contracció s'associa en un volum en disminució d'esperma i també descensos en el plaer.
Durant el coit o la masturbació, molts subjectes tenen dificultat per a resistir la tentació sicològica de continuar ininterrompudament, en l'estimulació glant-pene, per a aplegar irremediablement al "punt de desencadenament" de l'eyaculació, al moment de començar a sentir que l'orgasme es fa imminent i impossible d'evitar. Segurament, resistir la compulsió de continuar fa molt més llarc el procés coital, i aumenta en la parella el plaure de continuar harmoniosament, fins que la parella aplegue exitosament als seus orgasmes.
Fases de l'eyaculació[editar | editar còdic]
Té tres fases:
- fase de excitació: en la que ocorren canvis morfo-funcionals;
- fase replanell: es produïx una chicoteta secreció des de la glàndula de Cowper;
- fase de orgasme: en la que es produïxen les distintes contraccions dels conductes deferents, els esfínterés, vesícules, próstata i diversos músculs que provoquen que ixca el líquit seminal.
La fase emisiva forma part del "reflex eyaculatori", baix control del sistema nerviós simpàtic, mentres que la "fase eyaculatoria" està baix control d'un reflex espinal a nivell de la mèdula espinal, la via S2-4 del nervi pudendo.
Durant l'emissió, els dos ducts gots deferents es contrauen per a impulsar espermatozoides des de l'epidídimo, a on estaven almagasenats en l'ampolla, al final de dits gots deferents. El moment del començ de l'emissió s'experimenta com el "punt de no tornada" o punt d'inevitabilitat eyaculatoria.
L'esperma que passa a través dels conductes eyaculatoris es mescla en fluit de les vesícula seminalés, próstata, i les glàndules bulbouretrals per a formar el semen o eyaculat.
Durant l'eyaculació pròpia, el semen és eyectat a través de la uretra en rítmiques contraccións plaenteres.[2]
L'eixida de semen no és contínua; és espasmódica. La primera chorrada, en una velocitat superior a 50 km/h, pot tindre energia per a alcançar més de 2 m. Este mecanisme servix per a proveir semen en lo més profunt de la vagina; els següents impulsos són de menor energia. La cantitat varia molt entre grups ètnics, edats, abstinència, etc.; no més de 3 a 5 ml per lo común (pot aplegar a 15 ml). Despuix es produïx un periodo de remissió i de resiliència, en el que, en algunes ocasions, si es tracta d'estimular el glant, pot aplegar a produir dolor, per lo sensible que es troba en eixe moment.
Les contraccions rítmiques, percebudes per la parella penetrada, són part del "orgasme masculí". Possiblement, la mija de típics orgasmes masculins dure prop de 17 s; pero novament varia des de pocs segons a més d'un minut. Despuix de començat el procés orgàsmic, els polsos d'eyaculat de semen comencen a fluir des de l'uretra, i alcancen un pico de descàrrega alt i despuix disminuïx el fluix. Un orgasme consistix, en general, en 10 a 15 contraccions. La taxa de #contracció declina gradualment durant este procés orgàsmic.
Les contraccions rítmiques inicials es donen en un interval mig de 0,6 s, en un increment ascendent de 0,1 s per contracció. Les contraccions orgàsmiques de molts hòmens procedixen en intervals rítmics regulars durant l'orgasme. I molts també experimenten més contraccions adicionals irregulars en concloure l'orgasme. El semen comença a expulsar-se violentament des del pene durant la primera o en la segona contracció de l'orgasme. Per a molts hòmens, la primera chorrada succeïx durant la segona contracció.[3]
La força i suma eyaculatoria varien enormement d'un subjecte a un atre i segons l'edat. Aparentment, una eyaculació pot contindre en general entre 1,5 i 5 ml. La cantitat de temps d'abstinència eyaculatoria des de l'última eyaculació influïx sobre el volum eyaculatori adult.[4]
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ scielo.isciii.es (ed.): . Andrología - Arch. Esp. Urol.. Consultat el 20 de novembre de 2014.
- ↑ Plantilla:Cita lliure
- ↑ Gerstenburg, T. C.Erection and ejaculation in man. Assessment of the electromyographic activity of the bulbocavernosus and ischiocavernosus muscles", British Journal of Urology, 1990 Apr;65(4):395-402.
- ↑ "Swimming Toward Conception: The Semen Analysis," Focus on Fertility, American Infertility Association and Organon Pharmaceuticals USA Inc.
Vore també[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Eyaculació.
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Eyaculación de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.