Anar al contingut

Preservatiu

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Préservatif enroulé.jpg
Preservatiu

Un preservatiu, profiláctico o condó és un dispositiu de barrera en forma de funda utilisat durant una relació sexual per a previndre l'embaràs o contagi d'infeccions de transmissió sexual (ITS).[1] Existixen preservatius masculins i femenís.[2] Si s'usen de modo correcte en cada coit, les dònes que les seues parelles ampren condons masculins experimenten una taxa d'embaràs anual del 2 %.[1] En un us típic la taxa d'embaràs anual és 18 %.[3] El seu us disminuïx el risc de gonorrea, clamidia, tricomoniasis, hepatitis B i VIH/sida. En menor mida, també protegix contra el herpes genital, el virus del papiloma humà i la #sífilis.[1] L'us del preservatiu ha generat debat en certs contexts religiosos. Algunes confessions ho consideren moralment inacceptable, mentres que unes atres ho permeten en restriccions o ho accepten plenament.

El preservatiu masculí es enrolla en el pene erecto abans del coit i bloqueja físicament l'introducció del semen en el cos de la parella sexual.[4][1] Generalment estan fets de làtex, pero alguns utilisen atres materials, tals com poliuretano o intestí de corder. Tenen la ventaja de facilitat d'us, fàcil disponibilitat, pocs o nuls efectes adversos. Aquells en alèrgia al làtex poden usar versions sintètiques com el poliuretano.[1] Els condons femenins solen ser de poliuretano i, a diferència dels masculins, poden utilisar-se múltiples voltes.[4]

S'han amprat preservatius com a método de prevenció de ITS a lo manco des de 1564.[1] Els condons de caucho varen estar disponibles des de 1855, seguits pels de làtex en els anys 1920.[5][6] Estan inclosos en la llesta de medicaments essencials de l'Organisació Mundial de la Salut, les medicines més efectives i segures necessitades en el sistema de salut.[7] El cost en el món en desenroll és d'uns 0,03 a 0,08 USD cada u.[8] En els Estats Units costen en general menys d'1 USD.[9] Globalment, menys del 10 % dels usuaris de métodos anticonceptius recorren als condons.[10] Les taxes d'us de condó són majors en el món desenrollat.[10] En el Regne Unit, el condó és el segon método més comú (22 %), mentres que en Estats Units és el tercer (15 %).[11][12] Anualment es venen de sis a nou mil millons de preservatius.[13]

Per un atre costat, cal destacar que cada 13 de febrer es commemora el Dia Internacional del Preservatiu.[14]

Usos mèdics

[editar | editar còdic]

Control de natalitat

[editar | editar còdic]

L'efectivitat dels preservatius, com la majoria de les formes d'anticoncepción, pot ser evaluada de dos maneres. Els índexs d'efectivitat del método o de us perfecte solament inclouen a els qui utilisen preservatius correcta i sistemàticament. Els índexs d'efectivitat en us real o típics són de tots els usuaris de preservatiu, inclosos els qui els usen incorrectament o no els utilisen en cada coit. Generalment, els índexs s'expressen per al primer any d'us.[15] Típicament s'ampra l'índex Pearl per a calcular els índexs d'efectivitat, pero alguns estudis trcurren a taules de vida.[16]:141

L'índex d'embaràs d'us típic entre usuaris de preservatiu depén de la població estudiada i varia entre 10 i 18 % per any.[17] L'índex d'us perfecte és de 2 % per any. Els preservatius poden ser combinats en atres formes de control de la natalitat (com espermicidas) per a una major protecció.[18]

Infeccions de transmissió sexual (ITS)

[editar | editar còdic]

Els preservatius són àmpliament recomanats per a la prevenció d'infeccions de transmissió sexual (ITS). Han demostrat ser eficaços en reduir els índexs d'infecció tant en varons com a dònes. Si ben no és perfecte, el preservatiu és eficaç en reduir la transmissió d'organismes que causen el sida, el herpes genital, el càncer cervical, les barrugues genitals, la #sífilis, la clamidiosis, la gonorrea i atres malalties. A sovint es recomana com a complement a métodos de control de la natalitat més efectius (com el DIU) en situacions en que també es desija protecció contra les ITS.[19]

Segons un informe de 2000, elaborat pels Instituts Nacionals de Salut d'Estats Units (NIH), l'us sistemàtic de preservatius de làtex reduïx el risc relatiu de transmissió del VIH/sida en aproximadament 85 % front quan s'està desprotegit, baixant l'índex de seroconversion (índex d'infecció) de 6,7 per 100 persona-any a 0,9. L'anàlisis publicat en 2007 de la branca mèdica de l'Universitat de Texas[20] i l'Organisació Mundial de la Salut[21] varen trobar reduccions de risc similars de 80-95 %.

La revisió de 2000 del NIH va concloure que reduïx significativament el risc de gonorrea per als varons. Un estudi de 2006 senyala que l'us apropiat del preservatiu disminuïx el risc de transmissió del virus del papiloma humà (VPH) a dòna és en aproximadament un 70 %.[22] Un atre estudi en el mateix any va descobrir que l'us consistent de preservatiu era eficaç en reduir la transmissió del virus del herpes simple tipo 2 també conegut com herpes genital, tant en hòmens com a dònes.[23]

A pesar de que és eficaç en llimitar l'exposició, certa transmissió de malalties pot ocórrer inclús en el seu us. Les àrees contagioses dels genitals, especialment en presència de síntomes, pugues no cobrir-se pel preservatiu, i com a resultat, algunes malalties com el VPH i el herpes poden transmetre's per contacte directe.[24] No obstant, el principal problema d'efectivitat per a impedir les ITS és el seu us inconsistente.[25]

També poden ser útils en el tractament de potencials lesions cervicals precancerosas. L'exposició virus del papiloma humà, inclús en individus ya infectats, sembla aumentar el risc de transformacions precancerosas. El seu us promou la regressió d'estos canvis.[26] Ademés, investigadors britànics sugerixen que les prostaglandina del semen pot agravar un càncer cervical existent i que l'us de preservatiu durant el sexe pot impedir l'exposició a estes substàncies tipo hormona.[27]

Causes de fracàs

[editar | editar còdic]

Els preservatius poden esvarar-se del pene despuix de l'eyaculació, trencar-se per una aplicació inadequada o dany físic (com rasgaduras causades en obrir el paquet), o trencament o resbalón per degradació del làtex (típicament per us després de la data d'expiració, almagasenament incorrecte o exposició a olis).[28] L'índex de trencament és d'entre 0,4 % i 2,3 %, mentres que l'índex de resbalón està entre 0,6 i 1,3 %. Inclús si no s'observa cap trencament o resbalón, l'1-3 % de les dònes donaran positiu per a residu de semen despuix del coit en preservatiu.[29][30]

Es creu a sovint que el «doble preservatiu», l'us de dos preservatius al mateix temps, causa un índex més alt de fracàs per la fricció de goma sobre goma.[31][32] No obstant, esta afirmació no està recolzada per l'investigació. Els estudis llimitats que s'han fet al respecte respalen que el doble preservatiu provablement no és nociu i possiblement és beneficiós.[33][34]

Modos diferents de fracàs resulten en nivells diferents d'exposició de semen. Si el fracàs ocorre durant l'aplicació, pot rebujar-se el preservatiu danyat i aplicar-se un preservatiu nou abans de l'inici del coit, tals fracassos generalment no representen cap risc.[35] Un estudi va trobar que l'exposició de semen des d'un preservatiu trencat era al voltant de la mitat de la del coit desprotegit; mentres que l'exposició de semen d'un preservatiu esvarat era aproximadament un quint de la del sexe desprotegit.[36]

Els preservatius estàndars s'ajustaran a casi qualsevol pene, en graus variables de comoditat o risc de resbalón. Molts fabricants oferixen tamanys «ajustats» o «mágnum». Alguns també oferixen preservatius personalisats fets a mida, assegurant que són més fiables i oferixen una sensació/comoditat millorada.[37][38][39] Alguns estudis han associat penes grans i preservatius menuts en índexs de trencament aumentat i de resbalón disminuït (i viceversa), pero atres estudis no han segut concloents.

Es recomana als fabricants evitar preservatius molt grossos o molt prims, perque abdós es consideren menys eficaços.[40] Alguns autors animen als usuaris a triar preservatius més prims «per a major durabilitat, sensació i comoditat», pero uns atres advertixen que «quant més prim el preservatiu, menys força es requerix per a trencar-ho».[41][42]

És significativament menys provable que els usuaris de preservatiu experimentats tinguen un resbalón o trencament comparat a novells, a pesar de que quí experimenten un trencament o resbalón tenen més possibilitats de sofrir un segon fracàs.[43] Un artícul en Population Reports sugerix que l'educació sobre l'us del preservatiu reduïx els comportaments que aumenten el risc de trencament i resbalón.[44] Una publicació en Family Health International també oferix l'opinió que l'educació pot reduir estos riscs, pero emfatisa que es necessita més investigació per a determinar totes les causes de trencament i resbalón.[45]

Entre els qui elegixen als preservatius com la seua forma de control de natalitat, l'embaràs pot ocórrer quan l'usuari té sexe sense un preservatiu. La persona pot haver-se quedat sense preservatius, o estar viajant i no tindre un preservatiu a mà, o senzillament desagradar-li la sensació dels preservatius i decidir «córrer el risc». Este tipo de comportament és la principal causa de fracàs de l'us típic (en oposició al fracàs del método o d'us perfecte).[46]

Una atra causa possible de fracàs és el sabotage. Un motiu és tindre un chiquet contra els desijos o el consentiment d'una parella.[47] Alguns treballadors sexuals nigerians varen informar que clients sabotegen preservatius en represàlia per ser obligats a usar-ho.[48] Es pensa que usar una agulla fina per a fer varis forats de alfiler en la punta del preservatiu impacta significativament la seua efectivitat.[16]:306–307 Casos de tal sabotage han ocorregut.[49]

Efectes adversos

[editar | editar còdic]

L'us de preservatius de làtex per persones en alèrgia al làtex pot causar síntomes alèrgics, com a irritament de pell.[50] En persones en greus alèrgies al làtex, utilisar un preservatiu de làtex pot ser potencialment fatal.[51] Us repetit de preservatius de làtex també pot causar el desenroll d'alèrgia al làtex en algunes persones.[52]

Us

[editar | editar còdic]

Els preservatius masculins es empacan normalment enrollados dins d'un bolic d'alumini o plàstic i estan dissenyats per a ser aplicats en la punta del pene i després desenrollarlos sobre el pene erecto. És important deixar cert espai en la punta del preservatiu de modo que hi haja lloc per a arreplegar el semen; de lo contrari, est pot ser expulsat fòra de la base del dispositiu. Despuix d'utilisar-ho, es recomana envoldre-ho en un mocador o fer un nuc abans de rebujar-ho en un femer.[53] Els preservatius s'ampren per a reduir el risc d'embaràs durant el sexe i per a reduir la provabilitat de contraure ITS. També s'utilisen en la felación per a previndre ITS.

Algunes parelles consideren que posar-se un preservatiu interromp el sexe, unes atres en canvi incorporen l'aplicació de preservatiu com a part de l'estimulació. Alguns hòmens i dònes troben que la barrera física d'un preservatiu atenua la sensació. Les ventages d'una sensació atenuada pot incloure l'erecció prolongada i una eyaculació retardada; la desventaja podria consistir en alguna pèrdua de l'excitació sexual. Els defensors també senyalen les seues ventages: són econòmics, fàcils d'utilisar i en pocs efectes laterals.[54][55]

Indústria del cine per a adults

[editar | editar còdic]

En 2012, activistes varen reunir 372 000 firmes electorals a través d'una iniciativa ciutadana en el Comtat de Los Àngeles per a sometre la Medida B a votació en dit any. Com a resultat, la Medida B, una llei que exigix l'us de preservatius en la producció de películes pornogràfiques, va ser aprovada.[56] Este requisit ha rebut molta crítica i segons alguns és contraproduent, merament forçant a les companyies a traslladar-se a atres llocs sense esta exigència.[57] Els productors asseguren que l'us del preservatiu reduïx les vendes.[58]

Educació sexual

[editar | editar còdic]

A sovint s'utilisen en programes d'educació sexual, perque són capaces de reduir les possibilitats d'embaràs i la disseminació d'algunes ITS quan s'utilisen correctament. Un recent comunicat de prensa de l'Associació Sicològica Nortamericana (APA) va recolzar l'inclusió d'informació sobre preservatius en l'educació sexual i va dir que «els programes d'educació de sexualitat integrals [...] discutixen l'us apropiat de preservatius» i «promouen l'us de preservatiu en els qui són sexualment actius».[59]

En els Estats Units, algunes organisacions religioses s'oponen a l'ensenyança sobre preservatius en les escoles públiques.[60] Planned Parenthood, que advoca per la planeación familiar i l'educació sexual, argumenta que cap estudi ha demostrat que els programes de solament abstinència resulten en el sexe retardado i cita enquestes que indiquen que un 76 % dels pares nortamericans volen que els seus fills reben una educació sexual integral que incloga l'us de preservatiu.

Postures religioses

[editar | editar còdic]

Algunes religions consideren polèmic o inacceptable l'us del preservatiu. Per eixemple, l'Iglésia Catòlica ho rebuja per complet, ya que contradiu la seua doctrina sobre la finalitat de l'acte sexual, que deu estar obert tant a l'unió dels esposos com a la procreació. Des d'esta perspectiva, l'us de métodos anticonceptius artificials, com el preservatiu, impedix deliberadament la possibilitat de generar vida, lo que supon una alteració de l'orde natural volgut per Deu. Per este motiu, l'Iglésia ensenya que el seu us pot constituir un pecat mortal si es realisa en ple coneiximent i consentiment, en implicar una ruptura greu en els principis morals establits per la seua doctrina.[61]

Atres religions també mostren reserves respecte a l'us d'anticonceptius, encara que en matisos diversos. En alguns contexts, es permet o es tolera el seu us dins del matrimoni, pero es desaconsella fòra d'ell. En canvi, moltes atres tradicions i cultures contemporànees accepten l'us del preservatiu com un mig vàlit per a la planificació familiar i la prevenció de malalties.

Tractament d'infertilitat

[editar | editar còdic]

Procediments comuns en el tractament d'infertilitat com anàlisis de semen i inseminació intrauterina (IIU) requerixen colecció de mostres de semen. Estos són comunament obtinguts a través de la masturbació, pero una alternativa és l'us d'un preservatiu de colecció especial per a arreplegar semen durant el coit.

Els preservatius de colecció estan fets de silicona o poliuretano, ya que el làtex és alguna cosa nociu per als espermatozoides. Molts hòmens els preferixen a la masturbació i algunes religions la prohibixen enterament. Ademés, comparat en les mostres obtingudes per masturbació, els preservatius de colecció tenen un major conteo d'espermatozoides totals, motilidad i percentage de espermatezoides en morfologia normal. Per esta raó, es pensa que donen resultats més precisos en l'anàlisis seminal i milloren les possibilitats de l'embaràs en procediments com l'inseminació intrauterina o intracervical.[62] Seguidors de religions que prohibixen la anticoncepción, com el catolicisme, poden utilisar preservatius de colecció punchats en forats.[16]

En els tractaments de fertilitat, un preservatiu de colecció pot usar-se per a arreplegar semen durant el coit quan el semen és proporcionat per la parella de la dòna. Donants d'esperma privats també poden utilisar-ho per a obtindre mostres a través de la masturbació o sexe i transferir el semen del preservatiu a un contenidor especialment dissenyat. L'esperma és transportada en tals contenidors, en el cas d'un donant, a una dòna receptora de l'inseminació; i en el cas de la parella d'una dòna, a una clínica de fertilitat per al seu processament i us. Aixina i tot, el transport pot reduir la fecunditat de l'esperma. També poden utilisar-se en el mateix banc d'esperma o clínica de fertilitat.

A voltes a les parelles infértiles se'ls prescriu la teràpia de preservatiu quan la dòna té nivells alts d'anticossos antiesperma. La teoria és que impedint l'exposició al semen de la seua parella baixarà el seu nivell d'anticossos antiesperma i aixina aumentarà les seues possibilitats d'embaràs quan la teràpia s'interrompa. No obstant, la teràpia de preservatiu no ha demostrat aumentar els índexs d'embaràs subsegüents. [63]

Atres usos

[editar | editar còdic]

Els preservatius descollen com a contenidors i barreres multiusos perque són impermeables, elàstics i duradors. La seua utilisació militar en curs va escomençar durant la Segona Guerra Mundial i inclou cobrir la boca dels canons de rifle per a impedir el seu bloqueig,[64] la permeabilización de l'ensamblage[65] i l'almagasenament de materials corroents i almagasenament de garrots per organisacions paramilitars.[66]

També s'han usat en el contrabando d'alcohol, cocaïna, heroïna i atres drogues a través de fronteres i a presons per mig del seu omplit en drogues, realisació d'un nuc i després la seua ingesta o inserció rectal. Estos métodos són molt perillosos i potencialment letals; si el preservatiu es trenca, la droga en el seu interior s'absorbix al torrent sanguíneu i pot causar una sobredosis.

Mèdicament, poden usar-se per a cobrir una sonda endovaginal d'ultrasò, o en descompressions per agulla toràcica en terreny poden usar-se per a crear una vàlvula unidireccional.[67][68]

Els preservatius també s'han utilisat per a protegir mostres científiques de l'entorn[69] i per a sagellar els micròfons en la gravació baix l'aigua.[70]

Tipos

[editar | editar còdic]

La majoria dels preservatius tenen una punta de depòsit, lo que fa més fàcil d'acomodar l'eyaculació. Vénen en diferents mides, des de folgats a ajustats i també en una varietat de superfícies per a estimular a la parella de l'usuari. Els preservatius normalment són fabricats en un recobriment lubrificant per a facilitar la penetració, mentres que els preservatius de sabors són principalment utilisats per a sexe oral. Com es va mencionar anteriorment, la majoria dels preservatius estan fets de làtex, pero també existixen de poliuretano i pell de corder.

Preservatius femenins

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Preservatiu femení.


Els preservatius masculins tenen un anell estret per a formar un sagell al voltant del pene mentres que els femenins típicament tenen un anell rígit gran per a evitar que esvaren en l'orifici corporal. Female Health Company va produir un preservatiu femení que era originalment fet de poliuretano, pero les versions més noves estan fetes de nitril. Medtech Products produïx un de làtex.[71]

Materials

[editar | editar còdic]

Làtex natural

[editar | editar còdic]

El làtex té propietats elàstiques excepcionals: el seu força de tensió supera els 30 MPa i preservatius d'este material poden estendre's un 800 % en excés abans de trencar-se.[72] En 1990 l'ISO va fixar estàndars per a la producció de preservatius (ISO 4074, preservatius de caucho de làtex natural), i l'Unió Europea va fer lo propi en el seu estàndart CEN (Directiva 93/42/EEC sobre dispositius mèdics). S'examina que cada preservatiu de làtex no tinga forats en una corrent elèctrica. Si el preservatiu aprova, es enrolla i envasa. Ademés, una porció de cada lot se somet a proves de filtració d'aigua i trencament per pressió aérea.[25]

Si be les ventages de làtex ho han fet el material més popular, té alguns inconvenients. Els preservatius de làtex es danyen quan s'usen junt a substàncies aceitosas com lubrificants, tals com gelea de petròleu, oli de cuina, oli de bebé, oli mineral, locions de pell, protectors solars, cremes fredes, manteca o margarina.[73] El contacte en oli fa als preservatius de làtex més propensos a trencar-se o esvarar-se per la pèrdua d'elasticitat causada pels olis.[45] Ademés, l'alèrgia al làtex impedix el seu us i és una de les raons principals per a l'us d'atres materials. En maig de 2009 la Food and Drug Administration de EE. UU. va aprovar la producció de preservatius fets de Vytex, làtex que ha segut tractat per a remoure el 90 % de les proteïnes responsables de les reaccions alèrgiques.[74][75] També està disponible un preservatiu lliure de alérgenos fet de làtex sintètic (poliisopreno).[76]

Sintètic

[editar | editar còdic]

El segon material més popular és el poliuretano. Els preservatius també poden ser fets d'atres materials sintètics, com la resina EN-10 i més recentment poliisopreno.

Els preservatius de poliuretano tendixen a tindre el mateix ample i gruixa que els de làtex i la majoria de té entre 0,04 i 0,07 mm de gruixa.[77]

El poliuretano té vàries ventages sobre el làtex: conduïx millor la calor, no és tan sensible a la temperatura i la llum ultravioleta (i per això té requisits d'almagasenament menys rígits i un temps de caducitat més llarc), pot ser utilisat en lubrificants aceitosos, és menys alergénico i és vàter.[78] La FDA els ha aprovat per a la venda en els Estats Units com un método eficaç de anticoncepción i prevenció de l'VIH i baix condicions de laboratori han demostrat ser tan eficaços que els de làtex per a estos propòsits.[79] No obstant, són menys elàstics que els de làtex i pot ser més propensos a esvarar-se, trencar-se,[80] perdre la seua forma o plegar-se[81] i és més car.

El poliisopreno és una versió sintètica del làtex. Encara que és significativament més car,[82] té les ventages del làtex (com ser més bla i més elàstic que el poliuretano) sense la proteïna que és responsable de les alèrgies al làtex.[82] De la mateixa manera que els preservatius de poliuretano, es diu que els de poliisopreno fan un millor treball en transmetre la calor corporal. A diferència dels primers, no poden ser utilisats en lubrificants aceitosos.[81]

Intestí d'ovella

[editar | editar còdic]

També estan a la venda preservatius fets d'intestins d'ovella («lambskin»). A pesar de que generalment són eficaços com a anticonceptius en bloquejar l'esperma, es presumix que provablement són menys eficaces que el làtex en impedir la transmissió d'agents que causen ITS, pels poros en el material.[83] Açò es basa en l'idea de que els intestins, per la seua naturalea, són membranes porosas i permeables i mentres que l'esperma és massa gran per a passar a través dels poros, els virus—com el VIH i els agents infecciosos del herpes i les barrugues genitals—són prou menuts per a passar a través d'ells.[81] No obstant, a la data no hi ha cap informació clínica que confirme o negue esta teoria. Alguns creuen que estos preservatius proporcionen una sensació més «natural» i carixen dels alergenos inherents al làtex, pero per la seua menor protecció contra les infeccions, es recomana atres materials hipoalergénicos com el poliuretano estan recomanats per als usuaris alèrgics al làtex o a les seues parelles. Els preservatius d'intestí d'ovella també són significativament més cars que atres tipos i com derivats del sacrifici animal tampoc són vegetarians ni veganos.

Espermicida

[editar | editar còdic]

Alguns preservatius de làtex estan lubricados de fàbrica en una cantitat menuda d'un nonoxinol-9, un espermicida. Segons Consumer Reports, els preservatius lubricados en espermicida no tenen un benefici adicional en impedir l'embaràs, té un temps de caducitat més escàs i poden causar infeccions de tracto urinari en dònes.[84] Pel contrari, es creu que l'aplicació per separat de espermicida sí aumenta l'eficàcia anticonceptiva dels preservatius.[18]

Abans es creïa que el nonoxynol-9 oferia protecció adicional contra ITS (incloent l'VIH), pero els estudis recents han mostrat que, en l'us freqüent, est pot aumentar el risc de transmissió de l'VIH.[85] l'Organisació Mundial de la Salut diu que ya no es deu promoure l'us de preservatius lubricados en espermicida. No obstant, recomanen que és preferible utilisar un preservatiu lubricado nonoxynol-9 que cap preservatiu en absolut.[86] Per a 2005, nou fabricants de preservatiu han deixat de produir preservatius en nonoxynol-9 i Planned Parenthood ha interromput la distribució de preservatius aixina lubricados.[87][88]

Textura

[editar | editar còdic]

Entre els preservatius en textura existixen els acanalados i tachonados que poden proveir de sensacions extres per a abdós individus. Els canals o tachones poden localisar-se en l'interior, exterior o abdós; alternativament poden localisar-se en seccions específiques per a proveir d'estimulació directa a ya siga el punt G o frenillo. Molts d'estos preservatius que es promocionen com «plaure mutu» ademés tenen forma de bulbo en la punta que proveïx una estimulació extra al pene.[89] Algunes dònes experimenten irritament durant el coit vaginal en els preservatius tachonados.

Preservatius adolescents

[editar | editar còdic]

En març de 2010, el govern suís va anunciar que planejava promoure els preservatius més menuts pensats per a chicons de 12-14 anys en resposta a la preocupació sobre l'índex d'embaràs adolescent i també sobre la propagació potencial de ITS entre este grup etario. Açò es va deure al fet que els preservatius estàndars eren massa amples i en conseqüència fracassaven en proporcionar protecció a adolescents durant el sexe vaginal i anal. Grups de planificació familiar i la Federació Suïssa del Sida havien fet campanya per a tindre un preservatiu més estret pensat en els jóvens despuix de varis estudis, inclós un estudi governamental investigat en el Centre per al Desenroll i la Psicologia de la Personalitat en l'Universitat de Basilea, va trobar que els preservatius estàndars eren inadequats per a varons en esta gama d'edat i que els preservatius fallaven durant l'us o que els chics els rebujaven del tot perque eren massa amples i per tant no varen utilisar cap protecció en absolut. [90]

A raïl d'estos estudis, un preservatiu dirigit a adolescents de 12 a 14 anys és ara produït i comercialisat en Suïssa i en atres països. Fabricat per Ceylor, el «Hotshot» és un preservatiu de làtex lubricado en punta en tetilla qué és més estret que un preservatiu estàndar i té una banda ajustada en l'entrada per a assegurar que es manté en el pene adolescent durant el coit. Un preservatiu estàndar té un diàmetro de 5,2 cm mentres que el Hotshot té un diàmetro de 4,5 cm. Abdós tenen la mateixa llongitut de 19 cm. En 2014, en resposta a l'exigència de preservatius d'un grup de jóvens, el fabricant de preservatius alemà Amor va escomençar a produir un atre preservatiu dirigit a adolescents. Coneguts com a «Amor Young Love», estos preservatius lubricados tenen un diàmetro de 4,9 cm.

Uns atres

[editar | editar còdic]

El preservatiu antiviolación és una atra variació dissenyat per a dònes. Està dissenyat per a causar dolor a l'atacant, en l'esperança de permetre a la víctima una possibilitat de fugir.[91] Un preservatiu de colecció s'usa per a arreplegar semen per a tractaments de fertilitat o anàlisis d'esperma. Estos preservatius estan dissenyats per a maximizar la vida dels espermatozoides. Alguns dispositius tipo preservatiu solament tenen fins d'entreteniment, com els preservatius luminescentes. Estes novetats poden no proporcionar protecció #front l'embaràs i les ITS.

Prevalença

[editar | editar còdic]

La prevalença de l'us de preservatiu varia molt entre països, i la majoria de les enquestes són realisades a dònes casades o en relacions informals. Japó té l'índex més alt d'us de preservatiu en el món. En este país, els preservatius representa el 80 % de l'us d'anticonceptius per dònes casades.

En esta mateixa llínea, en els països desenrollats, els preservatius són el método més popular de control de natalitat: el 28 % dels usuaris casats confien en els preservatius. Ademés, si ben la seua compra és constant i està a l'alcanç de tots, s'ha demostrat que la seua adquisició aumenta exponencialment en certes époques de l'any, sobretot quan hi ha grans events, ya siguen musicals o deportius, com ha succeït recentment en els Jocs Olímpics d'Hivern en Milà-Cortina. En este cas, 10 000 unitats es varen agotar en menys de tres dies[92] en la Vila Olímpica, una cantitat insuficient per l'alta activitat sexual que comporten este tipo d'events.

Per un atre costat, i en gran diferència, el promig en els països menys desenrollats, els preservatius són menys comuns: solament el 6-8 % dels usuaris casats d'anticonceptius trien els preservatius.[93]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Contraceptive Technology (en en), Ardent Mija, pp. 297–311. ISBN 9781597080019.
  2. ↑ WHO Model Formulary 2008, World Health Organization, p. 372. ISBN 9789241547659. Consultat el 8 de giner de 2017.
  3. ↑ Trussell, J. Contraceptive efficacy, Ardent Mija. Recuperate le 13 de març de 2011.
  4. ↑ 4,0 4,1 A Clinical Guide for Contraception (en en), Lippincott Williams & Wilkins, pp. 305–307. ISBN 9781608316106.
  5. ↑ The Anthem Anthology of Victorian Sonnets (en en), Anthem Press, p. 51. ISBN 9781843318484.
  6. ↑ Classes and Cultures: England 1918-1951 (en en), Oxford University Press, p. 305. ISBN 9780198208556.
  7. ↑ «WHO Model List of Essential Medicines (19th List)». World Health Organization. Consultat el 8 de decembre de 2016.
  8. ↑ [enllaç trencat]
  9. ↑ Contraception (en en), John Wiley & Sons, p. 15. ISBN 9781444342635.
  10. ↑ 10,0 10,1 AIDS and Women’s Reproductive Health (en en), Springer Science & Business Mija, p. 6. ISBN 9781461533542.
  11. ↑ Medical Law and Ethics (en en), Oxford University Press, p. 271. ISBN 9780198702269.
  12. ↑ “Current Contraceptive Use and Variation by Selected Characteristics Among Women Aged 15-44: United States, 2011-2013.” . National health statistics reports (86): 1–14. PMID 26556545.
  13. ↑ (2016) Dominance and Aggression in Humans and Other Animals: The Great Game of Life (en en), Academic Press. ISBN 9780128092958.
  14. ↑ «a-fomentar-el seu-us-20200213-0008.html Dia del preservatiu».
  15. ↑ Hatcher, R. A.; Trussel, J.; Nelson, A. L.; et al. (2007).
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 Kippley, John; Kippley, Sheila (1996).
  17. ↑ Kippley, John; Sheila Kippley (1996).
  18. ↑ 18,0 18,1 Kestelman, P; Trussell, J (1991).
  19. ↑ Tastes, W., Steiner, M. J. (2002).
  20. ↑ Cayley, W. I. & Davis-Beaty, K. (2007).
  21. ↑ World Health Organization Department of Reproductive Health and Research (WHO/RHR) & Johns Hopkins Bloomberg School of Public Health/Center for Communication Programs (CCP), INFO Project (2007).
  22. ↑ Winer, R.; Hughes, J.; Feng, Q.; O'Reilly, S.; Kiviat, N.; Holmes, K.; Koutsky, L. (2006).
  23. ↑ Wald, Anna; Langenberg, A. G.; Krantz, I.; Douglas Jr., J. M,; Handsfield, H, H.; Dicarlo, R. P.; Adimora, A. A.; Izu, A. I.; Morrow, R. A.; Lawrence, C. (2005).
  24. ↑ Villhauer, Tanya (2005-05-20).
  25. ↑ 25,0 25,1 Nordenberg, Tamar (March–April 1998).
  26. ↑ Hogewoning, Cornelis J.; Bleeker, M. C.; Van donen Bruler, A. J.; Voorhorst, Feja J.; Snijders, Peter J. F.; Berkhof, Johannes; Westenend, Pieter J.; Meijer, Chris J. L. M. (2003).
  27. ↑ "Semen ca worsen cervical cancer" [1] archivat en Wayback Machine..
  28. ↑ Sparrow, M; Lavill, K (1994).
  29. ↑ Walsh, T.; Frezieres, R.; Peacock, K.; Nelson, A.; Clark, V.; Bernstein, L.; Wraxall, B. (2004).
  30. ↑ Walsh, T.; Frezieres, R.; Nelson, A.; Wraxall, B.; Clark, V. (1999).
  31. ↑ «Does using two condoms provide more protection than using just one condom?»
  32. ↑ «Llaure two condoms better than one?» [2] archivat en Wayback Machine.
  33. ↑ "The Truth About Condoms." [3] archivat en Wayback Machine. (PDF).
  34. ↑ «Multiple Condom Use and Decreased Condom Breakage and Slippage in Thailand.»
  35. ↑ Richters, J.; Donovan, B.; Gerofi, J. (1993).
  36. ↑ Walsh, T.; Frezieres, R.; Peacock, K.; Nelson, A.; Clark, V.; Bernstein, L.; Wraxall, B. (2003).
  37. ↑ «For Condoms, Maybe Size Matters After All.»
  38. ↑ "Next big thing, why condom size matters".
  39. ↑ «TheyFit: World's First Sized to Fit Condoms»
  40. ↑ World Health Organization, Department of Reproductive Health and Research (2004).
  41. ↑ Corina, H. (2007).
  42. ↑ World Health Organization and The Joint United Nations Programme on HIV/AIDS.
  43. ↑ Valappil T, Kelaghan J, Macaluso M, Artz L, Austin H, Fleenor M, Robey L, Hook I (2005).
  44. ↑ Liskin, Laurie; Wharton, Chris; Blackburn, Richard (September 1991).
  45. ↑ 45,0 45,1 Spruyt, Alan B (1998).
  46. ↑ Steiner, M; Tastes, W; Warner, L (1999).
  47. ↑ "Childfree And The Mija".
  48. ↑ Beckerleg, Susan; Gerofi, John (October 1999).
  49. ↑ "Canadian man who poked holes in condoms to impregnate girlfriend loses appeal," New York Daily News, March 7, 2014, http://www.nydailynews.com/news/crime/man-put-holes-condoms-sex-girlfriend-loses-appeal-article-1.1714830
  50. ↑ "Phase III FIRST (MM-020/IFM 07-01) trial of REVLIMID (lenalidomide) plus dexamethasone in newly diagnosed multiple myeloma patients who llaure not candidates for stem cell transplant published in New England Journal of Medicine" (Press release).
  51. ↑ Berek, Jonathon S. (2007).
  52. ↑ White, Melissa (1 October 2014).
  53. ↑ "Environmentally-friendly condom disposal" [4] archivat en Wayback Machine..
  54. ↑ "Condom".
  55. ↑ "Male Condom" [5] archivat en Wayback Machine..
  56. ↑ McGrath, Mark (November 5, 2013).
  57. ↑ The Times, Editorial Board (August 10, 2014).
  58. ↑ Hennessy-Fiske, Molly; Lin II, Rong-Gong (October 12, 2010).
  59. ↑ "Based on the research, comprehensive sex education is more effective at stopping the spread of HIV infection, says APA committee" (Press release).
  60. ↑ Rector, Robert I; Pardue, Melissa G; Martin, Shannan (January 28, 2004).
  61. ↑ Pablo VI. «vore/és/encyclicals/documents/hf_p-vaig vore_enc_25071968_humanae-vitae.html Humanae Vitae» (en és). vatican.va. Santa Sede. «"S'exclou, per tant, com a camí lícit [...] l'us de mijos que impedixquen artificialment la procreació, com l'us del preservatiu" (n.º 14).»
  62. ↑ Sofikitis NV, Miyagawa I (1993).
  63. ↑ Franken D, Slabber C (1979).
  64. ↑ Ambrose, Stephen I (1994).
  65. ↑ Couch, D (2001).
  66. ↑ OSS Product Catalog, 1944
  67. ↑ Jimenez, R; Duff, P (1993).
  68. ↑ "Decompression of a Tension Pneumothorax" (PDF).
  69. ↑ Kestenbaum, David (May 19, 2006).
  70. ↑ Carwardine, Mark; Adams, Douglas (1991).
  71. ↑ "The Female Condom".
  72. ↑ Program for the Introduction and Adaptation of Contraceptive Technology PIACT (1980).
  73. ↑ [enllaç trencat] From the Knowledge for Health Project, The Johns Hopkins Bloomberg School of Public Health.
  74. ↑ "FDA Clearance for Envy Natural Rubber Latex Condom Made with Vytex NRL"
  75. ↑ "How Vytex Works" [6] archivat en Wayback Machine..
  76. ↑ "Lifestyles Condoms Introduïxes Polyisoprene Senar-latex" [7] archivat en Wayback Machine. (Press release).
  77. ↑ "Condoms" [8] archivat en Wayback Machine..
  78. ↑ "Nonlatex vs Latex Condoms: An Update".
  79. ↑ "Llaure polyurethane condoms as effective as latex ones?" [9] archivat en Wayback Machine.
  80. ↑ «Prefers polyurethane protection». Go Ask Alice!. Archivat des d'el original, el 9 de juny de 2007. Consultat el 25 de maig de 2007.
  81. ↑ 81,0 81,1 81,2 Allergic to Latex? You Ca Still Have Safer Sex (2 de maig de 2012). Recuperate le 2 de maig de 2012.
  82. ↑ 82,0 82,1 «Polyisoprene Surgical Gloves». SurgicalGlove.net (2008). Consultat el 24 d'agost de 2008.
  83. ↑ Boston Women's Health Book Collective (2005).
  84. ↑ "Condoms: Extra protection".
  85. ↑ "Nonoxynol-9 and the Risk of HIV Transmission" [10] archivat en Wayback Machine..
  86. ↑ «Nonoxynol-9 ineffective in preventing HIV infection». World Health Organization (2006). Consultat el 26 de juliol de 2009.
  87. ↑ "Nonoxynol-9 ineffective in preventing HIV infection".
  88. ↑ Boonstra, Heather (May 2005).
  89. ↑ Stacey, Dawn.
  90. ↑ Williams, Alexandra (2010-03-03).
  91. ↑ "Rap-aXe: Questions and answers" [11] archivat en Wayback Machine..
  92. ↑ «agotar-en-a penes-tres-dias-els-10-mil-preservatius-que-varen ser-repartits-en-la-vila-olimpica-en-els-jocs-de-hivern/ Es varen agotar en a penes tres dies els 10 mil preservatius que varen ser repartits en la Vila Olímpica en els Jocs d'Hivern» (en és-ar). infobae. Consultat el 2026-04-30.
  93. ↑ "Family Planning Worldwide: 2008 Data Sheet" [12] archivat en Wayback Machine. (PDF).

Llectura adicional

[editar | editar còdic]
  • "Sheathing La flecha del cupido: l'Anticonceptiu Artificial més Vell Pot Ser Madur per a un Makeover", L'Economiste (Londres), núm. 8874 (15-21 de febrer de 2014), p. 73-74. N.B.: Unsigned Artícul, descrivint desenrolls nous, especialment en materials, per a fer i lubricando preservatius.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Preservatiu&oldid=786045»