Anar al contingut

Ovis orientalis aries

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Flock of sheep.jpg
Ovis orientalis aries

La ovella (Ovis orientalis aries)[1] és un mamífer cuadrúpedo ungulat domèstic, utilisat com ganado. Com tots els rumiants, les ovelles són artiodàctils (ungulats de dits pares). A pesar de que el terme ovella s'aplica a moltes espècies del gènero Ovis, per lo general fa referència a la subespecie domèstica de Ovis orientalis.

Possiblement són descendents del muflón salvage d'Europa i Àsia i varen ser un dels primers animals en ser domesticats per a fins agrícoles, criats principalment per la seua llana, carn i llet. La llana d'ovella és la fibra animal més utilisada i per lo general s'arreplega per mig de esquila. El seu carn rep el nom de carn de corder quan és d'un animal jove i d'oví major quan prové d'animals de més d'un any.[2] També es crían com organisme modele per a l'investigació científica.

La crío d'ovelles es practica en casi tot lo món i ha segut fonamental per a moltes civilisacions. En 2014 la FAO reflectia l'existència de més de mil doscents millons de caps en tot lo món, en China com a major productor, en més de doscents millons (un 16,7 % del total), seguida per Austràlia en setenta y dos i l'Índia en sesenta y tres millons de caps.

Com a animal clau en l'història de la ganaderia, les ovelles estan profundament arraïlades en la cultura humana i apareixen representades tant en el llenguage modern com en la simbologia. Com a ganado, s'associen generalment en imàgens pastoriles i arcadianas. Apareixen en molts mits —com el del vellocino d'or— i en les grans religions, especialment en les abrahámicas. Tant en els ritos religiosos antics com en els moderns, s'han utilisat com animals de sacrifici.

Taxonomia i etimologia

[editar | editar còdic]

Linneo va classificar a les ovelles domèstiques en 1758 en l'espècie Ovis aries. Encara que posteriorment es va demostrar que les ovelles domèstiques actuals i el seu antepassat selvat, el muflón oriental (Ovis orientalis), pertanyien a una mateixa espècie i devia assignar-se'ls un únic nom científic. La Comissió Internacional de Nomenclatura Zoológica va determinar en 2003 en l'opinió 2027 que les ovelles, de la mateixa manera que atres dèsset espècies domèstiques, devien nomenar-se com la seua varietat salvage, Ovis orientalis, per a evitar la paradoxa de que els linajes anteriors, els selvats, anaren nomenats com subespecies dels seus descendents. Per lo tant, el nom específic que preval per a les ovelles i muflones és Ovis orientalis, quedant el terme aries com nom trinomial que designa a la subespecie domèstica[1] (aun cuando generalment en casos com este s'aplicaria el "principi de prioritat" que establix que deu permanéixer com a nom específic el primer en haver segut registrat, sent aries el més antic).

Les tres paraules que componen el seu nom científic provenen del llatí: ovis, ovella; orientalis, procedent d'Orient; i aries -ĕtis, lliteralment 'moltó'.

El seu nom comú, ovella, prové del llatí ovicŭla, diminutivo de ovis, de la mateixa manera que l'adjectiu referit a este ganado: oví.[3][4] El sustantiu femení ovella s'utilisa per a referir-se tant a la femella com en genèric per a abdós sexes de l'espècie i moltó (del llatí [agnus] carnarius '[corder] de carn') per al macho, encara que en ocasions per a referir-se també a l'espècie.[3][5]

El lèxic en espanyol relatiu a l'espècie i a la seua ganaderia és molt extens, en numeroses variants depenent del país, la regió o inclús a nivell local. El Diccionari de la llengua espanyola arreplega molts térmens, tant comuns a la ganaderia en general com a específics d'esta espècie, com badana (pell curtida d'ovella o moltó),[6] borrego (corder d'un o dos anys),[7] borre (corder que passa d'un any i no aplega a dos),[8] ciclán (borrego o primal els testículs del qual estan en la pancha i no ixen a l'exterior),[9] corder (per a referir-se a les crío),[10] morionda (femella en celosia),[11] mardano (moltó pare),[12] ovejo (en alguns països suramericans, ovella macho),[13] marueco/morueco (moltó pare o utilisat per a la reproducció),[14][15] pécora (res de ganado lanar),[16] primala (ovella que té més d'un any i no aplega a dos),[17] ternasco (en Aragó, corder que encara no ha pastado),[18] vedija (mechón de llana o pèl enredrat),[19] vellón (llana d'ovella esquilada)[20] o zalea (cuiro curtido que conserva la llana),[21] per eixemple.

Història

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Història de l'ovella domèstica.


L'orige de la domesticació de l'ovella es troba en Oriente Pròxim, en el denominat Creixent Fèrtil. Les proves arqueozoológicas senyalen que la domesticació va tindre lloc entorn a el VII mileni a. C.[22] La biologia molecular ha permés distinguir tres events de domesticació diferents, basant-se en tres haplogrupos diferents d'ADN mitocondrial,[23][24] encara que alguns estudis distinguixen fins a 5.[25] La majoria dels estudis atribuïxen l'orige selvat de l'espècie al muflón asiàtic (Ovis orientalis orientalis), descartant aixina uns atres congèneres com el argali (Ovis ammon) o el urial (Ovis orientalis vignei) que es barallaven com a possibles ancestros.[26] El muflón europeu (Ovis orientalis musimon) seria el resultat d'ovelles asilvestradas en l'antiguetat, be per haver-se escapat de les raberes o be per haver segut abandonades davant l'aparició de races en llana de millor calitat, també des d'Orient Pròxim i esteses pel comerç.[27]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 (2003).Bulletin of Zoological Nomenclature.International Commission on Zoological Nomenclature.60(1)
    81-84.
  2. «Denominacions comercials de la carn de l'oví». alimentosdespana.és. Ministeri d'Agricultura, Peixca i Alimentació d'Espanya. Consultat el 2 d'agost de 2020.
  3. 3,0 3,1 Diccionario de la lengua española
  4. Diccionario de la lengua española
  5. Diccionario de la lengua española
  6. Diccionario de la lengua española
  7. Diccionario de la lengua española
  8. Diccionario de la lengua española
  9. Diccionario de la lengua española
  10. Diccionario de la lengua española
  11. Diccionario de la lengua española
  12. Diccionario de la lengua española
  13. Diccionario de la lengua española
  14. Diccionario de la lengua española
  15. Diccionario de la lengua española
  16. Diccionario de la lengua española
  17. Diccionario de la lengua española
  18. Diccionario de la lengua española
  19. Diccionario de la lengua española
  20. Diccionario de la lengua española
  21. Diccionario de la lengua española
  22. (1998).Journal of Zoology.245(2)
    129-135.ISSN 1469-7998.doi:10.1111/j.1469-7998.1998.tb00082.x.
  23. Guo, J. et al(2005).Animal Genetics.36(4)
    331–336.doi:10.1111/j.1365-2052.2005.01310.x.
  24. Pedrosa, S. et al.(2005).Proc. R. Soc. B.272(1577)
    2211–2217.doi:10.1098/rspb.2005.3204.
  25. Meadows, J.R.S. et al.(2007).Genetics.175(3)
    1371-1379.doi:10.1534/genetics.106.068353.
  26. (2002).Proceedings of the Royal Society B.269(1494)
    893-904.doi:10.1098/rspb.2002.1975.
  27. Chessa, B., et al.(2009).Science.324(5926)
    532-536.doi:10.1126/science.1170587.