Crío d'ovelles

Archiu:Sheep eating grass edit02.jpg

Ovella merina australiana.

La crío d'ovelles consistix en el conte i la reproducció de l'ovella domèstica i és una subcategoría de la crío d'animals. La críes d'ovelles se centra principalment en la críes de corders per a l'obtenció de carn i d'ovelles per a la llana. També es poden criar ovelles per a obtindre llet. Alguns ganaders s'especialisen en criar ovelles per a la seua venda.

Contes de l'animal

Archiu:Sheep CAPS 0 .jpg

Ilustracions d'un moltó i ovelles femelles de la raça Oxford Down Shearling en el llibre "Ovella. Races i gestió", de John Wrightson (1919)

Archiu:Sheep in Serbia.jpeg

Una majada d'ovelles en Sèrbia.

Covil i entorn

Les ovelles es guarden en manades en prats, rediles o en estables. En llocs frets les ovelles poden necessitar covil si acaben de ser esquiladones o han tingut críes recentment. Els corders recent esquilados són especialment susceptibles a un temps ventoso o humit i poden perir molt ràpidament a l'aire lliure. La llana de l'ovella deu estar seca perque de lo contrari es podrix.

Conte de la salut

Archiu:Sheep drenching. CAPS 1

Ovelles merino empapades.

Les ovelles, sobretot les que es tenen a cobert, són vacunades quan són corderitos recent naixcuts. Els corders reben els seus primers anticossos a través del calostre de les seues mares durant les primeres hores de vida, més tart per mig de la vacunació cada sis semanes durant tres mesos i, per últim, en vacunes de recort cada sis mesos.

El desmame és un acte crucial en la vida del corder, per ser el moment en el que poden sorgir més problemes que en cap atra etapa de la vida de l'ovella. Els animals a esta edat precisen d'una observació cuidadosa de la seua salut en general, detectant qualsevol críes que siga dèbil, que tinga la pell pàlida o que no seguixca l'evolució de la manada. Les críes són molt susceptibles al cuc mortal de Barbers Pole (Haemonchus contortus), a la Myiasis, al morro costroso, la dermatitis micótica, a voltes també a la neumonia, a les fluctuacions de l'alletament, etc.

Els ganaders s'assessoren per nutricionistes i veterinaris per a preservar a les ovelles de les malalties i per a tractar qualsevol problema de salut de l'animal. Els corders poden ser castrats i les seues coes retallades per a facilitar el esquilado i l'higiene, aixina com per a ajudar-los a protegir-se de la Myiasis. Els esquiladores o en el seu cas els ganaders deuen retallar la llana dels quartos atrassers i en torno del ano, de modo que les heces no es queden adherides.

Aigua, aliment i aire lliure

Archiu:Culla, pastoreo, rebaño de ovejas pastando.jpg

Rabera d'ovelles pastando (Culla, Espanya).

Les ovelles necessiten aigua neta d'estanys o pous, pero en alguns països, com en Nova Zelanda, hi ha suficient rocío en la herba com per a satisfer la seua ingesta d'aigua casi tot el temps.

Despuix del desmame de la llet de la mare, se'ls alimenta en fenaç, gra, i herba. El motiu del desmame dels corders és per la creixent competència entre el corder i la seua mare per l'aliment^{cita requerida}. Les ovelles pastan àvidament allà a on hi haja aliment a ras de sol o a poca altura. Normalment li les alimenta dos voltes al dia en els comederos o be li les deixa pastar lliurement en el camp.

Les ovelles es troben més cómodes a temperatura moderada, aixina que pot ser que calga instalar ventiladors que proporcionen aire fresc si li les té en un estable durant l'época de calor. En Austràlia les ovelles que pastan a l'aire lliure poden estar someses a sovint a temperatures de 40 °C o a més durant el dia sense que sofrixquen dany. En Nova Zelanda deixen a les ovelles pastando baix la neu durant periodos de 3 o 4 dies ans que precisen aliment suplementari.

Estils d'empresa ganadera

En general, existixen quatre estils d'crío d'ovelles per a satisfer les distintes necessitats de l'indústria ovejera o d'un pastor en particular; La gestió comercial d'ovelles per a abastir de carn i llana gira entorn a dos tipos de ganado: ganado "massiu" i ganado "de granja". El ganado massiu es referix al que es compon d'un gran número de reses (a sovint entre 1.000 i 1.500) i que està baix el conte d'uns pocs pastors dedicats a temps complet^{cita requerida}. La pastura, que deu ser de gran extensió per a abastir al gran número d'ovelles, pot estar cercat o ser a l'aire lliure. El ganado massiu a sovint exigix que els pastors convixquen en les ovelles conforme estes es van desplaçant per la pastura^{cita requerida}, aixina com l'us de gossos pastors i mijos de transport com cavalls o vehículs motorisats. Ya que el ganado massiu es desplaça per una enorme àrea en la que seria difícil proporcionar-los gra de forma contínua, deuen subsistir solament en la pastura. Este estil d'crío d'ovelles és el més comú en la majoria dels EE. UU., Suramérica i Austràlia^{cita requerida}.

El ganado de granja es referix al que és llaugerament menor en número de reses i es té en pastures més restringides i tancades. El ganado de granja també pot supondre un negoci secundari en una granja més àmplia, com els grangers que realisen cultius extra per a abastir al mercat de corders, o els que posseïxen terrenys no cultivables que desigen explotar. No obstant, el ganado de granja és comuna en moltes granges que se centren en el negoci ovejero per als seus ingressos principals en el Regne Unit i Nova Zelanda (degut a que existix una extensió més llimitada de terra disponible en comparació a atres països productors d'ovelles). El ganado de granja és un estil comú d'empresa ganadera entre els que volen suplementar el cultiu de gra en la críes d'animals.

Una atra forma important d'empresa ganadera a banda de les abans mencionades és el de raberes especialisades en la críes d'ovelles en pedigrí. En moltes raberes comercials, sobretot en els destinats a produir carn ovina, s'utilisen animals de raça creuada. Els ganaders que crían ovelles en pedigrí proporcionen mascles sementals i a sovint treballen simultàneament per a millor la raça. Els corders sobrers són venuts a sovint a colectius socials (com el 4-H en els EE. UU.). Existix un últim tipo d'crío ovejera que és el del propi aficionat. Este tipo de rabera és per lo general prou reduït en comparació als que participen en operacions comercials i es poden considerar més be com a mascotes. Si algunes raberes d'aficionats es crían en fins productius, açò pot deure's a necessitats de subsistència o be perque es desija proporcionar un producte molt especialisat, com la llana que utilisen les hilanderas. A voltes ocorre que algunes persones, sobretot les que emigren de zones rurals a enclavaments urbans o suburbans, començant en uns quants raberes d'aficionat per a despuix passar a ganados de granja o ganados massius^{cita requerida}