Calostre
El calostre és la primera secreció làctea dels mamífers que s'obté despuix del part. El seu contingut és particularment nutritiu, inclou immunoglobulines, altes fonts d'energia, proteïna, grassa, vitamines A, D i I, aixina com ixes minerals en calcio, magnesi.[1]
En el cas dels vacuns, és essencial per a aumentar la taxa de supervivència de la vedella lletera, i en els humans, és fonamental per al creiximent dels bebés.[2]
Etimologia
La paraula colostro prové del llatí colostrum (colostri) vocable d'orige desconegut. Apareix en escrits romans de Plauto i Plinio.[3]
Composició
La composició del calostre vacú és de:[2]
- Immunoglobulines
- Citocinas
- Leucocits Materns
- Proteïnes
- Greixos
- Lactosa
- Minerals (Calcio, Magnesi)
- Vitamines (A, D, I)
Referències
- ↑ Campos Gaona, Rómulo; Carrillo, Anggy Fairut; Loaiza, Valentina; Giraldo, Leonidas(2007-07).«El calostre: ferramenta per a la cria de vedells».Consultat el 2025-11-13.
- ↑ 2,0 2,1 Ana Luiza Schogor; Patricia Glombowsky; Fabiana Both; Beatriz Danieli(2020-04-23).«Calitat del calostre vacú i la seua relació en la genètica, el maneig, la fisiologia i la seua congelació».Revista MVZ Còrdova.25(1): i1465.ISSN 1909-0544.doi:10.21897/rmvz.1465.Consultat el 2025-11-13.
- ↑ Herrera Blanc, Ricardo(2018).«Calostre Humà».Guatemala Pediàtrica.ISSN 0017-5064.Consultat el 13-11-2025.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Calostro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.