Anar al contingut

Vitamina D

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Vitamina D
Per a atres usos vore Vitamina D (desambiguación) .

La vitamina D està representada per dos composts liposolubles: vitamina D3 (colecalciferol) i la vitamina D2 (ergocalciferol):

  • La vitamina D3 és produïda en la pell del ser humà i d'atres animals, a partir del 7-deshidrocolesterol (derivat del colesterol) per acció dels rajos UVB (290-310 nm) de la llum solar.
  • La vitamina D2 es produïx en les plantes, en els foncs i en els rent per l'irradiació solar a partir del ergosterol. Abdós composts de vitamina D són inactius biològicament. En ser absorbits, sofrixen una série de transformacions (metabolisme) per a produir varis composts (els seus metabòlits), que són els actius i responsables de les múltiples funcions de la vitamina D en l'organisme. El primer metabòlit biològicament actiu és el 25-hidroxivitamina D [25(OH)D] (calcidiol), que es produïx en el fege a partir d'abdós formes, vitamina D2 o D3, ya siga que provinguen dels aliments o la formada en la pell, de forma endógena. Un dels metabòlits més importants és l'1,25-(OH)2-D3 (calcitriol), produït en el renyó, per mig de regulació, i d'acció hormonal.[1][2]

Per lo manco alguns dels mecanismes de l'acció de la vitamina D s'ajusten al model clàssic d'una hormona esteroidea. El manteniment de la homeostasis de calcio i fòsfor és el rol fisiològic més clar de la vitamina D, per lo que la funció nutricional ben coneguda és la que eixercita en el manteniment d'ossos i dents sanes, junt en els minerals essencials calcio, fòsfor i magnesi, l'alteració del qual produïx lesions en els ossos. Per això és que les deficiències d'estos nutrients, especialment de la vitamina D i calcio, s'associen evidentment en problemes esquelètics tals com el raquitisme, l'osteomalacia, l'osteopenia i l'osteoporosis. No obstant, en els últims temps, en identificar-se receptors celars dels metabòlits de la vitamina D en 30 tipos de cèlules diferents (del sistema immune, endocrino, neuromuscular, hematopoyético, pell i cèlules tumorals), s'ha reconegut que té moltes atres funcions no relacionades en la homeostasis de calcio i fòsfor, i que són molt importants per al manteniment de la salut. Les funcions poden agrupar-se com seguix:cita requerida

  • La seua funció en el metabolisme del calcio i del fòsfor per a l'integritat d'ossos i dents: en l'absorció intestinal de calcio i parcialment de fòsfor, la reabsorción renal de calcio i fòsfor, el recanvi mineral òsseu i la homeostasis de calcio i fòsfor, açò últim junt en les hormones paratiroidea i calcitonina.
  • Les seues funcions en teixits no calcificados.
  • La que ocorre en teixits diferents a aquells relacionats en la homeostasis de calcio (cèles beta pancreàtiques, capa de Malpighi de la pell, cèlules cerebrals específiques, pituïtària, múscul, glándula mamària, cèlules endocrinas de l'estòmec, etcétera). Per això s'ha demostrat que té un paper important en la regulació immune, en la funció endocrina del pàncrees, en la pell, en la funció muscular i en el desenroll cerebral.
  • Per mig d'estes funcions s'han observat certs efectes benèfics del consum de vitamina D per a la prevenció o atenuació d'algunes malties com artritis reumatoidea, esclerosis múltiple, diabetis tipo 1, malties inflamatorias de la pell, maltia inflamatoria intestinal (colitis ulcerosa, maltia de Crohn), diabetis tipo 2, malties cardiovasculars i en certs tipos de càncer (per eixemple, càncer de còlon, de próstata, colorectal, de mama).[3][4]

Per estes múltiples funcions molt importants per a la salut humana i al baix consum d'aliments rics en vitamina D[5] (peixos grassos com el salmó o la tonyina, fege de vedella, yema i fongos) es promou la suplementación o l'exposició cuidadosa i prudent a la llum solar (pels riscs o danys que ocasiona la sobrexposición al sol). Per lo descrit anteriorment, els valors d'ingesta de referència (DRI, per les seues sigles en anglés) han aumentat en els últims anys, aixina com els valors diaris —per a chiquets des dels 4 anys i adults— que varen pujar de 400 UI (10 µg) a 800 UI (20 µg).cita requerida

Funció

La principal funció de la vitamina D és aumentar l'absorció de calcio a nivell intestinal favorint la síntesis de proteïnes de transport com la calbindina.

La vitamina D té múltiples funcions. La més important d'elles és la regulació dels nivells de calcio i fosfat a nivell renal, promovent l'absorció intestinal dels mateixos a partir dels aliments i la reabsorción de calcio a nivell renal per a disminuir les pèrdues per l'orina. Ademés favorix la remodelació de l'os i la seua mineralisació. En açò contribuïx a la formació òssea, sent essencial per al desenroll de l'esquelet.[6]

Les sals càlciques fan possible l'integritat estructural del esquelet i són el principal component mineral del os; La vitamina D actua sobre les cèlules de l'intestí prim i favorix l'absorció del calcio (Ca2+) i fosfat que despuix passa els ossos. Per això si la vitamina D falta els ossos tendixen a desmineralizarse, debilitar-se i curvar-se, produint-se malformacions irreversibles: raquitisme en els chiquets i osteomalacia en els adults que ya han completat el seu creiximent òsseu.[7]

Quan l'organisme necessita major cantitat de calcio, per eixemple en els chiquets i adolescents durant el periodo de creiximent, dietes baixes en calcio, dònes embarassades i durant l'alletament, es produïx un aument en la síntesis de vitamina D per la pell que fa possible una major absorció de calcio a través de l'intestí.[8]

Gràcies a este mateix procés de mineralisació en el que contribuïx la vitamina D, també s'associa en un aument en el volum muscular, particularment en el teixit muscular estriado o esquelètic (encarregat de moviments voluntaris de l'organisme).[9]

Una atra funció de la vitamina D és inhibir la secreció d'hormona paratiroidea (PTH). També actua com a modulador en el sistema immune, promovent la transformació de monocits en macrófagos. Per este motiu les persones en dèficit de vitamina D són més susceptible a contraure determinades malties infeccioses com la tuberculosis, no obstant s'ha observat que l'hipervitaminosis també s'associa a un major clim a contraure esta maltia.[10][11]

Recentment, la revista CANCER, associada en la American Cancer Society, ha declarat que la Vitamina D pot ajudar a previndre un efecte secundari potenciat per la inmunoterapia contra el càncer. Estos tractaments, encara que han ajudat a molts pacients, també han causat efectes secundari com colitis (reacció inflamatoria en el còlon). Segons un estudi científic, prendre suplements de Vitamina D podria reduir el risc de colitis en pacients en càncer.

Mecanisme d'acció

Mecanisme d'acció del calcitriol (forma activa de la vitamina D).
RVD=Receptor de vitamina D.
RXR=Receptor X retinoide)

La forma activa de la vitamina D (calcitriol) penetra en la cèlula a on s'unix al receptor de vitamina D (RVD), també cridat VDR per les inicials de la seua denominació en anglés (vitamin D receptor). Esta unió activa el receptor i es forma un complex que penetra en el núcleu celar, a on actua com un factor de transcripció que modula l'expressió de determinats gens que codifiquen proteïnes de transport, com el TRPV6 i la calbindina. Estes proteïnes de transport estan presents en les cèlules del intestí prim i permeten l'absorció del calcio procedent dels aliments.[11][12]

Bioquímica i síntesis

Hidroxilación hepàtica de colecalciferol a 25 hidroxicolecalciferol
Hidroxilación renal de 25 hidroxicolecalciferol a 1-25 dihidroxicolecalciferol

Quan els rajos ultravioletas entren en contacte en la pell, el 7-dehidrocolesterol es transforma en colecalciferol (vitamina D3). El colecalciferol és en realitat una prohormona i no és biològicament actiu. Per a activar-se deu sometre's a dos hidroxilaciones, la primera en el fege formant 25-hidroxicolecalciferol (calcidiol) i la segona en el renyó formant 1,25-dihidroxicolecalciferol, també cridada calcitriol, que és la forma activa.[13]

Formes

En els aliments la vitamina D es troba en dos formes: ergocalciferol o vitamina D2 i colecalciferol o vitamina D3. Tant la vitamina D2 com la D3 que s'obtenen dels aliments deu hidroxilarse per a transformar-se en la forma activa i aixina complir la seua funció. La forma activa de la vitamina D és l'1,25-dihidroxicolecalciferol, també denominat calcitriol, que se sintetisa en els renyons a partir de la forma circulant en la sanc 25-hidroxicolecalciferol o calcidiol que a la seua volta es forma en el fege a partir de vitamina D3 (colecalciferol).[2]

Fonts de vitamina D

La vitamina D que precisa l'organisme procedix de dos rutes: la síntesis en la pell per mig de la transformació del 7-dehidrocolesterol en presència de llum solar i l'ingesta d'aliments que la contenen. En l'espècie humana la major part de la vitamina D procedix de la síntesis cutànea i una porció menor depén dels aliments, tant els d'orige animal que contenen colecalciferol (vitamina D3) com els d'orige vegetal que contenen ergocalciferol (vitamina D2).[14]

Fonts alimentàries de vitamina D

Entre els que de forma natural contenen cantitats importants de vitamina D es troben l'oli de fege d'abadejo i els peixos blaus com la tonyina, salmó, bíssol i sardina.[15] Cantitats menors aporten el fege de vedella i la yema.[16] Els foncs o bolets contenen cantitats apreciables de vitamina D2, depenent de l'espècie s'han trobats valors que oscilen entre 1 i 2500 UI/100 g en pes fresc. En general els foncs selvats tenen cantitats més altes que els cultivats, per això molts agricultors han incorporat l'aplicació de radiació ultravioleta artificial durant la producció, en lo que han conseguit que el nivell de vitamina D en els champiñons cultivats siga similar o superior al dels selvats.[17]

En alguns països, aliments com la llet, yogurt, margarina, derivats grassos, cereals de desdejuni i pa, són enriquits en vitamina D2 o vitamina D3, per a minimisar el risc de deficiència.[18] Els aliments enriquits representen la major font de vitamina D en la dieta, ya que són pocs els aliments que la contenen naturalment en cantitats significatives. Un got de llet enriquida en vitamina D proporciona la quarta part de les necessitats diàries per a un adult.

Erro al crear miniatura:
Sardines en llanda
Aliments rics en vitamina D
Aliment Contingut en vitamina D
Oli de fege d'abadejo 10 000 UI/100 ml
Bonico, arenc, tonyina frescs 800 - 1000 UI/100 g
Bíssol de l'atlàntic fresca 360 UI/100 g
Boqueró, sardina, salmó frescs 280 - 320 UI/100 g
Conserves de tonyina, bíssol, sardines en oli 220 - 330 UI/100 g
Llagostí 720 UI/100 g
Fege de pollet 80 UI/100 g
Fege de vedella 15 - 50 UI/100 g
Llet no enriquida 3- 40 UI/100 g
Manteca no enriquida 30 - 32 UI/100 g
Yogurt no enriquit 2.4 UI/100 g
Formage manchec vell 80 UI/100 g
Formage de bola 7.2 UI/100 g
Champiñones exposts 30 minuts al sol 400 UI/100 g.[19]
Aportes dietètics recomanats de vitamina D segons edat
Edat Aporte dietètic recomanat[20]
0-6 mesos 400 UI / dia
6-12 mesos 400 UI / dia
1-3 anys 600 UI / dia
4-8 anys 600 UI / dia
9-70 anys 600 UI / dia
> 70 anys 800 UI / dia

Vitamina D, pell i llum solar

L'exposició de la pell a la llum solar és un aspecte fonamental en la prevenció del dèficit de vitamina D, tal com ilustra este llenç de Sorolla.

En la població generala pell és la principal font de vitamina D, estimant-se que més del 95 % dels depòsits corporals provenen de la síntesis cutànea durant l'exposició a la llum solar. Un adult en pell de color blanc quan s'expon a la llum del sol o a una llàntia de rajos ultravioleta produïx 1 ng de vitamina D3 per cm² de pell.[14] Estes sifres són menors en vells i en persones en pell de color obscur.[21]

S'estima que l'exposició solar de 5-15 minuts/dia en cara i braços durant la primavera, estiu i autumne és capaç de mantindre els depòsits de la vitamina en nivells adequats. L'exposició prolongada o en grans zones de l'organisme no ha demostrat la producció en excés de colecalciferol a nivells capaços de causar intoxicació. Açò és degut a que durant l'exposició solar part de la previtamina D3 es isomeriza a varis fotoproductos que tenen escassa activitat en el metabolisme calcio-fòsfor. El color de l'epidermis donat per la melanina present en els melanòcits és una forma de protecció que filtra els excessos de radiació UV particularment intensa en les zones intertropicals, en a on per pressió evolutiva hi ha un predomini natural de pigmentació obscures de la pell. No obstant en les zones compreses entre els tròpics i els círculs polars la radiació UV del sol en ser més baixa ha significat una pressió evolutiva com per a que sorgiren grups poblacionals —fa uns quaranta mil anys— en pell de color clar.

Dèficit

Erro al crear miniatura:
Deformitat en els fèmurs ocasionada per dèficit de vitamina D. Observe's el arquejament de l'os que provoca disminució de l'estatura.

El dèficit de vitamina D ocasiona disminució de la mineralisació òssea, conduint a malties en els ossos, tals com raquitisme en chiquets i osteomalacia en adults. El raquitisme provoca diversos síntomes, entre ells creiximent deficient, retart en el creiximent de les dents, debilitat, cràneu ablanit en els chiquets i deformitat òssees irreversibles.[2] Per una atra part, el dèficit de vitamina D en els adults provoca osteomalacia i és un dels factors que pot contribuir a l'aparició d'osteoporosis i les seues complicacions com la fractura de cadera, important causa de mortalitat i discapacitat en vells.[2] Algunes investigacions sense confirmar indiquen que el dèficit de vitamina D pot estar vinculat a la merma de la funció cognitiva[22] i al càncer de còlon. També s'ha demostrat que el dèficit de vitamina D accelera el creiximent de miomas uterines, i la prevalença en este grup de pacients és del 96 %.[23] [24]

En els últims anys s'ha investigat àmpliament la relació entre la vitamina D i el sistema inmunitario. Diversos estudis sugerixen que nivells baixos de vitamina D podrien aplegar a associar-se en una major susceptibilitat a infeccions respiratòries i alteracions de la resposta immunològica. Ademés, el dèficit de vitamina D és relativament freqüent en Europa, especialment en persones d'edat alvançada, individus en obesitat i població en escassa exposició solar. Aixina que, l'evidència científica resulta fonamental a l'hora d'aclarir les conseqüències i malties relacionades en el seu dèficit. [25]

Causes

El dèficit de vitamina D pot ser conseqüència del consum d'una dieta no equilibrada, una inadequada exposició solar o per malties que llimiten la seua absorció, o condicions que llimiten la conversió de Vitamina D en metabòlits actius, tals com a alteracions en fege o renyó, o rarament per algunes malties hereditàries.[26][6]

Les principals causes que provoquen el dèficit de vitamina D inclouen un aporte insuficient a través de l'alimentació, una insuficient exposició solar, una maltia celíaca no diagnosticada ni tractada o reseccions gàstriques o de l'intestí prim.

Entre els factors que disminuïxen l'exposició als rajos ultravioleta de la radiació solar i per tant la síntesis de vitamina D en la pell, es troben: l'estació de l'any, la latitut geogràfica, el temps atmosfèric, el fum, la contaminació i els protectors solars.[15] Per este motiu és important que aquells individus en exposició solar llimitada, incloguen fonts adequades de vitamina D en la dieta (600 IU).

Raquitisme hereditari vitamina D resistent

És una rara maltia hereditària. Es caracterisa perque existix resistència a l'acció de la vitamina D que per lo tant no pot complir la seua funció. Existixen dos subtipos, l'I es deu a una mutació que altera l'estructura de l'enzima 1-alfa-hidroxilasa, el tipo II està causada per una mutació en el gen que codifica el receptor intracelar de la vitamina D.[27]

Prevenció del dèficit de vitamina D en adults i vells

Les persones majors de 50 anys són les que tenen major risc de presentar un dèficit de vitamina D. La capacitat de la pell per a sintetisar vitamina D3, decreix en l'edat. Els renyons són els encarregats de transformar la vitamina D en la seua forma activa (calcitriol); per això, en cas d'insuficiència renal pot ser necessari un aporte medicinal de calcitriol. Els requeriments de vitamina D s'incrementen en l'edat, mentres que la capacitat per a convertir 7-dehidrocolesterol a provitamina D3 disminuïx.[28] Ademés, la capacitat renal per a convertir calcidiol en calcitriol també disminuïx en l'edat, lo que indica la necessitat d'incrementar la suplementación en vells. En base a açò, un consens va concloure que per a previndre de forma òptima les fractures osteoporóticas es recomanen concentracions de calcidiol en sanc majors de 30 ng/ml, lo que és equivalent a 75 nmol. Els individus obesos poden tindre nivells disminuïts de vitamina D en sanc, provablement per una biodisponibilidad reduïda, per lo que poden estar en risc de dèficit. En alguns pacients a els qui se'ls ha extret la glándula paratiroide o que sofrixen hipoparatiroidisme, es recomana administrar dosis terapèutiques de vitamina D per a mantindre adequats els nivells sanguíneus de calcio.[29] Pacients en maltia hepàtica crònica o malabsorción intestinal, també poden requerir dosis altes de vitamina D. L'us de protectors solars en factor de protecció (SPF) de 8, inhibix més del 95 % de producció de la vitamina D en la pell, per lo que existix risc de dèficit.[30][31]

Prevenció del dèficit de vitamina D en l'infància

La llet materna conta en escassa cantitat de vitamina D, per això els chiquets de menys d'un any que s'alimenten únicament en llet materna precisen suplements de vitamina D. Els preparats per a alletament artificial contenen al voltant de 400 UI/litro de vitamina D, per això aquells chiquets de menys d'un any que reben alletament artificial deuen prendre un suplement de vitamina D fins que alcancen una ingesta d'un litro de preparat làcteu al dia.[32] La preparació de vitamina D més comunament disponible és la vitamina D3 o colecalciferol, 40 Unitats Internacionals de vitamina D3 equivalen a 1 μg, és dir 0.001 mg. Despuix del periodo d'alletament tots aquells chiquets i adolescents que presenten risc de dèficit de vitamina D, tant per alimentació deficitària com per falta d'exposició solar, deuen rebre suplements diaris de 400 UI de vitamina D.[32]

L'Associació Americana de Pediatria, aconsella la suplementación en 200 UI/dia de vitamina D per a recent naixcuts. La Societat Pediàtrica Canadenca recomana que tots els bebés alimentats exclusivament en alletament matern, reben un suplement de 400 UI/dia, aixina mateix tots els chiquets que vixquen més allà dels 55 graus de latitut, deuen rebre suplements de vitamina D en els mesos d'octubre fins a abril en l'hemisferi nort, o d'abril a setembre en l'hemisferi sur ya que en dits periodos la radiació solar és molt escassa.[33]

Nivells recomanats de vitamina D en sanc

El millor procediment per a determinar la cantitat de vitamina D en l'organisme consistix en medir la concentració en el plasma sanguíneu de 25 hidroxicolecalciferol. El valor obtingut indica si els depòsits són normals. En general s'accepten els següents valors com a referència:[34][4]

  • Valors tòxics. Per damunt de 150 ng/ml.
  • Valors recomanables. Entre 30-60 ng/ml (75-150 nmol).
  • Insuficiència relativa. Entre 21-29 ng/ml (52-72 nmol).
  • Insuficiència de vitamina D. Correspon a valors en sanc de 15-20 ng/ml (37,5-50 nmol)
  • Dèficit de vitamina D. Correspon a valors en sanc d'entre 5-15 ng/ml (12,5-37,5 nmol). Estes sifres es poden associar a raquitisme en l'infància o osteomalacia en l'adult.
  • Dèficit sever. Per baix de 5 ng/ml.

Intoxicació per vitamina D

La vitamina D s'almagasena en el cos humà com calcidiol (25(OH) D) i és distribuïda àmpliament per tot l'organisme, tenint una vida mija d'entre 20 i 29 dies.[35] No obstant, la síntesis de la forma bioactiva és finamente regulada i la toxicitat usualment solament ocorre a dosis excessives.[36] Encara no s'ha establit una dosis exacta de vitamina D que es considere segura a llarc determini; no obstant, consum diaris propencs a 60 μg (2400 UI) en adults sans semblen no tindre efectes perjudicials.[35]

Causes

L'intoxicació per vitamina D no està provocada per excessiva exposició a la llum solar o per l'ingesta d'aliments que de forma naturala contenen. Generalment es deu a preparats farmacològics que s'administren a dosis errònees o durant periodos de temps massa prolongats. També per automedicación de productes vitamínicos que es venen lliurement sense necessitat de recepta mèdica.[37]

Síntomes

L'intoxicació per vitamina D provoca elevació del nivell normal de calcio en sanc (hipercalcemia) i s'acompanya de diferents síntomes, entre ells nàusees i bossades, dolor abdominal, diarrea, dolor òsseu, trastorns mentals, sigau intensa i eliminació de gran cantitat d'orina (poliuria). Els nivells de calcio elevats en la sanc provoquen depòsits de calcio en el renyó (nefrocalcinosis) que poden danyar greument la funció renal. Finalment quan la hipercalcemia és extrema es desencadenen trastorns en el ritme del cor (arrítmia) i en els casos més greus menge i mort.[38]

Tractament

Els quadros de toxicitat es tracten suspenent la suplementación i restringint l'ingesta de calcio. Si la toxicitat és severa el pacient necessita hospitalisació. En alguns casos el dany renal és irreversible.[6]

Vitamina D en atres malties

Paper en el sistema inmunitario

La forma activa de la vitamina D (calcitriol) té efectes sobre el sistema inmunitario en unir-se al receptor de vitamina D (RVD), el qual està present en la citoplasma de la majoria de les cèles, incloent les cèlules inmunitario de resposta innata i adaptativa. El RVD s'expressa en monocits i macrófagos activats, cèles dendríticas, cèles NK, limfocits T i limfocits B. Ademés, s'ha observat que en activar-se el RVD, est té una potent funció antiproliferativa, pro-diferenciativa i inmunomoduladora, per lo que té efectes inmunosupresores i inmunoestimuladores.[39]

Paper en la prevenció del càncer

S'ha comprovat que el calcitriol induïx en alguns casos la mort de cèlules canceroses in vitro i in viu. Encara que l'activitat anticancerígena de la vitamina D no està totalment dilucidada, es pensa que estos efectes són mediats a través dels receptors de vitamina D que s'expressen en les cèlules cancerígenas i podrien relacionar-se en la seua capacitat inmunomoduladora. No està recomanada l'administració de suplements de vitamina D en la finalitat de previndre el càncer o tractar de modificar la seua evolució, puix els estudis que s'han realisat no han donat resultats concloents.[35][40]

A inicis de 2024, científics de l'Institut Francis Crick, l'Institut Nacional del Càncer (NCI) dels Instituts Nacionals de Salut (NIH) d'Estats Units i l'Universitat d'Aalborg en Dinamarca han realisat un descobriment significatiu sobre la relació entre la vitamina D i l'immunitat contra el càncer.[41]

En un estudi publicat en la revista Science, els investigadors varen demostrar que una dieta rica en vitamina D pot millorar la resistència immune de les rates als càncers transplantats experimentalment i potenciar les respostes als tractaments d'inmunoterapia. Esta troballa també es va verificar per mig de l'eliminació genètica d'una proteïna que s'unix a la vitamina D en la sanc, evitant aixina el seu accés als teixits. De manera inesperada, l'equip va identificar que la vitamina D eixercix el seu efecte sobre les cèlules epitelials de l'intestí, incrementant la població d'una bactèria específica cridada Bacteroides fragilis. Esta bactèria va millorar l'immunitat de les rates contra el càncer, ya que els tumors transplantats varen mostrar un creiximent reduït. No obstant, els investigadors encara no han determinat el mecanisme exacte de cóm es produïx esta millora immunològica. Aixina i tot, plantejar-se una dieta rica en vitamina D, podria ser una bona estratègia en la prevenció del càncer i la millora de la resposta inmunitario.

Prevenció de les malties cardiovasculars

Els suplements de vitamina D no disminuïxen el risc d'accident cerebrovascular, infart agut de miocardi o cardiopatia isquémica, per lo que no deurien prendre's per a <o>previndre</o> estes situacions.[42] Tampoc tenen acció sobre la pressió arterial.[43]

Diabetis i malties autoinmunitarias

Encara que existixen alguns estudis que apunten el possible paper de la vitamina D en la prevenció de la diabetis mellitus, demència i diverses malties autoinmunitarias com l'esclerosis múltiple i l'artritis reumatoide, no s'ha establit una clara associació causa-efecte, per lo que no està recomanat prendre suplements de vitamina D en absència de dèficit per a intentar previndre o curar estes malties.[32]

Depressió

La fisiologia de la vitamina D se solapa en la fisiopatologia de la depressió. Existixen receptors de la vitamina D en àrees clau del cervell; i la vitamina D juga un paper en els ritmes circadianos i el somi, afecta als glucocorticoides.

Vitamina D i COVID-19

Des dels primers moments de la pandèmia , alguns artículs ya anaven informant de l'associació del dèficit de vit. D en la gravetat i la mortalitat dels pacients en COVID-19, recentment, s'han publicat dos artículs que incidixen sobre dita associació , en raó de momios per a mortalitat de 3,87 (1,30-11,55 IC 95%).[44][45]

Anàlecs

Els anàlecs de la vitamina D són substàncies sintètiques derivades d'esta que tenen algunes propietats diferents.[46]

  • Calcipotriol. És un anàlec sintètic que té la particularitat de ser entre 100 i 200 voltes menys actiu que la vitamina D en elevar la concentració de calcio en sanc. S'utilisa com a terapèutica tòpica en algunes malties de la pell, entre elles la psoriasis.[47]
  • Tacalcitol. Anàlec que inhibix la hiperproliferación de queratinocitos de la pell i s'utilisa en el tractament de la psoriasis.
  • Alfacalcidol. Anàlec de la vitamina D usat com a suplement en humans i com a aditiu en aliment per a aus.
  • Calcipotriol
    Calcipotriol
  • Edward Mellanby, un dels pioners en l'estudi del raquitisme i les seues causes. En 1948 va ser nomenat cavaller gran creu de l'Orde de l'Imperi Britànic.
    Edward Mellanby, un dels pioners en l'estudi del raquitisme i les seues causes. En 1948 va ser nomenat cavaller gran creu de l'Orde de l'Imperi Britànic.

Història

Els treballs pioners en aïllar vitamina D i determinar el seu paper en el raquitisme es varen portar a terme per Edward Mellanby entre 1918 i 1920. En l'any 1922, Elmer Mc Collum va realisar experiments en els que va destruir la vitamina A present en un preparat d'oli de fege d'abadejo i posteriorment ho va administrar a chiquets afectats de raquitisme, observant que milloraven de l'afecció, per això va determinar que existia una substància distinta a la vitamina A que produïa esta acció i va propondre denominar-la vitamina D, per a diferenciar-la de les vitamines A, B i C que eren les llavors conegudes.[48] En 1930 es va identificar en elaboratori del professor Adolf Otto Reinhold Windaus de l'Universitat de Göttingen l'estructura química de la vitamina D.

Vore també

Referències

  1. ↑ Funcions plenament reconegudes de nutrients. Vitamina D. Autors: Bàrbara Santarosa, Lígia Araújo. Internationalife Sciences Institute Do Brasil, 2015. Consultat el 20 de setembre de 2018.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Lieberman, Shari (2007). The REAL Vitamin and Mineral Book, Penguin Group, pp. [1]-99.
  3. ↑ Influència de la vitamina D en la salut humana. Actualisació. Acta Bioquím Clín Latinoam 2014; 48 (3): 329-37. Consultat el 26 de setembre de 2018
  4. ↑ 4,0 4,1 Vitamina D i el seu creixent interés en elaboratori clínic. [2] archivat en Wayback Machine. Consultat el 20 de setembre de 2018.
  5. ↑ «¿Quins aliments contenen més vitamina D? - PharmaSalud. net» (en és). Consultat el 2021-12-01.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Vitamin D: The Merck Manual of Diagnosis and Therapy. Last full review/revisió April 2007 by Larry I. Johnson, MD, PhD.
  7. ↑ Dietary Supplement Fact Sheet: Vitamin D. National Institutes of Health. Archived from the original on 2007-09-10. Retrieved on 2007-09-10.
  8. ↑ Vitamin D: production, metabolism, and mechanism of actio. [3] archivat en Wayback Machine. American Society for Bone and Mineral Research, 2008.
  9. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Salut i Medicines. Consultat el 3 de juny de 2020.
  10. ↑ Paper de la vitamina D en l'infecció en Mycobacterium tuberculosis: Evidències entorn al seu paper protector. Autors: Fernando Hernández Sánchez, María Teresa Herrera Barris, Martha Torres Rojas. Neumol Cir Torax, Vol. 70 - Núm. 4:252-260, octubre-decembre 2011. Consultat el 27 de setembre de 2018
  11. ↑ 11,0 11,1 «Els polomorfismes del gen del receptor de la vitamina D (VDR) modulen la resposta a la vitamina D de forma teixit específica».REEMO.16(1)
    20–27.ISSN 1132-8460.doi:10.1016/S1132-8460(07)73498-0.Consultat el 2026-06-04.
  12. ↑ «Vitamina D». wellpath. uniovi. és. Archivat des d'el original, el 2018-09-30. Consultat el 2026-06-04.
  13. ↑ (2012).«Bone and Mineral Metabolism in Health and Disease».Harrison's Principles of Internal Medicine.(18)Consultat el 1 de maig de 2012.
  14. ↑ 14,0 14,1 «Metabolisme, fonts endógenas i exógenas de vitamina D».REEMO.16(4)
    63–70.ISSN 1132-8460.doi:10.1016/S1132-8460(07)73506-7.Consultat el 2026-06-04.
  15. ↑ 15,0 15,1 «Vitamina D: Tot Lo que Deu Saber Sobre La Vitamina Del Sol - Saludissimo» (en és). Consultat el 2022-09-18.
  16. ↑ «Cóm prendre sol per a absorbir vitamina D» (en és). Salut i Medicines. Consultat el 3 de juny de 2020.
  17. ↑ «Wayback Machine». www. adenyd. es. Archivat des d'el original, el 2018-11-23. Consultat el 2026-06-04.
  18. ↑ Nowson C, Margerison C (2002). "Vitamin D intake and vitamin D status of Australians". Med J Aust 177 (3): 149-52. PMID 12149085.
  19. ↑ Vitamina D per damunt de l'any de vida, ¿és necessària o està de moda?. Curs d'Actualisació Pediatria 2018. Madrit: Lúa Edicions 3.0; 2018. p. 17-30
  20. ↑ «Recomanacions de vitamina D per a la població generallinages=Varsavsky».Endocrinologia, Diabetis i Nutrició.64
    7–14.ISSN 2530-0164.doi:10.1016/j. endinu.2016.11.002.Consultat el 2026-06-04.
  21. ↑ «Deficiència de vitamina D associada a hiperfosfatemia en chiquets».ACTA MEDICA PERUANA.38(2)ISSN 1728-5917.doi:10.35663/amp.2021.382.1909.Consultat el 2026-03-26.
  22. ↑ Cf. Diane Welland, cit.
  23. ↑ «The Effect of Vitamin D Deficiency on Overgrowth of Uterine Fibroids: A Blinded Randomized Clinical Tria».International Journal of Fertility and Sterility.15(2)doi:10.22074/ijfs.2020.134567.
  24. ↑ «Prevalença d'insuficiència de vitamina D en dònes en miomatosis uterina».Int J Gynecol Obstet.163doi:10.1002/ijgo.15058. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; noms de paràmetros no vàlits
  25. ↑ «Office of Dietary Supplements - Vitamin D» (en en). ods. od. nih. gov. Consultat el 2026-05-21.
  26. ↑ Your guide to understanding vitamin D [4] archivat en Wayback Machine.. Vitamin D Council, United States, 2013. Consultat el 6 d'octubre de 2018.
  27. ↑ «Rickets: Not a Disease of the Past».American Family Physician.74(4)
    619–626.ISSN 1532-0650.Consultat el 2026-06-04.
  28. ↑ "Low vitamin D levels linked to poor physical performance in older adults", EurekAlert, April 23 2007. Retrieved on 2007-04-24. 18.^ a b Heaney RP (2004). "Functional indices of vitamin D status and ramifications of vitamin D deficiency Full Text". Am J Clin Nutr 80 (6 Suppl): 1706S-9S.
  29. ↑ Holick MF (2005). «The vitamin D epidemic and its health consequences.» J Nutr 135 (11): 2739S-48S.
  30. ↑ Holick MF (2004). "Sunlight and vitamin D for bone health and prevention of autoimmune diseases, cancers, and cardiovascular disease". American Journal of Clinical Nutrition Full Text 80 (6): 1678S-1688S.
  31. ↑ Sayre, Robert M.; John C. Dowdy (2007). "Darkness at Noon: Sunscreens and Vitamin D3". Photochemistry and Photobiology 83 (2): 459. doi:10.1562/2006-06-29-RC-956.
  32. ↑ 32,0 32,1 32,2 Vitamina D evidències i controvèrsia. Eskualdeko Farmakoterapi Informazioa. Volum 20, n.º 2, 2012. Consultat el 2 d'octubre de 2018.
  33. ↑ Canadian mothers and babies don't get enough vitamin D 2007 Canadian Paediatric Society Recommendation.
  34. ↑ Llum I. Tavera-Mendoza i John H. White(2008).giner
    14-21.
  35. ↑ 35,0 35,1 35,2 Vitamin D The Physicians Desk Reference. 2006 Thompson Healthcare.
  36. ↑ RODENTICIDES, source: Journal of Veterinary Medicine, archives, vol. 27, May, 1998. IPM Of Alaska, Solving Pest Problems Sensibly. Retrieved on 2006-07-07.
  37. ↑ Recomanacions d'ingesta de calcio i vitamina D: posicionament del Comité de Nutrició de l'Associació Espanyola de Pediatria. Autors: Martínez Suárez, J. M. Moreno Villares, J. Dalmau Serra i Comité de Nutrició de l'Associació Espanyola de Pediatria. Consultat el 25 de setembre de 2018
  38. ↑ Intoxicació en vitamina D: Dosis, presentació clínica i abordage terapèutic. Autor: Gustavo Giachetto. Bolletí farmacològic, volum 8, n.º 1, juliol 2017. Consultat el 20 de setembre de 2018.
  39. ↑ «Noncalcemic actions of vitamin D receptor ligands».Endocrine Reviews.26(5)
    662–687.ISSN 0163-769X.doi:10.1210/er.2004-0002.Consultat el 2026-06-04.
  40. ↑ Ross AC, Taylor CL, Yaktine Al, Del Valle HB (2011). Dietary Reference Intakes for Calcium and Vitamin D, Washington, D. C: National Academies Press.
  41. ↑ «The Francis Crick Institute». www. crick. ac. uk. Consultat el 2024-08-05.
  42. ↑ “The effect of vitamin D supplementation on skeletal, vascular, or cancer outcomes: a trial sequential meta-analysis” . The Lancet Diabetis & Endocrinology 2 (4): 307–20. doi:10.1016/S2213-8587(13)70212-2. PMID 24703049.
  43. ↑ “Effect of Vitamin D Supplementation on Blood Pressure: A Systematic Review and Meta-analysis Incorporating Individual Patient Data” . JAMA Internal Medicine 175 (5): 745–54. doi:10.1001/jamainternmed.2015.0237. PMID 25775274.
  44. ↑ «Serum 25(OH)Level on Hospital Admission Associated With COVI-19 Stage and Mortality».Am J Clin Pathol.155(3)doi:10.1093/ajcp/aqaa252.Consultat el 14 d'abril 2021.
  45. ↑ FEB J..287(17)doi:10.111/febs.15495.Consultat el 13 d'abril 2021.
  46. ↑ «The future of vitamin D analogs».Frontiers in Physiology.5
    122.ISSN 1664-042X.doi:10.3389/fphys.2014.00122.Consultat el 2026-06-04.
  47. ↑ «Wayback Machine». www. atdermae. com. Archivat des d'el original, el 2009-02-06. Consultat el 2026-06-04.
  48. ↑ Breu història de les vitamines. Revista Mèdica Sanitas 16 (3): 142-145, 2013. Consultat el 24 de setembre de 2018.

Bibliografia

  1. DeLuca H. F. 2004. Overview of general physiologic features and functions of vitamin D. Am J Clin Nutr; 80(suppl):1689S–96S.
  2. Brannon et al. 2008. Overview of the conference “Vitamin D and Health in the 21st Century: an Update”. Am J Clin Nutr; 88(suppl):483S–90S.

Enllaços externs


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Vitamina_D&oldid=1395866»