Epidermis
L'epidermis, en els vertebrats, és la capa externa de la pell,[1] un epiteli escamoso estratificado,[2] compost de queratinocitos que proliferen en la seua base i es diferencien progressivament, a mida que són espentats cap a l'exterior. La epidermis és la barrera més important del cos a l'ambient extern de la pell .[3] En els humans, la seua gruixa varia des d'un mínim de 0,1 mm en els parpallas, a un màxim d'1,5 mm en les palmes de les màs i en les plantes dels peus. El seu orige embrionari és ectodèrmic. En els artròpodes, la epidermis està formada per una sola capa de cèles, cúbiques o cilíndriques; produïx una secreció que forma una capa protectora externa, la cutícula.
Estructura
[editar | editar còdic]Components celars
[editar | editar còdic]La epidermis és avascular (carix de rec sanguíneu) i es nutrix per difusió des de la dermis. Conté queratinocitos, melanòcits, cèles de Langerhans, cèles de Merkel[1] i cèlules inflamatorias. Els queratinocitos són el tipo celar més abundant, constituint un 95 % de les cèlules que la componen.[2] En alguns punts, la epidermis s'engrossa invaginándose en l'interior de la dermis, formant les crestes epidérmicas, que a la seua volta definixen les dermal papillae o papiles dérmicas.[4]
Capes
[editar | editar còdic]
La epidermis es compon de 4 o 5 capes, depenent de la regió de la pell. En orde des de la més externa (superficial) a la més interna (profunda), es denominen:
- capa còrnea (stratum corneum),
- capa translúcida (stratum lucidum),
- capa granular (stratum granulosum),
- capa espinosa (stratum spinosum) i
- capa basal o germinal (stratum basale/germinativum).[3] La denominació "capa de Malpighi" o "capa de Malpigio" (stratum malpighi en honor a Marcello Malpighi) s'utilisa habitualment per a definir el conjunt de capa basal i espinal.[2]
Cinètica celar
[editar | editar còdic]l'epiteli escamoso estratificado es manté gràcies a la divisió contínua de les cèlules de la capa basal o germinativa. Les cèlules es diferencien partint de la làmina basal a mida que es desplacen cap a les capes exteriors de la epidermis. En aplegar a la capa còrnea perden el núcleu i es fusionen a les capes escamosas, que es desprenen contínuament de la superfície de la pell per descamación.
En una pell normal sana, la cantitat de cèlules noves que es produïxen és igual al de cèlules que es desprenen,[2] duent dos semanes a una cèlula el recorregut des de la capa basal a la part alta de la capa granular, i quatre semanes adicionals travessar la capa còrnea.[3] La epidermis es renova completament en un periodo d'aproximadament 48 dies.
Organogénesis
[editar | editar còdic]l'organogénesis epidérmica, és dir, la formació de la epidermis, comença en les cèlules que cobrixen l'embrió despuix de la neurulación, la formació del sistema nerviós central. En la majoria dels vertebrats, esta estructura monocapa original es transforma ràpidament en un teixit compost per dos capes: una capa exterior temporal, denominada peridermo, que degenera una volta la capa basal interior (stratum germinativum) s'ha format.[5]
La capa interior és un epiteli germinal que originarà totes les cèlas epidérmicas. Posteriorment es dividirà per a formar la capa espinosa (stratum spinosum). Les cèlules d'abdós capes (denominades juntes "capa de Malpigio") es dividixen per a formar la capa granular superficial (stratum granulosum).[5]
Les cèlules de la capa granular no es dividixen, en el seu lloc formen les cèlules conegudes com queratinocitos, que produïxen la queratina. Estes cèlules migran a la capa còrnea, la part més externa, a on es aplanan, perdent les seues núcleus ubicats en un dels extrems. Despuix del naiximent, estes cèlules es reemplacen per noves cèlules provinents de la capa granular, renovant-se a una velocitat d'1,5 g/dia.[5]
El desenroll de la epidermis es produïx gràcies a varis factors de creiximent. Dos dels més importants són:[5]
- Factor de creiximent transformante alpha (TGFα, de l'anglés "transforming growth factor"), un factor de creiximent autocrino per mig del quals cèlules de la capa basal estimulen la seua pròpia divisió.
- Factor de creiximent dels queratinocitos (KGF o FGF7, de l'anglés de l'anglés "keratinocyte growth factor" o "fibroblast growth factor 7"), un factor de creiximent paracrino produït pels fibroblastos subjacents en la dermis que regulen la multiplicació de les cèlules de la capa basal.
Coloració
[editar | editar còdic]La cantitat i distribució de la melanina, el pigment present en la epidermis, és la raó principal de la variació del color de la pell en el Homo sapiens modern. La melanina es troba en els chicotets melanosomas, partícules formades en l'interior dels melanòcits, que són transferides als queratinocitos circumdants. El número, tamany i organisació dels melanosomas varia en els diferents grups racials pero, mentres que el número de melanòcits pot variar segons les diferents parts del cos, el seu número és constant (segons la part del cos) en tots els sers humans. Els melanosomas es troben agrupats i agregats sent menor el seu tamany i freqüència en les pells blanques i orientals que en les pells obscures o negres. El número de melanosomas en els queratinocitos aumenta en l'exposició a radiació ultravioleta, no obstant la seua distribució permaneix invariable.[6]
Les funcions
[editar | editar còdic]La funció de la epidermis és protegir contra el creiximent de bactèries, foncs i els rajos UV. Protegir del sol, radiacions i microorganismes del cos humà, per a evitar taques en la pell i càncer de pell, entre unes atres.[7]
- ↑ 1,0 1,1 James, William; Berger, Timothy; Elston, Dirk (2005) Andrews' Diseases of the Skin: Clinical Dermatology (10th ed.). Saunders. Page 2-3. ISBN 0-7216-2921-0.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 (2004) Rook's Textbook of Dermatology, 7th edició, Blackwell Publishing, pp. 3.1–3.6. ISBN 9780632064298.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 (2006) [1], 4th edició, Elsevier, pp. [2]–7. ISBN 1-4160-3185-5.
- ↑ TheFreeDictionary > «repte ridge» Citing: The American Heritage® Medical Dictionary Copyright 2007, 2004.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Gilbert (2003). «The Epidermis and the Origin of Cutaneous Structures», Developmental Biology, Sinauer Associates.
- ↑ (1993) Black skin: structure and function, Gulf Professional Publishing, p. 69. ISBN 012505260X.
- ↑ (2007).«The skin barrier as an innate immune element».Seminars in Immunopathology.29(1)
- 3–14.doi:10.1007/s00281-007-0060-9.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Epidermis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.