Dermis
La dermis és la capa de la pell situada baix l'epidermis i fermament conectada a ella.[1] La cara interna de la membrana basal de l'epidermis s'unix a la dermis.
Funcions
- Eixercita una funció protectora, representa la segona llínea de defensa contra els traumatismes (la seua gruixa és entre 20 i 30 voltes major que el de l'epidermis). Les capes profundes de la dermis contenen folículs pilosos en els seus músculs plans erectores de pèl, i glándulas sebàcees
- Una atra de les funcions de la dermis és la de nutrir a l'epidermis, ya que esta capa carix de capilars sanguíneus per lo que depén de l'irrigaació sanguínea de la dermis.
- Funció termorreguladora: l'irrigaació de la dermis pot contraure's per vasoconstricció si fa fret i expandir-se per vasodilatación si fa calor. També la suor s'inicia en les glándulas sudoríparas que conté.
- Funció estructural: dona sostingues a l'epidermis gràcies a les papiles dérmicas i en contindre fibres de colágeno dona estructura (densitat i força) a esta capa. La seua alta concentració en fibres colágenas i elàstiques (colágeno i elastina) proporciona també elasticitat a tota la pell.
- Té també la funció sensitiva, ya que en esta capa es troben les cèlules i estructures nervioses encarregades de sentir: pressió, calor, fret, suavitat, dolor, cosquillas.[2]
Composició
Està formada per 2 capes:
Capa papilar
La capa papilar o dermis superior: és una zona superficial de teixit conectivo laxo, que contacta en la membrana basal, les fibres de la qual colágenas i elàstiques es disponen en forma perpendicular al epiteli, determinant la formació de papiles que contacten en la part basal de l'epidermis.[3] En este nivell trobem receptors de pressió superficial o tacte (corpúsculs de Meissner).
Capa reticular
La capa reticular, o dermis profunda: conté la majoria dels anexos de la pell. Està constituïda per teixit conectivo en fibres elàstiques que es disponen en totes les direccions i s'ordenen en forma compacta, donant resistència i elasticitat a la pell. Posseïx fibres musculars planes que corresponen als músculs erectores dels pèls.
L'elasticitat de la pell es manté en part gràcies a l'ajuda del mecanisme de hidratació, puix trobem en esta capa una matriu extracelular capaç de contindre aigua, permetent que la pell estiga turgente.[4]
Referències
- ↑ Avril, M. (2004-10). Sol i Pell Beneficis, Riscs i Prevencion (en és), Elsevier Espanya. ISBN 978-84-458-1411-6.
- ↑ «Components de la pell - Videos de salut: MedlinePlus enciclopèdia mèdica» (en és). medlineplus.gov. Consultat el 2022-11-10.
- ↑ Foraster, Carlos Ferrándiz; Ferrandiz, {{{nom2}}} (2 de juny de 2001). Dermatologia Clínica (en és), Elsevier Espanya. ISBN 978-84-8174-537-5.
- ↑ «Les capes de la pell ⋆ LoreSeek» (en és). LoreSeek.com. Consultat el 2022-01-25.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dermis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.