Un melanosoma és un orgànul que es troba en les cèlules animals i és el lloc de síntesis, almagasenament i transport de melanina, el pigment absorbent de llum més comuna en el regne animal. Els melanosomas són responsables del color i la fotoprotecció en cèlules i teixits animals.

Els melalóforos de peix i granota són cèlules que poden canviar de color dispersant o agregant els melanosomas que conté pigment.

Els melanosomas se sintetisen en les cèlules de la pell nomenades melanòcits, aixina com en els melanòcits coroideos de l'ull i les cèlules del epiteli pigmentario de la retina (EPR). En els vertebrats inferiors, es troben en melanóforos o cromatóforos.

En un estudi de l'any 2023 es va establir que KLF6 juga un paper important en la maduració i pigmentació de melanosomas.[1]

Estructura

Els melanosomas són orgànuls relativament grans, que medixen fins a 500 nm de diàmetro. Estan rodejats per una membrana i, en general, tenen forma redonejada o allargada. La seua forma és constant per a un tipo donat d'espècie i cèlula. Tenen una ultraestructura característica en microscopía electrònica, que varia segons la madurea del melanosoma.

Síntesis de melanina

Els melanosomas depenen per al seu pigment de certes enzimes, especialment la tirosinasa, que sintetisen els grans polímer de melanina dins de la cèlula.[2] Ans que continguen els suficients pigments per a ser vists el microscopi òptic es coneixen com pre-melanosomas.

La disfunció o absència de les enzimes sintetizadoras de melanina (en condicions com el síndrome de Chédiak-Higashi) conduïx a varis patrons d'albinisme.[3]

Vore també

Referències

  1. ↑ «A genome-wide genetic screen uncovers determinants of human pigmentation».Science (New York, N.Y.).381(6658)
    eade6289.ISSN 1095-9203.doi:10.1126/science.ade6289.Consultat el 2024-01-19.
  2. ↑ Braunwald, 1989, p. 304-6.
  3. ↑ Braunwald, 1989, p. 307-13.

Bibliografia

  • Alberts, Bruce (2016). Biologia molecular de la cèlula, 6ª edició, Barcelona: Omega S.A.. ISBN 978-84-282-1638-8.
  • Paniagua Gómez-Álvarez (2002). Citologia i histologia vegetal i animal, 3ª edició, Madrit: McGraw-Hill - Interamericana d'Espanya, S.A.U. ISBN 84-481-9984-7.
  • (1989) Harrison's Principles of Internal Medicine, 11ª (7ª en espanyol) edició, Mèxic D.F.: Interamericana McGraw-Hill. ISBN 968-422-070-7.