Anar al contingut

Raça

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore Raça (desambiguació).
Races d'ovelles en el Diccionari Enciclopèdic de Brockhaus i Efron (1890-1907).

En biologia, el terme raça s'ampra per a designar als grups en que es subdividen algunes espècies en funció de traces fenotípicos heretats genèticament.[1] El seu us va començar en el XVI i va alcançar el seu auge en el XIX, quan inclús va aplegar a considerar-se una categoria taxonòmica equivalent a la de subespècie. No obstant, en 1905 el Congrés Internacional de Botànica va eliminar el valor taxonómico de «raça» en les plantes. Aixina i tot, la paraula es manté en ellenguage comú i continua utilisant-se en freqüència, especialment en referència a animals domèstics. Sobre el ser humà (Homo sapiens), la majoria dels especialistes coincidixen que el terme «raça» resulta inadequat per a classificar als distints grups humans i consideren més apropiat parlar d'ètnia o població. De fet, la posició predominant en la ciència sosté que, des del punt de vista biogenético, les «races humanes» no existixen, tractant-se més be de construccions socials.[2][3][4][5][6][7] Aixina i tot, els forenses rutinariamente detecten la raça de les osamentas humanes en entre 83% a 90% de precisió,[8] i la gent, el poble, califica la seua pròpia raça genètica en un 99,86% d'exactitut ya que la seua autocalificació racial no quadra en el seu propi ADN genètic en solament el 0,14% dels casos.[9]

No obstant, alguns autors, com Massimo Pigliucci i Jonathan Kaplan, argumenten que, en sentit biològic, poden identificar-se races humanes enteses com a poblacions locals adaptades a entorns específics, les quals es comprenen millor a través del concepte ecològic d'ecotipos. No obstant, estes «races ecotípicas» no coincidixen en les categories racials d'us comú, en gran mida perque ecotipos similars han sorgit de manera independent en distints llocs. Sostenint que, en conseqüència, encara que puguen reconéixer-se races humanes en un sentit natural, estes tenen poc o res en comú en les «races» populars o tradicionals.[10]

Segons la RAER

Segons la Real Acadèmia Espanyola, la definició de «raça» és:[11]

Mentres que «ètnia» significa:[12]

1. Comunitat humana definida per afinitats racials, llingüístiques, culturals, etc.

Classificació

Les races es classifiquen d'acort en qualsevol característica identificable, incloses les freqüències alicas. "Les diferències racials són relatives, no absolutes". Les diferències adaptatives que distinguixen les races poden acumular-se inclús en un fluix genètic substancial i una variació d'hàbitat clinal (en lloc de discreta). Les zones híbrides entre races són barreres semipermeables al fluix de gens.[13][14]

Raça cromosòmica
Una població que es distinguix per tindre cariotips únics, és dir, diferents números de cromosomas (ploidía) o diferents estructures cromosòmiques.[15]
Raça geogràfica
Una població distinta que està aïllada en un àrea particular d'atres poblacions d'una espècie, i consistentemente distinguible de les atres, per eixemple, morfologia (o inclús solament genèticament). Les races geogràfiques són alopátricas.[16]
Raça fisiològica
Una població d'individus que no necessàriament diferixen en morfologia d'atres membres de l'espècie, pero que tenen una fisiologia o comportament identificable diferent. Una raça fisiològica pot ser un ecotipo, part d'una espècie que s'adapta a un hàbitat local diferent, definit inclús per una font d'aliment específica. Les espècies parasitarias, a sovint vinculades a cap ubicació geogràfica, en freqüència tenen races que s'adapten a diferents hostes, pero difícils de distinguir cromosómicamente.[17]

En taxonomia

En taxonomia la raça és una categoria informal en la jerarquia taxonòmica per al que existixen vàries definicions. A voltes s'usa per a denotar un nivell per baix del d'una subespècie, mentres que en atres ocasions s'usa com a sinònim de subespècie. S'ha utilisat com un ranc més alt que la cep, en varis ceps que componen una raça. Les races poden ser poblacions genèticament distintes d'individus dins de la mateixa espècie, o poden definir-se d'atres formes, per eixemple, geogràfica o fisiológicamente. l'aïllament genètic entre races no és complet, pero és possible que s'hagen acumulat diferències genètiques que no són (encara) suficients per a separar espècies.[18][19]

El terme és reconegut per alguns científics, pero no es rig per cap dels còdics formals de nomenclatura biològica. Les unitats taxonòmicas per baix del nivell de subespècies no s'apliquen als animals.[20]

Si les races són lo suficientment diferents o si han segut provades per a mostrar poca conexió genètica independentment del fenotip, dos o més races poden identificar-se com subespècies o un atre ranc infraespecífico, i se'ls pot assignar un nom. Ernst Mayr va escriure que una subespècie pot ser "una raça geogràfica que és lo suficientment diferent taxonòmicamente com per a meréixer un nom aparte".[21][22]

L'estudi de les poblacions de races etiquetades preliminarmente a voltes pot conduir a la classificació d'una nova espècie. Per eixemple, en 2008, dos poblacions de chicharritas (Nilaparvata lugens) en Filipines, una adaptada per a alimentar-se d'arròs i una atra de pastura (Leersia hexandra), varen ser reclasificades de races en "dos espècies simpátricas distintes" pero molt afins, basat en la baixa taxa de supervivència quan se li dona la font d'aliment oposta, les barreres per a l'hibridació entre les poblacions, la preferència uniforme pel emparellament entre membres de la mateixa població, les diferències en els sons d'emparellament, les variacions d'oviposición i atres característiques distinguibles.[23]

Per a les bactèries patógenas adaptades a hostes particulars, les races poden denominar-se formalment patovars. Per als organismes paràsits regits pel Còdic Internacional de Nomenclatura per a algues, foncs i plantes, s'utilisa el terme forma specialis (plural formae specials).[24]

En botànica

El concepte de raça es va desenrollar durant la segona mitat d'el XIX quan A. De Candolle arreplega al terme, ya antic en els treballs d'horticultura, en les seues Lleis de nomenclatura (1867). De Candolle va establir categories infraespecíficas en les espècies cultivades, semblants a les que tenien les espècies selvades. Aixina, la raça (= proles, 'stirps') la va equiparar a la subespècie, i la subraza (subproles), a la varietat. A finals d'el XIX i començos d'el XX varen aparéixer una série de flors a on l'ocupació de raça com a categoria taxonòmica és casi constant i en sentits diversos. Georges Rouy (1851-1924) opina que les races (= 'forme') tenen uns caràcters quantitatius constants i estan someses a un aïllament estacional, altitudinal, geogràfic, edàfic, etc.; per això va situar esta categoria, igual que varen fer P. Ascherson, P. Graebner i H. Engler, entre la subespècie i la varietat. Este concepte de raça s'ampra per alguns autors posteriors per a definir subespècies. J. Briquet va utilisar el terme raça com a sinònim de la varietat en les espècies cultivades, i G. Sampaio com a categoria intermija entre l'espècie i la varietat. Davant l'ocupació de raça tant per a les plantes cultivades com per a les selvades, el Congrés Internacional de Botànica de 1905, celebrat en Viena, va eliminar de les primitives Lleis de Nomenclatura de De Candolle l'artícul referent a les variacions de les plantes cultivades, desaconsellant l'ocupació de raça i subraza com a categories taxonòmicas.

En animals

En animals, el seu us actual està restringit als animals domèstics. El ser humà ha anat dominant els animals des del Neolític, siga per a aprofitar la seua carn i atres derivats (llet, llana, ous, etc.), servicis de força (cavalls, bous, elefants) o per la seua companyia com mascotes. És aixina que les races animals s'han manipulat per selecció i creues, inclús en tècniques com l'inseminació artificial. Té gran importància en veterinària, ganaderia i zootecnia; justament zootecnia en anglés es traduïx breeding (de l'anglés 'breed', raça), puix la raça és important per a l'obtenció de l'òptim rendiment de la criança. Actualment existix preocupació en la preservació de les races animals en perill d'extinció.

En micología i fitopatologia

La classificació dels microbis fúngics en races es va realisar en freqüència en micología, l'estudi dels fongos i, especialment, en la fitopatologia, l'estudi de les maltiaés de les plantes, que a sovint són fúngiques. El terme "raça fisiològica" es va recomanar per al seu us sobre "forma biològica" en el Congrés Botànic Internacional de 1935. Encara que històricament el terme ha segut usat de manera inconsistente pels fitopatólogos, la tendència moderna és usar raça per a referir-se a "grups de genotips d'hospedadores permetent la caracterisació de la virulència" (en térmens més simples: agrupant els foncs paràsits en races en funció de l'intensitat en la que afecten a les plantes hospedadoras particulars).[25]

La producció comercial del Cucumis melo (meló), per eixemple, ha estat involucrada en una "carrera armamentista" biològica, des de 1925, contra el mildiú polvoriento de les cucurbitáceas, causat per races successives del fongo Podosphaera xanthii, en nous cultivares de melons que s'estan desenrollant per a resistència a estos patógenos. Una revisió de la lliteratura de 2004 sobre este tema va concloure que "l'identificació de races és important per a l'investigació bàsica i és especialment important per a l'indústria de llavors comercials", pero es va considerar que tenia poca utilitat en l'horticultura per a elegir cultivares específics. La població de patógenos pot canviar geogràfica, estacionalmente i per planta hospedante.[26][27] La classificació de les races de foncs pot resultar difícil perque les respostes de les plantes hospedadoras a poblacions particulars de foncs poden vore's afectades per l'humitat, la llum, la temperatura i atres factors ambientals; és possible que no totes les plantes hospedadoras responguen a determinades poblacions de foncs o viceversa; i l'identificació de distància genètica entre poblacions que es creu que formen distintes races de foncs pot resultar difícil d'alcançar.[28]

En sers humans

Artícul principal → Raça (classificació dels sers humans).

En antropologia física o antropologia clàssica, raça s'ha amprat històricament en la diferenciació dels sers humans per les seues característiques fenotípicas. No obstant, a partir dels anys 1950 i 1960 el terme va començar a posar-se en qüestió en el advenimiento de la genètica humana i de les noves corrents antropològiques. Hui existix un ampli consens científic de que no existixen races humanes en un sentit biològic.[6][7]

Les races no existixen, ni biològicament ni científicament. Els hòmens pel seu orige comú, pertanyen al mateix repertori genètic. Les variacions que podem constatar no són el resultat de gens diferents. Si de “races” es tractara, hi ha una sola “raça”: la humana.
José Marín González, Doctor en Antropologia de l'Universitat La Sorbonne de París[3]

És actual en el context del debat sobre l'existència o no de les races en Homo sapiens i el terme raça és encara usat en l'us popular o coloquial i cada volta més desaconsellat en ellenguage científic. En el seu lloc, com ya es va mencionar anteriorment, es preferix l'us del terme ètnia o població. Tal i com va comentar l'antropòloga nortamericana Ruth Benedict: “En l'història mundial, els qui han contribuït a la construcció d'una mateixa cultura no són necessàriament d'una sola raça, i no tots d'una mateixa raça han participat d'una cultura. En ellenguage científic, la cultura no és una funció de la raça”. No deu perdre-se de vista que el concepte d'ètnia és un concepte de tipo -emic, que pot usar-se de manera no ambigua, mentres que el concepte raça pretenia ser un concepte de tipo -etic que com tal no va resultar vàlit en ser difícil precisar ellímit d'una raça a la llum de les troballes genètiques.

“Existix un gran consens entre els antropòlecs i genetistas humans de que, des del punt de vista biològic, les races humanes no existixen”
Sergio Pena, investigador[4]

Aixina ho manifesta també Michel Wieviorka: «l'idea de raça en sí mateixa és falsa: tots els hòmens i totes les dònes pertanyen a una sola espècie, l'espècie humana. Per a un especialiste en genètica, l'idea de raça no se sosté. […] Els que parlen de races... són racistes».[29]

No obstant, encara que esta pot semblar l'opinió majoritària i la que transciende al públic general a través dels mijos, l'afirmació no és sempre certa. Enquestes entre científics especialistes mostren que unes voltes la majoria d'ells sosté l'existència de les races humanes com alguna cosa biològic i en atres enquestes succeïx lo contrari. En una enquesta de 2001, a la pregunta, ¿està d'acort en la següent afirmació?: “Hi ha races biològiques en l'espècie Homo sapiens”, el 69 % dels antropòlecs físics nortamericans i el 80 % dels antropòlecs socials enquestats va respondre negativament,[30] mentres que una atra enquesta de 2001 entre antropòlecs polacs solament el 25 % rebujava el concepte de raça.[31] En una atra enquesta anterior (Lieberman et al. 1992), el 85 % dels biòlecs i el 64 % dels sicòlecs evolutius enquestats responien afirmativamente a la mateixa qüestió. També l'antropòlec Vincent Matthew Sarich de l'Universitat de Califòrnia en Berkeley advoca per seguir utilisant el terme «raça» aplicat als sers humans.[32]

No obstant destaca que en la prehistòria sí varen existir diferents espècies de sers humans, els quals inclús varen conviure en el mateix periodo de temps en el H Sapiens. L'evidència genètica actual recolza i reforça l'hipòtesis de que el H. sapiens va sorgir en Àfrica i va conviure i va substituir als Homo sapiens arcaics en eixe continent, i posteriorment en emigrar fòra d'Àfrica, també hauria convixcut en el Homo erectus, el Homo neanderthalensis i l'home de Denísova en Europa i Àsia; i que abans de finalment haver substituït a estes espècies, hauria existit una introgresión i hibridació en elles, les que varen aportar gens i fenotips nous als sers humans que varen eixir fòra d'Àfrica. Actualment les últimes investigacions indiquen que dins de l'història evolutiva humana ademés d'haver hagut introgresiones en vàries ocasions en els Homo sapiens arcaics (fa uns 340.000 anys aprox);[33] ademés en eixir el H. sapiens d'Àfrica, va existir posteriorment una hibridació en atres espècies “races” homínidas més antigues, tals com el Homo neanderthalensis (d'un 1 % a un 4 % de gens neandertals per persona, i d'un 20 % en el seu sumatoria del percentage total de gens dins del genoma de la població actual, principalment en Europa);[34] i igualment hibridació en el Homínit de Denísova (la població local que viu actualment en Papúa Nueva Guinea, en el Surest Asiàtic, li deu a lo manco el 3 % del seu genoma per persona als Homínits de Denisova).[35]

Declaracions de l'Unesco

Respecte a les races, les declaracions científiques que potser gogen de més autoritat són les d'un grup d'experts reunits per l'Unesco (Organisació de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura). En 1950, 1951, 1964 i 1967 es varen celebrar reunions en les que un grup internacional d'antropòlecs, zoólogos, meges, anatomistas i uns atres varen promulgar de comú acort quatre declaracions sobre les races. L'última emfatisava els tres punts següents:[36]

A “Tots els sers humans que viuen hui dia pertanyen a la mateixa espècie i descendixen del mateix tronc.”

B “La divisió de l'espècie humana en ‘races’ és en part convencional i en part arbitrària, i no implica cap jerarquia en absolut. […]”

C “El coneiximent biològic actual no nos permet imputar els guanys culturals a les diferències en el potencial genètic, sino que solament deurien atribuir-se a l'història cultural dels diferents pobles. Els pobles del món actual semblen posseir igual potencial biològic per a alcançar qualsevol nivell de civilisació.”

Vore també

Referències

  1. ↑ Russ, Jacqueline (1999). [1] (en és), Edicions AKAL. ISBN 9788446011897.
  2. ↑ Relethford, J. (2003). The Human Species: An Introduction to Biological Anthropology. New York, 5th. ed., McGraw-Hill.
  3. ↑ 3,0 3,1 Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. www. scribd. com. Archivat des d'el original, el 2009-02-17. Consultat el 2025-08-18.
  4. ↑ 4,0 4,1 Error: se necesita rellenar el campo título.
  5. ↑ «There’s No Scientific Basis for Race—It's a Made-Up Label» (en en-gb). National Geographic. Consultat el 2022-08-15.
  6. ↑ 6,0 6,1 American Association of Physical Anthropologists. «AAPA Statement on Race and Racism». American Association of Physical Anthropologists. Consultat el 19 de juny de 2020.
  7. ↑ 7,0 7,1 "[T]he answer to the question whether races exist in humans is clear and unambiguous: no." ("La resposta a la pregunta de si les races existixen en els humans és clara i inequívoca: no."), Templeton, A. (2016). EVOLUTION AND NOTIONS OF HUMAN RACE. In Losos J. & Lenski R. (Eds.), How Evolution Shapes Our Lives: Essays on Biology and Society (pp. 346-361). Princeton; Oxford: Princeton University Press. ctv7h0s6j.26 doi:10.2307/j. ctv7h0s6j.26.
  8. ↑ «Forensic anthropology and the concept of race: If races don't exist, why llaure forensic anthropologists baix good at identifying them?».Social Science & Medicine.Elsevier.34(2)doi:10.1016/0277-9536(92)90086-6.Consultat el 8 d'abril de 2026.
  9. ↑ «[2]», Stanford Medicine News Center, Universitat de Stanford. Consultat el 8 d'abril de 2026 (en en). «3,636 people who all identified themselves as either white, African-American, East Asian or Hispanic. Of these, only five individuals had DNA that matched an ethnic group different than the box they checked at the beginning of the study. That's an error rate of 0.14 percent»
  10. ↑ «On the Concept of Biological Race and Its Applicability to Humans».Philosophy of Science.70
    1161–1172.doi:10.1086/377397.Consultat el 2025-08-18.
  11. ↑ Diccionario de la lengua española
  12. ↑ Diccionario de la lengua española
  13. ↑ Rieger; Michaelis, {{{nom2}}}; Green, {{{nom3}}} (1968). A glossary of genetics and cytogenetics: Classical and molecular, New York: Springer-Verlag. ISBN 9780387076683.
  14. ↑ «Analysis of Hybrid Zones».Annual Review of Ecology and Systematics.16(1)
    113-148.ISSN 0066-4162.doi:10.1146/annurev. és.16.110185.000553.
  15. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  16. ↑ (2004) «Geographic race», Chambers Dictionary of Science and Technology, Edinburgh / New Delhi: Chambers Harrap / Allied Chambers. Previously: The Wordsworth Dictionary of Science and Technology, W. R. Chambers / Cambridge O. Pr.
  17. ↑ (2004) «Physiological race», Chambers Dictionary of Science and Technology, Edinburgh / New Delhi: Chambers Harrap / Allied Chambers. Previously published as: The Wordsworth Dictionary of Science and Technology, W. R. Chambers / Cambridge O. Pr.
  18. ↑ (1992) «Race», Academic Press Dictionary of Science and Technology, Sant Diego/Londres: Academic Press (Harcourt Brace Jovanovich). ISBN 978-0-12-200400-1.
  19. ↑ (1988) «Race», Chambers Dictionary of Science and Technology, W. R. Chambers Ltd. and Cambridge University Press.
  20. ↑ «Taxonomic considerations in listing subspecies under the O. S. Endangered Species Act».Conservation Biology.20(6)
    1584-1594.doi:10.1111/j.1523-1739.2006.00530. x.
  21. ↑ Mayr, Ernst (1970). Populations, Species, and Evolution, Cambridge, Massachusetts: Belknap / Harvard University Press. ISBN 978-0-674-69013-4. An abridgment and revision of Animal Species and Evolution (1963).
  22. ↑ «The Biology of Race and the Concept of Equality».Daedalus.131(1)
    89-94.
  23. ↑ «The status of weed-associated populations of the brown planthopper, Nilaparvata lugens (Stål) – host race or biological species?».Zoological Journal of the Linnean Society.84(1)
    77-90.doi:10.1111/j.1096-3642.1985. tb01717. x.
  24. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  25. ↑ Kirk; Cannon, {{{nom2}}}; Minter, {{{nom3}}}; Stalpers, {{{nom4}}} (2008). Dictionary of the Fungi, 10.ª edició, Wallingford, UK: CAB International, p. org/details/dictionaryfungit00kirk/page/n544534. ISBN 978-0-85199-826-8.
  26. ↑ «Monitoring Physiological races of Podosphaera xanthii (syn. Sphaerotheca fuliginea), the Causal Agent of Powdery Mildew in Curcubits: Factors Affecting Race Identification and the Importance for Research and Commerce».Phythoparasitica.32(2)
    174-183.doi:10.1007/bf02979784.
  27. ↑ «Inheritance of Resistance in Melon PI 313970 to Cucurbit Powdery Mildew Incited by Podosphaera xanthii Race S».HortScience.46
    838-840.doi:10.21273/HORTSCI.46.6.838.
  28. ↑ «Host race formation in Tetranychus urticae: Genetic differentiation, host plant preference, and mat choice in a tomato and a cucumber strain».Entomologia Experimentalis et Applicata.68(2)
    171-178.doi:10.1111/j.1570-7458.1993. tb01700. x.
  29. ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFWieviorka2018">Wieviorka (2018). a+un+El+antisemitisme+explicado+a+els+j%C3%B3venes , Buenos Aires, pp. 13-14. ISBN 978-84-17318-16-1.
  30. ↑ LIEBERMAN L., R. C. KIRK, A. LITTLEFIELD, 2003, Perishing paradigm: Race– 1931–99, American Anthropologist, 105(1), 110–13
  31. ↑ Katarzyna A. Kaszycka, Jan Strzałko 2003 staff. amu. edu. pl/~anthro/pdf/paar/vol066/02kasz. pdfRace: Tradition and convenience, or taxonomic reality? More on the race concept in Polish anthropology [3] archivat en Wayback Machine. Prz. Antropol.–Anthropol. Rev. (2003), vol. 66, pp. 23-37, Figs. 4, Table 1. ISBN 83-86969-92-X, ISSN 0033-2003
  32. ↑ Vincent Sarich & Frank Miele 2004 google. com. pe/books? id=EuAdZXAA9AgC&printsec=frontcover&dq=genetic+differences+human+races&hl=es-419&sa=X&ei=2yPYUdGgNdGl4APA_YCoDQ&ved=0CDYQ6AEwAQ#v=onepage&q=genetic%20differences%20human%20races&f=false Race (the Reality of Human Differences)
  33. ↑ Mendez et al. 2013. An African American Paternalineage Adds an Extremely Ancient Root to the Human I Chromosome Phylogenetic Tree. The American Journal of Human Genetics - 7 March 2013 (Vol. 92, Issue 3, pp. 454-459)
  34. ↑ Richard I. Green et al. A Draft Sequence of the Neandertal Genome. Science 7 May 2010: Vol. 328. no. 5979, pp. 710 - 722 DOI: 10.1126/science.1188021
  35. ↑ tendencias21. net/els-genes-de-neandertal-implicados-en-elupus-o-la-diabetes-de-els-humanos-actuales_a30222. htmlsgensde neandertal, implicats en elupus o la diabetis dels humans actuals. Dos estudis, publicats en Nature i en Science, revelen l'efecte de l'ADN d'esta espècie extinta en la nostra composició genètica. Artícul de Tendències21, del dijous, 30 de giner de 2014.
  36. ↑ Unesco (1981). Convencions, recomanacions i declaracions de l'UNESCO. Madrit, 1981 (en és), Ministeri d'Educació. ISBN 9788436909104.

Enllaços externs

Raça en Viquidites. Raça en el Viccionari. Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Raça&oldid=1393164»