Real Acadèmia Espanyola

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Emblema de la Real Acadèmia Espanyola, en el lema de la Institució:Limpia, fija y da esplendor (Neteja, fixa i dona esplendor)

La Real Acadèmia Espanyola, oficialment Real Academia Española,[1] també coneguda per les seues sigles RAE, és una institució cultural de sèu en Madrit, capital d'Espanya. Junt en atres vintiuna acadèmies corresponents a atres tants països a on es parla castellà, conformen l'Associació d'Acadèmies de la Llengua Espanyola.

Es dedica a la regularisació llingüística per mig de la promulgació de normatives dirigides a fomentar l'unitat idiomàtica entre o dins dels diversos territoris d'Iberoamèrica; garantisar una norma comuna, en concordància en els seus estatuts fundacionals: «velar per que els canvis que experimente [...] no quebren l'essencial unitat que manté en tot l'àmbit hispànic».[2]

Fon fundada en l'any 1713 per iniciativa de l'ilustrat Juan Manuel Fernández Pacheco, VIII marqués de Villena i duc d'Escalona, a imitació de l'Acadèmia francesa. A l'any següent, el rei Felip V aprovà la seua constitució i la va colocar baix la seua protecció.

La RAE i la llengua valenciana[editar | editar còdic]

La RAE i la llengua valenciana

La RAE mantingué durant anys una accepció que reconeixia el caràcter singular de la llengua valenciana. Definicions de "valenciano" segons la RAE:

  • 1926 Art. 1er del Real Decret de 26 de novembre de 1926.
Bolletí RAE
La Real Academia Española se compondrá de cuarenta y dos Académicos numerarios, ocho de los cuales deberán haberse distinguido notablemente en el conocimiento de las lenguas españolas distintas de la castellana, distribuyéndose de este modo: dos para el idioma catalán, uno para el valenciano, uno para el mallorquín, dos para el gallego y dos para el vascuence.
  • 1959 Bolletí de la Real Acadèmia Espanyola, Tom XXXIX.-Quadern CLVIII, setembre-decembre 1959, pàg.494, la definició de "valenciano" era:
Lengua hablada en la mayor parte del antiguo Reino de Valencia.
  • 1985 i 1995 Les últimes edicions del diccionari de la RAE de 1985 i 1995. En abdós definicions es diu que:
Variedad del catalán, que se usa en gran parte del antiguo reino de Valencia y se siente allí comúnmente como lengua propia.

La Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), envià a la Real Acadèmia Espanyola (RAE), en l'any 2009, l'informe titulat Valencianismos: Propuestas a la Real Academia Española. Entre eixes propostes estava el canvi de la definició de "Valenciano".

El 7 de març de l'any 2022 les entitats valencianes i valencianistes Convencio Valencianista i el Rogle Constanti Llombart entregaren un escrit en el registre de la Real Academia Española (RAE) en el que se solicitava i se demanava que en el Diccionario d'eixa institució se canviara l'actual redacció per al terme "valenciano" -en la seua accepció de llengua-, en la que se'l considera "variedad del catalán", i se vinguera a adoptar la que inclou el Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) com a "Llengua romànica parlada en la major part del territori valencià", o una atra similar, per a retornar a una tradició de reconeiximent de l'identitat de la llengua valenciana que se trencà en 1975, quan s'introduí la redacció que ara figura.

Cites[editar | editar còdic]

Es una pena que la actual RAE trabaje al servicio de la mentira y de la manipulación. Pero más pena que tengamos que sufragar con los impuestos de todos los valencianos a la AVL, cuando hasta nuestro presidente Camps, sabe que es el auténtico Caballo de Troya de la lengua valenciana y la sustenta.
Las tribulaciones de la RAE per Joan Ignaci Culla
[...] Per supost, estava cantat que la proposta mes substancial, la que demanava modificar la definicio de valencià per a que no continuara figurant com a varietat del catala, no anava a ser acceptada. No ha d'estranyar-nos, al cap i a la fi la RAE no es una institucio cientifica, sino politica, des del moment que la seua funcio no es llimita exclusivament a estudiar la llengua, sino molt especialment a establir una norma que ha d'influir en la societat.[...] Hem de recordar que en el seu diccionari la RAE definia al valencià com a llengua fins a l'edicio de 1970, en la que passava a considerar-lo com a una varietat del català. Este canvi arbitrari -mai explicat ni avalat per cap acort dels seus academics- es produi gracies a la maniobra “politica” del que fon el seu secretari, Julio Casares. (Recomanem ad este respecte la llectura de La Real Academia Espanyola front a la Llengua Valenciana, del Colectiu Valldaura. Ed. Lo Rat Penat. Burriana, 1992).[...] Pero es que ni per a quedar be han acceptat ni la mes aseptica -en el sentit de que no se'ls pot atribuir cap carrega ideologica- de les propostes de la RACV. Es dificil entendre, per posar nomes alguns eixemples, que no s'accepte incorporar els termens foguera, gayata o tomatina quan -com diu l'informe de la RACV- figura la paraula falla des de fa molt, o que es neguen a substituir -com demanava la RACV- totes les voltes que apareix en alguna definicio el terme Levante per la denominacio oficial de Comunidad Valenciana, o, per ultim, que no s'accepten unes llaugeres modificacions en les definicions de paella, fideuá o zaragüelles per a que s'ajusten mes a la realitat.[...] No volem perdre massa temps recordant la falaç actuacio del govern valencià en este cas, que prometé elaborar un informe per a demanar a la RAE la modificacio del terme valenciano i al final no ho feu. ¿Ad algu li estranya ya, ad estes altures, este comportament arbitrari i gens honorable, revelador d'un absolut despreci cap als valenciaparlants? Volem destacar en canvi el fet de que la RAE haja ningunejat a la RACV d'una manera tan escandalosa.[...] En realitat la RACV, per lo manco la seua Seccio de Llengua i Lliteratura, des de que se creà la AVL està pendent d'un fil.[...] La proyectada destruccio del Poble Valencià -de la que la desaparicio de la llengua valenciana nomes es un primer i necessari pas- continúa la seua marcha implacable, tant en l'ambit estrictament valencià com, ya ho veem, en l'ambit espanyol, i inclus en l'internacional. Nomes la dignitat, la fortalea i el compromis de tots i cada u dels valencians conscients i orgullosos de ser-ho podran revertir esta perniciosa situacio.
'Joc d'academies'. Extracte de l'editorial de la Revista Rogle (nº 93, juny 2014) editada pel Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

  1. ↑ Nom en el que apareix en els seus Estatuts; cf. Estatuts de la RAE. Atres noms en els que es coneix a la institució, com a «Real Acadèmia de la Llengua», «Real Acadèmia de la Llengua Espanyola» o «Real Acadèmia Espanyola de la Llengua» no són adequats («Diccionario de la lengua española, claves de redacción.» Fundéu.
  2. ↑ Notícias.jurídicas.com

Bibliografia[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Real_Acadèmia_Espanyola&oldid=367282»