Joan Esteve

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

Joan Esteve (sigle XV). Notari i escritor valencià. També fon curial en l'escrivania real de Nàpols.

Joan Esteve és conegut per ser l'autor del Liber Elegantiarum, el primer diccionari d'una llengua romanç (escrit en l'any 1472 i imprés el 3 d'octubre de 1489 en la ciutat italiana de Venècia per Paganino de Paganinis), Joannis Stephani, nom en que firma en el colofó de la seua obra. El Liber Elegantiarum és el primer diccionari d'una llengua romanç, la llengua valenciana.

El Liber Elegantiarum, constituïx u dels fruits més originals i grans del nou humanisme filològic del sigle XV en les terres valencianes. Es tracta d'un repertori de paraules i frases en valencià i llatí d'extensió considerable, que combina al mateix temps una tècnica complexa i heterogènea en una gran diversitat de fonts, tant clàssiques com, sobre tot, migevals i renaixentistes.

El fet de que siga un autor valencià qui escriví sobre estes influències, per als regnes hispànics i per a tot lo món, i que ho fera des d'Itàlia, confirma el paper d'eix cultural que el Regne de Valéncia tingué en el sigle XV (i principis del XVI), el sigle d'Or de les lletres valencianes.

En el Liber Elegantiarum, al principi del seu colofó, se pot llegir textualment:

"... Explicit liber elegantiarum Johannis Stephani viri eruditissimi civis Valentiani regie auctoritate notarii publici: latina et valentiana lingua: exactissima diligentia emendatus..."

El primer diccionari d'una llengua romanç, el diccionari de la llengua valenciana, per a que els hòmens de l'época pogueren beure de les fonts valencianes ya que en tota Europa es coneixia la llengua valenciana que en eixe moment era una llengua molt culta i la que utilisaven els erudits de molts llocs del món. Esta obra és molt representativa de l'humanisme valencià.

Cites[editar | editar còdic]

En realitat es un llibre compost per a expressar-se elegantment en llati, pero, com l'autor partix de paraules i expressions acomodades al parlar quotidia (ad quotidianum sermonem nostrum accomodatas) en la materna llengua (per maternam linguam) i seguix en elles per orde alfabetic, podem dir que es, en alguna manera, un primer diccionari.

El llibre fon impres en Venecia l'any 1489. En canvi, la cartaproemi de l'autor al mege Ferrer Torrella està datada en 1472, lo qual indica que el manuscrit estava ya acabat a principis d´eixe mateix any en Valencia (giner de 1472).

El comencament del breu colofo en llati, traduit a la lletra, diu: 'Acaba el llibre de les elegancies de Joan Esteve home eruditissim ciutada valencià per real autoritat notari public, en llatina i valenciana llengua ab exactissima diligencia esmenat. [... Explicit liber elegantiarum Johannis Stephani viri eruditissimi civis Valentiani regie auctoritate notarii publici: latina et valentiana lingua: exactissima diligentia emendatus...]

Ningu sap d'este Johannis Stephanus, o Joan Esteve, més d'allo que posa el colofo i de lo que ell mateix diu en sa carta-proemi. En resum, un erudit notari valencià que publica una especie de diccionari en llengua llatina i valenciana alla per les darreries del nostre sigle d'or.
'Ensenyar al qui no sap', per Joan Costa (Las Provincias, 19.7.1988)
L'obra d'Amiguet, igual com la d'Esteve, va tindre gran importància entre els estudiants d'aquell temps, que normalment no coneixien més llengua que la valenciana i que, per a poder accedir als Estudis Generals, havien de tindre un cert domini sobre la llengua llatina.
Revista Renou (nº 76, juliol 2013). Editada per l'Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló

Vore també[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]