Revista Renou
La revista Renou és una publicació editada per l'associació castellonenca Cardona i Vives d'una periodicidad quatrimestral. Dita revista informa als seus associats de les activitats de l'Associació i ademés inclou colaboracions d'atres colectius o personages que versen sobre el món cultural valencià.
La Cardona Vives manté la flama del valencianisme en el nort del Regne de Valéncia donant informació de tot allò que tinga interés tant d'actualitat, història, entrevistes a personages, tradicions, fets i costums, etc...
La revista Renou inclou també resenyes d'ortografia de la llengua valenciana a través del filòlec castellonenc, natural d'Artana, En Josep Mª Guinot, fundador i ànima de la Cardona Vives.
També s'inclouen passatemps, chistes, cuina tradicional valenciana i vins de la terra.
La revista Renou porta més de 80 números editats. El seu Depòsit Llegal és CS-1-1987.
Cites[editar | editar còdic]
Per moltes vegades que es repetixca una afirmacio, o per molts autors que la diguen, no per aixo es veritat indiscutible; s'ha de demostrar. Aixina passa en l'afirmacio de l'unitat de la llengua valenciana i catalana.
Lo que diuen de “llengua valenciana normalitzada”, no es mes que una aproximacio al catala, llevant-li al valencià les seues peculiaritats morfologiques i sintactiques i canviant-li el vocabulari i l'ortografia.
¿Per que prescindir de l'articul neutre LO tan valencià, o de la preposicio A, davant de complements directes, o de la preposicio PER A? No se deu dir “el millor per mi”, sino ‘LO millor PER A mi’. Ni se deu dir “Jo estime mon pare”, sino ‘Yo vullc A mon pare’.
El nom de LLENGUA VALENCIANA, usat practicament per tots els nostres classics, vol fer-se desapareixer baix el pretext de l'unitat llingüistica, a major gloria del catala.
El valencià es una llengua independent que no necessita de ninguna atra per a expressar-se en tots els nivells. El valencià es una llengua neollatina i independent, digna de posseir una codificacio llingüistica propia: Ortografia, Gramatica i Diccionari.
L'extermini d'una cultura, d'una llengua i d'un poble, son una mateixa i unica cosa.