Revista Renou

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Portada d'un eixemplar de la revista Renou

La revista Renou és una publicació editada per l'associació castellonenca Cardona i Vives d'una periodicidad quatrimestral. Dita revista informa als seus associats de les activitats de l'Associació i ademés inclou colaboracions d'atres colectius o personages que versen sobre el món cultural valencià.

La Cardona Vives manté la flama del valencianisme en el nort del Regne de Valéncia donant informació de tot allò que tinga interés tant d'actualitat, història, entrevistes a personages, tradicions, fets i costums, etc...

La revista Renou inclou també resenyes d'ortografia de la llengua valenciana a través del filòlec castellonenc, natural d'Artana, En Josep Mª Guinot, fundador i ànima de la Cardona Vives.

També s'inclouen passatemps, chistes, cuina tradicional valenciana i vins de la terra.

La revista Renou porta més de 80 números editats. El seu Depòsit Llegal és CS-1-1987.

Cites[editar | editar còdic]

Es fals que totes les universitats del mon sostinguen que el valencià i el catala son la mateixa llengua. Son molt poquetes. Que contades universitats defenguen l'unitat del valencià i el catala, es degut a que, en elles, hi ha professors al servici de Catalunya.

Per moltes vegades que es repetixca una afirmacio, o per molts autors que la diguen, no per aixo es veritat indiscutible; s'ha de demostrar. Aixina passa en l'afirmacio de l'unitat de la llengua valenciana i catalana.

Lo que diuen de “llengua valenciana normalitzada”, no es mes que una aproximacio al catala, llevant-li al valencià les seues peculiaritats morfologiques i sintactiques i canviant-li el vocabulari i l'ortografia.

¿Per que prescindir de l'articul neutre LO tan valencià, o de la preposicio A, davant de complements directes, o de la preposicio PER A? No se deu dir “el millor per mi”, sino ‘LO millor PER A mi’. Ni se deu dir “Jo estime mon pare”, sino ‘Yo vullc A mon pare’.

El nom de LLENGUA VALENCIANA, usat practicament per tots els nostres classics, vol fer-se desapareixer baix el pretext de l'unitat llingüistica, a major gloria del catala.

El valencià es una llengua independent que no necessita de ninguna atra per a expressar-se en tots els nivells. El valencià es una llengua neollatina i independent, digna de posseir una codificacio llingüistica propia: Ortografia, Gramatica i Diccionari.

L'extermini d'una cultura, d'una llengua i d'un poble, son una mateixa i unica cosa.
(Revista Renou, nº 42, de febrer 2002). Editada per l'Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló
Els idiomes parlats en el Regne de Valéncia no provenen de la Reconquista. La Reconquista del Regne de Valéncia fon un fenòmen ràpit. Podria concretar-se l'ocupació en dos breus periodos històrics: des de 1233 a 1238, i de 1244 a 1245. Encara que es subdividixquen les terres conquistades en etapes, sempre resulta que, al sobrepondre el mapa de les conquistes de Jaume I, sobre la frontera llingüística entre el valencià i l'aragonés o castellà, no hi ha forma de que coincidixquen. Es pot afirmar sense possibilitat d'erro que els idiomes parlats en el Regne de Valéncia no són producte d'un fenòmen de Reconquista per part de Jaume I. I no hi ha ni un sol moment cronològic-històric en que puguen fer-se coincidir les fronteres reconquistades i la frontera llingüística.
(Revista Renou, nº 82, juliol 2015). Editada per l'Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló

Vore també[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]