Voro López

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Voro López i Verdejo
Vorolopez.jpg
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Filòlec, escritor i poeta.
Naiximent: 19 de setembre de 1963
Lloc de naiximent: Pinedo, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 23 de febrer de 2024
Lloc de defunció: Valéncia

Joan Salvador López i Verdejo, més conegut per Voro López i Verdejo o simplement Voro López (Pinedo, 19 de setembre de 1963 - † Valéncia, 23 de febrer de 2024) fon un filòlec, escritor i poeta valencià.

Biografia[editar | editar còdic]

Doctor en Filologia pel Departament de Teoria dels Llenguages de l'Universitat de Valéncia (Estudi General) i llicenciat per esta mateixa universitat en Filologia Valenciana i en Llengua Espanyola. Acadèmic de número de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, fon president de la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de Lo Rat Penat i secretari de l'Associació d'Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA).[1] És autor de vàries antologies poètiques i artículs filològics.[1] Ademés, és autor del Diccionari General de la Llengua Valenciana, l'únic diccionari normatiu per a l'valencià,[2] resultat d'onze anys de treball.[3] Fon també fins al seu decés, director de la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).

Voro López, també colaborà en la revista Lo Rat que edita l'entitat cultural valenciana Lo Rat Penat, en la secció "Parlem con cal", sobre el llenguage parlat de la llengua valenciana.

Obres[editar | editar còdic]

Diccionari General de la Llengua Valenciana
Portada del llibre

És autor de les següents obres:[4]

  • El parlar de l'Horta de Valéncia dins del dialecte apichat
  • La filosofía llingüística de Carles Salvador, Lluïs Revest i Josep Giner
  • Tractat de métrica valenciana
  • ¿Saps que--?
  • Normes ortografiques de la R.A.C.V.
  • Proposta d'un "standard" oral Valencià (1997)
  • Normes ortografiques de la R.A.C.V. o Normes del Puig (1998)
  • "For sale" i uns atres contes (1998)
  • Corcam (Alacant, 1998) Poesia. Editorial Aitana. ISBN: 978-8486156534
  • Diccionari General de la Llengua Valenciana (2010). Real Acadèmia de Cultura Valenciana. El diccionari ha segut realisat junt a moltes persones que han colaborat i han donat informació. ISBN: 978-8494588419
  • Cent anys de normativa valenciana (2011). Associació Cultural Lo Rat Penat. ISBN: 978-84-15102-05-2
  • Sense pèls en la llengua. El llibre roig de la Llengua Valenciana (2017) L'Oronella - Foment de les Lletres Valencianes. ISBN: 978-8494588471. Guanyador del premi d'Ensaig "Josep Maria Bayarri" del Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia de Lo Rat Penat.

Premis, guardons i reconeiximents[editar | editar còdic]

Cites[editar | editar còdic]

Pero per a que el valencià siga reconegut com una llengua d'Europa, i dic reconegut perque la realitat imperant i diaria demostra que ho és, és precís que ací en Valéncia els valencians fem que siga una llengua d'us normal, una llengua viva i treballem per a que, a pesar d'alguns intents, no perga la seua identitat, la seua valencianitat, les seues característiques llingüístiques propies.
Joan Salvador López i Verdejo, comentari personal, citat en la publicació 'Cristians valencians baix l'Islam: De l'any 1000 a la conquista' per Leopoldo Penyarroja Torrejón (Lo Rat Penat, Valéncia, 1995)
La llengua valenciana ha patit una marginació històrica que encara hui se sent; la seua situació front ad atres llengües que en ella conviuen es secundària i marginal; la seua supervivència està amenaçada i se qüestiona la seua identitat com a llengua independent.
Llengua Valenciana i Societat (2016), per Voro López
L'orige de la Acadèmia Valenciana de la Llengua està en les eleccions generals de 1996; Aznar necessitava a Convergència i Unió per a ser president, Pujol posà com a condició acabar en el «secessionisme» llingüístic valencià, creant una acadèmia valenciana de la llengua catalana que diguera que el valencià era català i assumira la normativa ortogràfica i gramatical del Institut d'Estudis Catalans, Aznar encomanà a Zaplana que aixina fora, Zaplana creà la AVL i junt en el PSPV nomenaren una majoria d'acadèmics que feren realitat els desijos de Pujol. La nova AVL adoptà, sense debat, la normativa catalana i definí el valencià com a «varietat d'esta llengua (el català) parlada a la Comunitat Valenciana», contradient l'Estatut que diu que és un idioma, publicà un diccionari en totes les formes catalanes i la majoria de les valencianes i una gramàtica idèntica a la catalana que arreplega, a peu de pàgina o en segon lloc, les formes valencianes que considera en molts casos dialectals i pròpies de registres informals. L'objectiu de Pujol està complit.
¿Per a qué servix la AVL? per Voro López. Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (Las Provincias, 31.10.2019

Referències[editar | editar còdic]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Voro López i Verdejo». Real Academia de Cultura Valenciana (RACV)
  2. ↑
  3. ↑ L. Garcés (2015). «Las 76.000 palabras de la lengua valenciana». Las Provincias
  4. ↑ «López, Voro». Biblioteca Nacional de España
  5. ↑ «Voro López de la RACV y el Grup Cultural Ilicità, Premis Senyera 2017 de PLV». El periódico de aquí

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Pérez, Moisés «El blau destenyit de la RACV». Revista El Temps (14-08-2017).

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Voro_López&oldid=369049»