Raïm
El raïm és una fruita obtinguda de la cep. Els raïms, els grans de raïm, venen en arracades i són chicotets i dolços. Es mengen fresques o s'utilisen per a produir el most, el vi i atres begudes derivades del vi i el vinagre.
Creixen agrupades en arracades de entre 6 i 300 raims. Poden ser de color negre, morat, groc, dorat, púrpura, rosat, marró, ataronjades o blanques, encara que estes últimes són realment de color vert i evolutivament procedixen de les raims roges en la mutació de dos gens que fa que no desenrollen antocians, sent estos els que donen la pigmentació.
Com a fruita seca se li diu pansa.
Classificació i tipos de raïms[editar | editar còdic]
Els raïms cultivats de manera comercial es poden classificar com a raïms de taula o raïms de vi, esta classificació segons el seu método de consum previst: Per a menjar crues (raïms de taula) o per a l'elaboració de vins (raïms de vi). Encara que abdós tipos de raïms pertanyen a la mateixa espècie, presenten diferències significatives(produïdes per mig de cultius selectius). Els cultius de raïm de taula tendixen a donar fruts grans, sense llavors i en una pell relativament prima. Per un atre costat els raïms de vi són més chicotets, en llavors i pells molt més grosses(una característica apetida en la vinificació, ya que gran part de l'aroma en el vi prové de la pell). Els raïms de vi també tendixen a ser més dolços: Es cullen en el moment en que el seu suc té un aproximat de 24 % de pes en sucre. En comparació als raïms de taula que generalment tenen solament un 15 % de pes en sucre.
Usos, propietats, contingut i formes de consum[editar | editar còdic]
Apetida per les seues propietat benèfiques per a la salut, per ser una font d'energia, pel seu gran contingut de vitamines (especialment, vitamines del grup B), per tindre un alt percentage en aigua (oscila entre el 70 i el 80 %) i per les seues propietats antioxidants, el raïm, part fonamental en la dieta mediterrànea, és una fruta usada mundialment per a consumir en diferents presentacions. També es pot usar per a preparacions medicinals com a olis externs, emplastos i cremes.
Segons un nou estudi de l'Universitat d'Alabama, com els raïms són riques en polifenols, el seu consum pot aumentar la protecció natural del nostre cos i la nostra pell front als rajos ultravioleta del Sol.
Ademés del seu consum com a fruta fresca (raïms de taula), els raïms s'usen gastronómicament en diferents plats i preparacions, des de darreries, tentempiés i batuts, el raïm s'usa en multitut de receptes.
Referències[editar | editar còdic]
- Cultiu de raïm
- Orige i varietarts de raïm
- Origen, historia y evolución del cultivo de la vid
- «Preparaciones y aplicaciones». Secretos para contar. Panamericana Formas e impresos. 2014. p. 144-145. ISBN 978-958-57007-6-5
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Johnson, Hugh (2004). «58». En Mitchell Beazly, ed. "The Story of Wine" (en anglés)
- Vega G., Juan Luis.; Mora González, Gloria María.; Bojanini, Johana.; Mejia Correa, Lina.; Abad Londoño, María Isabel.; Escobar R., Vanessa. (2014). Los secretos de las plantas : 50 plantas medicinales en su huerta.. Fundacion Secretos para Contar. ISBN 978-958-57007-6-5. OCLC 1120997289
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Raïm.
Wikispecies té un artícul sobre Raïm.
«Raïm». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).