Anar al contingut

Fenotip

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Els individus de l'espècie de moluscs Donax variabilis mostren una extraordinària diversitat fenotípica, tant en el color com en el patró de les seues closques.

En biologia i específicament en genètica, es denomina fenotip a la expressió del genotip en funció d'un determinat ambient.[1] Les traces fenotípicos conten en traces tant físics com conductuals. És important destacar que el fenotip no pot definir-se exclusivament com la "manifestació visible" del genotip, puix a voltes les característiques que s'estudien no són visibles en l'individu, com és el cas de la presència d'una enzima. Un fenotip és qualsevol característica o traça observable d'un organisme,[2] com la seua morfologia, desenroll, propietats bioquímiques, fisiologia i comportament. La diferència entre genotip i fenotip és que el genotip es pot distinguir observant el ADN, i el fenotip pot conéixer-se per mig de l'observació de l'apariència externa d'un organisme. Richard Dawkins en el seu llibre El fenotip estés (1982) ha generalisat l'idea del fenotip per a incloure característiques heretables externes al cos de l'organisme, com poden ser els nius de les aus o inclús el comportament patològic que un paràsit induïx en el seu amfitrió.

Etimologia

Procedix del grec phainein, «aparéixer», i typhos, «chafada».[3] La qual cosa significa les manifestacions aparents del patrimoni hereditari de l'individu més o menys modificat pel mig ambient. En un atre temps, per oposició al genotip, es definia com el conjunt dels caràcters no hereditaris impresos a l'individu pel mig ambient. Actualment es designa este conjunt pel terme peristasis, amprant la paraula fenotip únicament en el sentit abans mencionat.

Especificacions

El fenotip està determinat fonamentalment pel genotip, o per l'identitat dels als, els quals, individualment, carreguen una o més posicions en els cromosomas. Alguns fenotips estan determinats per múltiples gens, i ademés influïts per factors del mig. D'esta manera, l'identitat d'un, o d'uns pocs als coneguts, no sempre permet una predicció del fenotip. En este sentit, l'interacció entre el genotip i el fenotip ha segut descrita usant la simple equació que s'expon a continuació:

Fenotip = Genotip + Mig ambient[4]
Diagrama del fenotip com a resultat del genotip més els factors ambientals, en un sifaka.

En conclusió, el fenotip és qualsevol característica detectable d'un organisme (estructural, bioquímic, fisiològic o conductual) determinat per una interacció entre la seua genotip i el seu mig). El conjunt de la variabilitat fenotípica rep el nom de polifasia o polifenisme.

Eixemple

Artícul principal → [[{{{1}}}]].


Determinació del caràcter color d'ulls; genotip, dalt, i fenotip, avall.

Supongam que hi ha un sol gen involucrat en la codificació del pigment que fa al iris de l'ull humà. Pensem en dos als o varietats de dit gen: un per a pigment color pardo i un atre per a pigment blau. Se sap que de produir-se abdós, l'expressió del pigment pardo (N) resulta dominant respecte al blau (n), cridat recesivo. Recordem també que el homo sapiens és una espècie diploide; és dir, cada pare aporta un joc complet de gens de manera que l'individu posseïx dos jocs. Aixina, mentres que per a un individu d'ulls blaus sabem que seran iguals fenotip i genotip (color blau de l'iris, als n i n), en un individu en ulls obscurs esta correspondència fenotip-genotip pot existir (als N i N) o no (als N i n), manifestant-se llavors el fenotip en el caràcter genotípico dominant (N). Ya que els fenotips són molt més fàcils d'observar que els genotips, la genètica clàssica usa els fenotips per a determinar les funcions dels gens. Experiments de reproducció poden provar estes interferències. D'esta forma, estudis genètics primerencs són capaços de rastrejar els patrons hereditaris sense fer us de la biologia molecular.

Vore també

Referències

Enllaços externs

Erro al crear miniatura: Fenotip en el Viccionari. Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..