Anar al contingut

Gens Hox

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Els gens Hox són un grup de gens selectores homeóticos, que a la seua volta conformen un subconjunt de la família de gens homeobox i són un dels conjunts de gens més implicats en el desenroll embrionari. Els gens Hox actuen en el control mestre del desenroll de l'eix anteroposterior de varis organismes multicelulares, que inclouen gran varietat de taxas animals i a la majoria dels tunicados i, encara que existixen atres gens semblats en plantes, no s'ha demostrat homologia. Els factors de transcripció expressats pel conjunt de gens Hox, s'encarreguen de la regulació de la morfogénesis i diferenciació celular durant el desenroll embrionari primerenc i, encara que el patró d'expressió comporta ajusts complexos conforme el desenroll va progressant, en cada cèlula el complex Hox actua com un sagell o marca de registre permanent de la posició anteroposterior que ocupa la cèlula en l'embrió. D'esta forma, les cèlules de cada regió o segment estan equipades en un valor posicional a lo llarc de l'eix anteroposterior del cos[1]

Característiques

Figura 1. Estructura d'una proteïna en homeodominio
Figura 2. Posició dels gens Hox a lo llarc del cromosoma i la corresponent zona del cos de Drosophila melanogaster en a on s'expressen.
Figura 3. Expressió dels gens HOX a lo llarc de l'eix anteroposterior en rates.


Tots els gens Hox les funcions dels quals són conegudes, codifiquen per a un gran número de factors transcripcionales que contenen un domini (d'aproximadament 60 aminoàcits) d'unió al ADN molt conservat, denominat homeodominio (les proteïnes que contenen estos dominis es coneixen com homeoproteínas) (Figura 1). El segment corresponent de la seqüència de el ADN es denomina homeobox (d'aproximadament 180 pb), del com, per abreviatura, sorgix el nom de complex Hox.[1] La majoria dels gens Hox estan conformats per dos exones i, en el exón 2 és en a on habitualment es localisa la seqüència homeobox.[2] Una atra de les característiques principals dels gens Hox és que alguna alteració en la seua expressió produïx mutacions homeóticas, és dir, mutacions que transformen parts del cos en estructures típiques d'atres posicions.[1] Una atra característica distintiva d'este complex de gens és el seu patró d'expressió seqüencial. Este patró d'expressió és extremadament regular. La seqüència en la que estan ordenats els gens en el (els) cromosoma(s), correspon casi exactament a l'orde en el que s'expressen a lo llarc de l'eix anteroposterior del cos (Figura 2). Açò sugerix que els gens s'activen en série per algun procés que és gradual (en duració o intensitat) a lo llarc de l'eix del cos, i l'acció del qual s'estén gradualment a lo llarc dels cromosomes. Generalment, domina l'expressió del gen situat més “posteriorment”, que inhibix l'expressió dels gens “anteriors” activats prèviament.[1][2][3] Aixina mateix, este patró d'expressió seqüencial, és producte de l'agrupació ordenada dels gens Hox a lo llarc del cromosoma, la qual cosa, és una atra característica distintiva d'este complex de gens, ya que existix una cantitat considerable de gens que presenten homeobox, pero que, no obstant, no es troben agrupats com els gens del complex Hox, sino que es troben dispersos per tot el genoma. Encara que cal senyalar, que alguns d'estos gens eixercixen efectes similars als produïts per alguns dels gens del complex Hox.

En el cas de vertebrats i en molts atres organismes (com Drosophila melanogaster, l'organisme a on originàriament es varen identificar estos gens), el desenroll de l'eix anteroposterior comporta l'expressió de complexos (o clusters) de gens homeóticos (quatre en rata, Hox a, b, c i d), determinants per a l'especificació de la identitat posicional (l'identitat dels distints segments o òrguens del cos) a lo llarc de l'eix. A modo d'eixemple, els patrons d'expressió de determinats gens Hox en vertebrats establix el tipo de vèrtebra formada, en característiques anatòmiques ben definides segons la seua localisació en l'eix anteroposterior (Figura 3).

Descobriment

Figura 4. Mutante Antennapedia de Drosophila melanogaster


El homeodominio és un motiu d'unió al ADN, el nom d'este motiu deriva d'un terme anterior, l'homeosis, dit terme va ser falcat en 1894 per William Bateson per a referir-se a les variacions naturals a on certes parts del cos mostren característiques d'atres regions.[4] Temps despuix, este terme és recuperat per Calvin Bridges per a referir-se a les mutacions homeóticas, en les que l'identitat d'una part de l'organisme és convertida en una atra. Estes anomalies varen ser descobertes per Bridges (1923) en mutantes espontàneus de la mosca de la fruta Drosophila melanogaster, en les que va trobar que posseïen segments del cos duplicats, com dos parells d'ales en lloc d'un. Este fenotip va ser batejat com bithorax.[5] Prop de 55 anys despuix, Edward Lewis va aïllar i va caracterisar el gen responsable del fenotip bithorax, assignant-li el mateix nom.[6] Poc temps despuix, es varen trobar atres mutacions homeóticas associades als gens Hox, per eixemple, en el mutante antennapedia en el lloc a on deurien trobar-se les antenes sorgixen un parell de pates perfectament desenrollades (Figura 4), despuix es va demostrar que està mutació també estava relacionada en un gen del complex Hox. A partir d'estos descobriments, s'han conseguit aïllar i identificar moltes més proteïnes en homeodominios, no obstant, és important senyalar que no totes elles es troben relacionades en mutacions homeóticas.[7]

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Alberts, B., Johnson, A., Lewis, J., Raff, M., Roberts, K. & Walter, P. (2002) Molecular biology of the cell, 4th ed. Garland Science, New York.
  2. ↑ 2,0 2,1 Liang, D., Wu, R., Geng, J., Wang, C. & Zhang,P. (2011) general scenario of Hox gene inventory variation among major sarcopterygian lineages. BMC Evolutionary Biology 11:25.
  3. ↑ Hughes, C. and Kaufman, T. (2002) gens and the evolution of the arthropod body pla. EVOLUTION & DEVELOPMENT 4 (6):456-499.
  4. ↑ Bateson, W. (1894) for the study of variation, treated with especial regard to discontinuity in the origin of species. Macmillan and Co. pag 85
  5. ↑ Bridges, C. and Morgan, T. (1923) third-chromosome group of mutant characters of Drosophila melanogaster. Carnegie Institution of Washington 327: 137-139.
  6. ↑ Lewis, E. B. (1978) A gene complex controlling segmentation in Drosophila. Nature 276: 565-570.
  7. ↑ Hernández, O., Marrero, A. & Rodríguez, J. (2006) ¿Qué són els gens Hox? La seua importància en la malaltia vascular i renal. NEFROLOGÍA 26(2):195-205.

Bibliografia

  • Morgan Allman, John (2003). Duplicació genètica i desenroll cerebral (pp 53-72), El cervell en evolució. Ariel: Barcelona.