Tàxon
En biologia, un tàxon o taxon (del grec τάξις, transliterado com táxis, 'ordenament')[1] és un grup d'organismes emparentats,[2] que en una classificació donada han segut agrupats, assignant-li al grup un nom en llatí, una descripció si és una espècie, i un tipo. Cada descripció formal d'un tàxon és associada al nom de l'autor o autors que la realisen, els quals es fan figurar darrere del nom. En llatí el plural de tàxon és taxa, i és com sol usar-se en anglés, pero en espanyol el plural adequat és «tàxons» o «táxones».[3][4] La disciplina que definix als tàxons es diu taxonomia, la ciència que tracta els principis, métodos i fins de classificació.[5]
- Per a la revista, vore Taxon (revista)
La finalitat de classificar els organismes en tàxons formalment definits en lloc de grups informals, és la de proveir grups la circumscripció dels quals (açò és, de quins organismes estan composts) siga estricta i la denominació de la qual tinga valor universal, independentment de la llengua utilisada per a la comunicació. Note's que els tàxons existixen dins d'una classificació donada, subjecta a canvis i sobre la que poden presentar-se discrepàncies; lo que obliga, respecte a certes denominacions problemàtiques, a especificar en el sentit de quin autor s'està usant el nom.
Tàxon i categoria taxonòmica
La definició ací donada correspon a la definició de tàxon de l'escola cladista i l'evolucionista, al que se li va assignar un "nom" segons les regles escrites en els Còdics Internacionals de Nomenclatura. Cada escola de classificació agrupa als organismes de forma diferent, en l'escola fenética els tàxons no són grups de parentenesco sino d'organismes en traces similars. En l'escola cladista solament són tàxons els grups monofiléticos (que agrupen un ancestro més tots els seus descendents), en l'escola evolucionista també poden ser tàxons els grups parafiléticos. Es pot dir que en general, un tàxon és un grup d'organismes associat a un conjunt d'atributs que determinen la pertinença d'eixos organismes a eixe grup. En l'escola cladista, el conjunt d'atributs són els caràcters heretats del seu antecessor comú. En el sistema linneano de classificació, cada tàxon té associada ademés una categoria taxonòmica, que ho ubicaria jerárquicamente en un sistema de classificació. Els Còdics Internacionals de Nomenclatura proveïxen regles en l'objectiu de que els tàxons tinguen un i solament un «nom correcte», el nom que deuria ser utilisat per a referir-se al tàxon. Per a això l'autor deu publicar el nom del tàxon en una revista científica, que deu estar en llatí, associat a una categoria taxonòmica, un "tipo", i una descripció si és una espècie. El primer nom publicat en regla és el "nom correcte" del tàxon. El nom s'aplica a un tàxon que tinga en la seua circumscripció al tipo. En els Còdics, el tàxon es definix per la seua circumscripció, la seua posició (les seues relacions en atres tàxons en un sistema de classificació), i la seua categoria taxonòmica. Per a classificar els organismes, la taxonomia utilisa des de Carlos Linneo un sistema jeràrquic. En este esquema organisatiu, cada grup d'organismes en particular és un tàxon, i el nivell jeràrquic en el que li'l situa és la seua categoria. Análogamente, en geografia política: país, província i municipi serien categories, mentres que Canadà, Ontario i Toronto serien els tàxons. De la mateixa manera: família, gènero i espècie són categories taxonòmicas, mentres que Rosaceae, Rosa i Rosa canina són eixemple de tàxons d'eixes categories.
En relació en el tàxon espècie, Ernst Mayr (1996) fa distinció entre "el tàxon" i "la categoria taxonòmica":
La següent és una llista general (ordenada de lo general a particular) de categories taxonòmicas a les que s'associen els diversos tàxons:
Cal notar, que l'associació d'un tàxon a un ranc determinat (categoria), és alguna cosa relatiu i restringit a l'esquema particular usat (sistema). Tant és aixina, que és provable que un tàxon ocupe categories diferents segons els sistemes de classificació (organisats per diferents autors, criteris, etc.); generalment, això ocorre en l'àmbit de les categories més abarcatives (família, orde, classe, etc.).
L'ontologia dels tàxons
L'estatus ontològic dels tàxons és un dels assunts més discutits en filosofia de la biologia. Principalment existixen dos corrents:
- El nominalisme, que nega l'existència real dels tàxons en la naturalea, arguyendo que no són més que construccions mentals del taxónomo. Des d'esta perspectiva, els tàxons s'identifiquen en les categories taxonòmicas.
- L'esencialisme, que afirma la realitat dels tàxons, si be en funció del criteri de realitat que s'utilise, el terme esencialista comprén una varietat de posicions filosòfiques molt distintes:
- La metafísica preevolucionista identificava els tàxons en tipos ideals i eterns creats per la Divinitat. En la taxonomia linneana, els tàxons són considerats classes d'individus.
- La morfologia transcendental dels Naturphilosophen concebia els tàxons com a tipos derivats d'una série llimitada de plans estructurals.
- Gran part dels biòlecs evolutius ha tractat de trobar criteris que permeten caracterisar als tàxons com a entitats reals sense caure en el esencialisme fijista:
- Michael Ghiselin i David Lee Hull, a partir de la definició d'espècie de Simpson, conceben els tàxons com individus evolutius: els tàxons serien linajes que evolucionen separadament d'uns atres i que tenen una història i unes tendències evolutives pròpies.
Tipos de tàxons
Existixen dos tipos de tàxons:
- Natural: es justifica per les característiques i l'història evolutiva dels seus membres, de manera que pot dir-se que existix en la naturalea. La sistemàtica filogenético accepta com a tàxons naturals a cada espècie particular o a qualsevol grup monofilético d'organismes, entenent com tal solament als que formen un clado o branca de l'arbre de l'evolució. La majoria dels sistemàtics accepten també com a naturals a grups «caixó de sastre» (grups parafiléticos) que el seu antepassat comú encaixa dins del grup.
- Artificial: no existix en la naturalea, és dir, grups polifiléticos, l'antepassat comú de la qual no forma part del grup. Per eixemple, les algas o els protozous. Estos grups no tenen validea en la classificació, pero seguixen sent utilisats per a organisar certes categories d'informació científica per la seua tradició històrica.
Tàxons monotípicos
Es diu tàxon monotípico al que solament conté un membre de la categoria immediatament subordinada. Per eixemple, una família que solament conté un gènero, sense que importe quàntes espècies continga est.
Nomenclatura de tàxons
La nomenclatura establix una terminologia consensuada que permet saber, a partir del sufix d'un tàxon qualsevol, quin és la seua categoria taxonòmica i donar conte de la seua posició en la jerarquia sistemàtica. La següent taula mostra eixa nomenclatura:
| Categoria taxonòmica | Plantas | Algas | Fongos | Animals/Protozoos | Procariotas | Virus |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Domini | -viria | |||||
| Regne | -ati | -virae | ||||
| Divisió/Tall | -phyta | -mycota | -ota | -viricota | ||
| Subdivisió/Subfilo | -phytina | -mycotina | -viricotina | |||
| Classe | -opsida | -phyceae | -mycetes | -ia | -viricetes | |
| Subclasse | -idae | -phycidae | -mycetidae | -idae | -viricetidae | |
| Superorden | -anae | |||||
| Orde | -ales | -ales | -virals | |||
| Suborden | -ineae | -ineae | -virineae | |||
| Infraorden | -ària | |||||
| Superfamilia | -acea | -oidea | ||||
| Epifamilia | -oidae | |||||
| Família | -aceae | -idae | -aceae | -viridae | ||
| Subfamília | -oideae | -inae | -oideae | -virinae | ||
| Infrafamilia | -odd[6] | |||||
| Tribu | -eae | -ini | -eae | |||
| Subtribu | -inae | -ina | -inae | |||
| Infratribu | -ad | |||||
| Gènero | -us, -a, -um, -is, -vos, -ina, -ium, -ides, -ella, -ula, -aster, -coa, -ensis, -oides, -opsis… | |||||
| Espècie | Vàries terminacions | |||||
Per baix de la categoria de gènero, tots els noms de tàxons són cridats «combinacions». La majoria reben també una terminació llatina més o menys codificada en funció de la disciplina. Es distinguixen vàries categories de combinacions:
- Entre gènero i espècie (subgénero, secció, subsecció, série, subserie, etc.), les combinacions són infragenéricas i binomials.
- En la categoria d'espècie, les combinacions són específiques i binomials.
- Per baix de l'espècie, les combinacions són infraespecíficas i trinomials (subespècie, varietat, forma).
Vore també
Referències
- ↑ Liaño, J. M.(1983).rjb. csic. es/jardinbotanico/ficheros/documentos/pdf/anals/1983/Anales_40(2)_463_479.pdf «Taxon».40(2)
- ↑ «bio/faunaweb/amphibiaweb/Glosario/Definicion/50 Amfibis de l'Equador». bioweb. bio. Consultat el 2022-09-26.
- ↑ fundeu. es/consultas-T-taxon-1833. html Consulta: «tàxon»
- fundeu. es/consultas-T-taxon-1833. html Archivat el 22 de giner de 2013 archivat en Wayback Machine. Fundéu BBVA, consultat el 19 d'octubre de 2012
- ↑ Alonso Zarazafa, M. A. (2000). «Prefacio de l'edició espanyola», sam. mncn. csic. es/codigo.pdf Còdic Internacional de Nomenclatura Zoològica, 4.ª edició, Museu Nacional de Ciències Naturals, pp. XI-XIII.
- ↑ «rae. es/taxonomía taxonomia | Diccionari de la llengua espanyola» (en és). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2022-09-26.
- ↑ Per eixemple, les infrafamilias de Testudines Chelodd (Gaffney & Meylan 1988: 169) and Baenodd (ibid., 176).
Bibliografia
- Mayr, I. (1996) "What is a Species, and What is Not?", en Philosophy of Science, vol. 63: 262-277
Enllaços externs
Tàxon en el Viccionari.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Taxón» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.