Parafilètic
En filogènia, un grup és parafilètic quan inclou al ancestro comú dels seus membres, pero no a tots els descendents d'est. Un grup es constituïx com parafilètic quan a un clado (branca evolutiva) se li sostrauen un o més grups holofiléticos.
Les classificacions tradicionals estan carregades de grups parafilètics, com invertebrats, pteridofitas, reptils o póngidos. En cada u d'estos casos, el grup es definix per l'exclusió d'un grup menor dins d'un atre major; els invertebrats són els animals que no són vertebrats; les pteridofitas són les plantes vasculars que no són fanerògama; els reptils són tetrápodos de pell escamosa que no són aus o mamífers; els póngidos són els antropoides que no són homínits. Aixina, cada grup apareix definit negativament, per traces que li falten, en lloc de manera positiva, per les traces que compartixen els seus membres.
La llegitimitat de l'us de grups parafilètics en la classificació és molt discutida. Els qui ho defenen ho fan solament per a aquells casos en que resulta un grup de característiques primitives o ancestrals ben definides, les quals conformen un grau evolutiu. Els que s'oponen aleguen que solament els grups holofiléticos són llegítims en una classificació evolutiva. Baix un cert concepte els grups parafilètics són cridats monofilètics (grups convexos), de la mateixa manera que els holofiléticos.
En les classificacions, els grups parafilètics se solen indicar escrivint el nom del tàxon entre comillas o afegint (P) a continuació del nom del tàxon, per eixemple, "Radiolaria" o Protalveolata (P).[1] En algunes publicacions s'escriu un asterisc a continuació del nom del tàxon, per eixemple, Reptilia*.[2]
- ↑ Adl, S.M. et al. (2012). The revised classification of eukaryotes. Journal of Eukaryotic Microbiology, 59(5), 429-514
- ↑ Tudge, C. (2001). La varietat de la vida: història de totes les criatures de la Terra. Oxford University Press. ISBN 0-19-860426-2