Clado
Un clado (del grec κλάδος [klados], «branca») és com es denomina en la cladística a cada una de les ramificacions que s'obté despuix de fer un únic tall en el arbre filogenético. Escomença en un antepassat comú i consta de tots els seus descendents, que formen una única branca en el arbre de la vida.[1] L'antepassat comú pot ser un individu, una població, una espècie, no importa si extint o existent, i aixina fins a aplegar a un regne. També li'l nomena com un «grup monofilético».[1][2]
A la evolució li és concomitant la divergència, de manera que, donades dos espècies qualssevol, deriven d'un antepassat comú més o menys remot en el temps. Des de que s'aplica esta consideració, l'ideal de la classificació biològica és agrupar a les espècies pel seu grau de parentesc. Se'ls ubica més prop de les de l'antepassat comú més pròxim.
L'estudi del parentesc de les espècies en el temps (linajes), el anàlisis filogenético, es realisa ara per mig de métodos molt eficaços, com la comparació directa de seqüències d'ADN, ARN, proteïnes i atres fonts d'evidència genètica: ultraestructura, paleontologia, bioquímica. En els arbres filogenético es resumix lo que se sap de l'història evolutiva. Pero no és l'única definició de clado.
Història
[editar | editar còdic]En 1957 Julian Huxley, el biòlec anglés va inventar la paraula. Dupuis ha dit[1] «Quan va falcar el terme clado a partir del terme cladogénesis que va ser pres directament de Rensch, Huxley va intentar denotar unitats monofiléticas delimitables o, més precisament, unitats monofiléticas de qualsevol magnitut»[3] L'adjectiu cladístico es va derivar de clado, per a els qui «la rodalia de les relacions genealògiques en térmens de llínees filéticas poden ser cridades cladísticas..., les similituts per un ancestro comú, no a una convergència, poden ser cridades patrísticas»[4] i els dos térmens[4] referixen a afinitats filéticas. Cladística és una relació «pel ancestro comú més recent», i patrística, una per ancestro comuna sense més especificacions. Llavors igualen una relació cladística en una Hennigiana.
El terme cladista va ser introduït en 1965[3][4][5] i té dos significats diferents. Per a Mayr,[6] l'cladograma dels cladistas és el diagrama filético de l'escola Hennigiana. Per a Camin i Sokal,[7] el terme cladograma és usat «per a distinguir un dendrograma cladístico d'un fenético que podria ser cridat un fenograma». Conseqüentment, hi ha dos tipos d'cladograma: aquells que es basen en atributs[8] i aquells que es basen en objectes (és dir en construccions fenéticas).[9]
Etimologia
[editar | editar còdic]En certs llibres pot trobar-se definit com «una seqüència de ancestro i tots els seus descendents».[10] Els clados solament són construccions fetes sobre poblacions vivents, i el restant de la seqüència de ancestros i descendents no està representat en les senyes. De la mateixa forma,[11] flama clado Hennigiano al dendrograma (un arbre a on cada nodo representa l'agrupació de tots els nodos terminals conectats a ell, les relacions entre nodos conformen lo que es denomina la topología de l'arbre, i és una representació pictòrica d'un procés de agrupamiento jeràrquic, siga este aglomerativo —com el de la figura— o divisivo, en les fleches en sentit contrari)[12] format pel método de les apomorfías, i recorda: «Un no podria emfatisar lo suficientment fortament que un cladograma Hennigiano no és un arbre filogenético, els cladograma no tenen ancestros, només espècies vivents», i utilisa la definició de clado com a producte d'un grup monofilético, a on conjeture un ancestro comú: «La distinció entre una branca terminal de l'arbre evolutiu (un clado), per eixemple els regnes animal o fúngico, i un segment basal, ancestral, de l'arbre, com a protozoos i bactèries (cada u d'ells un grau d'organisació distintiu, no un clado), és important especialment quan es discutix l'extinció i l'orige dels grups».
Tant els cladograma Hennigianos com els obtinguts per atres métodos (fenogramas numèrics i sense apomorfías) prenen la topología del agrupamiento jeràrquic realisat en algun método (per lo que la seua topología coincidix en la d'un dendrograma), pero en convertir el agrupamiento jeràrquic (dibuixat com dendrograma) en una hipòtesis evolutiva, la topología es convertix en una hipòtesis de filogenia, i els seus nodos passen a interpretar-se d'una atra forma. El mateix Hennig,[13] podia interpretar els nodos i branques com ancestros, ya que la topología coincidix en la del dendrograma del que va eixir l'hipòtesis de filogenia.
Comparació entre clados i tàxons
[editar | editar còdic]La definició de tàxon seguida pels Còdics Internacionals de Nomenclatura, que reglamenten els noms científics aplicats a plantes, animals i bactèries, ho definix com "un grup de organismes en circumscripció, posició i ranc".
La circumscripció és la delimitació del conjunt, el criteri utilisat per a separar cada organisme del tàxon dels demés tàxons, segons els Còdics deu consistir en una descripció dels caràcters dels organismes del tàxon de manera que siga útil en l'identificació d'organismes nous: deu poder utilisar-se per a decidir si els organismes nous després de fer una descripció, pertanyen o no a eixe tàxon. És dir deu consistir en una descripció que idealment siga "diagnòstica". La posició taxonómica són els tàxons dins dels quals el tàxon està aglomerado, és dir els tàxons superiors als quals també pertany, i el ranc és el cridat "categoria taxonómica", de les quals per als Còdics hi ha 7 que per raons històriques són mandatàries: regne, tall o divisió, classe, orde, família, gènero, espècie (El Rei és un Tipo de molta Classe que Ordena per a la seua Família Gèneros de bona Espècie). El tàxon segons els Còdics no posseïx ancestros hipotètics, solament els organismes dins d'ell a partir dels quals es varen prendre les senyes per a la circumscripció, pero li'ls podria associar a un informalmente.
Un tàxon no necessàriament té que correspondre's en un clado, ya que hi ha investigadors en taxonomia que tenen raons per a propondre que hi ha grups parafiléticos que són grups més "naturals" que els monofiléticos que els comprenen, per #lo que generarien classificacions més útils i predictives (p.ej. Cavalier-Smith 2010).[11]
Vejau també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 (1984).Annual Review of Ecology and Systematics.15
- 1–24.ISSN 0066-4162.
- ↑ JS Huxley (1957) The three types of evolutionary process. Nature 180:454-455
- ↑ 3,0 3,1 Evolutionary processes and taxonomy with special references to grades. Uppsala Univ. Arsskr. 1958 (6):21-38.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 AJ Cain i GA Harrison. 1960. Phyletic weighting. Proc. Zool. Soc. London 135:1-31.
- ↑ I Mayr (1965) Classification and phylogeny. Am. Zool. 5:165-74.
- ↑ I Mayr (1965) Numerical phenetics and taxonomic theory. Syst. Zool. 14:73-97.
- ↑ JH Camin i RR Sokal (1965) A method for deducing branching sequences in phylogeny. Evolution 19:311-326.
- ↑ WW Moss (1983) Report on NAT Advanced Study Institute on Numerical Taxonomy. Syst. Zool. 32:76-83.
- ↑ A phylogenetic analysis of the Caminalcules. I-IV. Syst. Zool. 32:159-184; 185-201; 248-58; 259-75.
- ↑ Judd, W. S.; Campbell, C. S. Kellogg, I. A. Stevens, P.F. Donoghue, M. J. (2007). Plant systematics: a phylogenetic approach, Third Edition (Sinauer Axxoc edition). USA. ISBN 0-87893-403-0.
- ↑ 11,0 11,1 Cavalier-Smith, T. 2010. Deep phylogeny, ancestral groups and the four ages of life. Phil. Tans. R. Soc B. 365, 111-132. (contingut lliure baix Creative Commons Attribution License) http://rstb.royalsocietypublishing.org/content/365/1537/111.full
- ↑ Definició de dendrograma en llibres de matemàtica com per eixemple en Everitt et al. 2011: Brian S. Everitt, Sabine Landau, Morven Leese, Daniel Stahl. 2011. Dendrograms and other tree representations. Cluster analysis. Wiley
- ↑ en la p.98 s'observa un dendrograma, i en la p.113 un cladograma en nodos marcats com ancestros: Hennig W. 1965. Phylogenetic Systematics. Ann. Rev. Entomol.