Hominina

Hominina

Els homininos (Hominina) són una subtribu de primats homínits caracterisats per la postura empinada i la locomoció bípeda. Anteriorment eren considerats com una família (Hominidae), i hui com una subtribu (Hominina), de la que actualment solament sobreviu Homo sapiens. Si s'accepta a Orrorin tugenensis i a Sahelanthropus tchadensis com homininos, els homininos podrien remontar-se a uns sis millons d'anys, i seria fa entre sis i sèt millons d'anys quan va tindre que haver existit un ancestro comú entre el chimpansé i el ser humà.

Característiques

Es tracta de primats adaptats a la vida terrestre, a caminar empinats en postura bípeda, en el cràneu també verticalizado. Els peus no són prensils a diferència del restant dels primats, puix el primer dit és més robust i queda alineat en els quatre restants. Les mans tenen un polze desenrollat i són més aptes per a manipular objectes.

Història paleontològica

Els fòssils d'homininos més antics s'han trobat fonamentalment en l'est del continent africà, en jaciments situats a lo llarc del Gran Valle del Rift, una enorme fractura de la corfa terrestre que s'estén des de Moçambic al mar Morta. La formació d'esta gran fractura va ser acompanyada d'una série de processos volcànics que varen donar lloc a capes de roques volcàniques (cendres i colades piroclásticas) que hui es poden datar en prou precisió gràcies a métodos de datació com el potassi-argón i el paleomagnetisme. Els chimpansés són els homínits més semblats a nosatres i compartim en ells el 98 % del material genètic^{cita requerida}. Segons la biologia molecular la llínea evolutiva dels homininos es va separar dels chimpansés fa uns sis o sèt millons d'anys. Esta data es va obtindre a partir dels denominats «rellonges moleculars», el fonament dels quals consistix que la diferència genètica entre dos espècies està en funció del temps transcorregut des de que es va produir la separació de les seues llínees evolutives. la biologia molecular ha calculat el ritme de canvi dels gens que mutan a un ritme constant i a partir d'ahí s'ha establit la data entre sis i sèt millons d'anys que coincidix precisament en el canvi climàtic que va provocar la destrucció de les grans selves del mioceno i el desenroll d'extenses superfícies de sabana herbácea en Àfrica. Este canvi ambiental va comportar l'extinció d'espècies i va possibilitar l'aparició d'unes atres, entre les que es trobava el primer antepassat dels homininos. Fins a fa uns anys el hominino més antic reconegut era Ardipithecus ramidus descobert per l'equip de Tim White entre 1994-1997 en la regió etíope d'Afar. Esta espècie, en una antiguetat d'uns 4,4 millons d'anys, habitaria en la selva i la seua alimentació seria similar a la dels chimpansés, mediria un metro i pesaria al voltant d'uns trenta quilograms. Presenta una notable reducció dels caninos i a partir d'alguns restants de la base del cràneu es creu que representaria una forma elemental de bipedisme, teoria avalada per la troballa en l'any 2001 d'una falange del peu que sembla compatible en la locomoció bípeda. White considera que tindria una forma de caminar diferent a la de qualsevol ser viu actual; va afirmar també que es tractava del esclavó perdut, pero actualment es tendix a considerar que representaria una branca colateral del arbre genealògic humà. En l'any 2004 es varen recuperar nous restants de Ardipithecus en una atra àrea d'Etiopia, en una antiguetat d'entre 5,2 a 5,8 millons d'anys, que s'han atribuït a una espècie diferenciada denominada Ardipithecus kadabba que presenta certes semblances en l'estructura dental en Orrorin tugenensis, la qual es detecta en els primats pero no en els homínits.

En decembre de l'any 2000 Brigitte Senut i Martin Pickford varen anunciar la troballa d'uns fòssils d'homínits molt antics en els tossals de Tugen, pròximes al llac Boringo, en Kènia, que varen ser denominats ancestro del mileni, si ben la seua denominació científica és la de Orrorin tugenensis. Els restants d'un fèmur semblen demostrar que seria bípedo, encara que la cronologia de la seua cadera primitiva és molt antiga, datant-se entre 5,9 i 6,1 millons d'anys; esta troballa potser es puga relacionar en el produït en 1967 en Lothagam, Kènia (Kènia) d'un fragment de mandíbula que en el seu moment va generar molta controvèrsia. En l'any 2002 l'equip de Michel Brunet va donar a conéixer un cràneu d'uns 350 cm³ en una antiguetat entre 6 i 7 m. a. de característiques similars a les del chimpansé, pero en una cara en traces més humanes. L'eixemplar trobat en el nort del Chad va rebre el nom popular de Toumai i l'espècie va ser denominada Sahelanthropus tchadensis. Encara que s'han trobat restants de les extremitats inferiors, la posició d'inserció de la columna vertebral en la base del cràneu sembla indicar que seria bípedo. L'inclusió de Sahelanthropus tchadensis entre els homininos seguix generant controvèrsia; de fet Senut i Pickfork no ho aproven, mentres que els descobridors de Ardipithecus consideren que podria ser un Ardipithecus arcaic. En abril de l'any 2005 Brunet i els seus colaboradors varen presentar una reconstrucció virtual del cràneu que sembla avalar la seua inclusió entre els homininos encara que caldria contar en els restants poscranals per a tindre certea.

Evolució

Cràneu de Tautavel

Actualment es considera que fa tres millons d'anys Australopithecus va donar orige a dos linajes parals^{cita requerida}, per una part el de Paranthropus, més robusts, especialisats en una dieta vegetal dura (tubèrculs, tallos, anous), que va requerir de mandíbula i molars més grans i músculs facials poderosos subjectes a una cresta sagital; i per una atra part el de Homo, en cervell relativament gran, mandíbula i dents de menor tamany i oss més gráciles. Abdós gèneros varen coexistir durant un milló d'anys. Més o menys simultàneament en Paranthropus aethiopicus va sorgir un atre hominino, en un cervell més desenrollat, Homo habilis, al que deu atribuir-se la cultura dels cudols tallats i que va ser batejat en un principi com Telantropus o Prezinjantropus. Es tracta d'una espècie intermija entre els australopitecos i Homo ergaster, i dins de la qual alguns autors integren a Homo rudolfensis. El seu capacitat craneal era d'entre 600 i 700 cm³, per tant superior a la dels australopitecos. Estos homininos es varen estendre per tota Àfrica oriental a on s'han trobat els seus restants.

Homo ergaster, provable descendent exitós de H. habilis, va proliferar i va anar el primer hominino que va emigrar d'Àfrica i es va escampar per Àsia fa per lo manco 1,8 millons d'anys. Restants dels seus descendents s'han trobat en Geòrgia (Homo georgicus), China, Java i atres llocs, a on es varen estabilisar i varen multiplicar evolucionats en l'exitosa espècie Homo erectus, de la qual potser va sorgir tardíamente una espècie pigmea en les selves indonèsias, Homo floresiensis. En l'atre extrem d'Eurasia, H. ergaster o un descendent seu va originar a Homo antecessor^{cita requerida}; els seus restants, d'1,2 millons d'anys s'han trobat en Atapuerca (Espanya); és provable que esta espècie originara a Homo heidelbergensis^{cita requerida}, antecessor a la seua volta del Home de Neandertal, espècie en un cervell de tamany similar al de l'home actual, que va poblar tota Europa i va alcançar Àsia occidental durant l'última glaciació. Mentrestant, atres descendents de Homo ergaster en Àfrica, morfològicament propencs a Homo antecessor, varen donar lloc fa uns 500 000-300 000 anys a Homo rhodesiensis, antecessor immediat de l'home actual, Homo sapiens, originari d'Àfrica del sur o oriental^{cita requerida}, d'a on va començar a poblar el restant d'Àfrica i va passar a Àsia i després a Europa, Amèrica, Oceania i Polinèsia. la genètica permet hui seguir el curs de les migracions d'esta espècie i establix, per una part, que tots els humans actuals descendixen dels grups de sapiens que vivien en Àfrica fa més de 100 000 anys^{cita requerida}, i per una atra part, que els neandertal no són antepassats dels sapiens, sino una espècie que va sorgir de forma parala i es va extinguir.

Arbre filogenético

La filogenia dels homininos seria la següent. S'ha sugerit que els gèneros Homo, Kenyanthropus i Paranthropus descendixen d'algunes espècies de Australopithecus debido a ello este últim gènero deuria considerar-se com parafilético.

Vore també

• Bipedisme
• Orige de l'home
• Dryopithecini
• Evolució humana
• Procés d'hominización
• Paleoantropología
• Orrorin tugenensis

Bibliografia

• Mann, Alan and Mark Weiss 1996: "Hominoid Phylogeny and Taxonomy: a consideration of the molecular and Fossil Evidence in an Historical Perspective." Molecular Phylogenetics and Evolution 5(1): 169-181.
• SPOTORNO AE. 2014b. Capítul 15 "Genètica i Evolució". Pp. 215 .. en S. Berríos (ed.), "Genètica Humana¨. 2014. Ed. Mediterràneu, Santiago de Chile

Enllaços externs

• Wikispecies té un artícul sobre Hominina.