Fèmur

Fèmur

El fèmur és el os del cuixa, el segon segment del membre inferior. És l'os més llarc, pesat, resistent i voluminós del cos humà, i de la major part dels mamífers. El fèmur es troba en la part inferior del nostre cos; els músculs que es troben en el fèmur són: bíceps femoral, els quatre caps del cuádriceps (recte femoral, vast lateral, vast medial i vast intermig o crural), semitendinoso i semimembranoso. La seua llongitut en promig és de 26,74 % de l'altura d'una persona, esta proporció varia en els hòmens, en dònes i la majoria dels grups ètnics i esta senya és útil en l'antropologia, ya que oferix una base per a una estimació raonable de l'altura d'un subjecte de tindre un esquelet incomplet.

Etimologia

En llatí «fèmur» significa «cuixa», en llatí mèdic la seua forma genitiu és sempre femoris, pero en llatí clàssic el genitiu és a sovint Feminis, i no deu confondre's en les formes derivades de la paraula en llatí femina, que significa «dòna».

Desenroll del fèmur

El fèmur es desenrolla a partir dels ulls de les extremitats, com a resultat de les interaccions entre el ectodermo i el mesodermo subjacent, la formació es produïx més o menys al voltant de la quarta semana del desenroll.

En la sexta semana de desenroll, el primer model de cartílec hialino del fèmur està format pels condròcits. Ossificació endocondral, comença pel final del periodo embrionari i centres d'ossificació primaris estan presents en tots els ossos llarcs de les extremitats, incloent el fèmur, per la 12.ª semana de desenroll. El desenroll de les extremitats posteriors va a la saga del desenrolle extremitat anterior per 1-2 dies. El fèmur es classifica com un os llarc i consta d'un diáfisis, l'eix (o cos) i dos epífisis o les extremitats que s'articulen en els ossos adjacents en la cadera i el genoll. Durant l'época de creiximent òssea també trobem metáfisis, que està situada entre la diáfisis i la epífisis. De la classe dels ossos llarcs, és parell i asimètric. Presenta una llaugera curvatura de concavidad posterior, i en el esquelet es dispon inclinat cap a avall i adins, oblicuidad que resulta més notable en el cas de la dòna per la major separació entre les cavitats cotiloideas dels coxals, a on s'articula el fèmur per dalt (articulació coxofemoral) —la pelvis femenina és més ampla que la masculina—. Ademés, en el fèmur s'observa una llaugera torsió: l'eix del coll femoral no està en el mateix pla que l'eix travesser dels còndils, sino que configuren un àngul agut de declinació, obert cap a dins i alvance. Segons l'obertura d'este àngul tindrem:

a) Coxa normal (126°). b) Coxa vara (115°): el que té més risc de sofrir una fractura, ya que quant més tancat és l'àngul més força eixercim sobre eixa zona. A menys angulación més estrés, tendència a que tingam més forces compresoras en la zona medial i distractoras en la lateral. c) Coxa valga (140°): en defecte és millor que quede un àngul més gran.

Anatómicamente, i com en tots els ossos llarcs, es distinguixen en el fèmur tres parts fonamentals:

1. El cos o diáfisis, que presenta tres cares —anterior, interna i externa— i tres vores —intern, extern i posterior—. Vorem que és especialment significatiu la vora posterior.
2. Epífisis —o extrem superior o proximal—, que es articula en el coxal.
3. Epífisis —o extrem inferior o distal—, que s'articula en la tébea.

Ossificació del fèmur

Centres d'ossificació del fèmur.

Són cinc els punts d'ossificació del fèmur: un de primitiu, i quatre complementaris.

• El punt primitiu apareix el segon més de vida fetal, en el centre del cos del os.

• Els punts complementaris estan destinats al cap, trocànter major, trocànter menor —punts epifisaris superiors—, i extrem inferior —punt epifisario inferior—. Este últim és el més tardà, puix es forma uns quinze dies abans del naiximent. El punt d'ossificació de la epífisis distal té importància forense, ya que servix per a poder establir la madurea del feto, l'ossificació comença en el nové més de la vida fetal i en el moment del naiximent sol tindre uns 5 mm de diàmetro, encara que el grau del seu desenroll no permet conclusions definitives, sino solament estimatives. La ossificació del fèmur es completa entorn als 19 anys d'edat en el cap femoral.

El cos del fèmur

La diáfisis femoral és aproximadament prismàtica triangular. En ella cal descriure tres cares i tres vores. La seua cara anterior, llaugerament convexa en sentit travesser, i plana, presta inserció en la seua major part, i per dalt, al múscul crural, un dels components del cuádriceps crural. Més avall, s'inserta el subcrural. Separades de la cara anterior per les vores intern i extern, es mostren les atres dos cares del fèmur, l'interna i externa, o millor, la posterointerna i posteroexterna, que presten inserció al crural. El vast intern i vast extern les cobrixen, sense que s'inserten en la superfície òssea. Es veu cuán íntimes són les relacions del fèmur en tres dels components del cuádriceps crural. De les vores, l'intern i extern estan poc marcats, de manera que les cares anterior i posterolaterals carixen de llímits clars. La vora posterior, no obstant, és notable: la llínea asprosa.

La llínea asprosa

La llínea asprosa, conformada per un llavi lateral —extern— i un atre medial —intern—, entre els que queda un intersticio, recorre la diáfisis longitudinalmente.

1. El llavi extern presta inserció al vast extern.
2. El llavi intern, al vast intern. Abdós vasts són potents músculs extensores de la cama, ya vists en la seua íntima relació en les cares del cos del fèmur.
3. En el intersticio de la llínea asprosa s'inserten els aductores del cuixa, per dalt, i la porció curta del bíceps crural, per avall. La llínea asprosa termina de modo distint per avall i per dalt:

• Per avall es bifurca en les llínees supracondíleas lateral i medial, les quals, junt als còndils femorals, delimiten un espai triangular: el triàngul poplíteo —espai poplíteo per a alguns—, que no és sino la paret anterior òssea del buit poplíteo.
• Per dalt es dividix en tres llínees: una externa, una atra mija i una interna. En la llínea externa, o també cridada cresta del vast extern, s'inserten els músculs vast extern i glúteo major. En la llínea de trifurcación mija o cresta del pectineo s'inserta el múscul pectineo i el aductor (aproximador) menor. Per últim, en la llínea de trifurcación interna o del vast intern, s'inserta el vast intern. En resum, el cos del fèmur està especialment relacionat en el múscul cuádriceps crural, puix tres dels seus quatre cossos musculars —crural, vast intern i vast extern— s'inserten en ell, possibilitant el moviment d'extensió de la cama. Ademés, els aductores del cuixa, bíceps crural i glúteo major, entre uns atres, tenen també les seues insercions en este os, com correspon a la riquea de moviments del membre inferior.

Extrem superior

Vista de la epífisis superior del fèmur dret. Són visibles el cap del fèmur (head), el coll anatòmic (neck), trocànter major (greater trochanter) i trocànter menor (lesser trochanter). Entre abdós trocànters es troba la llínea intertrocanteriana posterior.

• Cap articular

En la forma dels dos terços d'una esfera, és plana, i està recoberta de cartílec articular per la seua funció: encaixar en la cavitat cotiloidea de l'os coxal, conformant-se aixina l'articulació coxofemoral. Elligament redó de dita articulació s'inserta en la depressió pròxima al centre del cap articular: la fosita delligament redó

• Trocànter major

Eminència òssea cuboidea, molt aplanada transversalmente, situada per fòra i una miqueta per baix del cap articular.

La seua cara externa, convexa, presenta la cresta del glúteo mijà, on s'inserta este múscul.

La cara interna, pel contrari, està excavada verticalment. Presenta una depressió profunda, la cavitat digital del trocànter major, on s'inserten els músculs obturador extern, obturador intern i géminos.

La vora superior, casi horisontal, presta inserció al múscul piramidal.

De la vora inferior s'inicien alguns fascículos del cuádriceps crural —vast extern—.

En la vora posterior s'inserta el quadrat crural.

Finalment, la vora anterior, molt ample, presta inserció al glúteo menor.

• Trocànter menor

És una apófisis cònica, posteroinferior respecte al coll del fèmur, en la que s'inserta el múscul psoasilíaco.

Abdós trocànters estan units per les llínees intertrocanterianas:

Llínea intertrocanteriana anterior, per davant, en la que s'inserta elligament ilio-femoral.

Llínea intertrocanteriana posterior, per darrere, molt més desenrollada, en la que es fixa el múscul quadrat crural.

• Coll anatòmic

Unix el cap articular —dalt i adins— en els trocànters —avall i fòra—. En la forma d'un cilindre aplanado en sentit anteroposterior, el coll anatòmic del fèmur —o simplement el coll— està en íntima relació en la càpsula articular de la articulació coxofemoral.

Extrem inferior

Vista de la tróclea i còndils del fèmur dret. S'aprecia la gola de la tróclea en el centre i dalt, també la escotadura intercondílea.

Secció de la genoll dreta. Dalt és visible l'extrem inferior del fèmur. Avall, extrem superior de la tébea. Davant dels còndils és visible la ròtula.

Voluminós, l'extrem o epífisis inferior s'organisa en els còndils, dos masses laterals respecte al pla sagital de la diáfisis: còndil intern i còndil extern. En ells es desenrolla la tróclea, superfície plana per a l'articulació del fèmur en la tébea en la genoll —articulació femorotibial—.

• Còndil intern

És menor que l'extern, si ben prominent cap a dins. En la seua cara lateral cutànea destaquen dos relleus òsseus: la tuberosidad interna, inserció delligament lateral intern de l'articulació de la genoll, i el tubèrcul del aductor major, per al múscul del mateix nom. Ademés s'inserta en esta cara el bessó intern.

• Còndil extern

Més voluminós que l'intern, presta inserció alligament lateral extern de l'articulació de la genoll en la tuberosidad externa de la seua cara lateral, aixina com al bessó extern i poplíteo.

En les cares miges d'abdós còndils —respecte a l'eix del fèmur— s'inserten els lligaments creuats de l'articulació de la genoll.

Finalment, les cares anterior, inferior i posterior són articulares. En conjunt conformen la tróclea femoral en una depressió en mig, la gola de la tróclea. Per davall i darrere els còndils estan completament separats per la profunda escotadura o fossa intercondílea. Per damunt de la tróclea destaca:

1. El buit supratroclear, per davant. Representa la part inferior del triàngul poplíteo al que aludim en la descripció de la llínea asprosa. En este buit s'estaja la ròtula quan la cama està en extensió.
2. El espai poplítea, per darrere, en dos chicotets relleus òsseus: el tubèrcul supracondíleo intern, per al bessó intern, i el tubèrcul supracondíleo extern, per al bessó extern.

Funció

El fèmur és l'únic os de la cuixa, servix com un punt de fixació per a tots els músculs que eixercixen la seua força sobre les articulacions de la cadera i de la genoll. Alguns músculs biarticulares —que creuen les dos articulacions—, com els músculs bessons i plantares. En total, 22 músculs individuals o be s'originen en o inserten en el fèmur. En secció travessera, la cuixa està dividida en tres compartiment. Estos compartiment utilisen el fèmur com un eix, i estan separats per membranes dures del teixit conectiu (o septos). Cada u d'estos compartiment té el seu propi suministrament sanguíneu i nerviós, i conté un grup diferent dels músculs. Estos compartiment es coneixen com a compartiment anterior, compartiment medial i posterior.

Insercions musculars

Insercions musculars (vist de front).

Insercions musculars (fèmur, cara posterior).

Múscul	Direcció	Adjunt
Múscul ilíaco	Inserció	Trocànter menor
Múscul psoas major	Inserció	Trocànter menor
Múscul glúteo major	Inserció	Tuberosidad glútea
Múscul glúteo mig	Inserció	Superfície lateral del trocànter major
Múscul glúteo menor	Inserció	Superfície anterior del trocànter major
Múscul piriformis	Inserció	Llímit superior del trocànter major
Múscul bessó superior	Inserció	Brode superior del tendó del obturador intern (indirectament trocànter major)
Múscul obturador intern	Inserció	Superfície medial del trocànter major
Múscul bessó inferior	Inserció	Brode inferior del tendó del obturador intern (indirectament al trocànter major)
Múscul quadrat femoral	Inserció	Cresta intertrocantérica
Múscul obturador extern	Inserció	Fosar trocantérica
Múscul pectíneo	Inserció	Llínea pectínea
Múscul aductor llarc	Inserció	Cresta medial de la llínea asprosa
Múscul aductor curt	Inserció	Vorell medial de la llínea asprosa.
Múscul aductor major	Inserció	Cresta medial de la llínea asprosa i el tubèrcul aductor
Múscul vast lateral	Orige	Trocànter major i cresta lateral de la llínea asprosa
Múscul vast intermig	Orige	Superfície frontal i lateral del fèmur
Múscul vast medial	Orige	Partix distal de la llínea intertrocantérica i cresta medial de la llínea asprosa
Cap curt del bíceps femoral	Orige	Vorellateral de la llínea asprosa
Múscul poplíteo	Orige	Baix el epicóndilo lateral del fèmur.
Articularis genu (Subcrureus)	Orige	1/4 inferior del fèmur anterior profunt al vast intermig
Múscul gastrocnemio	Orige	Darrere del tubèrcul aductor, sobre el epicóndilo lateral i la facies poplítea
Múscul plantar	Orige	Sobre el còndilateral

Importància clínica

Fractures

Una fractura femoral que implica el cap femoral, el coll femoral o el cos del fèmur immediatament per baix del trocànter menor es pot classificar com una fractura de cadera, especialment quan s'associa en osteoporosis. Les fractures de fèmur es poden manejar en un entorn pre-hospitalari en l'us d'una fèrula de tracció.

En atres animals

Fèmurs dels pollets de Moa.

En els tetrápodos primitius, els principals punts d'inserció muscular a lo llarc del fèmur són el trocànter menor i tercer trocànter, i una cresta a lo llarc de la superfície ventral de la diáfisis femoral es referix com la cresta aductor. El coll del fèmur és generalment mínima o absent en les formes més primitives, lo que reflectix una fixació senzilla a l'acetàbul. El trocànter major es va presentar en els arcosaurios extints, aixina com en les aus i els mamífers moderns, estan associats en la pèrdua de la marcha en expansió primitiva. El trocànter menor és un desenroll únic dels mamífers, que carixen tant dels trocànters interns i quarto. La cresta del aductor també és a sovint absent en els mamífers o, alternativament, reduït a una série de plecs a lo llarc de la superfície de l'os.

Algunes espècies de ballenes, serps i atres vertebrats, que no caminen, tenen fèmurs vestigials. Un dels vertebrats més antics coneguts per tindre un fèmur és el Eusthenopteron, un peix d'aletes lobulades prehistòrics del periodo Devónico tardà. Estructures anàlogues a la tercera trocànter estan presents en els mamífers, incloent alguns primats.

Galeria

• 
  Distribució de força del fèmur.

Vore també

• Ròtula
• Tébea
• Quadrat crural

Enllaços externs

Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Fèmur en el Viccionari. Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Fèmur.