Os llarc

Ossos llarcs del cos humà, en roig

Es diuen ossos llarcs a aquells en els quals predomina la llongitut sobre l'esgambi.

S'articulen en els membres, uns oss llarcs a continuació d'uns atres, per a formar columnes resistents, quan es troben en extensió.

En canvi, totes les articulacions són movedores per a formar palanques. S'advertix, per lo general, que la major part d'estes palanques són del tercer gènero, és dir que la potència està disminuïda en relació en l'intensitat d'acció. Pero considerades baix l'aspecte de la velocitat dels moviments, es troben dispostes favorablement lloc que asseguren la rapidea i energia dels moviments.

Estructura

Cada os llarc es compon de cos i dos extremitats.

• El cos o diáfisis és la porció més prima, no sempre té igual gruixa en totes les seues parts, a voltes s'aprima prop d'alguna de les extremitats, fent-se en tals punts molt trencadiç. Domina per lo general la secció cilíndrica, si be en els majors es convertix en prismàtica triangular i en els menors en semicilíndrico. La seua superfície és plana en la major part de la seua extensió, encara que presenta desigualtats, eminències i depressió.
• Els extrems o epífisis són grossos i consten de dos parts: una molt plana i articular, vestida de cartílec; una atra asprosa, en desigualtats, destinada a donar inserció a teixits fibrosos.

Conformació interior

Cort horisontal a través de la diáfisis mostrant la cavitat medular d'un fèmur.

Fent un tall vertical en estos ossos, es comprova l'existència d'una cavitat completa dins d'ells denominada cavitat medular. Esta ocupa la diáfisis, encara que no completament puix casi sempre terminen els seus dos extrems abans d'aplegar a les extremitats de l'os. No té la forma mateixa que l'exterior de la diáfisis, pel contrari la major part de les voltes sembla un ovoide molt prolongat; rep la terminació dels conductes nutricios més grans, conté en la seua interior substància reticular en diverses proporcions, segons siga l'os; en pocs, esta substància ocupa tota la cavitat medular, en la majoria correspon cap als dos extrems. Quan l'os es troba en estat fresc, la cavitat medular està reblix de teixit medular, casi líquit. Esta cavitat aumenta de diàmetro a mida que alvança l'edat.

Els extrems (epífisis) dels ossos llarcs són voluminoses. En un tall vertical, el seu interior no presenta cavitats. El seu aspecte habitual és el d'una estructura d'os esponjoso en trabécula. L'orientació i gruixa de les trabécula, és característic per a cada u dels diferents ossos llarcs.

Vore també

• Os curt

Bibliografia

Julian Calleja i Sánchez (1870). «Consideracions generals de osteologia», Tractat d'anatomia humana, Fills de Rodríguez, p. 25.