Os curt
Es diuen ossos curts a aquells en els que no predomina la llongitut ni l'esgambi, sino que les tres dimensions semblen pràcticament iguals.
Els ossos curts ocupen regions en a on la varietat de moviments deu compaginar-se en la solidea, com és el cas del tarso o el carp a on es troben especialment. Tenen les formes més variades pero predomina en ells la secció cúbica per lo que se'ls sol dividir en sis cares. Algunes d'estes cares presenten grans eminències i depressió i també perforació que els trepen per complet.
Sempre s'advertixen en ells dos parts diferents, una plana formada per carillas articulares, i una atra per superfícies asproses, que servixen per a prestar inserció als teixits fibrosos.
Estructura
Els ossos curts estan conformats per una càpsula d'os compacte, en carillas articulares, que rodeja una estructura d'os esponjoso que presenta numeroses trabécula.
Estes característiques fan a l'os curt, llauger i voluminós, a l'hora que apte per a soportar i transmetre les pressions de les superfícies articulares.
Està compost per una ret interconectada de plaques i barres d'os que reben el nom de trabécula.
Les trabécula es desenrollen d'acort a les forces que s'apliquen sobre la seua estructura. Els punts de pressió o torsió concentren un dels extrems de les trabécula.
La densitat relativa, arquitectura i funció de l'os, depenen de la magnitut de les càrregues a les que està somesa.
Les imàgens mostren, que en regions de baixos esforços, es desenrollen estructures de celes obertes, en baixes densitat relatives. Les estructures en celes tancades de majors densitat, es desenrollen en les regions someses a alts esforços.[1]
L'os està format per una matriu orgànica composta principalment per Colágeno#Colágeno tipo I i una matriu inorgànica mineralizada (cristals d'hidroxiapatita i fosfat de calcio).
Les fibres de colágeno que formen l'os són el resultat de l'unió per mig d'enllaços creuats d'una triple hèliç de cadenes d'este material. Esta estructura li conferix a l'os la seua resistència a la tracció en sentit llongitudinal i és responsable en gran part de l' elasticitat del mateix.[2]
En l'os trabecular, les cèlules òssees osteoblastos osteòcits i osteoclastos, se situen entre lamelas o en la superfície de les trabécula.[1]
Mecànica
El comportament biomecánico de l'os, resulta complex per les seues característiques de ser: heterogéneu, anisotrópico i viscoelástico.[3]
Ademés de la massa de l'os, existixen atres factors que influïxen en l'eficàcia biomecánica, com són: la composició del teixit òsseu i l'estructura arquitectònica (macroscòpica i microscòpica), que s'agrupen en el terme de calitat òssea.
S'ha estimat que la cantitat òssea és responsable del 60-80% de la resistència biomecánica de l'os, mentres que el 20-40% restant depén de la calitat òssea.[2]
En un os humà un esforç pot provocar una microfractura sense que l'os es trenque completament. Si este esforç es repetix durant varis cicles consecutius, la microfractura es propagarà, provocant la ruptura total de l'estructura.[3]
Vore també
Bibliografia
Julian Calleja i Sánchez (1870). «Consideracions generals de osteologia», Tractat d'anatomia humana (vol. 2:Esqueletología), Fills de Rodríguez, p. 26.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 (2013).«El Teixit Òsseu Esponjoso i la seua evaluació per mig d'Imàgens.».Actual. Osteol.9(3): 277-287.
- ↑ 2,0 2,1 (abril-juny de 2013).«Biomecánica i os (i II): Ensajos en els distints nivells jeràrquics de l'os i tècniques alternatives per a la determinació de la resistència òssea.».Rev Osteoporos Metab Miner.SciELO.5(2)Consultat el 8 de juliol de 2021.
- ↑ 3,0 3,1 (giner-març de 2013).«Biomecánica i os (I): Conceptes bàsics i ensajos mecànics clàssics».Rev Osteoporos Metab Miner.SciELO.5(1)Consultat el 8 de juliol de 2021.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hueso corto» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.