Osteoclasto
El osteoclasto és una cèlula multinucleada, mòvil i jaganta que degrada, reabsorbe i remodela ossos. De la mateixa manera que l'osteoblasto, està implicat en la remodelació de l'os natural. Deriva de cèlules hematològiques. Els osteoclastos, cèlules responsables de la reabsorción de la matriu òssea, són cèlules acidófilas i polinucleades de gran tamany. Ocupen una cavitat anomenada estany de resorción o estany d'Howship i es localisen en les superfícies òssees fermament associades a la matriu òssea, per mig d'integrinas (α5β3). Els osteoclastos es formen per la fusió de vàries cèlules mononucleares derivades d'una cèlula mare sanguínea de la mèdula òssea, mostrant moltes propietats dels macròfecs, formant part del sistema monocítico macrofágic.
Característiques
Els osteoclastos es caracterisen per posseir una porció de la seua membrana "arrugada", en forma de raspall, rodejada d'una citoplasma lliure d'orgànuls anomenada "zona clara", en la que s'adherix a la superfície de l'os per mig d'integrinas, uns receptors especialisats de l'os. El procés de resorción s'inicia quan l'aparat de MRD de les cèlules excreta lisosomas en enzimas capaces de produir un microambiente àcit per baix de la membrana arrugada com a conseqüència del transport de protones per mig de la bomba de protones ATP-depenent, l'intercanvi Na+/H+ i la anhidrasa carbónica. Les enzimes lisosomals dels osteoclastos implicades en este procés són cistein-proteasas com la catepsina i sobretot, la fosfatasa àcida tartrato-resistent (esta última s'utilisa com a marcador del fenotip osteoclástico). Les enzimes lisosomals solament són lliberades en la zona clara en les proximitats de la vora arrugada produint-se en esta àrea les reaccions de degradació de la matriu que deuen produir-se ans que el mig àcit dissolga les sales minerals de l'os.
Regulació
La reabsorción osteoclástica depén d'una série de factors reguladors externs com l'hormona paratiroidea, la 1,25-dihidroxicalciferol (vitamina D3), la calcitonina i vitamina D. Atres factors que afecten la funcionalitat dels osteoclastos són els glucocorticoides i les prostaglandinas. Ademés participa en els processos d'ossificació endocondral i ossificació intramembranosa en les fractures d'ossos (plans i restants, respectivament). Açò és per la resorción de material el qual és desechable i l'intervenció posterior d'osteòcits en la reparació òssea.
Vore també
- Este artícul conté una traducció derivada de «Osteoclasto» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.