Ossificació

L'ossificació és el procés de creació d'un nou material òsseu per les cèlules nomenades osteoblastos. És sinònim de formació de teixit òsseu. Hi ha dos processos per a formar teixit òsseu normal: l'ossificació intramembranosa és la formació directa d'os a partir del teixit conjuntiu primitiu (mesénquima), mentres que l'ossificació endocondral involucra cartílec com a precursor.

L'os és trencat pels osteoclastos, i reconstruït pels osteoblastos. Abdós tipos celulars es comuniquen per mig de citoquinas (TGF-β, IGF).

En una fractura que es cura, l'osteogénesis endocondral és el procés molt més freqüent, com per eixemple en fractures d'ossos llarcs tractades en algeps, mentres que en les fractures tractades en reducció oberta i estabilisació en plaques i tornells metàlics pot haver osteogénesis intramembranosa.

l'ossificació heterotópica és un procés que resulta en la formació de teixit òsseu atípic, en un lloc extraesquelético. La calcificació a sovint es confon en l'ossificació. La calcificació és sinònim de formació de sales a pur de calcio i cristals dins de les cèlules i teixits. És un procés que ocorre durant l'ossificació, pero no viceversa.

Els mecanismes exactes pels que es desencadena el desenroll de l'os encara no estan clars, pero està de certa forma relacionat en factors de creiximent i citoquinas.

Evolució

S'han propost vàries hipòtesis sobre cóm ha evolucionat l'os en els vertebrats. Una hipòtesis sugerix que l'os es va desenrollar de teixits que varen evolucionar per a almagasenar minerals. Específicament, el teixit que almagasena minerals de calcio és el cartílec i l'os és una exaptaació evolutiva d'eixe cartílec calcificado. No obstant, atres possibilitats inclouen al teixit òsseu com una barrera osmótica, o com una estructura de protecció.

Tipos d'ossificació

• ossificació endocondral
• ossificació intramembranosa

Vore també

• durícia òssea
• fractura
• osteogénesis imperfecta