Anar al contingut

Vertebrata

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Vertebrat»)
Vertebrata

Els vertebrats (Vertebrata) són un subfilo molt divers de cordados que comprén als animals en espina dorsal o columna vertebral, composta de vèrtebres. Inclou unes 72 327 espècies actuals.[1]

Els vertebrats han conseguit adaptar-se a diferents ambients, inclosos els més difícils i inhòspits. Encara que procedixen inicialment del mig dulceacuícola, una gran diversitat de formes va evolucionar en la mar i més tart, en el mig terrestre. El terme «Vertebrata», usat en sentit ampli, és sinònim de "Craniata", i inclou als mixinos, que no posseïxen autèntiques vèrtebres, i a les lampreas, que posseïxen esbossos de vèrtebres denominats arcualia, junt als gnatostomados que per lo general posseïxen vèrtebres. Segons els estudis genètics, les lampreas i mixinos formen un clado cridat Cyclostomi dins de Vertebrata.[2][3][4][5][6][7] Evidencies fòssils recents també recolzen l'inclusió dels mixinos en els vertebrats, açò sugerix que els mixinos són descendents de vertebrats sense mandíbula que durant la seua evolució varen perdre les vèrtebres.[8] D'esta manera, el terme "Craniata" es convertix en sinònim de Vertebrata, reunint als ciclóstomos i els gnatostomados. Esta agrupació exigix excloure a les lampreas del clade Cephalaspidomorphi el qual inclou als peixos sense mandíbules més emparentats en els gnatostomados.

Característiques

Els vertebrats tenen simetria bilateral i estan proveïts d'un cràneu que protegix el cervell, i esquelet cartilaginoso o òsseu, que comprén una part axial metamerizada (columna vertebral). Segons els autors, es coneixen entre 50.000 i casi 62.000 espècies actuals.[9][10]

Els vertebrats típics tenen el cos dividit en tres regions: cap, tronc i coa; en els mamífers, el tronc està a la seua volta subdividido en tórax i abdomen. En les formes aquàtiques, existixen aletes en posició mija, generalment diferenciades en aleta dorsal, cabal i anal; en els vertebrats en quijades, del tronc descollen les extremitats pares. Presenten notocordi en la fase d'embrió, que és substituït per la columna vertebral en estat adult; el cap està ben diferenciada, i en ella s'agrupen i centralisen la majoria d'òrguens sensorials i nerviosos. L'estructura esqueletaria dels vertebrats fosiliza en facilitat. lo que ha segut fonamental per a conéixer la seua evolució. Durant el desenroll embrionari, les parets del cos dels vertebrats desenrollen uns orificis o clavills faríngeus, que donen lloc a les brànquies (en els peixos) i a diferents estructures. L'esquelet pot ser òsseu, cartilaginoso, i en ocasions presentar dermoesqueleto, consistent en unes formacions òssees d'orige cutàneu.cita requerida

Anatomia

Tegumento

El tegument adquirix notable importància en els vertebrats pels múltiples papers que eixercita, i pot presentar variades diferenciació còrnees. En el tegument es distinguixen formacions d'estructures protectores i sensorials, glándules en funcions excretoras, aïllament del mig, etc. Consta de tres capes: epidermis, dermis i hipodermis. Per la seua banda, la coloració del tegument és deguda sobretot als cromatóforos o cèles pigmentarias ramificades de la pell. La pell origina dos formacions importants, epidèrmiques i dérmicas:

  • Formacions epidèrmiques: Són glàndules cridades faneras que depenent del tipo de substància elaborada pot ser venenosa, per eixemple, en molts peixos, amfibis i reptils; i sebàcees, sudorípares i mamarias en els mamífers. Les faneras consistixen en teixits o apèndixs córneos de la pell, tals com les dels reptils, aus i mamífers; garres i ungles; plomes i picos de les aus; pèls, crins i piteus de determinats mamífers, i també determinats banyes de mamífers, com els d'els antílops, etc.
  • Formacions dérmicas: Eixemple de les escates dels peixos; plaques òssees de les closques de determinats reptils (quelonios) i les duríssimes escates de la pell dels cocodrils; les banyes dels remugants, etc.

Aparat locomotor

L'aparat locomotor dels vertebrats s'ha adaptat de la seua funció inicial (la natació), a atres accions múltiples que permeten moviments complexos segons les condicions registrades pels òrguens sensitius. Els peixos, habitants del mig primigeni, varen sofrir canvis evolutius importants a partir de l'aparició de les aletes pares, que posteriorment es varen convertir en quiridios o extremitats locomotores pentadáctilas (de cinc dits) quan varen començar la conquista del mig terrestre, i que sofririen posteriorment adaptacions específiques, tals com les mans prensoras dels primats, les mans desgarradoras dels felins, o les ales de sustentació aérea de les aus.

Aparat circulatori

En els vertebrats l'aparat circulatori és tancat, per mig del qual es transporta oxigen i nutrients als distints teixits i cèlules (presenten glòbuls rojos que transporten l'oxigen per mig de l'hemoglobina). Consta d'un sistema sanguíneu i sistema limfàtic. Està dotat d'un cor dividit en cambres, artèries, arteriolas, venes, vénulas i capilars. En els peixos hi ha un circuit sistèmic i un atre branquial. En molts vertebrats terrestres el sistema sanguíneu és doble (circulació major o general, i circulació menor o pulmonar), és dir no es mesclen la sanc arterial i venosa. El cor dels peixos presenta dos cambres, una aurícula i un ventrícul (dos aurícules i un ventrícul en els amfibis i reptils). En les aus i mamífers és tetracameral (dos aurícules i dos ventrículs), i en una série de vàlvules cardíaques. En els vertebrats existix ademés un sistema limfàtic, encarregat d'arreplegar elíquit intersticial.

Aparat respiratori

L'aparat respiratori dels vertebrats és branquial en els animals aquàtics (ciclóstomos, peixos i larves d'amfibis), i pulmonar en els terrestres, part dels aquàtics i també els amfibis que tenen dos tipos de respiració: la pulmonar i a través de la pell. Les brànquies són un orgue o apèndix filiforme (en forma de laminillas vascularizades), externa o interna segons es disponga en el cos. Tenen una funció respiratòria, i estan especialisades per a l'intercanvi gaseós en el mig aquàtic. Totes les brànquies presenten en comuna una àmplia superfície de contacte en el mig, i en elles la irrigació sanguínea es troba molt més desenrollada que en atres parts del cos. En les aus, l'aparat respiratori és sumament eficaç; proporciona l'oxigen necessari per a generar l'energia que el cos demanda per l'esforç desenrollat durant el vol. Consta d'un sistema de bronquis que estan conectats a uns sacs aéreus; els pulmons estan dividits en alvéolos i lobels.

Sistema nerviós

El sistema nerviós dels vertebrats comprén el sistema nerviós central, que a la seua volta consta d'encéfal i mèdula espinal; i el sistema nerviós perifèric, que consta de numerosos ganglis i nervis (raquídeos o espinals); existix ademés un sistema nerviós autònom que inerva les vísceres (sistema simpàtic i parasimpático). Els òrguens sensitius, aixina com les funcions motores, són molt perfeccionats i desenrollats. Els nervis raquídeos es ramifiquen a diferents nivells de la mèdula, i inerven els distints músculs, glàndules i òrguens. En el cas dels tetràpodos, apareixen dos engrosaments en la mèdula, les intumescencias cervicals i lumbar, com a conseqüència del desenroll de les pates. Els sentits inclouen:

  • ulls, disposts en cambra de visió lateral, llevat en algunes aus i mamífers primats, que és binocular;
  • tangorreceptores, que inclouen els òrguens tàctils dels mamífers i la llínea lateral (captadoras d'ones de pressió) dels ciclóstomos, peixos i alguns amfibis aquàtics;
  • òrguens auditius, en els tetràpodos consta d'oït intern i oït mig, finestres oval i redona, membrana timpànica i huesecillos, els quals transmeten la vibració del tímpan a la cóclea o caragol. L'oït mig comunica en la faringe a través de la trompa d'Eustaquio; els mamífers disponen ademés d'un oït extern. En els peixos solament hi ha oït intern. Els ulls de tots els vertebrats compartixen un model de circuit retiniano comú: cinc classes de neurones, dispostes en tres capes nuclears que flanquegen dos capes sinàpticques.[11]

Sistema endocrino

El sistema endocrí dels vertebrats està molt perfeccionat; per mig de les hormones regula múltiples funcions de l'organisme. Està controlat pel hipotàlem i l'hipòfisis, que per mig de l'elaboració de mensages bioquímics eixercixen la seua acció sobre les gònades, pàncrees, glàndules suprarrenals, etc.

Aparat digestiu

L'aparat digestiu dels vertebrats va evolucionar a partir de les primeres formes que s'alimentaven per mig de sistemes filtradores, fins als vertebrats macrofágics, que va supondre una série d'adaptacions dels diferents elements intervinents: dentals, masticadores, musculars, i inclús de les pròpies cavitats internes, tals com els components enzimàtics necessaris per a realisar la digestió. L'aparat digestiu dels vertebrats consistix en una cavitat oral, faringe, esòfec, estòmec, intestí i ano. Estos òrguens estan associats a atres formacions glandulars anexes, tals com les salivals, fege i pàncrees. En els tetràpodos, la cavitat bucal és de complexitat creixent; en ella es desenrollen un conjunt d'estructures auxiliars, tals com a llavis, llengua, paladar i dents. L'estòmec està típicament dividit en tres regions; en el cas dels rumiants (per la seua adaptació a dietes herbívores) presenten un estòmec de quatre cavitats. En les aus es distinguix un proventrículo i una molleja capoladora; i en l'esòfec un divertícul o buche. L'intestí està compost d'una porció estreta (l'intestí prim), i atres més curta i ampla (l'intestí gros). En el primer s'aboquen la bilis del fege i el suc pancreàtic, que realisen una funció proteolítica (hidrólisis de les proteïnes), i s'absorbixen els nutrients a través de les microvellosidades. En l'intestí gros s'absorbix l'aigua i es formen els rebujos o heces. Inicialment, els vertebrats primitius s'alimentaven per mig de sistemes de filtració, els quals pronte varen ser reemplaçats per uns atres més evolucionats. El resultat va ser una reducció del tamany de la faringe i del número de clavills branquials. Llevat en els agnatos, que són els vertebrats més primitius, els dos primers arcs branquials del restant de vertebrats varen evolucionar fins a transformar-se en les mandíbules, que s'han especialisat en la "captura" de l'aliment. El seu aparat digestiu és complet.

Aparat excretor

L'aparat excretor dels vertebrats està format per l'aparat renal i les glàndules sudorípares. Està molt perfeccionat en comparació als cordados inferiors. Per mig d'estructures especialisades es conseguix filtrar els líquits interns al marge del mig extern, al mateix temps que manté en equilibri el nivell de tots ells dins del cos.

Reproducció

La reproducció dels vertebrats és sexual llevat excepcions (eixemple d'alguns peixos en casos d'hermafroditisme), açò ocorre habitualment per mig de sexes separats, en fecundació interna o externa, i tant vivípars com a ovípars. Els mamífers presenten la major complexitat, en els quals l'embrió es desenrolla en l'interior de la mare rebent l'aliment a través de la placenta en els mamífers placentaris i del marsupi en els mamífers marsupials. Despuix de naixcudes les cries l'administració de l'aliment s'efectua per mig de la llet segregada per les glàndules mamàries.

Història evolutiva

Els vertebrats es varen originar durant l'explosió cámbrica, a principis del Paleozoic, junt en molts atres grups d'animals. Haikouichthys figura com un possible vertebrat ancestral en una antiguetat de 518 millons d'anys.[12] S'assemblaven als mixinos actuals, ya que carien de mandíbules (agnato), i tant la seua cràneu com el seu esquelet eren cartilaginosos. No obstant, atres estudis indiquen que es tracta d'un cordado basal.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit; les referencies sense nom deuen de tindre contingut Un atre possible vertebrat del Cámbrico és Myllokunmingia. Abdós gèneros procedixen de Chengjiang (China). Els primers peixos en mandíbules (gnatóstomos) varen aparéixer en el Silúric, i es varen fer abundants durant el Devònic, que per això es denomina a voltes la "edat dels peixos"; durant este periodo varen desaparéixer molts dels agnatos ancestrals i varen aparéixer els tetrapodomorfos, formes transicionals entre peixos i amfibis. Els primers amniotes varen fer la seua aparició en el següent periodo, el Carbonífer. Els sauròpsits pararreptiles i els amniotes sinàpsits varen abundar durant el Permià, en el tram final del Paleozoico, mentres que els diàpsits varen ser els vertebrats dominants durant el Mesozoic. Els dinosauris varen originar a les aus en el Juràssic. L'extinció dels dinosauris al final del Cretàceu va propiciar l'expansió dels mamífers, que s'havien originat en el Triàsic Superior a partir de sinàpsits, pero que havien permaneixcut en un segon pla durant el Mesozoic.

Número d'espècies existents

El número d'espècies de vertebrats descrites es dividix en tetràpodos i peixos. La següent taula enumera el número d'espècies existents descrites per a cada classe de vertebrats segons l'UICN.[13]

Grups de vertebrats Image Classe Número d'espècies estimades Grup
Anamniota
Sense mandíbula Peixos Myxini
(mixinos)
no hi ha senyes 33,000
Hyperoartia
(lampreas)
no hi ha senyes
En mandíbula Chondrichthyes (peixos cartilaginosos) no hi ha senyes
Actinopterygii (peixos en aletes radiades) no hi ha senyes
"Sarcopterygii"(peixos en aletes lobulades) no hi ha senyes
Tetrapódos Amphibia (amfibis) 7,302 33,178
Amniota


"Reptilia" (reptils) 10,711
Aus (aus) 10,425
Mammalia (mamífers) 5,518
Total d'espècies descrites 66,178

Classificació

Classificació Linneana tradicional

Els vertebrats s'han vingut classificant durant décades en dèu classes vivents, agrupades de la següent manera:[14]

Subfilo Vertebrata

Classificació cladística

Intensos estudis basats en métodos cladístics, sobretot a partir de la década dels 80, han produït una revolució en la classificació dels vertebrats. El debat seguix obert i les classificacions que seguixquen no deuen considerar-se definitives. L'arbre ha anat canviant una miqueta des de les primeres classificacions en 1980. A continuació es mostra la filogènia dels vertebrats existents segons estudis genètics recents:[15][7][16][17]


Note's que diversos tàxons de la classificació linneana tradicional són parafilètics: Agnatha (Cyclostomi + Cephalaspidomorphi), Sarcopterygii (Actinistia + Dipnoi), Reptilia (Testudines + Lepidosauria + Crocodilia), i que les aus són un clade més dins dels "reptils"; si es tenen en conte les formes fòssils, grups com els amfibis apareixen també com parafilètics. Els "reptils", en sentit cladista, inclouen les aus i no inclou als "reptils" que varen conduir als mamífers (sinàpsits).

Vore també

Referències

  1. ↑ «The IUCN Red List of Threatened Species». IUCN Red List of Threatened Species. Consultat el 6 de maig de 2020.
  2. ↑ Kuraku, Shigehiro; Hoshiyama, Daisuke; Katoh, Kazutaka; Suga, Hiroshi(Decembre de 1999).«Monophyly of Lampreys and Hagfishes Supported by Nuclear DNA–Coded Gens».Journal of Molecular Evolution.49(6): 729–735.doi:10.1007/PL00006595.
  3. ↑ Delabre, Christiane(2002).«Complete Mitochondrial DNA of the Hagfish, Eptatretus burgeri: The Comparative Analysis of Mitochondrial DNA Sequences Strongly Supports the Cyclostome Monophyly».Molecular Phylogenetics and Evolution.22(2): 184–192.doi:10.1006/mpev.2001.1045.
  4. ↑ Plantilla:Cite journalast=Estoc
  5. ↑ Kuraku et al.(decembre de 1999).«Monophyly of Lampreys and Hagfishes Supported by Nuclear DNA–Coded Gens».Journal of Molecular Evolution doi:10.1007/PL00006595.
  6. ↑ (2009a).oxfordjournals. org/cgi/content/abstract/msn222 «Timing of Genome Duplications Relative to the Origin of the Vertebrates: Did Cyclostomes Divergix before, or after?».Molecular Biology and Evolution.26(1): 47–59.doi:10.1093/molbev/msn222.
  7. ↑ 7,0 7,1 (9 de novembre de 2010).«microRNAs reveal the interrelationships of hagfish, lampreys, and gnathostomes and the nature of the ancestral vertebrate».PNAS.107(45): 19379–19383.doi:10.1073/pnas.1010350107.
  8. ↑ Tetsuto Miyashita, Michael I. Coates, Robert Farrar, Peter Larson, Phillip L. Manning, Roy A. Wogelius, Nicholas P. Edwards, Jennifer Anné, Uwe Bergmann, Richard Palmer, Philip J. Currie, (2019). Hagfish from the Cretaceous Tethys Siga and a reconciliation of the morphological–molecular conflict in early vertebrate phylogeny. PNAS.
  9. ↑ Brusca, R. C. & Brusca, G. J., 2005. Invertebrats, 2.ª edició. McGraw-Hill-Interamericana, Madrit (etc.), XXVI+1005 pp. ISBN 0-87893-097-3.
  10. ↑ Chapman, A. D., 2009. Numbers of Living Species in Austràlia and the World, 2nd edition. Australian Biodiversity Information Services ISBN (online) 9780642568618
  11. ↑ Yoshimatsu T.(2024).plos. org/plosbiology/artícul? id=10.1371/journal. pbio.3002538 «New twists in the evolution of retinal direction selectivity.».PLoS Biology.Public Library of Science.22(2): i3002538.doi:10.1371/journal.pbio.3002538.
  12. ↑ Shu et al.(1999).Nature.402: 42–46.doi:10.1038/46965.
  13. ↑ s3. amazonaws. com/summarystats/2014_3_Summary_Stats_Page_Documents/2014_3_RL_Stats_Table_1.pdf UICN
  14. ↑ Hickman, C. P., Ober, W. C. & Garrison, C. W., 2006. Principis integrals de zoologia, 13.ª edició. McGraw-Hill-Interamericana, Madrit (etc.), XVIII+1022 pp. ISBN 84-481-4528-3.
  15. ↑ (2009a).oxfordjournals. org/cgi/content/abstract/msn222 «Timing of Genome Duplications Relative to the Origin of the Vertebrates: Did Cyclostomes Divergix before, or after?».Molecular Biology and Evolution.26(1): 47–59.doi:10.1093/molbev/msn222.
  16. ↑ Field, Daniel J.; Gauthier, Jacques A.; King, Benjamin L.; Pisani, Davide(July–August 2014).«Toward consilience in reptile phylogeny: miRNAs support an archosaur, not lepidosaur, affinity for turtles».Evolution & Development.16(4): 189–196.doi:10.1111/ede.12081.Consultat el 5 de juliol de 2019.
  17. ↑ Plantilla:Cite journalast1 = Crawford

Enllaços externs

. Vertebrata en el Viccionari.

Commons