Metámero
Es coneix com metámero a cada u dels segments que es repetixen en certs grups d'animals, celomados de simetria bilateral (bilateria). La metamerizaació és una de les principals modificacions del celoma. Cada metámero té cavitats celómicas separades de les d'atres metámeros per tabics, i les estructures internes (ganglis nerviosos, nefridios, gònadas, etc.) i externes (pates, brànquies, etc.) estan repetides en cada metámero.
Per eixemple, en els artròpodes, cada metámero pot dur a lo manco un parell d'apèndixs, que poden ser pates, antenas o brànquies en el cas dels aquàtics. Un eixemple ilustrativo és el ciempiés (Chilopoda): cada u dels segments que du un parell de pates és un metámero; mentres que els milpiés (Diplopoda) conten en dos parells per metámero.
La metamerizaació es dona també de modo característic en el tall dels anèlits i inclús en els vertebrats, encara que en este últim grup no es veu tan fàcilment perque a lo llarc de l'evolució del grup hi ha hagut múltiples modificacions, fusions, reduccions, etc. de dits metámeros i s'ha perdut la metamería externa (pero no l'interna com evidencien els peixos). En molts talls de cucs hi ha metámeros cefalizados que reben el nom de prostomio que conté ganglis nerviosos disposts en forma d'anell entorn al tracto inicial del tubo digestiu, que poden ser ya considerats un cervell: un sistema d'integració per a estímuls i impulsos format per cèlules nervioses. S'han pogut obtindre respostes condicionades a un estímul, demostrant aixina una possibilitat d'aprenentage per part d'oligoquetos com la cuc o animals encara més complexos com la sanguisola (hirudíneos), capaç de caçar i depredar en peixos de gran tamany.
Tipos de metamerizaació
[editar | editar còdic]- Metamerisació homónoma. Tots els metámeros són similars (per eixemple, en la majoria dels anèlits). Es considera la més primitiva. En cada metámero o somito es produïx una repetició d'òrguens mesodèrmics, com a gònades.[1]
- Metamerisació heterónoma. Els metámeros són diferents en diferents zones del cos; varis segments similars i distints d'uns atres formen un tagma (per eixemple, cap, tórax i abdomen en insectes).
- Seudometamería. Alguns animals presenten seudometamería o falsa metamería interna o externa; el seu aspecte és similar al que dona la metamería, pero no deriva del celoma, ya que solament es repetixen òrguens determinats, com a passa en els cestodos.
En plantes
[editar | editar còdic]Les plantes també presenten metamerizaació.[2]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Chandra, Dr. Girish. "Metamerism". http://www.iaszoology.com/metamerism/
- ↑ White, J. 1979. The plant as a metapopulation. Annual Review of Ecology and Systematics 10:109–145.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Metámero» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.