Nefridio

El nefridio és un orgue excretor dels animals invertebrats en una funció anàloga a la dels renyons dels vertebrats. Elimina els rebujos metabòlics del cos de l'animal. Apareixen en molts talls animals. Es diferencien dos tipos, protonefridios i metanefridios.

Protonefridios

Són un entramat de túbuls d'extrems cegos conectats entre sí, pero faltant-los obertures internes que els comuniquen al conductor o canal del protonefridio. Per l'extrem distal, dits túbuls s'òbrin a l'exterior a través del neuroporo o nefrostoma, i en l'extrem proximal s'eixamplen per a formar una ampolla forrada internament de cèlules flamígeras flagellades; quan dites cèlules flagellades tapizan la cara externa de l'ampolla reben el nom de solenocitos. Els tabics, les parets dels túbuls, deixen pas per òsmosis. Cada cèlula té un o varis flagelos i quan baten el canal del protonefridio, creen una corrent cap a fòra i per extensió, un buit parcial en el fondo del conducte. Per este buit parcial, els rebujos metabòlics i decorreguts interns de l'animal són espentats a través dels poros de les cèlules terminals al protonefridio. Els poros de les cèlules terminals tenen un diàmetro tal, que les molèculas chicotetes poden passar, pero les proteïnas, més grans, són retingudes en l'organisme.

Des del fondo del protonefridio, el decorregut de les dejecció és dut pel conducte (format per les cèlules del canal) i ixen de l'animal pel nefrostoma.

Són estructures embriológicament ectodèrmiques, principalment osmorreguladoras, ya que en els invertebrats inferiors (acelomados i blastocelomados) l'excreció, en la majoria de les ocasions, es realisa a nivell de la paret del cos, puix la seua estructura corporal ho permet.

Els protonefridios apareixen en els organismes més senzills, com els platelmintos, els nemertinos, els blastocelomados (també coneguts com pseudocelomados) i en numeroses formes larvaels, entre elles la larva trocófora.Són estructures senzilles que apareixen en acelomados o pseudocelomados. Hi ha dos tipos de protonefridios:

Cèlules flamígeras: són cèlules grans en cilios. Conecten unes cèlules de l'interior del cos en l'exterior per mig d'un chicotet conducte. Els productes nitrogenats passen d'una cèlula a una atra, fins a aplegar a la cèlula flamígera que ho expulsa a l'exterior, gràcies a la corrent que crea el moviment dels cilios.

Solenocitos: són cèlules grans, flagellades, en un collarete. S'associen unes cèlules en unes atres formant una cambra a la que s'expulsen les substàncies nitrogenades, que ixen a l'exterior, gràcies a l'acció dels flagelos. Estan formades per clateofilios i portaleidos

Metanefridios

Els metanefridios són un tipo de glándulas excretoras presents en anèlits i moluscs. Consistixen en un tubo o embut ciliat que s'obri dins de la cavitat del celoma conectat a un conducte que pot tindre una varietat de glándulas, pot ser plegat o eixamplat, en vesícules i que generalment evacúa a l'exterior. Estos tubos ciliats transporten aigua per bombeig i junt en ella carregen els ions en excés, rebujos metabòlics, toxines i hormones sobreres; bolcant tots ells en un nefridioporo. L'orina primària formada per filtració de la sanc és transformada per reabsorció selectiva en orina secundària per acció de les cèlules que tapizan el metanefridio.

En moltes cucs (dins dels anèlits) els tubos nefridiales es bolquen en l'aparat digestiu lo que du el nom d'enteronefridio. En alguns animals no ho posseïxen