Flagelle eucariota
En els organismes eucariota, els flagelos són estructures poc numeroses, un o dos per cèla, en l'excepció d'alguns protoctistas unicelars del grup dels Excavata. Es distinguix a les cèlules acrocontas, que naden en la seua flagelle o flagelos per davant, de les opistocontas, a on el cos celar alvança per davant del flagelle. Esta última condició, evolutivamente més moderna, caracterisa a la branca evolutiva que reunix als regnes foncs (Fungi) i animals (Animalia). És la que observem en els espermatozoides animals.
Estructura
Junt en els cilios, els flagelos eucariota que constituïxen un grup d'estructures conegudes com undulipodios. El seu ultraestructura és essencialment la mateixa, pero el flagelle generalment es complica en atres elements afegits, resultant més gros i més llarc.[1] Una atra diferència és el patró de batut (vejau més avall).
Essencialment, l'estructura del flagelle (de la mateixa manera que la del cilio) és una forma cilíndrica, de diàmetro uniforme en tota la seua llongitut, en una terminació redonejada, semiesfèrica. El seu núcleu és un cilindre de nou doblets de microtúbuls que rodegen a atres dos centrals.[2] Esta estructura "9+2” es denomina axonema. Este núcleu es troba cobert per la membrana plasmática, a fin de que l'interior del flagelle siga accessible al citoplasma de la cèla. En la base del flagelle eucariota es troba un cos basal (també denominat blefaroplasto o cinetosoma), que és el centre d'organisació de microtúbuls per als microtúbuls flagellares, d'al voltant de 500 nm de llarc. Els cossos basals són estructuralment idèntics als centríols.
Cada u dels doblets de microtúbuls exteriors té associat un parell de braços de dineína (un d'interior i un atre exterior). Estos braços de dineína produïxen força per mig de l'hidrólisis d'ATP i conseguixen que el flagelle es doble. D'esta forma es conseguix el batut dels flagelos. El axonema flagellar també conté radis fets de complexos de polipèptit que s'estenen des de cada u dels doblets de microtúbuls exteriors cap a la parella central, en la "cap" dirigida cap a l'interior. Es creu que el cap intervé en la regulació del moviment flagellar, encara que la seua funció exacta i método d'acció encara no són ben ent
Entre els doblets de microtúbuls i la membrana se situen les partícules associades en el transport intraflagelar (IFT), un procés important en el ensamblado del flagelle i el tràfic de proteïnes en este compartimento celar. El moviment de les subunidades axonemals, receptors transmembrana i atres proteïnes dalt i avall de la llongitut del flagelle és essencial per al bon funcionament d'est, tant en la motilidad, com en la transducció de senyals.[3] En la direcció d'eixida de la cèla, IFT és impulsat per cinesinas, mentres que en la direcció d'entrada és impulsat per dineínas.
Els flagelos més estudiats són els d'espermatozoides. En l'espermatozoide de mamífers, el flagelle (coa) està constituït per un axonema rodejat per les fibres externes denses (un per cada doblet) que intervenen en el moviment del flagelle. Per fòra d'estes fibres, existixen atres estructures rodejant el complex axonema-fibres: la baïna mitocondrial, si el tall és per la peça intermija, o la baïna fibrosa, si el tall es realisa en la peça principal. La baïna mitocondrial està constituïda per mitocondrias dispostes en hèliç que proporcionen l'energia necessària per al moviment del flagelle. La baïna fibrosa són parells d'estructures proteiques (cada una rodeja la mitat de les fibres denses). Sembla que intervenen en la protecció de l'axonema i potser també en el moviment del flagelle. Per fòra, de tot això, es dispon la membrana plasmática.
Patrons de batut de flagelos i cilios
Encara que flagelos i cilios eucariota són idèntics en ultraestructura, estos dos tipos d'apèndixs tenen patrons de batut diferents. Els flagelos, que impulsen als espermatozoides i a molts protistas, estan dissenyats per a que un només d'ells (o uns pocs) puga impulsar a la cèla completa a través d'un decorregut. El batut del flagelle genera un moviment helicoidal sense que l'eix rote sobre sí mateixa, com ocorre en el gir d'una fonda. En contrast, els cilios estan dissenyats per a actuar coordinadamente en molts atres sobre la superfície celar. El seu batut consistix en moviments cíclicos, primer cap a arrere (propulsado rígit) i despuix cap a avant (recuperació flexible), com ocorre en el batut d'un rem.
Tipos de flagelos
Per la seua posició en relació en el moviment:[4][5]
- Acroconto. Situat en la part anterior.
- Opistoconto: Situat en la part posterior.
- Pleuroconto: Situat en mija o lateral. Quan hi ha varis:
- Anficonto: Flagelos dirigits en sentits oposts.
- Estefanoconto: Flagelos disposts en corona. Per la seua forma:
- Pla.
- Mastigonemado. En presència de fibrillas a modo de pentines. Quan hi ha varis:
- Isoconto. Iguals.
- Anisoconto. De desigual tamany.
- Heteroconto. De desigual forma.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Flagelo eucariota» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Referències
- ↑ Haimo LT, Rosenbaum JL«Cilia, flagella, and microtubules».91(3 Pt 2)
- 125s–130s.doi:10.1083/jcb.91.3.125s.
- ↑ D. R. Mitchell (2006), The Evolution of Eukaryotic Cilia and Flagella as Motile and Sensory Organelles en Eukaryotic Membranes and Cytoskeleton: Origins and Evolution, editat per Gáspár Jékely, Eurekah.com, ISBN 978-0-387-74020-1.
- ↑ Pazour GJ«Intraflagellar transport and cilia-dependent renal disease: the ciliary hypothesis of polycystic kidney disease».15(10)
- 2528–36.doi:10.1097/01.ASN.0000141055.57643. I0.
- ↑ McLaughlin, D., & Spatafora, J. W. (Eds.). (2014). Systematics and evolution (Vol. 7). Springer.
- ↑ Flagelos. Plantes i fongos. Consultat el 9 d'agost de 2015.