Anar al contingut

Metabolisme

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Esquema dels principals rutes metabòlica en el que les rutes apareixen interconectadas com una ret de metro.
Vista simplificada d'una ruta anfibólica. El cicle de Krebs com a centre de regulació de rutes catabólicas i anabólicas.

El terme metabolisme[1] (acunyat per Theodor Schwann,[2] provinent del grec μεταβολή, metabole, que significa canvi, més el sufix -ισμός (-ismo) que significa qualitat, sistema),[3][4] procés global a través del com els sistemes vius conseguixen i utilisen l'energia lliure per a portar a terme les seues funcions.[5] Tales funciones son, por ejemplo, la respiracó, la circulacó sanguínea, la regulacó de la temperatura corporal, la contraccó muscular, la digestión de alimentos y nutrientes, la eliminacó de los desechos a través de la orina y de las heces y el funcionament del cerebro y los nervios.[6] Estos processos estan interrelacionats a nivell molecular i permeten que les cèlules puguen créixer, reproduir-se, mantindre les seues estructures i respondre a estímuls, entre atres[5]

En el metabolisme es distinguixen dos tipos de reaccions generals depenent de si produïxen energia o si la consumixen. Estes reaccions globals es denominen catabólicas, cuan do produïxen o lliberen energia; i anabólicas, quan gasten energia. No obstant, la divisió entre catabolisme i anabolisme és cada volta més difusa, ya que les molècules que participen en rutes catabólicas, poden trobar-se també en rutes anabólicas. Estes rutes que compartixen metabòlits es denominen rutes anfibólicas.[5]

El catabolisme consistix, per tant, en la degradació de molècules complexes, com glúcits, lípits i proteïnes; en molècules més senzilles, obtenint energia en el procés. Una reacció típicament catabólica és la glucólisis, en la que es produïx la degradació de la glucosa. Per la seua banda, en l'anabolisme se sintetisen macromolècules a partir de precursors senzills, per mig de reaccions que requerixen l'energia produïda en les reaccions catabólicas. La síntesis de proteïnes o d'àcits nucleicos són processos anabólicos.

Tot procés metabòlic està a càrrec d'enzimes, per això es diu que són processos catalizados enzimáticamente. Les enzimes són els punts clau en els que l'organisme actua per a regular les distintes rutes metabòliques. L'organisme actua sobre elles com si foren interruptors moleculars, activant-les o inhibint-les, segons les necessitats energètiques de la cèlula.[5]

Model d'espai ple de l'adenosina trifosfat (ATP), una coenzima intermediària principal en el metabolisme energètic, també coneguda com “la “moneda d'intercanvi energètic”.

L'economia que l'activitat celular impon sobre els seus recursos obliga a organisar estrictament les reaccions químiques del metabolisme en vies o rutes metabòliques en les que un compost químic (substrat) és transformat en un atre (producte) i este a la seua volta funciona com a substrat per a generar un atre producte, en una seqüència de reaccions en les que intervenen diferents enzimes (per lo general una per a cada substrat-reacció). Les enzimes són crucials en el metabolisme perque agiliten les reaccins fisicoquímica en convertir possibles reaccions termodinàmiques desijades, pero "no favorables", per mig d'un acoplament, en reaccions favor ables. Les enzimes també es comporten com a factors reguladors de les vies metabòliques —de les que modifiquen la funcionalitat, i per això l'activitat completa— en resposta a l'ambient i a les necessitats de la cèlula o segons senyals d'atres cèlules.

El metabolisme d'un organisme determina les substàncies que trobarà nutritives i les que trobarà tòxiques. Per eixemple, algunes cèlules procariota utilisen sulfur d'hidrogen com a nutrient, pero eixe gas és venenós per als animals.[7] La velocitat del metabolisme, el ranc metabòlic, també influïx en quant aliment va a requerir un organisme.

Una característica del metabolisme és la similitut de les rutes metabòliques bàsiques inclús entre espècies molt diferents. Per eixemple, la seqüència de passos químics en una via metabòlica com el cicle de Krebs és universal entre cèlules vivents tan diverses com la bactèria unicelular Escherichia coli i organismes pluricelulares com l'elefant.[8]

És provable que esta estructura metabòlica compartida siga el resultat de l'alta eficiència d'estes rutes i de la seua primerenca aparició en l'història evolutiva.[9][10]


Investigació i manipulació

Ret metabòlica del cicle de Krebs de la planta Arabidopsis thaliana. Les enzimes i els metabòlits es mostren en roig i les interaccions per mig de llínees.

El mètoto clàssic per a estudiar el metabolisme consistix en un enfocament centrat en una ruta metabòlica específica. Els diversos elements que s'utilisen en l'organisme són valiosos en totes les categories histológicas, de teixits a cèlules, que definixen les rutes dels precursors cap al seu producte final.[11] Les enzimes que catabolizan eixes reaccions químiques poden ser purificades per a estudiar el seu cinètica enzimàtica i les respostes que presenten front a diversos inhibidors. Un atre tipo d'estudi que es pot portar a terme en paralel és l'identificació dels metabòlits presents en una cèlula o teixit (l'estudi del conjunt d'eixes molècules es denomina metabolómica). Els estudis d'eixe tipo oferixen una visió de les estructures i funcions de rutes metabòliques simples, pero són inadequats quan es volen aplicar a sistemes més complexos com el metabolisme global de la cèlula.[12]

En l'image de la dreta es pot apreciar la complexitat d'una ret metabòlica celular que mostra interaccions entre tan sol quarantatrés proteïnes i quaranta metabòlits, seqüència de genomes que proveïx llistes que contenen fins a 45 000 gens.[13] No obstant, és possible usar esta informació per a reconstruir rets completes de comportaments bioquímics i produir més mo delos matemàtics holísticos que puguen explicar i predir el seu comportament.[14] Estos models són molt més efectius quan s'usen per a integrar l'informació de les rutes i dels metabòlits obtinguda per métodos clàssics en les senyes d'expressió gènica conseguits per mig d'estudis de proteómica i de chips d'ADN.[15]

Una de les aplicacions tecnològiques d'esta informació és l'ingenieria metabòlica. En esta tecnologia, organismes com les rent, les plantes o les bactèries són modificats genèticament per a tornar-los més útils en algun camp de la biotecnologia, com pot ser la producció de drogues, antibiòtics o químics industrials.[16][17][18] Estes modificacions genètiques tenen com a objectiu reduir la cantitat d'energia usada per a generar el pr oducto, incrementar els beneficis i reduir la producció de rebujos.[19]


Vore també

Referències

  1. ↑
  2. ↑ Capítulo "El largo aliento de Hans Krebs", capítulo XIII (pp. 367-474) de Monteverde, E. (2015). Historias épicas de la medicina: demonios, pócimas, enfermedades y curaciones que alguna vez fueron mortales. México: Crítica. 488 pp. ISBN 978-607-8406-61-6 (Consultado lunes, 12 de septiembre del 2022.)
  3. ↑ Origen de las palabras, en Diccionario etimológico, consultado en [1] el 9 de octubre de 2015.
  4. ↑ Sobre el origen etimológico de "metabolismo" (Consultado lunes, 12 de septiembre del 2022.)
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Nelson
  6. ↑ «Metabolismo». Enciclopedia Médica. MedlinePlus (25 de octubre de 2006). Consultat el 26 de octubre de 2007.
  7. ↑ Friedrich C.G., “Physiology and genetics of sulfur-oxidizing bacteria”, Adv Microb Physiol 1998, 39: 235-289. PMID 9328649.
  8. ↑ Smith E. y Morowitz H., "Universality in intermediary metabolism", Proc Natl Acad Sci USA 2004, 101(36): 13168-13173. DOI: 10. 1073/pnas. 0404922101. PMCID: PMC516543.
  9. ↑ Ebenhöh O. y Heinrich R., “Evolutionary optimization of metabolic pathways. Theoretical reconstruction of the stoichiometry of ATP and NADH producing systems”, Bull Math Biol 2001, 63 (1): 21-55. PMID 11146883.
  10. ↑ Meléndez-Hevia I., Waddell T. i Cascante M., “The puzle of the Krebs citric acid cycle: assembling the pieces of chemically feasible reactions, and opportunism in the design of metabolic pathways during evolution”, J Mol Evol 1996, 43 (3): 293-303. PMID 8703096. Disponible en format PDF en [http://co urses.chem.indiana.edu/c582/documents/Krebs-cycle.pdf]
  11. ↑ Rennie M., “An introduction to the use of tracers in nutrition and metabolism”, P Nutr Soc 1999, 58 (4): 935-944. PMID 10817161.
  12. ↑ Phair R., “Development of kinetic models in the nonlinear world of molecular cell biology”, Metabolism 1997, 46 (12): 1489-1495. PMID 9439549.
  13. ↑ Sterck L., Rombauts S., Vandepoele K., Rouzé P. y Van de Peer Y., "How many genes are there in plants (… and why are they there)?", Curr Opin Plant Biol 2007, 10 (2): 199-203. PMID 17289424.
  14. ↑ Borodina I. y Nielsen J., "From genomes to in silico cells via metabolic networks", Curr Opin Biotechnol 2005, 16 (3): 350-355. PMID 15961036. DOI: 10. 1016/j. copbio. 2005. 04. 008.
  15. ↑ Gianchandani E., Brautigan D. y Papin J., "Systems analyses characterize integrated functions of biochemical networks", Trends Biochem Sci 2006, 31 (5): 284-291. PMID 16616498. DOI:10. 1016/j.tibs. 2006. 03. 007.
  16. ↑ Thykaer J. y Nielsen J., "Metabolic engineering of beta-lactam production", Metab Eng 2003, 5 (1): 56-69. PMID 12749845. DOI:10. 1016/S1096-7176(03)00003-X.
  17. ↑ González-Pajuelo M., Meynial-Salles I., Mendes F., Andrade J., Vasconcelos I. y Soucaille P., "Metabolic engineering of Clostridium acetobutylicum for the industrial production of 1, 3-propanediol from glycerol", Metab Eng 2005, 7 (5-6): 329-336. PMID 16095939 DOI:10. 1016/j. ymben. 2005. 06. 001.
  18. ↑ Krämer M., Bongaerts J., Bovenberg R., Kremer S., Müller U., Orf S., Wubbolts M. y Raeven L., "Metabolic engineering for microbial production of shikimic acid", Metab Eng 2003, 5 (4): 277-283. PMID 1464235.
  19. ↑ Koffas M., Roberge C., Lee K. y Stephanopoulos G., "Metabolic engineering", Annu Rev Biomed Eng 1999, 1, 535-557. PMID 1170149 .

Enllaços externs