Droga

Droga

Segons la Organisació Mundial de la Salut, la droga és:

Algunes drogues psicoactives comunes:

Este terme també s'utilisa en l'àmbit de la farmacologia, com a sinònim de «principi actiu» o fàrmac, tal com reflectix la definició de la OMS. No obstant, atres autors senyalen que «droga» és el vocablo adequat per a referir-se a una substància consumida sense fins terapèutics, autoadministrada i en potencial d'abús o dependència o que produïx plaure.

Clorhidrato de cocaïna en pols. Les substàncies estimulants, com la cocaïna (en l'image) són les substàncies habitualment relacionades en el vocablo «droga» pel públic general. No obstant, el terme inclou distintes substàncies tant llegals com a illegals, els efectes de les quals i dany varien àmpliament.

El alcohol, llegal en la majoria de països del món, com en Mèxic, Canadà o Brasil, és una substància de consum habitual continguda en numeroses begudes, com el vi (en l'image) o la cervesa, la tercera beguda més popular del món despuix del aigua i el té. L'indústria mundial de begudes alcohòliques estava valorada en 2013 en un billó de dólars. Una atra droga psicoactiva és la cafeïna del café, beguda ingerida diàriament pel 90 % dels adults d'Estats Units. La nicotina continguda en el tabac, és també una de les drogues més consumides i té un estatus llegal.

La majoria de substàncies conegudes hui per la seua consume recreatiu es varen donar a conéixer en primer lloc en l'àmbit clínic (mege), com el opi i la marihuana. També va ser el cas del LSD, la MDMA o la cocaïna. La categorisació d'algunes substàncies com a medicament o com a «droga» ha anat variant en diferents periodos de l'història segons diversos factors socials, culturals i científics. Les drogues més consumides del món són: el alcohol, la nicotina i la cafeïna; llegals en la gran majoria de països (si ben no es consideren drogues en sí sino alcaloide), ademés d'atres substàncies generalment illegals com derivats dels opiáceos i les anfetaminas. La consideració del sucre com a «droga adictiva» està subjecta a debat científic, en el context dels trastorns de la conducta alimentària.

La droga pot causar efectes negatius, en major o menor intensitat, adicció i efectes secundaris. Gran part de la droga és illegal, i el seu us està prohibit inclús per a ensajos clínics o atres aplicacions mèdiques; existixen tractats internacionals, com la Convenció Única sobre Estupefaents, que prohibixen certes substàncies en caràcter internacional. Des de la seua illegalisació a mitan del XX, certs països, destacant els Estats Units, i més recentment Mèxic i Filipines, varen iniciar la cridada «guerra contra les drogues» destinada a combatre el narcotràfic i la delinqüència organisada sorgida de la prohibició d'estupefaents. El criteri per a prohibir la droga no està correlacionado en el seu potencial de dany i alguns científics ho consideren arbitrari.

Conceptes associats al consum de droga

Etimologia

Segons la Real Acadèmia Espanyola, droga prové del àrap andalusí ḥaṭrúka (lliteralment, 'charlatanería'). Elexicógrafo Federico Corrent Còrdova va documentar el provable orige en la forma andalusí-romanç ḥaṭrúka ({ḥṭr} o حطروكة), en el sentit general de "parlar massa i sense sentit; chochear", posteriorment hibridado en sufixació romanç en la costa del nordest peninsular.

Durant el XIV, es va començar a utilisar en els Països Baixos el terme droog («sec») per a referir-se a les plantes i espècies que s'utilisaven seques en finalitat medicinal. Posteriorment, els anglesos varen utilisar drug i els francesos drogue per a referir-se als medicaments. En els Països Baixos, el terme es va seguir usant específicament per a referir-se als productes de les plantes medicinals. En anglés, el terme drug s'usa en forma genèrica tant per a referir-se a principis actius i fàrmacs, com per a substàncies adictives, incloent a algunes com l'alcohol i el tabac que no entrarien en la primera definició. En l'actualitat el terme se sol usar comunament en espanyol ya només per a referir-se a substàncies psicoactives illegals.

Heroïna comercialisada per l'empresa alemana Bayer a finals del XIX.

Existixen proves de que el ser humà va ser coneixedor i usuari de certes plantes en propietats psicoactives inclús abans de la formació de les primeres civilisacions, tal com és el cas del opi extret de la adormidera. En totes les civilisacions, des de la asiria fins a l'actual, el ser humà ha consumit tot tipo de droga per distints motius, religiosos, rituals, medicinals, hàbits o costums, per distracció, hedonisme, etc. En la cultura occidentala droga és considerada un tema tabú, pero solament des de mediats del XX, que és quan es varen dictar les primeres lleis contra les diferents drogues, si ben alguns països i estats d'EE. UU. han anat promovent una certa obertura i major tolerància des de principis del XXI. Un eixemple de prohibicionisme és la coneguda llei seca, per mig de la qual es va aplegar a prohibir el alcohol en els Estats Units. L'experiment de la prohibició va fracassar i va anar l'orige del poder de certs grups mafiosos que varen començar traficant en esta droga, i quan va ser llegalisada, varen canviar a unes atres que seguien prohibides. En la majoria de països d'Europa Occidental, el tràfic i producció seguix penat, pero en alguns casos el seu consum o possessió de chicotetes cantitats s'ha anat despenalizando, pero seguix sent sancionat. A pesar de ser les dos substàncies que provoquen un major número de decesos en les societats modernes, pel seu volum de consum, el alcohol i el tabac són llegals i el seu us està acceptat socialment i regulat per la administració pública.

Per la penalisació llegal en la producció, comercialisació i consum de determinada droga, el mercat de droga illegal està controlat pel crim organisat. Un informe de Nacions Unides de l'any 2003 va estimar que el comerç mundial de la droga va generar una riquea estimada en 321 600 millons de dólars nortamericans, o lo que és lo mateix, l'1 % del PIB mundial generat eixe any. Les nacions del món, sobretot Estats Units, invertixen mils de millons de dólars a l'any per a intentar frenar este mercat illegal —s'estima que solament Estats Units invertix anualment 51 000 millons de dólars, encara que segons alguns informes, despuix de décades de «guerra» estes polítiques han fracassat en els seus intents.

Farmacodependencia

Artícul principal → Drogodependència.

La drogadicció, farmacodependencia o drogodependència és el padecimiento que consistix en la necessitat de consumir dosis repetides d'un tipo de droga per a sentir-se be o per a no sentir-se mal. La dependència s'evidencia en un grup de síntomes cognitius, fisiològics i del comportament que es relacionen en la falta de control sobre el consum de la droga, la qual se seguix consumint pese als seus efectes adversos.

La dependència produïda per la droga pot ser de dos tipos:

• Dependència fisiològica o física: L'organisme es torna necessitat de la droga, adquirint tolerància, per lo que es requerix cada volta majors dosis o freqüència de consum i en interrompre el seu consum sobrevenen forts trastorns fisiològics, lo que es coneix com síndrome d'abstinència.
• Dependència sicològica o psíquica: És la deterioració del control sobre l'us de la droga, lo que du a buscar novament el consum per a evitar el malestar o obtindre plaure. L'individu sent una necessitat imperiosa i apremiante de consumir la droga.

Tolerància

Artícul principal → Tolerància (medicina).

El concepte de tolerància fa referència a la necessitat d'incrementar la dosis consumida per a alcançar els efectes que anteriorment es conseguien en dosis menors. Segons l'individu i el tipo de droga hi ha distints tipos de tolerància: Tolerància creuada, tolerància inversa, tolerància farmacocinética o metabòlica i per últim la tolerància funcional, celar, tisular o farmacodinámica.

Síndrome d'abstinència

Artícul principal → Síndrome d'abstinència.

El síndrome d'abstinència fa referència al conjunt de reaccions físiques o psíquiques que ocorren quan una persona depenent d'una substància cessa el seu consum.^{cita requerida}

Model funcional

El temps d'arribada de la substància al cervell depén de varis factors, entre ells, la via d'entrada o consum, que generalment depén del seu estat físic; la via oral és més llenta pero més segura en térmens de toxicologia, la via nassal o inhalatorio és més ràpida pero en poca diferència en eficiència a la via oral, la via intranasal o esnifatoria és tan eficient com la inhalatorio pero produïx a llarc determini danys en el tabic nassal, la via intravenosa és la més eficient i veloç. Els efectes psicoactius depenen enterament de la seua arribada al cervell, i la major dificultat és la barrera hematoencefálica, per lo que algunes substàncies la creuen en dificultat i unes atres no ho conseguixen.

Quan la substància ha creuat la barrera hematoencefálica és capaç d'eixercir una funció neuromodulatoria, modificant la síntesis neurotransmisora a nivell sináptico. La neuromodulación pot ser iònica, modificant l'estat dels canals iònics en bloquejar-els o obrir-els i eixercint una funció inhibitòria o excitatoria que modifica el potencial d'acció neuronal; neurotransmisora, inhibint o facilitant, total o parcialment el pas de certes substàncies (ions, micromoléculas o macromolécula) a través de la membrana; o enzimàtica, en unir-se a certes enzimes i incrementar o disminuir la seua acció.

Neuromodulación iònica

Una membrana i ions tractant de travessar-la.

Les membranes celars són permeables generalment a certes molècules chicotetes no polarisades, com a sucre, pero no són permeables a les demés, com els ions. Per a facilitar el pas d'estos, les membranes disponen de canals iònics formats per proteïnes que s'òbrin o tanquen segons quines circumstàncies. L'obertura d'estos canals facilita el fluix d'estos ions dins o fòra de la cèla. Existixen els següents tipos de canals iònics, permeables selectivament:

• Canal de calcio (Ca²⁺)
• Canal de potassi (K⁺)
• Canal de sodi (Na⁺)
• Canal de clor (Cl^-)

Els bloqueantes de canal tanquen el pas dels ions. En un moment determinat, segons la diferència del número d'estos dins de la cèlula i fòra s'establix el potencial de membrana, que s'expressa generalment en milivoltios. Les bombes d'ions utilisen l'energia celar per a bombejar d'un costat de la membrana (des de dins de la cèla) a l'atre, disminuint el número d'ions d'algun tipo dins de la neurona i aumentant el número d'estos fòra d'ella. Una bomba iònica important és la bomba sodi-potassi, la funció del qual és intercanviar tres ions de sodi de l'interior per dos de potassi de l'exterior, per a evitar el pas d'aigua dins de la neurona. Els canals iònics s'òbrin o tanquen per mig de la regulació iònica que és mediada directament per un lligant, la diferència de potencial o la deformació mecànica.

Canals oberts per lligant

En el primer grup, els ligandos s'unixen a un domini trasmembrana i provoquen un comportament del poro iònic incrementant o disminuint el pas dels ions a través d'ell.

Existixen 4 grups de receptors que tenen com ligandos les següents substàncies:

Receptors aniónicos cys-loop (ion negatiu)
GABAA	glicina
alfa (α), beta (β), gamma (γ), delta (δ), epsilon (ε), pi (π), theta (θ), ro (ρ)	alfa (α), beta (β)

Receptors catiónicos cys-loop (ion positiu)
serotonina	acetilcolina nicotínica	Zinc
5-HT3	alfa (α), beta (β), gamma (γ), delta (δ), épsilon (ε)	ZAC

Receptors ionotrópicos de glutamato
AMPA	Kainato	NMDA	Orfe

Receptors catiónicos d'ATP

El receptor 5-HT de subtipo 3 (5-HT₃) té com lligant la serotonina, i a diferència dels atres subtipos, quan la serotonina es lliga al domini del receptor celar provoca una resposta positiva en el canal, obrint-ho i permetent el pas dels ions. Els agonistas d'este receptor aumenten els nivells de serotonina incrementant a la seua volta el número de respostes dels canals d'este receptor; els antagonistas, en canvi, disminuïxen parcial o totalment l'activitat del receptor. Quan el 5-HT₃ és estimulat agonistamente (per eixemple, el etanol) a nivell central es produïxen efectes com nàuseas, bossada i ansietat, per lo que els antagonistas produïxen els efectes contraris servint de teràpia per a l'ansietat (antipsicóticos o antidepressius) o nàusea (antieméticos).

Canals oberts per voltage

Impuls nerviós neuronal unidireccional pel canvi de potencial trasmembrana

A diferència dels canals iònics oberts per lligant, estos s'òbrin i tanquen com a resposta a la diferència de potencial trasmembrana (entre l'interior de la cèlula i l'exterior). La membrana conté un sensor de voltage que detecta la diferència de potencial i obri o tanca els canals iònics a través de tota la superfície de la cèlula induint a una despolarisació direccional i coordinada que permet transportar l'impuls elèctric a través de la neurona, fins a l'adjacent. Este tipo de canals iònics permeten el pas dels ions de potassi, sodi i calcio.

Canals oberts per estimulació mecànica

Este tipo de canals iònics s'òbrin com a resposta a alguna estimulació mecànica i regulen fenomens complexos com el dolor. Alguna de les estimulació inclouen:

• olor
• calor
• sò
• vibració.

Neuromodulación mediada per proteïnes G, ATP o GDP

Artícul principal → Receptor acoplat a proteïnes G.

Receptor acoplat a una proteïna G.

Les proteïnes G són un grup de transductores de senyals als que s'acoplen un conjunt variat de receptors denominats receptors acoplats a proteïnes G. Este tipo de receptors tenen com lligant, o són activats, per numerosos lligants entre els quals es conten neurotransmissors, hormonas i feromonas, entre uns atres. La majoria de drogues són mediades per estos receptors. El funcionament d'estos receptors no és del tot conegut, pero està mediat per lo general per ligandos que activen els receptors i produïxen a la seua volta l'activació de mensagers secundaris com GTP i GDP que modifiquen la conformació de les proteïnes secundàries generant una cascada señalizadora.

1. En un principi es produïx l'activació del receptor per una molècula o senyal de diversa naturalea.
2. Esta proteïna, que es troba en la membrana celar, sofrix un canvi conformacional que es reflectix en les regions citosólicas i es activa.
3. Quan la proteïna G està ya activa, la proteïna G heterotrimérica (una atra proteïna G en l'interior de la cèla) que està composta per 3 subunidades pot estar unida al factor bescanviador de nucleòtit de guanina per la subunidad alfa (α).
4. Llavors el factor d'intercanvi de nucleòtits de guanina alostéricamente intercanvia la molècula GDP per GTP en la subunidad alfa de la proteïna G heterotrimérica.
5. En este punt, les subunidades de la proteïna G es disocian del receptor, aixina com entre ells, per a produir un monòmer Gα-GTP i un dímer Gβγ, que ara són lliures per a modular l'activitat d'atres proteïnes intracelars

Eixemple 1: Begudes alcohòliques i benzodiacepinas

Receptor GABA de tipo B.

Existixen dos tipos de receptors GABA, els de tipo a (GABA_a) i tipo b (GABA_b); els primers són ionotrópicos, açò és, el seu model funcional es basa en l'obertura d'un canal iònic, mentres que els segons es basen en mensagers secundaris a la seua estimulació. Les begudes alcohòliques contenen etanol. El receptor GABA_a és un complex oligomérico en distints llocs a on s'unixen corresponent certes substàncies; es disponen al voltant d'un poro o canal iònic que s'obri selectivament per al pas dels ions de l'exterior a l'interior de la cèlula i d'eixe modo modificar el potencial d'acció hiperpolarizando la cèla. El canal s'obri quan un lligant s'unix a un lloc. Quan la molècula d'etanol s'unix alloc corresponent, el canal iònic s'obri permetent el pas dels ions de clor a l'interior. El número d'estos durant el repòs és major en l'exterior que en l'interior, açò induïx a que el potencial de la neurona siga de –75 mV. Quan els ions de clor passen a l'interior, este potencial es revertix, incrementant el número d'ions dins de la neurona i hiperpolarizándola. La hiperpolarisació impedix que la senyal elèctrica presináptica es convertixca en postsináptica, per lo que l'etanol eixercix un efecte inhibidor de la senyal elèctrica. Ademés, de l'inhibició de la senyal, l'etanol inhibix ademés la producció de monoamino oxidasa per lo que ralentisa l'oxidació de la dopamina a nivell postsináptico i açò aumenta la sensació de plaure natural. Quan l'etanol deixa de fer efecte per la metabolisació hepàtica, el plaer disminuïx perque la MAO comença a oxidar la dopamina, i l'usuari tendix a buscar consumir més etanol per a mantindre el mateix efecte plaenter, lo que convertix a l'etanol en una substància extremadament adictiva. Les benzodiacepinas s'unixen alloc benzodiacepinico del receptor GABA_a. En unir-se, el GABA es llibera i s'unix al receptor, obrint el canal iònic i eixercint un efecte sedante i hipnòtic similar a l'etanol. El mecanisme no és agonista ya que, de la mateixa manera que l'etanol, obri el canal per mig d'una molècula secundària; llavors és considerat igualment un modulador alostérico positiu. L'etanol és extremadament perillós ya que en el seu metabolisació hepàtica es produïx el metabòlit acetaldehído, 20 voltes més tòxic que l'etanol i un possible carcinógeno. Les benzodiacepinas eixercixen el mateix efecte sedante-hipnòtic que l'etanol per lo que són utilisades comunament per a tractar el alcoholisme i la ansietat.

Eixemple 2: Cànnabis sativa o marihuana

Actualment es coneixen 5 receptors que són activats per cannabinoides o alcaloide derivats de la planta cànnabis sativa, el CB1, el CB2 i tres receptors òrfens de menor importància. Els efectes psicoactius es deuen a l'activació del CB1 mentres que els efectes derivats de l'activació del CB2 involucren alteracions del sistema immune. El receptor CB1 es considera un dels més habituals del cervell humà, trobant-se ademés en molts atres mamífers, aus, peixos i reptils, com a mones, rates, rates, pollets, peixos de colors i les salamandres. Els cannabinoides poden activar els receptors pel consum de droga o activar-se endógenamente, per mig d'endocannabinoides que es produïxen en el mateix cos.

El sistema cannabinoide endógeno és un sistema ubic de senyalisació de lípits que va aparéixer a principis de l'evolució i que té importants funcions reguladores en tot el cos de tots els vertebrats.

Fernando Rodríguez de Fonseca: The endocannabinoid system: physiology and pharmacology

Classificació

La droga han segut classificades segons múltiples sistemes de categorisació, predominant, en l'actualitat, les classificacions en funció dels seus efectes farmacològics. Entre els diferents tipos de classificació amprats a lo llarc del temps, destaquen els següents:

Classificació segons el seu estat llegal

La droga pot classificar-se en funció de les restriccions llegals establides en cada estat particular respecte al consum, producció i venda de les diferents substàncies. Aixina, en la major part dels països occidentals la droga es classifica segons la normativa llegal, del següent modo:

• Drogues o substàncies lícites: s'ocupen lliurement d'acort als desijos de cada consumidor. Per eixemple, les begudes alcohòliques i el tabac. En alguns països poden aplegar a ser illegals, cas de Bhutan a on és ilícit el consum i tinença de tabac , són pena de sancions penals i l'alcohol que està totalment proscrit en els països musulmans seguint les regles dictades pel Corán.
• Drogues que s'utilisen principalment com a medicament: generalment estes s'obtenen per mig de prescripció mèdica. En Occident, la seua ingesta va lligada al tractament de trastorns de l'ànim, trastorns del somi, malties dolororsoes o en la finalitat de conseguir major lucidea o concentració (nootrópico). Per eixemple, els psicofármacos, estimulants menors i la metadona.
• Drogues o substàncies ilícites: varien d'acort a la llegislació de cada país. Són aquelles el comerç de les quals es considera illegal, com els derivats cànnabis, la heroïna i la cocaïna. Existixen convencions internacionals que han establit com prohibit el propòsit no medicinal d'opiáceos, cànnabis, alucinogens, cocaïna i molts uns atres estimulants, de la mateixa manera que dels hipnòtics i sedantes. Ademés, els països o jurisdiccions locals han afegit les seues pròpies substàncies prohibides com per eixemple begudes alcohòliques o inhalantes.

Classificació farmacològica

Les substàncies psicoactives, en l'àmbit farmacològic, poden ser classificades atenint als seus efectes sobre el sistema nerviós central i el cervell.

Drogues depresoras

Una droga depresora és aquella que ralentisa l'activitat del sistema nerviós central. Tenen la capacitat de ralentisar o dificultar la memòria, disminuir la pressió sanguínea, analgèsia, produir somnolència, ralentisar el pols cardíac, actuar com anticonvulsivo, produir depressió respiratòria, menge, o fins a la mort. Este grup es subdivide a la seua volta en varis grups cóm: antihistamínics, antipsicóticos, disociatius, GABAnérgics, glicinérgics, narcòtics i simpatològics.

Drogues depresoras
Histamínicos	H1-H2 antagonistas i agonistas H1-antagonistas: azelastina, cetirizina, ciclizina, clorfenamina, clemastina, doxilamina, hidroxicina, difenhidramina, prometacina ... H2-antagonistas: cimetidina, famotidina, lafutidina, nizatidina, ... H1-agonistas: betahistina, histamina, HTMT, UR-AK49, piridiletilamina H2-agonistas: amtamina, dimaprit, histamina, HTMT, UR-AK49 Plantilla:Ocultar
Antipsicóticos	Comuns Benzamidas: levosulpirida, nemonaprida, sulpirida, sultoprida... Butirofenonas: droperidol, haloperidol, pimpamperona, spiperona, trifluperidol... Difenilbutilpiperidinas: clopimozida, fluspirilena, penfluridol, pimozida fenotiazinas: clorpromazina, fluphenazina, levomepromazina, promazina... Tioxantenas: clopentixol, flupentixol, tiotixena... Tricíclicos: amoxapina, butaclamol, fluotraceno, loxapina, trimipramina
Bloqueantes de canal	Bloqueantes del canal de calcio Bloqueantes del canal de potassi Bloqueadores del canal de sodi
Disociatius	Arilciclohexilaminas i Morfinanos Arilciclohexilaminas: eticiclidina, ketamina, fenciclidina, tiletamina... Morfinanos: dextrometorfano, metorfán, dextrorfán, morfanol Atres dizocilpina, òxit de nitrogen (I), xenón...
GABAnérgics	Barbitúricos i Benzodiacepinas Barbitúricos: amobarbital, pentobarbital, fenobarbital, secobarbital... Benzodiacepinas: alprazolam, clordiazepòxid, clonazepam,diazepam, lorazepam... Carbamatos i similars al GABA Carbamatos: carisoprodol, felbamate, meprobamate Similars al GABA: àcit γ-aminobutírico, àcit γ-hidroxibutírico, àcit valérico, àcit valproico, vigabatrina... Esteroides neuroactius i benzodiacepinas Esteroides neuroactius: alfaxalona, alopregnanolona, ganaxolona... Nobenzodiazepinas: eszopiclona, zaleplon, zolpidem, zopiclona... piperidinedionas, propifenoles i quinazolinonas Piperidinedionas: glutetimida... Propifenoles: Fospropofol, propofol, timol... Quinazolinonas: metacualona... Atres éter etílico, etanol (alcohol), muscimol, teanina, Piper methysticum, àcit valerénico (valeriana)...
Glicinérgics	Comuns glicina, hipotaurina, sarcosina, serina, taurina, betaína...
Narcòtics	Opiáceos i opioides Opiáceos: codeína, morfina, oripavina, tebaína Opioides: buprenorfina, heroïna, hidrocodona, metadona, oxicodona, remifentanilo, tramadol...
Simpaticolíticos	Alfabloqueantes, betabloqueantes i atres Alfa-Bloqueantes: doxazosina, fentolamina, prazosin, tamsulosina , Yohimbina Beta-bloqueantes: propranol, metoprol, atenol, betaxol, nebivol, bisoprol, esmol, timol Uns atres: clonidina
Uns atres	cloroform, ciclobenzaprina, trazodona...

 Drogues més consumides

Drogues opioides

Els opioides són el tipo de droga que s'unix a receptors opioides situats principalment en el sistema nerviós central i en el tracto gastrointestinal. Hi ha tres grans classes de substàncies opiáceas: alcaloide de l'opi, com morfina i codeína; opiáceos semi-sintètics, tals com heroïna i oxicodona; i opioides completament sintètics, tals com petidina i metadona, que tenen una estructura no relacionada en els alcaloide de l'opi.

Drogues estimulants

Una droga estimulant és aquella que produïx millores temporals de l'activitat neurològica o física. Poden produir ademés síntomes adicionals com a increment de l'alerta, productivitat, increment de la pressió sanguínea, acceleració del pols sanguíneu, millora del equilibri, hiperalgesia, eufòria, disminució del gana o el somi, convulsions, mania o la mort. Este grup es subdivide a la seua volta en subgrups: adamantanos, alquilaminas, arilciclohexilaminas, benzodiazepinas, colinérgics, convulsivos, eugeroicos, oxazolinas, feniletilaminas, piperazinas, piperidinas, pirrolidinas i tropanos.

Drogues estimulants
Adamantanos	Generals amantadina, adenosina, bromantano, memantina...
Antagonistas de la adenosina P1A1-Antagonista	Generals aminofilina, cafeïna (café), paraxantina, teobromina (chocolate), teofilina
Alquilaminas psicotrópicas	Generals heptaminol, metilhexanamina, octodrina, propilhexedrina...
Arilciclohexilaminas	Generals eticiclidina, ketamina, fenciclidina, tiletamina...
Benzodiacepinas	Generals alprazolam, midazolam, flunitrazepam, clonazepam, triazolam, diazepam, lorazepam
Colinérgics	Generals anabasina, arecolina, cotinina, citisina, epibatidina, epiboxidina, nicotina (tabac), tebaniciclina, vareniclina...
Convulsivos	Generals anatoxina, flurotil, gabazina, pentilenotetrazol, picrotoxina, estricnina, tujona...
Eugeroicos	Generals adrafinil, armodafinilo, modafinilo...
Oxazolinas	Generals aminorex, clominorex, ciclazodona, fenozolona, fluminorex, pemolina...
Feniletilaminas	anfetaminas, fenterminas, catinonos i catecolaminas Anfetaminas: alfetamina, amfecloral, anfetamina, anfetaminil, benfluorex, dimetilanfetamina, efedrina, fencamina, fenetilina, fenproporex, furfenorex, lefetamina, mefenorex, metanfetamina, metoxifenamina, 3-metoxi-4-metilanfetamina (MMA), norfenfluramina, oxilofrina, ortetamina, parabromoanfetamina (PBA), paracloroanfetamina, paraiodoanfetamina (PIA), parametoxianfetamina (PMA), parametoxietilanfetamina (PMEA), parametoximetanfetamina (PMMA), fenilpropanolamina, propilanfetamina, pseudoefedrina, sibutramina, tiflorex, tranilcipromina, xilopropamina, zilofuramina Fenterminas: clorfentermina, cloforex, clortermina, etolorex, mefentermina, pentorex Catinonos: anfepramono, brefedrona, bufedrona, bupropion, catinono, dimetilcatinono (dimepropion), etcatinono (etilpropion), flefedrona, metcatinona, mefedrona, metedrona Catecolaminas: adrenocromo, dopamina, epinefrina (adrenalina), levodopa (L-dopa), fenilanina, tirosina, metanefrina, alfametildopa, noradrenalina (norepinefrina), normetanefrina, paraoctopamina, paratiramina
Piperazinas	4-Bromo-2,5-dimetoxi-1-benzilpiperacina (2C-B-BZP), benzilpiperacina, parametoxifenilpiperacina, metilbencilpiperacina, vanoxerina
Piperidinas	Comuns 1-Benzo-4-(2-(difenilmetoxi)etil)piperidina, 2-benzilpiperidina, 3,4-diclorometilfenidato, 4-benzilpiperidina, 4-metilmetilfedinato, desoxipipradrol, difemetorex, difenilpiralina, etilfenidato, metilnaftidato (HDMP-28), metilfenidato (Ritalin), 3α-carbometoxi-4β-(4-clorofenil)-N-metilpiperidina (Nocaína), levofacetoperano, pipradrol
Pirrolidinas	Comuns 2-difenilmetilpirrolidina, alfa-pirrolidinopropiofenona, alfa-pirrolidinobutiofenona, alfa-pirrolidinopentiofenona, Difenilprolinol, 3',4'-Metilenedioxi-α-pirrolidinopropiofenona, 3',4'-Metilenedioxi-α-pirrolidinobutiofenona, Metilenedioxipirovalerona, 4'-Metil-α-pirrolidinopropiofenona, 4'-Metoxi-α-pirrolidinopropiofenona, Napirona, Feniletilpirrolidina, Prolintano (Catovit), Pirovalerona
Tropanos	Comuns 3-Pseudotropil-4-fluorobenzoato, 4'-Fluorococaína, Altropano, Brasofensina, cocaetileno, cocaïna, Difluoropina, Feniltropano, Salicilmetilecgonina, Tesofensina, Troparil, Tropoxan?
Vejau també	Anoréxicos / Anti-obésicos Antidepressius Nootrópicos

Drogues alucinógenas

Una droga alucinógena és aquella droga que produïx canvis en la percepció, consciència, emoció o abdós. Este grup es dividix a la seua volta en atres tres:

• Psicodèlics: produïxen una alteració en la cognició i la percepció. Les experiències solen associar-se a la meditació, el yoga, el trance o el somi. Els psicodèlics solen agrupar-se en lisergamidas (destaca el LSD), feniletilaminas, piperazina, triptaminas i uns atres.

• Disociatius: produïxen un bloqueig de les senyals de la ment conscient cap a atres parts del cervell produint alucinacions, privació sensorial, dissociació i trance. Poden produir també sedación, depressió respiratòria, analgèsia, anestèsia o atàxia, aixina com pèrdua de les facultats mentals i la memòria. Es dividixen en adamantanos, arilciclohexilaminas i morfinanos.

• Delirants: produïxen deliris, a diferència dels alucinogens psicodèlics i disociatius en el que es manté cert estat de consciència. Es dividixen en anticolinérgics, antihistamínics i GABA-agonistas.

Classificació segons la seua finalitat mèdica

La droga que s'utilisa com a fàrmac es classifica segons l'objectiu en el que s'utilise o la patologia que combata.

Droga analgésica

La droga analgésica o analgésico és aquell tipo de droga que reduïx o inhibix el dolor. Els analgésicos es dividixen en: opioides, pirazolonas, cannabinoides, anilinas i antiinflamatorios no esteroideos. Els analgésicos utilisats per a tractar el dolor dependran de l'intensitat i característiques pròpies del dolor. Per a dolors lleus solen utilisar-se els AINEs que ademés de tractar el dolor i reduïxen la febra, i en grans dosis, tenen efectes antiinflamatorios. No obstant, este tipo de substàncies tenen un sostre analgésico baix, el qual no pot ser traspassat ni en majors dosis ni en combinació en una atra droga del mateix tipo. No tenen un potencial de dependència física elevat, per lo que la seua venda és lliure en la majoria de països. Per al consol de dolors d'intensitat moderada s'utilisen opioides dèbils, de distribució no lliure, com el tramadol, la codeína o la hidrocodona. Per a dolors d'intensitat forta s'utilisen opioides fortes com la morfina, la hidromorfona, la metadona, el fentanilo, etc. Estes substàncies no tenen sostre analgésico, existint solament un sostre toxicològic.

Droga anestésica

Una droga anestésica és aquella que produïx anestèsia generalisada o local. Pot produir ademés molèsties de gola, nàusees o bossades, marejos, cefalees o mort. Este grup es dividix en subgrups: etéreos, haloalcanos, opioides i esteroides neuroactius; inyectables o inhalables.

Droga sedante-hipnòtica

La droga sedante-hipnòtica o soporífica és aquella la primera funció de la qual és l'inducció al somi. Pot produir, segons quin tipo de sedantes-hipnòtics, insomni, ansietat, confusió, desorientación, depressió respiratòria, pèrdua d'equilibri, disminució del juí, o mort. Este grup es subdivide a la seua volta en subgrups: GABA-agonistas, H₁ agonistas-inversos, α₁ adrenérgics antagonistas, α₂ adrenérgics antagonistas, agonistas melatoníticos i antagonistas orexiníticos.

Droga antidepressiva

La droga antidepressiva és aquella que produïx un consol en els síntomes de la depressió, la distimia, ansietat; i en general tots els trastorns de l'estat d'ànim i la fòbia social. Este grup es subdivide en: Inhibidors de la recaptación selectiva, potenciadores de la recaptación selectiva, agents de la lliberació selectiva, antagonistas dels receptors, inhibidors de la recaptación, antidepressius bicíclicos, antidepressius tricíclicos, antidepressius tetracíclicos, antidepressius heterocíclics, inhibidors de la monoaminooxidasa, agonistas dels receptors 5-HT_1A.

Droga antiparkinsoniana

La droga antiparkinsoniana és aquell tipo de droga que tracta els síntomes de la maltia de Parkinson. Produïx efectes adversos com hipotensió, arrítmias, nàuseas, pèrdua del cabell, ansietat, alucinacions, somnolència, problemes respiratoris, desorientación, confusió i psicosis. Este tipo de droga es dividix en dos grups: dopaminérgics i anticolinérgics.

Droga antipsicótica

La droga antipsicótica és aquella que produïx un consol en els síntomes de la psicosis. Poden produir guany de pes, agranulocitosis, discinesia, acatisia, distonía, párkinson, hipotensió, taquicardia, letargia, malensomis, hiperprolactinemia o disfunció eréctil. Este grup es dividix en subgrups: benzamidas, butirofenonas, difenilbutilpiperidinas, fenotiazinas, tioxantinas, tricíclicos, piperidinas de benzisoxazola, piperazinas de benzotiazoles i uns atres menys comuns.

Droga ansiolítica

Una droga ansiolítica és aquella utilisada per al tractament de la ansietat i els seus desórdens. Són considerats tranquilizantes menors. Poden produir taquicardia, malensomis o pèrdua de la consciència. Este grup es dividix en:receptors GABA_A, agonistas dels receptors 5-HT_1A, antagonistas de la histamina (antihistamínic), antagonistas de la lliberació de la corticotropina, antagonistas de la taquicinina, antagonistas de la melanina, etc.

Droga anoréxica

Les droga anoréxica o antiobésica són aquelles que suprimixen o reduïxen el gana. Solen utilisar-se per a reduir pes. Este tipo de droga es dividix en estimulant i anticannabinoide. La majoria d'estimulants suprimixen la gana, i de fet, la droga més consumida del món, el café, és un potent supresor de la fam. Els cannabinoides tenen la capacitat d'estimular els receptors cannabinoides CB₁ i CB₂, que incrementen la gana. Aquelles substàncies antagonistas i agonistas inverses d'estos receptors produirien l'efecte contrari, açò és, la disminució o la supressió la gana, com succeïx en el Rimonabant o el Surinabant. No obstant, el consum excessiu de THC produïx l'efecte contrari al d'un consum moderat, ya que en un consum normal'activació dels receptors cannabinoides CB₁ es produïx a nivell de les neurones excitadoras glutamatérgiques mentres que un consum major produiria l'estimulació dels receptors cannabinoides CB₁ en les neurones inhibidores GABAérgiques del estriado ventral.

Droga euforisant

La droga euforisant és aquella que induïx a sentiments d'eufòria. Els efectes poden incloure relaixació, control de l'estrés, felicitat o plaure; ya que poden actuar sobre els centres de plaure del cervell. L'àmbit d'acció d'esta droga és generalisat trobant-se en varis tipos de drogues psicotrópicas.

Droga nootrópica

El cànnabis afecta casi tots els sistemes corporals. En ell es combinen moltes de les propietats del alcohol, els tranquilizantes, els opiáceos i els alucinogens.

La droga nootrópica (del grec noús ‘ment’ i trópos ‘moviment’) o smart drugs (‘drogues inteligents’ en anglés) són aquelles que incrementen les funcions mentals, com la cognició, la memòria, l'atenció, o aumenten la motivació o la concentració. Són referits generalment com psicoestimulantes. Este grup inclou els simpaticomiméticos, les xantinas, els eugeroicos, els antagonistas de la H₃, els agonistas inversos de GABA_A, els agonistas de la dopamina  D1, els agonistas de la nicotina α₇, els inhibidors de la prol endopeptidasa, els agonistas α-adrenérgics i els antioxidants, entre uns atres.

Classificació en «dures» i «blanes»

Artícul principal → Drogues dures i blanes.

La diferència entre una droga dura i una droga blana és que la dura causa adicció o dependència tant física com a psíquica, mentres que la blana causa adicció o dependència a nivell sol físic, o solament psíquic. En el seu orige esta distinció va pretendre servir per a distinguir la droga altament adictiva que comporta danys sérios a la salut (dures), de la poc adictiva, que no presenta un risc greu per a qui les consumix (blanes).^{cita requerida}

A pesar d'això esta distinció és encara amprada tant en el discurs oficial com en el parla informal:^{cita requerida}

• Drogues dures: la cocaïna, els opioides (morfina, heroïna, etc.), el alcohol, o les anfetaminas són comunament descrites com a drogues dures.
• Drogues blanes: la locució és aplicada generalment als derivats del cànnabis (marihuana, hachís, etc.), a la cafeïna, etc. Per lo generala locució s'aplica a substàncies el consum de les quals no comporta patrons de comportament social desadaptatius. La distinció entre droga dura i droga blana és important en la política sobre la droga en els Països Baixos, entre atres Estats, a on certes drogues blanes tenen tolerància oficial, encara que casi sempre estan subjectes a restriccions sobre el seu comerç, producció i consum.

Drogues de consum més comú

Drogues de consum més comú
Branca	Tipo	Drogues relacionades	Efectes en dosis estàndar	Estatus llegal
Depresores sedantes i analgésicos	Sedante hipnòtic NMDA-antagonista	etanol (alcohol)	eufòria, relaixació, disminució dels reflexos, problemes de coordinació, etc.	llegal
	Analgésico opioide MOR-agonista	heroïna	plaure, sedación, eufòria, etc.	illegal
		metadona	anestèsia general i sedación	llegal baix prescripció
	Sedante hipnòtic GABA-agonista	àcit γ-hidroxibutírico (GHB)	sedante, somnífer, amnèsia anterógrada	illegal
	Anestésico disociatiu-sedatiu NMDA-Antagonista	ketamina	anestèsia, distorsió de la percepció, aïllament, reducció de l'atenció i de l'aprenentage, alucinacions	illegal
	Sedante ansiolítico GABAA-agonista i PAM	benzodiazepina	sedación, relaixació, plaure, benestar general	llegal baix prescripció mèdica
Alucinogens	Alucinogen psicodèlic 5-HT2A-agonista	MDMA (èxtasis)	eufòria, felicitat, llaugerea mental i física, benestar general	illegal
		Dietilamida d'àcit lisérgic (LSD)	alucinacions, creativitat, obertura emocional, canvis d'humor	illegal
		mescalina	alucinacions basades en la realitat, sinestesia	illegal
		fongo psilocybe	eufòria, autoexploración, lleus alucinacions	illegal (segons el país)
	Alucinogen cannabinoide CB1R-agonista	tetrahidrocannabinol (marihuana)	eufòria, relaixació, plaure, amnèsia, intensificació sensorial, benestar general	Llegal (Solament en privat)
Estimulants	Estimulant colinérgic nAChRs-agonista	nicotina (tabac)	estimula la memòria i la vigília, inhibix el somi i la fam, benestar general	llegal (Solament per a majors de 18)
	Estimulant feniletilaminoso DONA-agonista, NDRI i 5-HT2A-agonista	anfetamina	eufòria, ansietat, concentració, grandiosidad, paranoia i irritabilitat	illegal
	Estimulant adenosinoso P1A1-antagonista	cafeïna i teobromina (café, té, chocolate)	disminució del somi i la fam, millor coordinació i memòria, vasodilatación i aument de les funcions cognitives	llegal
	Estimulant Psicoactiu nAChRs-Agonista	Vaper en nicotina (Cigarret electrònic)	Aumenta l'alerta, la freqüència cardíaca i la pressió arterial, lliberant dopamina i norepinefrina, lo que genera eufòria. En dosis baixes, també pot induir relaixació.	Llegal (solament per a majors de 18 anys) (Depén del país)
Recreatius	Recreatiu Fisico PG-VG	Vaper sense nicotina (Cigarret electrònic)	Pot generar irritament en les vies respiratòries, sequetat en la gola i malestar en alguns casos, especialment si s'usa de forma excessiva. Ademés, en algunes persones, pot causar tós o dificultat per a respirar, pero en general, no té efectes greus en la salut a curt determini.	Llegal (Depén del país) (Solament per a majors de 18 anys) (Pero en algunes tendes es venen a majors de 16)

Segons els efectes produïts sobre el sistema nerviós central

Constituïx el sistema de classificació més acceptat en l'actualitat (front a la distinció entre droga «dura» i «blana» o llegal i illegal).

Segons el seu dany físic

El dany físic és relatiu i variable segons la condició preexistente. A continuació, una taula ordenada segons el dany a la salut, encara que el dany social pot variar:

Droga	Dany	Component de dany a la salut (sobre 3)	Component de dany social (sobre 3)	Mortalitat estimada
Fongos psilocybe	Nul	≈ 0	-	0 / any
Khat	Baix	0,75	1,1	Desconegut
GHB	Mig-baix	1,3	1,3	Desconegut
Cànnabis	Mig-baix	Vore nota (1,5 máx.) 1	0,8	0 / Any
Esteroides	Mig	1,5	0,8	Desconegut
LSD	Mig	1,5 ²	1,3	0 / any
Anfetamina	Mig	1,55	1,5	Desconeguda
Èxtasis	Mig	1,6	1,0	Desconegut
Metadona	Mig-Alt	1,86	1,9	Desconeguda
Tabac	Mig-Alt	1,9	1,1	5 millons / any i el 70-80 % dels càncers de pulmó
Ketamina	Alt	1,9	1,5	Desconeguda
Cocaïna	Alt	2,0	2,5	Desconeguda
Alcohol	Alt	2,1	2,4	2,5 millons / any
Heroïna	Molt alt	2,65	3	Desconeguda

Notes: ¹ El cànnabis inhalat despuix de la seua combustió és tan o més amolador que el tabac, pero vaporizado té pocs efectes perniciosos per lo que esta senya està subjecta a debat. ² No es coneixen efectes físics sobre el cos humà despuix del seu consum prolongat, pero sí possibles efectes en la psique la variabilitat de la qual és notable.

Joventut i drogadicció

El consum de droga sol iniciar-se en l'etapa de l'adolescència o joventut, lo que s'ha convertit en una preocupació social.

El Office for National Statistics del Regne Unit va indicar que en eixe país “el 12 % dels alumnes d'entre 11 i 15 anys havia consumit droga el passat any [...]. El cànnabis [marihuana] va ser, en molt, la més utilisada” i que “a més d'un terç d'estos jóvens (el 35 %) els havien oferit una o vàries classes de droga”. Un informe respalat per la Unió Europea revela també que entre la gent jove “és cada volta més habitual beure fins a emborrachar-se”. L'informe afig que el “alcoholisme té, a curt determini, conseqüències nefastes, tals com accidents, violència i enverinament, aixina com problemes socials i del desenroll”. Un estudi realisat en Japó senyala que “la droga més utilisada pels adolescents del país són els dissolvents orgànics, que poden induir a l'us d'atres substàncies”.^{cita requerida}

En total, es declara que per al 2012 es contaven 28 millons de persones bebedoras de 12-65 anys de les quals el 53 % dels consumidors són hòmens i el 47 % són dònes. Ademés, el 25 % es va declarar depenent del tabac sent 69 % hòmens i 31 % dònes. El 72 % del grup de fumadors declara haver començat el vici abans dels 18 anys, mentres que actualment el 9 % de la població fumadora és representada pels mateixos menors d'edat. Estes sifres recopilades, també mostren que la principal ocupació dels consumidors de droga com el tabac o l'alcohol, és amprat. Sobre droga més forta, el 7 % de la població admet consumir drogues químiques en freqüència i pel contrari, el 63 % declara no haver-les provat jamai.

En vista de lo mencionat, el exsecretario general de les Nacions Unides, va declarar:

“La droga està destruint a la societat, fomentant el delicte, propagant malties com el sida i acabant en els nostres jóvens i nostre futur”.

Kofi Annan

En freqüència, els toxicòmans es veuen implicats en el tràfic d'estupefaents i en assessinats. Aixina mateix, són víctimes de la violència o tenen relacions sexuals perilloses no planejades. Un informe del govern d'Estats Units va senyalar: “La drogadicció no és sol problema dels pobres, les minories o els barris baixos. [...] Afecta a persones de tota classe social i del país sancer. És un problema de tots”.

El consum de droga en l'adolescència és especialment perjudicial ya que és un periodo de transició en la que tenen lloc canvis corporals, afectius, cognitius i de relacions socials, aplegar a ser molt perillós per a la salut dels jóvens puix produïx danys en el cos i òrguens, com:

• Esterilidad
• Adicció
• Dependència
• Desnutrición
• Danys al cervell o uns atres òrguens importants. La Teràpia Familiar Funcional (FFT, per les seues sigles en anglés) és una intervenció a curt determini que utilisa manuals per a la seua implementació. Este tipo d'intervencions es realisa en entorns ambulatoris, i té com a objectiu modificar les interaccions entre els membres familiars per a millorar el comportament dels jóvens. S'ha plantejat l'interrogant de quin és l'efectivitat d'estes teràpies com a tractament per al consum de cànnabis, anfetaminas, èxtasis o cocaïna en el cas dels jóvens. Una revisió sistemàtica de dos estudis, abdós realisats en Estats Units, dels quals solament un va proporcionar resultats relacionats en el consum de droga entre els jóvens d'11 a 21 anys, va demostrar que l'intervenció va conseguir una reducció a curt determini (quatre mesos) del consum de cànnabis, efecte que desapareix en ellarc determini. Per l'escassea d'evidència sobre l'efectivitat d'estes teràpies, resulta impossible extraure conclusions rigoroses i, per lo tant, estes teràpies deuen ser amprades en cautela quan es dirigixen al consum jovenil de droga.

Debat sobre la llegalisació/illegalisació

Consume de cànnabis en l'Unió Europea.

Consume de cocaïna en l'Unió Europea.

Consume d'èxtasis en l'Unió Europea.

La llegislació contemporànea, en el context d'una guerra contra la droga creada i licitada per Estats Units, considera ilícit el consum i el comerç extraterapéutico de psicofármacos que alteren la consciència.^{cita requerida}

El seu us està en auge, i numerosos són els països que tracten d'afrontar-ho per mig de diferents vies (campanyes i operatius antidroga i el seu tràfic, etc.). Cada país establix algunes excepcions a esta regla. Per eixemple, és habitual en Occident que l'us i comerç del alcohol, el tabac i els estimulants cafeínicos siguen llegals fora de l'àmbit de la medicina. En atres països, com Països Baixos, es tolera el consum lúdic de la marihuana, els derivats del cànem i, abans, els foncs psicotrópicos. ^{cita requerida} En Estats Units, en 2014 els estats de Colorat i Washington varen començar la venda llegal de derivats del cànem, i en Uruguai s'ha aprovat una llegalisació, efectiva des de juliol de 2017. Quan les substàncies són fabricades i distribuïdes dins de l'àmbit farmacèutic pero són amprades sense prescripció facultativa i en fins lúdics, la llei considera que existix abús. Per a atres colectius, en canvi, l'abús es produïx quan el consumidor danya la seua salut i la seua relació en el seu entorn. En amplis sectors de la societat existix l'opinió de que el fi extramedicinal de psicofármacos és amolador. No obstant, en atres entorns es defén que en certs casos els suposts danys han segut molt exagerats, i en tot cas ha de ser l'individu, no l'Estat, qui regule la seua conducta. Abdós posicions són les que han vingut enfrontant-se, tradicionalment, en el debat sobre la llegalisació de la droga.^{cita requerida}

Constantment els sectors psicofarmacófilos de la societat descobrixen que certs principis actius -presents sobretot en plantes i medicaments de farmàcia- són susceptibles de consum recreacional; este descobriment i la consegüent extensió del seu consum conduïxen a una resposta llegislativa, aumentant el catàlec de substàncies prohibides o subjectes a mecanismes estatals de control. Entre les de fin recreacional trobem ^{cita requerida}:

Notes i referències

Notes

Referències

Bibliografia

• londe, P. : "La personalité psychédelique", en Toxicomanies, vol. 6, págs. 343-355; 1973.
• Anònim: «Drogues. ¿Qué són? ¿Quins són? ¡Cóm es prenen!», en Extrajoblanco, n.º 15. Barcelona: Ajoblanco Edicions, Dep. Llegal B 4231-1974.
• Alfredo González-Carrero: Drogues que produïxen dependència. Caracas: Mont Àvila Editors, 1976. ISBN no imprés en l'eixemplar.
• C. Andrews i S. Vinkenoog editors: "Ellibre de la yerba". Barcelona: Anagrama, 1977. ISBN 84-339-1206-2.
• Galán Santamaría, Enrique i Piñó, Ignacio P. : "Gastronomia de les drogues. Usos i consum". Bilbao: Zero (Colecció Llig i Discutix), 1979. ISBN 84-317-0509-4.
• Hofmann, Albert: LSD. Testimoni pel seu descobridor. Barcelona: Gedisa, 1980. ISBN 84-7432-102-6
• Sarró Burbano, Ramón: "¿Psicodèlics o psicolíticos? La problemàtica del present allumenada des del passat", en Revista de Siquiatria i Psicologia Mèdica d'Europa i Amèrica Llatina, n.º 1, tom XV, págs. 1-30. Barcelona, 1981.
• López Zanón, Antonio, Suárez Gisbert, Eugenio i López San Román, Isabel: "Drogadicció. Un estudi biosociopsiquiátrico". Madrit: sense editorial, 1991.
• Delegació del Govern per al PNSD: "Drogues, realitats, mits, efectes, tipos, riscs, abús, consum, dependència". Madrit: Ministeri de Sanitat, 2007. ISBN 84-920522-3-6
• Revista Policia i Seguritat Pública.2(0)

145-208.ISSN 2225-5648.doi:10.5377/rpsp. v2i0.1194.

Enllaços externs

Droga en el Viccionari. Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Droga.

Droga en Viquidites.