Anar al contingut

Taurina

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La taurina és un compost orgànic que intervé en la formació de la bilis i en moltes atres funcions.[1][2] No obstant, la seua presència com aliment (en eixos mateixos teixits) és baixa[3] i és sintetisada per casi tots els organismes.[4]

En certes condicions, els organismes no la conseguixen sintetisar i per eixe motiu li la considera semiesencial o circunstancialment essencial. Similarmente, els felinos, inclosos els gats, no la produïxen i deu estar inclosa en la seua dieta. L'aporte dietètic de taurina és important des dels animals marins, tant mariscs com a peixos; també li la produïx en forma sintètica.

Sent un precursor químic de la bilis, la seua insuficiència ralentisa la digestió. Aixina mateix, s'han observat trastorns i síntomes cardiocirculatorios com a hipertensió o dolor toràcic aixina com disfunció renal i anomalies del creiximent.[5] S'han descobert una varietat de funcions en el sistema nerviós central des del seu desenroll, en la citoprotecció i el dany sever a les neurones de la retina quan no és suficient.[6] El seu excés incrementa la cantitat d'àcit úrico i causa artritis.

El seu nom deriva del llatí taurus (que significa «bou») perque va ser aïllada per primera volta de la bilis del bou en 1827 pels científics alemans: Friedrich Tiedemann i Leopold Gmelin. S'ha determinat la presència de la taurina en alguns chicotets polipèptits, pero fins al moment no s'ha identificat cap aminoacil ARNt sintetasa responsable d'incorporar-l'en les proteïnes.[7]


En la lliteratura científica moltes voltes li la classifica com un aminoàcit,[8][9][10] pero en carir del grup carboxilo, no és estrictament un.[3][11] És un derivat del aminoàcit cisteína que conté el grup tiol;[3] i és l'únic àcit sulfónico natural conegut.[12]

Taurina en algunes begudes

Es troba en cantitats chicotetes en les begudes energizantes, pero en este cas s'obté per mig de processos sintètics en el laboratori.[13]


Existixen estudis que detecten un efecte positiu de la mescla d'ingredients presents en les begudes energètiques sobre el rendiment, pero no aclarixen en quin medida la taurina participa en este efecte. Un estudi realisat en l'any 2001 va investigar els efectes d'una beguda energizante molt popular en Estats Units, que inclou taurina, cafeïna i glucuronolactona entre els seus ingredients. Les medicions varen incloure el rendiment psicomotriz (temps de reacció, concentració i memòria), i la resistència física. En comparació a begudes control, la beguda estudiada va millorar la resistència aeròbica i anaeròbica en cicloergómetros, i els paràmetros cognitius estudiats (Alford, 2001). Cal tindre en conte, en tot cas, que dit estudi parla de l'efecte de la taurina en interacció en atres components de dita beguda energètica, i no de la mateixa en forma aïllada.[14] Una atra investigació[15] realisada en el método doble cego, en la mateixa beguda energètica de l'estudi anterior, va indagar sobre el temps de reacció i les modificacions del caràcter, els estats de benestar i la sensació de extraversió social. Varen concloure que la mescla dels tres ingredients d'esta beguda, posseïxen efectes positius sobre el rendiment mental i el caràcter. En l'investigació es propon que estos efectes podrien estar mediats per l'acció de la cafeïna sobre receptors purinérgicos i per la modulació de la taurina d'eixos receptors. No obstant, el seu tamany de mostra va ser de 10 estudiants (insuficient) i no permet obtindre absolutament res clar respecte la taurina degut a que no s'estudia separadament de la cafeïna.

La taurina en begudes energètiques pot ser efectiva per a l'eixercici per l'increment en el rendiment de l'activitat de la cafeïna quan està present. Les begudes energètiques s'han associat, entre atres coses, a morts de consumidors en ser consumides en dosis elevades, en especial junt en begudes alcohòliques[16] i a problemes de salut,[17] com taquicardias o problemes dentals, si be, estos riscs no són exclusius d'esta classe de begudes, ya que qualsevol forma de consum enriquida en cafeïna està en capacitat d'induir estos riscs.cita requerida El seu alt contingut en taurina també ha provocat que certs països ho consideren un suplement i no una beguda recreativa.cita requerida

La cantitat de beguda energètica que pot beure una persona sense perjuí per a la seua salut, com qualsevol producte estimulant, depén de la seua sensibilitat als seus components (com la cafeïna) i varia notablement d'un individu a un atre.

Efectes d'estes begudes sobre la salut

Alguns experts coincidixen en afirmar que el perill de les begudes energètiques residix en la seua mescla en atres substàncies, i en especial, en l'alcohol: la mescla d'estimulants en depresores de el SNC pot provocar ritmes cardíacs anormals.[18]

Un estudi recent ha posat de manifest l'elevat consum de begudes energizantes per part de la població, en especial chiquets i jóvens: 2 de cada 10 chiquets de 3 a 10 anys d'edat consumixen estos productes de forma habitual, i un 16 % d'ells ho fa en cantitats considerables (un promig de 4 litros al més). La AESAN (Agència Espanyola de Seguritat Alimentària i Nutrició) i la EFSA (sigles en anglés de l'Autoritat Europea de Seguritat Alimentària) criden l'atenció sobre este fenomen i advertixen dels perills potencials per a la salut, pel seu alt contingut de cafeïna i taurina[19][20]

Segons l'Autoritat Europea de Seguritat Alimentària a la taurina (afegida de forma artificial, com en les begudes energizantes) no se li pot atribuir, en les senyes disponibles a dia de hui, de cap atribut o qualitat favorable per a cap aspecte de la salut.[21] Alguns autors situen a les begudes energizantes en el nivell de producte superfluo i en potencials efectes negatius sobre la salut, sent un tipo de producte no recomanable per a chiquets i jóvens.[22] Esta conclusió està avalada per numerosos estudis científics ben documentats.[23]

Referències

  1. ↑ Bouckenooghe T, Remacle C, Reusens B(2006).«Is taurine a functional nutrient?».Curr Opin Clin Nutr.9(6): 728-733.
  2. ↑ Brosnan J, buffalo bill Brosnan M(2006).«The sulfur-containing amino acids: an overview.».J Nutr.136(6 Suppl): 1636S-40S.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «taurina» (en castellà). Real Acadèmia Nacional de Medicina d'Espanya.
  4. ↑ doi:10.1002/0471238961.1921120620211212.a01
  5. ↑ Nutrició hospitalària.pdf [enllaç trencat]
  6. ↑ ://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3501277/
  7. ↑ Lahdesmaki, P(1987).«Biosynthesis of taurine peptides in brain cytoplasmic fraction in vitro.».Int J Neuroscience.37(1-2): 79–84.S
  8. ↑ Stapleton, PP; L O'Flaherty, HP Redmond, and DJ Bouchier-Hayes(1998).«Host defense--a role for the amino acid taurine?».Journal of Parenteral and Enteral Nutrition.22(1): 42–48.doi:10.1177/014860719802200142.
  9. ↑ Weiss, Stephen J.; Roger Klein, Adam Slivka, and Maria Wei(1982).«Chlorination of Taurine by Human Neutrophils».Journal of Clinical Investigation.70(3): 598–607.doi:10.1172/JCI110652.
  10. ↑ Kirk, Kiaran(1993).«Volume-regulatory taurine release from a human heart cancer cell line».FEBS Letters.336(1): 153–158.doi:10.1016/0014-5793(93)81630-I.
  11. ↑ Carey, Francis A. (2006). Organic Chemistry, 6th ed. edició, New York: McGraw Hill, pp. 1149. ISBN 0-07-282837-4. «Amino acids llaure carboxylic acids that contain an amine function.»
  12. ↑ name=kirk>Tully, Paul S. Sulfonic Acids. In Kirk-Othmer Encyclopedia of Chemical Technology. John Wiley & Sons, Inc. Published online 2000
  13. ↑ «http://www.news-medical.net/health/Taurine-Synthesis-and-Production-(Spanish).aspx».
  14. ↑ Alford, C.; Cox, H.; Wescott, R.(2001).«The effects of ret bull energy drink on human performance and mood».Amino Acids.21(2): 139–150.ISSN 0939-4451.Consultat el 22 d'agost de 2018.
  15. ↑ Seidl, R.(2000).«A taurine and caffeine-containing drink stimulates cognitive performance and well-being».Amino Acids.19(3): 635-642.doi:10.1007/s007260070013.
  16. ↑ «prendre-beguda-energetica-i-alcohol,b11bb1fb8cd9c310VgnCLD2000000ec6eb0aRCRD.html Movistar Store» (en es). notícies.terra.cl. Consultat el 22 d'agost de 2018.
  17. ↑ «Un estudi advertix dels riscs de l'us excessiu de begudes energètiques». Consultat el 17 de juliol de 2015.
  18. ↑ «Alerta: Jóvens mesclen genèric de viagra en begudes energètiques», Diari Correu. Consultat el 22 d'agost de 2018 (en es).
  19. ↑ «“Energy” drinks report», European Food Safety Authority, 6 de març de 2013. Consultat el 22 d'agost de 2018 (en en).
  20. ↑ «AESAN. Informe sobre begudes "energètiques"». Archivat des de l'original, el 26 de setembre de 2015. Consultat el 12 d'agost de 2013.
  21. ↑ SANTE, DG. «Nutrition and Health Claims - European Commission» (en en). ec.europa.eu. Consultat el 22 d'agost de 2018.
  22. ↑ (http://WWW.CONSUMER.ES/), EROSKI CONSUMER. «Dèu perjuïns de les begudes energètiques en chiquets | EROSKI CONSUMER», EROSKI CONSUMER. Consultat el 22 d'agost de 2018 (en es).
  23. ↑ Seifert, Sara M.; Schaechter, Judith L.; Hershorin, Eugene R.; Lipshultz, Steven E.(2011-3).«Health Effects of Energy Drinks on Children, Adolescents, and Young Adults».Pediatrics.127(3): 511–528.ISSN 0031-4005.doi:10.1542/peds.2009-3592.Consultat el 22 d'agost de 2018.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Taurina&oldid=968793»