Polipèptit
Un polipèptit[1]
(del grec πολύς poli "molt" i πεπτός peptos "digerit") és el nom utilisat per a designar un péptido de tamany gran; com a orientació, es pot parlar de més de 10 aminoàcits.[2]
Quan el polipèptit és suficientment gran i, en particular, quan té una estructura tridimensional única i estable, es parla d'una proteïna.
Estructura
La classificació dels péptidos segons el número d'aminoàcits de la seua cadena no és clar, ni universalment acceptat.
Els polipèptits d'aproximadament 50 aminoàcits (aa) es coneixen habitualment com a proteïnes, pero els autors diferixen molt sobre on comencen a usar este últim terme.[3]
| Tamany | Font bibliogràfica | Pes molecular |
| 10-49 aminoàcits | Universitat de Múrcia[4] | 5.000-10.000 Daltons (Dona) |
| Universitat de Tours | ||
| +51 aminoàcits | National Human Genome Research Institute NIH | |
| 100 aminoàcits | Universitat de Queensland | |
| Encyclopedie Larousse | ||
| +100 aminoàcits | Universitat de Montpeller[5] | 10.000 Daltons (Dona) |
Habitualment es considera péptido a una cadena de 10 a 49 aminoàcits.[4]
Una cadena més llarga d'aminoàcits (51 o més aa) és un polipèptit. Les proteïnes fabricades en l'interior de les cèlules es formen en un o més polipèptits.[6]
Per a atres autors 50-100 aminoàcits és ellímit entre un péptido i una proteïna.[7][8]
Una tercera posició és que les proteïnes són polipèptits grans i els dos térmens es poden usar indistintament.[9][5]
Eixemples de polipèptits
- Polipèptit pancreàtic 36 aminoàcits.[10]
- Polipèptit de la adenilato ciclasa de la pituïtària 176 aminoàcits.
- Péptido intestinal vasoactiu 28 aminoàcits.
- Gastrina 101 aminoàcits.[11]
- Motilina.
- Secretina.
- Calcitonina.
- Glucagón 29 aminoàcits.
- Insulina cadena A (21 aminoàcits) i cadena B (30 aminoàcits). Les proteïnes en una sola cadena polipeptídica es denominen proteïnes monoméricas, mentres que les compostes de més d'una cadena polipeptídica es coneixen com a proteïnes multiméricas (díméricas, triméricas).
Referències
- ↑ OMS,OPS,BIREME (ed.): «Aminoàcits, Péptidos i Proteïnes». Descriptores en Ciències de la Salut. Biblioteca Virtual en Salut.
- ↑ «cap.4:Aminoàcits i Péptidos». UAA Mexico.
- ↑ What Is the Difference Between a Peptide and a Protein?.
- ↑ 4,0 4,1 «cap.4: Péptido i Enllaç peptídico». Aula virtual de Biologia. Universitat de Múrcia.
- ↑ 5,0 5,1 Cuq, Jean-Louis. «ac-sciences-lettres-montpellier. fr/academie_edition/fichier_oeuvres/Biochimie_des_Proty_ines_Cuq_.pdf&ved=2ahUKEwj9y6KvkNX8AhVaqZUCHXzWAaIQFnoECCgQAQ&usg=AOvVaw1Oaez_nG9-44oc4sdHIwuJ Biochimie dones protéines» (en francés). Polytech Montpeller. Université de Montpeller..
- ↑ «Péptido». National Human Genome Research Institute. NIH.
- ↑ «Explainer: Peptides vs proteins - what's the difference?» (en anglés). Institute for Molecular Bioscience. The University of Queensland.
- ↑ «Définitions: Polypeptide», Encyclopedie Larousse (en francés).
- ↑ (2002) «cap.: The Shape and Structure of Proteins», Molecular Biology of the Cell., 4a. edició (en anglés).
- ↑ «Péptido pancreàtic.». Descriptores en Ciències de la Salut. Biblioteca Virtual en Salut..
- ↑ OMS,OPS,BIREME (ed.): «Gastrinas». Descriptores en Ciències de la Salut. Biblioteca Virtual en Salut..
- Este artícul conté una traducció derivada de «Polipéptido» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.