Compost orgànic
Un compost orgànic o molècula orgànica és un compost químic que conté carbono,[1] formant enllaces carbono-carbono i carbono-hidrogen principalment i en la majoria dels casos. En molts casos contenen oxigen, nitrogen, sofre, fòsfor, bor, halógenos i uns atres elements menys freqüents en el seu estat natural. Estos composts es denominen molècules orgàniques. Alguns composts del carbono com lo són els carburs, els carbonats i els òxits de carbono, no són molècules orgàniques. La principal característica d'estes substàncies és que ardixen i poden ser cremades (són composts combustibles). La majoria dels composts orgànics es produïxen de forma natural, pero també existixen artificials els quals són creats per mig de síntesis química. Els composts orgànics són formats per elements que es classifiquen en fonamentals (sempre estan presents Carbono, Hidrogen), ocasionals (és comú que estiguen presents) i traces (molt poc comuns).
Les molèculas orgàniques es dividixen en dos parts:[2]
- Molècules orgàniques naturals: són les sintetisades pels sers vius, i es diuen biomoléculas, les quals són estudiades per la bioquímica i les derivades del petròleu com els hidrocarburs.
- Molècules orgàniques artificials: són substàncies que no existixen en la naturalea i han segut fabricades o sintetisades per l'home, per eixemple els plàstics.
La llínea que dividix les molècules orgàniques de les inorgàniques ha originat polèmiques i històricament ha segut arbitrària, pero generalment, els composts orgànics tenen carbono en enllaces d'hidrogen, i els composts inorgànics, no. Aixina el àcit carbónico és inorgànic, mentres que el àcit fórmico, el primer àcit carboxílic, és orgànic. El anhídrit carbónico i el monòxit de carbono, són composts inorgànics. Per lo tant, totes les molècules orgàniques contenen carbono, pero no totes les molècules que contenen carbono són molècules orgàniques.
Història
[editar | editar còdic]La etimologia de la paraula «orgànic» determina que procedix d'òrguens, relacionat en la vida; en oposició a «inorgànic», que seria el calificatiu assignat a tot lo que carix de vida. Li'l va calificar com a «orgànics» en el XIX, per la creència de que només podrien ser sintetisats per organismes vius. La teoria de que els composts orgànics eren fonamentalment diferents dels «inorgànics», va ser refutada en la síntesis de la urea, un compost «orgànic» per definició ya que es troba en l'orina d'organismes vius, síntesis realisada a partir de cianato de potassi i sulfat d'amoni per Friedrich Wöhler (síntesis de Wöhler). Els composts del carbono que encara es consideren inorgànics són els que ya existixen.
Classificació
[editar | editar còdic]La classificació dels composts orgànics pot realisar-se de diverses maneres, atenent al seu orige (natural o sintètic), a la seua estructura (p.ej.: alifático o aromàtic), a la seua funcionalitat (per eixemple: alcohols o cetones), o al seu pes molecular (p. eix.: monòmers o polímero).
Els composts orgànics poden dividir-se de manera molt general en:
- Composts alifáticos.
- Composts aromàtics.[3]
- Composts heterocíclics.[4]
- Composts organometálicos.
- Polímeros.
Classificació segons el seu orige
[editar | editar còdic]La classificació per l'orige sol englobar-se en dos tipos: natural o sintètic. Encara que en molts casos l'orige natural s'associa al present en els sers vius no sempre ha de ser aixina, ya que la síntesis de molècules orgàniques que la seua química i estructura es basa en el carbono, també se sintetisen ex-viu, és dir en ambients inertes, com per eixemple l'àcit fórmico en el cometa Hale-Bopp.
Natural
[editar | editar còdic]In-viu
[editar | editar còdic]Els composts orgànics presents en els sers vius o "biosintetizados" constituïxen una gran família de composts orgànics. El seu estudi té interés en bioquímica, medicina, farmàcia, perfumeria, cuina i molts atres camps més.
Carbohidrats
[editar | editar còdic]Els carbohidrats estan composts fonamentalment de carbono (C), oxigen (O) i hidrogen (H). Són a sovint cridats "sucres" pero esta nomenclatura no és del tot correcta. Tenen una gran presència en el regne vegetal (fructosa, celulosa, almidó, alginatos), pero també en l'animal (glucógeno, glucosa). Se solen classificar segons el seu grau de polimerisació en:
- Monosacàrits (fructosa, glucosa, ribosa i desoxirribosa).
- Disacárido (sacarosa, lactosa, maltosa).
- Trisacáridos (maltotriosa, rafinosa).
- Polisacàrits (alginatos, àcit algínico, celulosa, almidó, etc.).
Lípits
[editar | editar còdic]Els lípits són un conjunt de molècules orgàniques, la majoria biomoléculas, compostes principalment per carbono i hidrogen i en menor mida oxigen, encara que també poden contindre fòsfor, sofre i nitrogen. Tenen com a característica principal el ser hidrófobas (insolubles en aigua) i solubles en dissolvents orgànics com la bencina, el benceno i el cloroform. En l'us coloquial, als lípits li'ls crida incorrectament grasses, ya que els greixos són només un tipo de lípits procedents d'animalés. Els lípits complixen funcions diverses en els organismes vivents, entre elles la de reserva energètica (com els triglicèrits), l'estructural (com els fosfolípits de les bicapas) i la reguladora (com les hormonas esteroides).
Proteïnes
[editar | editar còdic]Les proteïnes són polipèptits, és dir estan formats per la polimerisació de péptidos, i estos per l'unió d'aminoàcits. Poden considerar-se aixina "poliamides naturals" ya que el enllaç peptídico és anàlec a l'enllaç amida. Comprenen una família importantíssima de molècules en els sers vius pero en especial en el regne animal. Eixemples de proteïnes són el colágeno, les fibroínas, o la seda d'aranya.
Àcit nucleicos
[editar | editar còdic]Els àcits nucleicos són polímeros formats per la repetició de monòmers denominats nucleòtits, units per mig d'enllaços fosfodiéster. Es formen, aixina, llargues cadenes; algunes molècules d'àcits nucleicos apleguen a alcançar pesos moleculars jagantescs, en millons de nucleòtits encadenats. Estan formats per les partícules de carbono, hidrogen, oxigen, nitrogen i fosfat. Els àcit nucleicos almagasenen l'informació genètica dels organismes vius i són els responsables de la transmissió hereditària. Existixen dos tipos bàsics, el ADN i el ARN. (Vore artícul "Àcits nucleicos").
Molècules menudes
[editar | editar còdic]
Les molècules menudes són composts orgànics de pes molecular moderat (generalment es consideren "menudes" aquelles en pes molecular menor a 1000 g/mol) i que apareixen en menudes cantitats en els sers vius pero no per això la seua importància és menor. A elles pertanyen distints grups d'hormones com la testosterona, el estrògen o atres grups com els alcaloide. Les molècules menudes tenen gran interés en l'indústria farmacèutica per la seua rellevància en el camp de la medicina.
Ex-viva
[editar | editar còdic]Són composts orgànics que han segut sintetisats sense l'intervenció de cap ser viu, en ambients extracelulares i extravirales.
Processos geològics
[editar | editar còdic]_1964,_MiNr_440.jpg){kind=link}
El petròleu és una substància classificada com a mineral en la qual es presenten una gran cantitat de composts orgànics. Molts d'ells, com el benceno, són amprats per l'home tal com, pero molts uns atres són tractats o derivats per a conseguir una gran cantitat de composts orgànics, com per eixemple els monòmers per a la síntesis de materials polimèrics o plàstics.
Processos atmosfèrics
[editar | editar còdic]Processos de síntesis planetària
[editar | editar còdic]En l'any 2000 el àcit fórmico, un compost orgànic senzill, també va ser trobat en la coa del cometa Hale-Bopp.[5],[6] ya que la síntesis orgànica d'estes molècules és inviable baix les condicions espacials esta troballa sembla sugerir que a la formació del sistema solar va deure antecedir un periodo de calfament durant el seu colapse final.[6]
Artificial
[editar | editar còdic]Des de la síntesis de Wöhler de la urea un altíssim número de composts orgànics han segut sintetisats químicament per a benefici humà. Estos inclouen fàrmacs, desodorantes, perfums, detergents, sabons, fibres textils sintètiques, materials plàstics, polímero en general, o colorants orgànics.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Experiments de Química Orgànica (en és), ELIZCOM S.A.S. ISBN 9789589774465.
- ↑ Mª, CLARAMUNT VALLESPÍ Rosa; Torres, {{{nom2}}}; Soletat, {{{nom3}}}; Angeles, {{{nom4}}} (7 de març de 2004). PRINCIPALES COMPUESTOS QUÍMICOS (en és), Editorial UNED. ISBN 9788436269161.
- ↑ Regalat, Víctor Manuel Ramírez (2014). Química 2 (en és), Grup Editorial Pàtria. ISBN 9786077440079.
- ↑ Ege, Seyhan (1998). Química orgànica: estructura i reactivitat (en és), Reverte. ISBN 9788429170641.
- ↑ D. Bockelée-Morvan et.al.: New molecules found in comet C/1995 O1 (Hale-Bopp): Investigating the link between cometary and interstellar material. In: Astronomy and Astrophysics. 2000, 353, S. 1101–1114.
- ↑ 6,0 6,1 S.D. Rodgers, S. D. Charnley: Organic synthesis in the menge of comet Hale-Bopp? In: Monthly Notices of the Royal Astronomical Society. 2000, 320, 4, S. L61–L64 (Volltext).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Compuesto orgánico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.