Maltosa

La maltosa és un disacárido format per dos glucosas unides per un enllaç glucosídico alfa (1→4). Es coneix també com maltobiosa i com a sucre de malta, ya que apareix en els grans d'ordi germinats en el procés de malteado. Es troba en productes com la cervesa i uns atres, i es pot obtindre per mig de l'hidrólisis del almidó i del glucógeno. Aporta una càrrega glucémica molt elevada.

Història

Aixarop de maltosa.

La maltosa va ser descoberta pel francés Augustin-Pierre Dubrunfaut, encara que este descobriment no va anar àmpliament acceptat fins que va ser confirmat en 1872 pel químic i cervecero irlandés Cornelius O'Sullivan i el seu nom prové de malt, de l'anglés antic mealt i el sufix -gosa, un sufix que forma noms de sucres i atres carbohidrats.

Estructura

La seua fòrmula és C₁₂H₂₂O₁₁. L'enllaç entre les dos molècules de glucosa s'establix entre l'oxigen del carbono anomérico (provinent -OH) d'una glucosa i l'oxigen unit quart carbono de l'atra. El seu nom complet és, per això, α-D-glucopiranosil-(1→4)-D-glucopiranosa. En produir-se dita unió es desprén una molècula d'aigua i abdós molècules de glucosa queden unides per mig d'un oxigen que actua com a pont (enllaç glucosídico). La maltosa presenta el OH hemiacetálico lliure (en la segona glucosa) per lo que és un sucre reductor que dona la reacció de Maillard i la reacció de Benedict.

Vore també

• Maltasa
• Malta (cereal)