Glucosa
La glucosa és un monosacàrit en fòrmula molecular C6H12O6.[1] aldosa, açò és, el grup carbonilo està en l'extrem de la molècula (és un grup aldehit). És una forma de sucre que es troba lliure en les frutas i en la mel. El seu rendiment energètic és de 3,75 kcal/g en condicions estàndar. És un isòmer de la galactosa, en diferent posició relativa dels grups -OH i =O.
La aldohexosa glucosa posseïx dos enantiómeros, si be la D-glucosa és predominant en la naturalea. En terminologia de l'indústria alimentària sol denominar-se dextrosa (terme procedent de «glucosa dextrorrotatoria») a este compost.[2]
Etimologia
[editar | editar còdic]El terme «glucosa» procedix de l'idioma grec γλεῦκος (gleûkos; "most", "vi dolç"), i el sufix «-gosa» indica que es tracta d'un sucre. La paraula va ser falcada en francés com "glucose" (en anomalia fonètica) per Jean-Baptiste Dumas en 1838; deuria ser fonèticament "gleucosa" (o "glicosa" si partim de glykos, un atre lexema de la mateixa raïl).[3]
Característiques
[editar | editar còdic]
La glucosa lliure o combinada, és el compost orgànic més abundant de la naturalea. És la font primària de síntesis d'energia de les cèlulas, per mig de la seua oxidació catabólica, i és el component principal de polímeros d'importància estructural com la celulosa i d'polímero d'almagasenament energètic com l'almidó i el glucógeno.
A partir de la seua estructura llineal, la D-glucosa sofrix una ciclación cap a la seua forma hemiacetálica per a donar les seues formes furano i pirano (D-glucofuranosa i D-glucopiranosa) que a la seua volta presenten anómeros alfa i beta. Estos anómeros no presenten diferències de composició estructural, pero sí diferents característiques físiques i químiques. La glucosa és un dels tres monosacàrits dietètics, junt en fructosa i galactosa, que s'absorbixen directament al torrent sanguíneu durant la digestió. Les cèlules ho utilisen com a font primària d'energia i és un intermediari metabòlic. La glucosa és un dels principals productes de la fotosíntesis i combustible per a la respiració celular.
Totes les frutas naturals tenen certa cantitat de glucosa (a sovint en fructosa), que pot extraure's i concentrar-se per a preparar un sucre alternatiu. No obstant, a escala industrial tant l'aixarop de glucosa (dissolució de glucosa) com la dextrosa (glucosa en pols) s'obtenen a partir de la hidrólisis enzimàtica d'almidó de cerealés (generalment blat o dacsa).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Campbell. Biologia.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas»..
- ↑ Diccionari mèdic-biològic, històric i etimològic. [1] archivat en Wayback Machine.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Glucosa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.