Indústria alimentària

Indústria alimentària

Vista d'un supermercat de la cadena Fred Meyer, ple de tot tipo de productes alimenticis (2004)

Robots industrials encarregats de l'empaquetat de pa i torrades en una fàbrica d'Alemània

La indústria alimentària és la part de l'indústria que s'encarrega de tots els processos relacionats en la cadena alimentària. S'inclouen dins del concepte les fases de transport, recepció, almagasenament, processament, conservació, i servici d'aliments de consum humà i animal. Les matèries primeres d'esta indústria consistixen principalment de productes d'orige vegetal (agricultura), animal (ganaderia) i fúngico (pertanyent o relatiu als foncs). Gràcies a la ciència i la tecnologia d'aliments el progrés d'esta indústria s'ha vist incrementat i nos ha afectat actualment en l'alimentació quotidiana, aumentant el número de possibles aliments disponibles en la dieta. L'aument de producció ha anat unit en un esforç progressiu en la vigilància de la higiene i de les lleis alimentàries dels països intentant regular i unificar els processos i els productes, i de l'industrialisació de productes alimentari.

Els processos de la cadena alimentària

Els processos de producció poden classificar-se en sis diferents parts: cultiu, collita, transport, recepció, almagasenament, processament, conservació i servici d'aliments.

En este procés s'inclouen tots els procediments que busquen protegir la inocuidad dels aliments durant el seu trasllat des del lloc de producció al d'almagasenament o processament. En este camp s'apliquen conceptes d'ingenieria per a mantindre les temperatures adequades i evitar la contaminació ambiental.

Recepció d'aliments

És solament una part de l'esclavó en la cadena alimentària la recepció de mercaderies. És punt crític de control en els sistemes l'assegurament de la calitat, vist que si es reben matèries primeres descompostes molt difícilment es pot recuperar la salubritat. S'apliquen en esta fase criteris d'acceptació i rebuig de mercaderies molt freqüentment decidides pel juí professional dels inspectors de calitat.

Almagasenament d'aliments

Un carnicero sostenint una peça de vacú en una cambra frigorífica. La fotografia és obra del célebre director de cine Stanley Kubrick, 1949

L'almagasenament d'aliments està orientat a mantindre en el temps les característiques pròpies dels aliments a fin de que siguen mantinguts els inventaris per a la producció. S'estudia la estacionalidad de certs productes alimenticis per a controlar la rotació. Es controlen les temperatures d'almagasenament i la humitat relativa en els llocs d'almagasenament per a evitar deterioració accelerada. Generalment solen amprar-se per a l'almagasenament en sijas, almagasenes acondicionats al tipo d'indústria específica (hermètics, a l'aire lliure, refrigerats, etc), cambres frigorífiques, entre atres

Processament d'aliments

El processament d'aliments és tan variat com la cantitat d'aliments que existixen. Cada aliment té el seu processament i la cantitat o complexitat dels procediments varia segons el tipo d'aliment. Normalment el processament d'aliments es diagrama en flujogramas de procés i el seu control depén dels sistemes d'assegurament de la calitat. Per al processat d'aliments s'utilisa maquinària industrial que permet un alt nivell d'automatisació i estandardisació. La maquinària alimentària complix estàndarts marcats per la normativa vigent, com és el cas de la normativa FDA. U dels processos més habituals en l'indústria alimentària és la pasteurisació, que permet garantisar la seguritat en el consum d'aliments processats.

Conservació d'aliments

Els processos habituals de la conservació d'aliments, tenen com a objecte la transformació inicial de l'aliment per a l'obtenció d'un atre producte distint i transformat que present un major temps de vida útil. Alguns dels processos de conservació són: - Salat. - Deshidratació. - Refrigeració - Congelació. - Pasteurisació. - Esterilisació - Acidificació.

Servici d'aliments

Dins de l'indústria alimentària s'inclouen els establiments que s'encarreguen de preparar aliments per al seu servici i consum. En estos establiments s'apliquen tècniques gastronòmiques que es deuen controlar segons les normes de la higiene d'aliments.

Dins d'este grup s'inclouen als restaurants, menjadors públics, menjadors escolars, menjadors industrials, hotels, clíniques, hospitals, travessies i vendes ambulants d'aliments.

Sectors de l'indústria

Fabricació artesanal de productes en chocolate en Argentina (2009)

Peces de carn exhibides en el Vaig marchar International de Rungis, el principal mercat de la ciutat de París, França, 2011

Generalment l'indústria alimentària s'ha considerat com un conjunt d'establiments que s'agrupen segons el tipo d'aliments, entre estos tenim els següents a saber:

• Indústria cárnica
• Indústria peixquera i de transformació de peix
• Sector agropecuario
• Tecnologia de frutes i hortalices
• Oli
• Indústria làctea
• Productes Alimentació Animal
• indústria de la Panificación
• Sucre
• Cacao
• Vins
• Cervesa
• Begudes alcohòliques
• Aigua
• Atres productes diversos

Indústria cárnica

Artícul principal → Indústria cárnica.

Este tipo d'indústria alimentària treballa en les matèries primeres de la carn procedent del sacrifici de ganado per al consum humà del porcí, el ganado vacú, principalment. En algunes ocasions també el ganado equí i els camellos. El matador és l'element inicial del procés d'elaboració i els seus procés específics són el sacrifici i el deshuesado, els treballadors d'esta indústria, independentment del tipo de carn, solen estar molt especialisats en el despiece de les carns. Part de la carn es dedica directament al consum humà, i part es du a atres indústries de processat d'embotits diversos, fumat, enlatado, menjar d'animals.

Indústria peixquera

Artícul principal → Indústria peixquera.

L'indústria peixquera té com a matèria primera tots aquells productes provinents de la mar, es tracta d'una indústria en una mà d'obra molt especialisada i que és local a les costes, ports marítims, vies fluvials de cada país. En el devindre dels anys s'ha anat industrialisant i hui en dia es considera inclús el cultiu de certes espècies en lo que es denomina piscifactorías.

Indústria làctea

Archiu:75-jarig bestaan van de kaasmarkt in Woerden Week number 60-38 - Open Beelden - 14994.ogv

Artícul principal → Indústria làctea.

L'indústria làctea té com a matèria primera la llet procedent dels animals, es tracta d'un dels aliments més bàsics de la humanitat. L'indústria làctea té com a primera restricció manipular la llet per baix dels 7 °C i el determini d'almagasenament no deu ser superior a tres dies. Els processos específics d'esta indústria són el desnatat i la pasteurisació (calfament a una temperatura de 72 °C durant un interval de 15 segons). Part de la llet es dedica a l'ingesta com a líquit i de llet en pols, a l'elaboració de formages, mantecas i margarina.

Artícul principal → Indústria avícola.

L'indústria avícola té com a matèria primera l'ocupació d'aus cuidats en granges.

Indústria de les begudes

Artícul principal → Indústria de les begudes.

L'indústria de les begudes té com a objecte l'elaboració i envasat de les begudes en general. Està molt diversificada esta indústria per la gran diversitat de begudes que aporta, no obstant els processos són generalment els mateixos: una primera fase de recolecció de grans (ordi, cacao, té, etc.) que ampra una mà d'obra poc especialisada, i després una série de processos automàtics que requerix mà d'obra semiespecializada.

Les característiques de les begudes fa que es componga de dos categories principals:

• Begudes alcohòliques.
  • L'indústria els licors destilats.
  • L'indústria vitivinícola.
  • La fabricació de la cervesa.

• Begudes no alcohòliques.
  • L'embotellat i envasat d'aigua i begudas refrescants.
  • La fabricació d'aixarops de begudes refrescants.
  • Embotellat, enlatado i envasat en caixes de sucs de frutes.
  • Indústria del café.
  • L'indústria del té.